A l’inici d’aquest treball, ens veiem obligats a entrar en el nombre d’or des d’una visió geomètrica, fent una breu definició, que permetrà endinsar-nos ràpidament en el tema central de la recerca. Ens servirà aquest preludi no només per a la millor comprensió de les explicacions que després segueixen, sinó també per a introduir a tota persona que desconegui aquest nombre i la infinitud de propietats i possibilitats que en ell s’amaguen i que han servit a molts artistes en la història.
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides. Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat. Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3... dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat al pentàgon, al decàgon i als poliedres en què aquests polígons són presents. Una proporció de la figura humana lligada al número d’or és la de l’alçada d’una persona dividida per l’alçada del seu melic. Això fou aprofitat, per exemple, per a crear el modulor de Le Corbusier. Avui les targetes de crèdit, el carnet d’identitat i moltes peces rectangulars de disseny tenen de proporció aquest nombre.