Els parlars del català occidental tenen algunes caracterìstiques comunes:
Les vocals a i e en posició àtona no es pronuncien amb el so de vocal neutra: pare, casa.
La vocal o en posició àtona no es pronuncia com a u: p[o]ntet.
El nord-occidental
Es parla a les comarques de Lleida, Andorra, al sud de Tarragona i a la Franja de Ponent (a la part oriental d’Aragó).
Característiques:
La vocal final de la primera persona del singular del present d’indicatiu es fa amb el so o: canto.
Els articles són lo, los i la, les.
El lèxic es caracteritza per l’ús de mots propis: moixó, per ocell; padrí, per avi...
El valencià
Es parla a la majoria de comarques del País Valencià.
Característiques
La vocal final de la primera persona del singular del present d’indicatiu es fa amb el so e: cante.
La formació del plural de les paraules planes masculines es fa amb una n: hòmens.
Els articles són el, els i la, les.
Els demostratius són este, eixa, eixos, estes.
El lèxic es caracteritza per mots propis d’aquest dialecte: espill, per mirall; banyar, per mullar; vesprà per tarda...