Llegiu les tres notícies següents sobre l'origen de la vida i respon les preguntes:
QUÈ BUSQUEM QUAN BUSQUEM VIDA?
ara ciència- 21 de novembre de 2018
1- Es pot recrear l’origen de la vida en una proveta?
Les restes d’un experiment dels anys ’50 demostren que es poden crear moltes biomolècules diferents a partir de compostos inorgànics. El químic d'Estats Units, Stanley Miller, va anunciar l'any 1953 a la revista Science que havia creat algunes de les molècules que formen part dels éssers vius en un laboratori. Va demostrar que aplicant electricitat a compostos inorgànics es formaven cinc dels aminoàcids que estan presents en els éssers vius. Un grup de científics ha analitzat les restes de les provetes que va utilitzar Miller i han descobert que hi ha moltes més biomolècules que les que el químic va identificar.
Els experiments de Miller, més coneguts amb el nom d'experiments de Miller-Urey, intentaven demostrar que la vida podria haver aparegut sobre la Terra de forma espontània. Consistia en fer una mescla de metà, amoníac, hidrogen i aigua, sotmetre-la a descàrregues de 60.000 volts. Posteriorment s'analitzava si en el líquid resultant s'havien format biomolècules, és a dir, molècules que formen part dels éssers vius. Miller suposava que aquestes eren les condicions que hi havia al nostre planeta fa 4.500 milions d'anys i pretenia recrear com hauria pogut sorgir la vida en aquestes condicions. El mes de Maig de 1953, Miller va publicar a la revista Scienceque havia obtingut cinc aminoàcids (àcid aspàrtic, glicina, àcid alfa-amino butíric i dues versions d'alanina) amb aquest sistema. Dos anys més tard, Miller va identificar dos compostos més, però no va ser capaç d'identificar altres components minoritaris.
Investigadors de la NASA i altres centres de recerca dels Estats Units han pogut analitzar el contingut d'onze vials d'un experiment que Miller va descartar en el seu moment i han demostrat que contenia moltes més biomolècules que les que Miller va identificar en l'experiment principal, però en quantitats molt baixes. "L'aparell al que Miller li va prestar menys atenció és el que va proporcionar resultats més excitants" ha afirmat el Dr. Adam Johnson, que ha participat en l'estudi que publica aquesta setmana la revista Science. "Sospitem que Miller no disposava dels mètodes de detecció adequats", ha dit.
Els investigadors han trobat vint-i-dos aminoàcids diferents i cinc amines, molts compostos més dels que Miller va identificar. L'experiment principal de Miller consistia en un circuit tancat on un matràs amb aigua bullint generava un flux d'aire fins un altre recipient on hi havia les molècules inorgàniques i s'aplicava el corrent elèctric. L'experiment que Miller va descartar i que ha proporcionat aquests resultats era molt similar, però presentava un sistema que funcionava com un aspirador i augmentava el flux d'aire en el circuit. Stanley Miller va morir l'any passat i és considerat un pioner de l'astrobiologia, la ciència que estudia l'aparició de la vida a la Terra o altres llocs de l'univers.
2. Darwinisme vs. disseny intel·ligent
La polèmica està servida. El disseny intel·ligent, també conegut com a creacionisme, guanya cada cop més terreny als EEUU. Els creacionistes nord-americans han atacat el darwinisme amb el documental “Expelled: no intelligence allowed”, a l’estil Michael Moore, per tal de fer prevaler les seves idees sobre que tota la vida, que ha existit i existeix sobre la terra, segueix només el pla diví. La pel·lícula-documental està protagonitzada per Ben Stein, que entre altres coses va ser el redactor dels discursos de Ford i Nixon, i defensa el dret d’ensenyar les seves “visions” de la vida a la terra en tots els instituts de nord-amèrica.
Aquest corrent “científic” guanya cada cop més adeptes i ja un 16 % del professorat de ciències de EEUU defensa aquest corrent.
La seva linea argumental es basa en que Darwin no tenia accés als descobriments realitzats en els últims temps com la microbiologia o el genoma, quan va publicar L’origen de les espècies. I no paren de repetir-se la pregunta de si és possible continuar defensant de que tots els organismes provenen d’un únic i primogènit organisme, el qual va evolucionar per circumstàncies de l’atzar. Segons aquest corrent de pensament al jardí de l’Eden hi van conviure les espècies actuals i les ja extingides, i que els dinosaures es van extingir ja que no cabien a l’arca de Noè.
Es clar que el Darwinisme també ens el podem mirar des d’un altre punt, el dels altres éssers vius, com és el cas de la vinyeta publicada en el Harper’s Weekly al 1871
Mr. Bergh to the Rescue
THE DEFRAUDED GORILLA: “That Man wants to claim my Pedigree. He says he is one of my Descendants.”
MR. BERGH: “Now, Mr. Darwin, how could you insult him so?”
Mr. Bergh fa referència a Henry Bergh, el qual va fundar the American Society for the Prevention of Cruelty to Animals al 1866.
1. Feu un resum de cada notícia. Creus que els tres articles fan referència al mateix tema? Per què?
2. Segons el primer text "Què busquem quant busquem vida?" Quins requisits ha de tenir la vida per ser considerada com a tal?
3. Quina importància té l’experiment de Miller per poder explicar l’origen de la vida?
Després d' haver llegit i visualitzat els videos i presentacions , respon les següents preguntes:
RESPECTE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
Què deia la teoria de la generació espontània ?
Com es va demostrar que no era certa ?
Respon respecte a l’experiment de Pasteur:
a) Què volia demostrar
b) Com ha va fer ?
c) Que va observar ?
d) Què va demostrar ?
Dissenya un experiment fàcil i senzill de fer amb materials d’ús quotidià que permeti demostrar que no existeix la generació espontània.
RESPECTE A L 'ORIGEN DE LA VIDA
Quines són les teories que expliquen l' origen de la vida ? Explica-les i justifica-les ( proves , experiments....)
Quin és l' escenari que hi havia al nostre planeta abans d' originar-se la vida?.
Què és el que pensem avui dia sobre l' origen de la vida?.
RESPECTE A LA PEL·LÍCULA : THE MARTIAN
Quan hagis vist la pel·lícula i llegit el següent article, contesta les següents qüestions:
1. Escriu i explica tres errors i tres encerts des del punt de vista científic que hagi tingut la pel·lícula.
2. És possible fer un viatge a Mart?
3. Es pot sobreviure tant de temps a Mart, com passa a la pel·lícula?
4. Es poden plantar patates a Mart ? Quins ingredients descriu la pel·lícula que fan falta per a què es puguin desenvolupar les patates?
5. Quan és el màxim de temps que l' espècie numana pot estar a l' espai?
6. Es pot generar aigua com a la pel·lícula?
Investiga si és possible generar un explosiu amb la reacció química que s' utilitza a la pel·lícula. Anota la reacció química que es produeix.
ABANS DE CONTESTAR BUSCA LA INFORMACIÓ QUE NECESSITIS A LA XARXA.