03 Dactilologia de la llengua de signes catalana (LSC)

La paraula dactilologia ve del grec daktilos (dits) i logia (discurs); així podríem definir-la com "parlar amb els dits". La dactilologia és la producció ràpida d'una seqüència de configuracions de la mà, cada una de les quals representa una lletra de l'alfabet oral. L'alfabet dactilològic no forma part natural de la llengua de signes, sinó que és un un sistema artificial inventat per oïdors, però acceptat per la Comunitat Sorda i uti

litzat per ella, entre d'altres coses, com a mètode de recolzament i com a recurs addicional de la LS per a la creació de nou lèxic. De tota manera, en general a les persones sordes no els agrada l'ús excessiu de dactilologia, ja que es tracta d'una llengua que no és la pròpia: igual que l'escriptura, la dactilologia és la representació d'un altre sistema, en aquest cas és la representació de l'ortografia de la llengua oral de l'entorn. En el cas de Llengua de Signes Catalana, l'alfabet dactilològic consta de 29 posicions de la mà i els dits; es realitza amb la mà dominant en l'espai neutre, i es complementa amb l'articulació oral.

La dactilologia (que abreviem amb les sigles DC) s'utilitza quan no existeix signe per a un concepte de la llengua oral, o aquest es desconeix. S'usa per a representar noms propis de persones, llocs, entitats… i altres paraules que no tenen signe. També s'utilitza per crear noves paraules que no existien o no existeixen en LS (per exemple Cruyff: FF, Coca-Cola: CC o Seguretat Social i San Sebastián: SS), i per representar manualment entitats, col·lectius, etc. que en la llengua oral es representen amb sigles o acrònims (com ara ONU o Renfe). Per últim la dactilologia s'utilitza per restringir significats, per exemple, diferenciar entre grams, kilograms o tones, o entre metres i kilòmetres.

Les dactilologies són generalment sistemes unimanuals -a excepció d'algunes poques, com la BSL, que és bimanual-, i es realitzen normalment a l'espai neutre, també amb unes poques excepcions, com la LS Argentina, que inclou la cara i el cap com a llocs d'articulació.

La majoria de sistemes dactilològics no tenen moviment, però hi ha alguns que l'utilitzen per articular determinades lletres (per exemple les lletres Ç, H, V en LSC). El moviment també s'utilitza per expressar reduplicació, com a la RR i la LL en LSE, i a la SS en LSC.

Alguns sistemes dactilològics utilitzen signes diacrítics (ús d'accents o dièresi, com la LSC i LSE).

Abecedari dactilològic de la llengua de signes catalana (LSC)