Els parlars del català oriental tenen algunes caracterìstiques comunes:
Les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb el so de vocal neutra: pare, casa.
Les vocals o i u en posició àtona tenen un únic so, el de la u: pontet.
El català central
Es parla a les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona.
Característiques:
La vocal final de la primera persona del singular del present d’indicatiu es fa amb el sou: canto.
Els articles són el, els i la, les.
En el lèxic hi ha castellanismes, especialment a l'àrea de Barcelona: bueno, vale... i formes particulars: mirall, ocell...
El rossellonès
Es parla a les comarques de la Catalunya Nord: el Rosselló, el Vallespir, el Conflent i l’Alta Cerdanya.
Característiques:
La vocal final de la primera persona del singular de present d’indicatiu es fa amb el so i: canti.
La o tònica es pronuncia u: m[u]sca.
La negació es fa amb la partícula pas i no amb no: ho cantaré pas.
El lèxic presenta arcaismes (oir, per escoltar), occitanismes (cornes, per banyes) i gal·licismes (llapí, per conill).
El balear
Es parla a l’es illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Característiques:
No es pronuncia la vocal final de la primera persona del singular del present d’indicatiu: cant.
Els articles són els salats: es, ets, sa, ses.
El lèxic presenta paraules no compartides amb altres parlars catalans: al·lot, per noi; manco per menys, ca, per gos.
L’alguerès
Es parla a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.
Característiques:
No es pronuncia la vocal final de la primera persona del singular del present d’indicatiu: cant.
La a i la e àtones es pronuncien a: hom[a].
La r en contacte amb consonant es pronuncia l: po[l]ta per porta.
El lèxic presenta arcaismes (llong, per llarg), italianismes (cutxo, per gos) i sardismes (frucar per nevar).