Embedded Files
El poble romà dominava la península Itàlica i solia controlar el comerç del metalls al Mediterrani per poder arribar a convertir-se en una gran potència. Els seus rivals eren els cartaginesos.
Roma va enviar el seu exèrcit a conquerir Cartago, però abans van desembarcar a Empúries l'any 218 a.C..
Al poc temps els romans van derrotar els cartaginesos i els ibers i van conquerir tot l'actual territori de Catalunya.
La conquesta romana de la Península durà més de dos-cents anys i es va desenvolupar en tres fases:
El litoral mediterrani. (derrotaren els cartaginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
La Messeta. (va ser una conquesta llarga).
La franja cantàbrica. (el seu domini es va completar l'any 19 a.C).
LA ROMANITZACIÓ
Els romans desembarquen a Empòrion (Empúries) l'any 218 a.C. s'enfronten als cartaginesos en les famoses Guerres Púniques. Quan els guanyen comença la conquesta de la península Ibèrica, que van anomenar Hispània.
Els romans van difondre l'ús del llatí, que va substituir les llengües que es parlaven a la península abans de la conquesta .
Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.
Van dividir el territori en províncies, per controlar-lo millor, al capdavant de cada una hi havia un governador.
Els pobles ibers i celtes varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums.
Aquest procés d'adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització.
La vida a les ciutats
Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política i cultural del món romà.
Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus).
Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae).
Al centre urbà hi havia el fòrum, que era una gran plaça envoltada (d'edificis públics, temples i comerços).
La ciutat disposava de termes, amfiteatre, teatre i circ.
També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triomf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.
A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus.
Els esclaus no tenien llibertat , ni drets i eren propietat d'una altra persona. treballaven al camp, al servei domèstic, a les mines o com a gladiadors.
Les persones lliures no eren propietat de ningú, hi havia rics com els grans comerciants o propietaris de terres; però la gran majoria eren persones humils, artesans, petits comerciants i pagesos.
A Catalunya van fundar ciutats importants com: Gerunda (Girona), Ilerda(Lleida), Barcino (Barcelona), Tàrraco (Tarragona)
La vida al camp
LES VIL·LES ROMANES
La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp.
Les explotacions agrícoles s'organitzaven al voltant de grans cases anomenades vil·les.
Una vil·la comprenia un conjunt d'edificacions i els camps dels voltants.
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES
Els romans varen millorar les tècniques agrícoles dels celtes i dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
Els conreus més importants a Hispània eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres.
Hispània tenia una agricultura molt rica i exportava blat, llana, espart, oli d'oliva, vi i garum (salsa de peix)
LA MINERIA I EL COMERÇ
Una bona part de la península Ibèrica va ser un centre miner important, gràcies a l'enorme quantitat de recursos que tenia. Hispània exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.
Els romans també fomentaren el comerç de productes agrícoles i artesans.
Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).
LA RELIGIÓ
Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus).
Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno.
També veneraven déus protectors de la família (lars) i els dedicaven un altar a cada casa.
L'emperador romà era adorat com si fos un déu.
Al segle I es va començar a estendre una nova religió per tot l'imperi romà: el Cristianisme, predicat per Jesús de Natzaret. Els cristians van ser perseguits perquè no van acceptar els déus romans. Malgrat això, el seu nombre va anar augmentant
i l'any 380, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de tot l'imperi.
Page updated
Google Sites
Report abuse