01 Presentació

Què és la Llengua de Signes Catalana (LSC)?

La Llengua de Signes Catalana és la llengua natural de les Persones Sordes de Catalunya, i la seva existència es remunta a més de dos segles d'història. És una llengua que presenta les mateixes propietats formals que qualsevol altra, i constitueix un sistema lingüístic complet. És una llengua que viu processos de canvi i evolució semblants als de les llengües orals, influïda per factors polítics, socials, culturals, econòmics... una llengua viva -encara que minoritària- utilitzada per persones amb sentiments d'identitat i pertinença a la Comunitat Sorda.

La llengua de signes té una naturalesa diferent de les llengües orals, ja que és de caràcter viso-gestual, però com qualsevol altra, és una llengua natural que evoluciona juntament amb la societat, que té una estructura independent de la Llengua Oral d'un territori, i que constitueix un sistema lingüístic complet, amb una fonètica, una sintaxi i una gramàtica pròpies.

La LS permet representar idees, sentiments, conceptes abstractes... i ofereix les mateixes possibilitats comunicatives i expressives que les llengües orals: dispossa d'expressions que li són pròpies, amb refranys, acudits, frases fetes, cançons, poemes visuals, insults...

La LSC té uns 25.000 usuaris, dels quals 12.000 són persones sordes, i la resta són persones oïdores implicades en la Comunitat Sorda: familiars, intèrprets de LS, professionals de l'educació (logopedes, pedagogs…), a més d'un creixent nombre de persones oïdores que aprenen Llengua de Signes per motivacions personals.

La llengua de signes és universal?

Contràriament al que es pensa, la Llengua de Signes no és universal: existeixen diferents llengües de signes a tot el món. Com acostuma a passar amb les llengües orals, sovint les fronteres estatals no coincideixen amb les fronteres lingüístiques. A Espanya coexisteixen dues llengües de signes: l'espanyola (LSE) i la catalana (LSC), que es diferencien en qüestions culturals, lingüístiques i històriques. Les tradicions d'un territori influeixen en l'evolució de les llengües de la zona, contribuint a enriquir el patrimoni cultural i lingüístic del país.

Existeix un Sistema de Signes Internacional (una mena d'esperanto en llengua de signes) que s'utilitza en congressos i altres esdeveniments internacionals per a la comunicació entre persones sordes de diferents nacionalitats. Com el seu propi nom indica, no es tracta d'una llengua natural (que neix en el si d'una societat i evoluciona amb ella) sinó d'un sistema artificial (inventat a partir de signes i normes gramaticals extrets de diferents llengües de signes).

Està reconeguda legalment la llengua de signes al nostre país?

Sí. Després d'un llarg procés jurídic dut a terme per la Comunitat Sorda catalana, el govern català ha aprovat el 21 de juliol del 2009 el Projecte de Llei de Regulació i Difusió de la LSC, que reconeix com a oficials les llengües de signes espanyola i catalana. La Generalitat de Catalunya és l'òrgan competent per a la regulació a Catalunya.La llei té molta importància per al col·lectiu sord a nivell cultural, degut a que representa un reconeixement de la LS com a part integrant i activa del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya. També contribueix a la necessitat de planificació i normalització lingüística per a estandarditzar i enfortir la LSC.

Aquestes accions legals són crucials per garantir, entre altres aspectes, l'eliminació de les barreres de comunicació que pateixen les persones sordes a la societat, i facilitar l'accés a la informació en tots els àmbits públics i privats, a través de la inclusió de la LSC, i també gràcies a una major presència d'intèrprets professionals. Aquests tenen com a funció fer de pont de comunicació entre la comunitat oïdora i la comunitat sorda, garantint la comunicació en igualtat de condicions.

Informació actualitzada de la legislació vigent en matèria de llengua de signes: Legislació LS

Decàleg: Sigues lingüísticament sostenible (en LSC)