Al llarg del primer mil·leni a.C. al nord i centre de la Península Ibèrica hi vivien pobles d'origen celta, procedents del centre d'Europa.
Vivien en poblats elevats per facilitar la seva defensa i envoltats de muralles de pedra. Els seus habitatges eren de pedra, tova i cobertes de palla. Aquests pobles es denominen castres.
Es dedicaven, sobretot, a la ramaderia, encara que també eren agricultors i conreaven el blat.
Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. També dominaven la metal·lúrgia i fabricaven estris i armes de bronze i de ferro.
Al llarg del mil·lenni van aprendre a utilitzar el molí circular i el carro, però no coneixien l'escriptura ni la moneda i el comerç amb altres pobles era escàs.
Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també varen ser un poble que va destacar en l'art de l'orfebreria (bracelets i collarets) i de la forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Eren famosos en la construcción de carros.
Vivenda celta
Armes celtes
Runes d'un poblat celta