Introducció

La Terra, gràcies a la seva composició mineralògica, a la presència d’aigua, a la seva posició en el Sistema Solar,a l’existència d’activitat tectònica, entre altres factors, és un planeta —de moment, l’únic que coneixem— que pràcticament des dels seus inicis reunia les condicions adequades per acollir organismes vius.

Posteriorment,aquests organismes pioners van contribuir a crear un nou ambient adequat per a l’establiment d’una biosfera complexa i en transformació permanent, on s’ha desenvolupat l’única espècie capaç d’adquirir consciència sobre la pròpia existència, de sentir curiositat sobre els seus orígens i de cercar diferents vies per interpretar el món.

0.- Generació espontània

1.- Origen de la vida:

Hipòtesi creacionista ( disseny intel·ligent)

Hipòtesi panspèrmia

Hipòtesi Oparin ( Experiment de Miller) ( Explicació fase prebiòtica)

Hipòtesi endosimbiosis ( Explicació biòtica i aparició de les cèl·lules) - Clica aquí

2.- Evolució del organismes - Clica aquí Proves de l'Evolució - Clica aquí

Interpretacions religioses i filosòfiques

Transformisme

Lamarckisme

Darwinisme

Neodarwinisme

3.- Origen i evolució de l’espècie humana

Fa aproximadament 4500 milions d’anys es va formar la Terra i els organismes vius més antics datats tenen uns 3500 milions d’anys (estromatòlits) , però el problema continua sent : Com es va formar la vida?

0.- LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Un tractat francès de botànica de 1609 explicava això:

«Existeix un arbre molt poc comú a França però freqüentment observat a Escòcia. D’un costat, les seves fulles toquen l’aigua i es transformen en peixos, de l’altre, toquen la terra i es transformen en ocells.»

Al voltant de 1620, l’eminent químic Jan Baptista Van Helmont proposava el mètode següent per obtenir ratolins:

«Col.loqueu una camisa o draps bruts en un barril que contingui uns quants grans de blat o una mica de farina. En vint-i-un dies, hi apareixeran ratolins. Hi haurà mascles i femelles que seran capaços de reproduir-se per produir més ratolins.»

Aquests paràgrafs recollien l’opinió de la majoria dels científics des d’Aristòtil fins ben entrat el segle XIX: alguns éssers vius sorgien de manera espontània de determinats substrats gràcies a una mena de força vegetativa que emanava de la pròpia matèria. Pel que fa als organismes petits, la idea d’una generació espontània o abiogènesi era fàcilment contrastable amb les observacions que qualsevol podia fer —era, per tant, una teoria científica— i amb el sentit comú. Del blat sortien ratolins; de la carn putrefacta, cucs; del fang, gripaus.

La invenció del microscopi va descobrir un món nou i apassionant, el dels microorganismes.

Paradoxalment, però, aquesta troballa va servir per reforçar encara més la teoria de la generació espontània. En efecte, les observacions del seu inventor, Anton Van Leeuvenhoek, al fi nal del segle XVII mostraven que en gotes d’aigua apareixien sobtadament éssers diminuts que ningú no havia vist mai abans.

Dos italians, Francesco Redi, el 1668, i Lazzaro Spallanzani, el 1769, van fer experiments en què mostraven que un recipient tancat i aïllat de l’exterior es podia mantenir lliure d’organismes.

Amb el temps, va augmentar el nombre de científics que dissentien de la teoria de la generació espontània, fins al punt que l’Acadèmia Francesa de les Ciències va convocar el 1861 un concurs per establir una evidència experimental a favor o en contra de la generació espontània. Louis Pasteur, descobridor de l’activitat bacteriana, va guanyar el premi.

1. ORIGEN DE LA VIDA

HIPÒTESI PANSPÈRMIA ( grec= tot llavor o esperma)

En 1906, Arrhenius proposa per primera vegada aquesta teoria en la qual la vida té origen extraterrestre. La matèria orgànica ha arribat a la terra mitjançant meteorits o radiació còsmica. Aquest model ha agafat força quan s' ha confirmat la presència de matèria orgànica, constituïda principalment de Carboni, en alguns meteorits i cometes analitzats. Així i tot, avui en dia encara no hi ha cap prova de que hi hagi vida fora de la Terra.

HIPÒTESI DISSENY INTEL·LIGENT (CREACIONISME)

El creacionisme és la creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originades per un acte creador. El creacionisme fou acceptat fins al segle XIX, i actualment hi ha una batalla política on moviments de dretes i ultradreta intenten incorporar el creacionisme o disseny intel·ligent a l'educació dels Estats Units.

Tot i que sovint s'identifiquen, els defensors del disseny intel·ligent es distancien del creacionisme argumentant que no es basen en la religió sinó en l'observació de la naturalesa. William Paley va resumir aquesta teoria amb una simple al·legoria: Si trobem un rellotge enmig del camp, deduirem l'existència d'un rellotger; si observem una papallona, l'ull d'una àliga o el cervell humà haurem de deduir l'existència de Déu.

HIPÒTESI OPARIN ( Experiment Miller)

L’era de la química prebiòtica (anterior a la vida).

ATMOSFERA PRIMITIVA +Energia per radiacions ultraviolades, descàrregues elèctriques

( reductora, NH3, Metà,...)

FORMACIÓ DE CAPES FLUIDES ( brou primitiu o primordial)

REACCIONS QUÍMIQUES: MATÈRIA INORGÀNICA-----MATÈRIA ORGÀNICA

(EXPERIMENT MILLER-UREY)

1.- OPARIN : Va proposar els coacervats com a precursors dels éssers vius. Va definir els coacervats com gotes microscòpiques formades per un embolcall i un medi intern en el qual podien existir enzims ( metabolisme molt senzill). Oparin va aconseguir obtenir coacervats al laboratori, però no podia explicar l’origen dels enzims interns ni com podrien evolucionar ja que aquests estan mancats d’informació genètica.

2.- Microsferes de Fox: Va proposar les microsferes proteïnoides com a precursors dels éssers vius. Segons Fox, les barreges d’aa del medi primitiu es van escalfar i posteriorment dessecar i d’aquesta manera es van formar els primers polímers. Aquests polímers formen petites gotetes anomenades microsferes, amb capacitat catalítica degut a les molècules d’enzims interiors, es podrien dividir mitjançant gemmació, però tampoc explica la transmissió d’informació genètica.

3.- Hipòtesi sobre el primer gen: No se sap ben bé com va aparèixer la primera molècula capaç d’autoreplicar-se i que tingués la informació de com controlar tots els processos . Probablement la primera molècula va ser ARN i posteriorment va passar a l’ADN.

Alguns dirien que aquesta és una pregunta molt simple, però la majoria dels biòlegs considera que la vida és un concepte abstracte, que cal definir d’una manera operativa.

Actualment, els biòlegs prefereixen definir els éssers vius d’acord amb les propietats que exhibeixen: el naixement, la nutrició, el creixement, la reproducció, la relació amb el medi, la mort, etc.

En tot cas, hi ha quelcom que comparteixen tots els éssers vius i que els distingeix de la resta dels objectes de la naturalesa: són formats per cèl·lules que creen còpies d’elles mateixes i funcionen d’acord amb un programa prefixat genèticament que passa de generació a generació.

VIDEO QUE ENS EXPLICA COM VA APARÈIXER LA VIDA AL NOSTRE PLANETA