El cant coral i la pedagogia musical per mi són les dues cares de la mateixa moneda, no puc fer una cosa sense l’altra. Cantar, tocar i ballar és una manera de viure i aprendre, i els meus alumnes aprenen cantant, tocant i ballant, tant si formen part d’una coral, orquestra, escola de música, escola de primària o secundària o universitat (que són els àmbits on he treballat i incidit). Els aprenentatges van molt més enllà de la música, han permès fer amics arreu on hem anat amb les corals i orquestres que hem creat (Lituània, Alemanya, Itàlia, etc.). En definitiva, la música m’ha permès una vida plena, intensa i creativa.
“És quan canto que hi veig clar” seria el lema que mou la meva vida personal i professional. He tingut la sort que el que he fet i faig concorda amb el que soc i vull fer, treballo del que m’agrada: la música, cosa que al seu moment va ser una decisió arriscada i agosarada. He tingut la sort de viure experiències inoblidables, com dirigir obres meves al Palau Sant Jordi, al Palau de la Música, l’Auditori o a nombrosos teatres i auditoris del país i europeus.