Embedded Files
En aquesta pàgina hi anirem publicant el contingut tractat al taller, a manera de diari.
[23 de març de 2015]
Entre els textos treballats els darrers dies hem trobat:
Ortografia.
El més normal és que el so de essa sonora entre dues vocals sigui representat per la lletra s. Però en alguns mots d'origen estranger es representa per z: nazi, ozó, amazona...
Dues paraules freqüents amb dièresi: traduït, lluït.
Lèxic. Mots.
Púlpit, epònim. Un epònim és, segons el diccionari, un mot que dóna el seu nom a un poble, a una ciutat, a una època. Però a vegades es fa servir com a 'sinònim'.
Lèxic. Frases fetes.
Per acabar-ho d'adobar.
[9 de març de 2015]
Hem estudiat un text informatiu (notícia) sobre l'hepatitis C.
Ortografia. Pronunciació.
Les vocals neutres. En català oriental, les vocals o, e i a, quan són en una síl·laba àtona, es pronuncien de manera relaxada. La o es converteix en u i les e, a es converteixen en vocal neutra.
Hem practicat les o en mots com aquests, en què les o marcades en negreta es pronuncien u.
protocol, recomanacions, comissió, hospitalària, Josep.
Morfosintaxi. Verbs.
Hem comentat que els verbs tenen una part que aporta el significat i unes terminacions que ens indiquen el temps i la persona:
aprovar (infinitiu), aprovaré (jo, futur), aprovava (jo o ell, passat), aproves (tu, present), etc.
[2 de març de 2015]
Hem treballat el tetxt "El remei de les malmaridades".
Ortografia. Escriptura.
ACCENTS: Tècnica, església; nínxols, fàcils; sí, és, té, més
Morfosintaxi. Canvi de gènere i nombre.
Hem canviat el nombre (passar de singular a plural i viceversa) d'un fragment del text. És un exercici molt profitós per a practicar els elements variables de l'oració: noms, adjectius, verbs, determinants.
cas-casos; aigua-aigües; es va posar-es van posar.
[23 de febrer de 2015]
Hem buscat, en titulars de premsa, diferents aspectes d'ortografia i gramàtica. Destaquem:
Ortografia. Mots.
APÒSTROFS. Hem recordat que un apòstrof indica la supressió d'una vocal, i que no pas totes les supressions s'indiquen amb apòstrof. En casos com en la conjunció 'que' ("que esperis") suprimim la 'e', però no s'indica.
S'apostrofen els articles el, la i la preposició de. L'article la no s'apostrofa davant paraula començada en i o u àtones.
Morfosintaxi. Adverbis.
Hem buscat adverbis. Hem trobat millor, sovint, mai, fort, més. Un adverbi és un mot que modifica el significat d'un verb, d'un adjectiu o d'un altre adverbi. Quan el que modifica és un substantiu diem que és un adjectiu:
Adverbi: Canta molt millor
Adjectiu: Hem sentit el millor cantant del món
Sabem que és un adjectiu perquè concorda en gènere i nombre amb el substantiu. En canvi, els adverbis són invariables:
Hem sentit els millors cantants del món
Canta molt millor / canten molt millor
Altres exemples d'adverbis:
Véns gaire sovint? No arribarà mai. És més bo que el pa
[9 de febrer de 2015]
Hem llegit un text de Joan Barril, Grassos feliços, que ens ha servit per comentar alguns aspectes de llengua:
Les 'erres' finals, que continuen mudes en els plurals: ascenso(r)s
Els plurals i femenins de les paraules acabades en -aç, -iç, -oç, que tenen un sol gènere per al singular (home feliç, dona feliç) i dos per al singular (homes feliços, dones felices)
En català només existeix el diftong creixent en els grups gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo. S'han de pronunciar en una sola síl·laba. Quan aquesta 'Q' en algunes paraules és una 'C', aleshores no hi ha diftong.
quo/ta; cu/o/ta; qua/tre; cu/a/dret
[2 de febrer de 2015]
Fragment del llibre Estiu, primavera, etcètera, de Marta Rojals.
Lèxic. Mots.
Nínxol, clínex (mot adaptat), bossa (no pas "bolso"), lluïssor.
Alguns personatges d'aquest llibre parlen en una variant occidental (brille, semble, llimpiar...)
[26 de gener de 2015. Pàg. 126]
Morfosintaxi. Verbs.
Continuem classificant els verbs que trobem.
Acabà (Passat simple)
Feia, era (Imperfet)
havia programat (Plusquamperfet)
Adonar-se (Infinitiu)
[19 de gener de 2015]. Pàg. 103
Morfosintaxi. Verbs.
Continuem classificant els verbs que trobem.
El verb posar-se, així, amb el seu pronom formant-ne part inseparable, té un significat diferent de posar a seques.
5 aux. pron. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, començar a fer, a esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure.
Remugar: queixar-se
[12 de gener de 2015. Pàg. 102]
Morfosintaxi. Verbs.
Hem extret els verbs del text i els hem classificat en 'Temps' (Present i passat).
Infinitiu: És el nom del verb (Treballar)
Participi: accions impersonals acabades (Treballat)
Gerundi: accions impersonals simultànies a alguna altra (Treballant)
Present: accions que passen ara o habitualment (Treballa a la SEAT)
Passat (perifràstic): accions passades amb durada precisa (Va treballar a la SEAT). Es forma amb el present del verb anar un xic modificat i l'infinitiu. Existeix també el Passat simple (Treballà), que és equivalent.
Imperfet: accions passades sense durada precisa (Treballava a la SEAT)
Plusquamperfet: accions anteriors a un fet passat (Jo, abans, havia treballat a la SEAT). Es forma amb l'imperfet del verb haver i el participi.
[El dia 3 no vam fer llibre]
[1 de desembre de 2014. Pàgs. 86-87]
Ortografia. Escriptura.
Ebenista (s'escriu amb 'e' a la segona síl·laba); fava s'escriu amb 'v'. Estómac és dels pocs mots plans amb 'o' tancada.
Ortografia. Fonètica.
Xofer es pronuncia a la catalana: "xufé". Plural: "xufés".
Morfosintaxi. Pronoms febles.
Al fragment que hem llegit hi havia molts pronoms febles. Hem recordat que davant del verb poden anar o bé apostrofats o bé separats sense guionet; i darrere, apostrofats o amb guionet. Els pronoms li, ho i hi són invariables i mai no es poden apostrofar.
Morfosintaxi. Plurals.
Els mots acabats amb -ig, poden fer el plural afegint 's' (bombardeigs) o afegint 'os' (bombardejos)
[24 de novembre de 2014. Pàgs. 76 i 77]
Ortografia. Escriptura.
Hem trobat dos mots semblants que ens poden servir per identificar les 'esses': avesat (essa sonora) i vessat (essa sorda)
DIÈRESIS. La dièresi del mot aigües només serveix per indicar que la u deixa de ser muda, però no trenca el diftong -güe-.
Els mots compostos de co- no duen dièresi: coincidir, cointerpretar
Lèxic. Mots.
Ficar no és el mateix que posar.
Esguard vol dir 'mirada'.
Avesat significa 'acostumat, habituat'
Aiguacuit és una mena de cola natural.
Diferència entre assecar i eixugar. Més o menys la cosa va així: les coses s'assequen soles o les posem a assecar. En canvi, les coses les eixuga algú mitjançant una acció (per exemple, amb un drap, amb un assecador...). El cabell s'asseca al sol; en canvi si faig servir l'assecador, me l'eixugo.
Lèxic. Expressions.
Pel cap baix. "Hi vam estar, pel cap baix, quatre hores"
Si més no. "Va, vine! Si més no ens ho passarem bé"
[19 de novembre de 2014, pàgs. 71-72]
Ortografia. Escriptura.
O/U. Sabrem gairebé sempre si un mot s'escriu amb o o bé amb u, mirant altres mots de la mateixa família: Puntet s'escriu amb u perquè ve de "Punt"; i en canvi Pontet s'escriu amb o perquè deriva de "Pont".
Altres casos: Roquet/Ruquet; Fullet/follet.
Fusteria (Fusta); Podria (Puc).
DIÈRESIS. La dièresi converteix la i o la u en nuclis de la síl·laba, i deixen de ser la part feble del diftong: a-moi-na / a-mo-ï-na; pau-la / pa-ü-la; rei-na / re-ï-na; fei-na / ca-fe-ï-na
Lèxic. Expressions.
No es diu "donar-se compte de", sinó "adonar-se de".
Diferències entre número i nombre. Tal com diu l'Optimot, fem servir el mot 'número "Per designar els elements d'una sèrie o col·lecció; per exemple: Publicarem un número extraordinari de la revista, Viu al número 32 del carrer de Mallorca, Consulteu la pàgina número 334 del manual, El número de telèfon de l'agència és el 934 567 890, Té el DNI número 37 777 770, Cal que indiqueu el número de registre.
En la resta de casos, 'nombre'.
Bri, col·lega, feixuc.
[12 de novembre de 2014.Pàg. 67]
Ortografia
Escriptura
G/J. Arran de trobar els verbs jeure i encoratjar, hem comentat que generalment davant de e escrivim g, excepte alguns verbs con jeure
Morfosintaxi
Adverbis
L'adverbi tan complementa un altre adverbi o un adjectiu. En canvi, tant (amb T) complementa un substantiu o un verb.
Tan ben endreçat; tan bonic...
Corre tant qui ningú no l'atrapa; no gastis tant de paper
[10 de novembre de 2014-11-11
Pàgs. 64-65]
Ortografia
Escriptura
ACCENTS. són/son; món/mon; cantussejava; vernissos; col·lecció
D/T. Els mots que acaben en d i els que acaben en t sonen igual. Per això a vegades no sabem si escriure-hi una lletra o altra. De fet, hi ha una norma amb poques excepcions, però és un xic complicada. El millor que podem fer és consultar el diccionari o refiar-nos del castellà (no sempre funciona).
Sòrdid, sòrdida
Càlid, càlida
Inhòspit, inhòspita
Atònit, atònita
Podrit, podrida
Morfosintaxi
Verbs
Hem trobat el substantiu posta (“posta de sol”) i això ens ha dut a parlar del verb pondre. En català el sol es pon, i les gallines ponen ous. Com que en castellà en aquests casos usen el verb poner (posar), a vegades diem, erròniament: “S’ha posat el sol” o “les gallines posen ous”.
Adverbis
De nou, dos adverbis que resulten d’ajuntar dues o tres paraules i que, separades, tenen un significat diferent:
Aleshores / a les hores
Potser / pot ser
5 de novembre de 2014
Pags. 58-59
Ortografia
Escriptura
Savi s'escriu amb v, malgrat que el verb saber s'escrigui amb b.
Morfosintaxi
Pronoms febles
De nou hem trobat els dos pronoms febles més complexos: en i hi. Referint-se al mot cel·la, hem vist aquestes dues frases:
Quan l'en van treure
Només hi havia passat quatre dies
El pronom es ('es diu') s'ha de canviar per es davant d'un verb que comenci amb essa o ce que soni essa.
No se seguien pas les normes
Se cedeixen les copetències a...
Adverbis
L'adverbi alhora significa "junt". Separat (a l'hora), significa "puntualment"
L'adverbi de lloc pertot, junt, és diferent que separat: per tot.
Lèxic
Mots
Llitera (als hospitals no hi ha 'camilles')
29/10 i 3/11
No hi ha fitxa perquè hem fet altres coses i hem celebrat la castanyada amb panellets i vi dolç de la Vicenta. Gràcies!! I els cafès els va pagar l'Àngel. Gràcies!!
27 d'octubre de 2014
Ortografia
Escriptura
Les paraules que, com agressió, impressió o transmissió, contenen els grups -GRESSIÓ-, -PRESSIÓ- o -MISSIÓ- s'escriuen amb dues esses.
Morfosintaxi
Pronoms febles
Hem recordat que els pronoms febles en i hi no existeixen en castellà i que no els hem d'oblidar: "L'hi havien de posar per força" (de trista); "Així en podràs reconstruir una part de la història" (del violí).
Verbs
La probabilitat en català s'expressa amb la fórmula DEURE + VERB. Com que en castellà aquesta fórmula significa obligació, hem d'anar en compte:
'Deus anar a poca a poc"
(Significa: probablement vas a poc a poc, per això trigues tant)
Lèxic
Mots
Randa.
23 d'octubre de 2014
Ortografia
Escriptura
Hem ensopegat amb diversos mots que duen 'ç'. Aquesta lletra representa el s de 'essa sorda', que també pot ser representat per les lletres ss i s. Tenim, doncs, un conflicte: saber amb quina de les tres lletres ens quedem. Per això hi ha les normes ortogràfiques, que ja anirem estudiant. De moment direm que es pot escriure ç només davant de a, u, o.
començava
forçut
cançó
Davant de e solem escriure g, llevat alguns pocs mots que s'escriuen amb jota: Jesús, injecció, injectar.
Fonètica
El mot xofer és agut i amb la erra muda ("xufé").
Cal diferenciar les pronunciacions de mots amb tj, tg i els que s'escriuen amb tx:
hostatjar
despatxar
Morfosintaxi
Pronoms febles
Els pronoms en i hi són molt problemàtics. En castellà no existeixen i per això darrerament molts se'ls deixen quan parlen en català.
En parlem
En vull
Hi estarien d'acord
Hi vaig
El pronom hi a més, a vegades passa que el posem innecessàriament. Sovint sentim a dir 'Els hi havia agradat molt'. S'ha de dir 'Els havia agradat molt'. Per saber si aquest pronom hi sobra o no, podem llegir la frase passant-la a primera persona: Ningú diria 'M'hi havia agradat molt', oi?
Lèxic
Expressions
La obligació, en castellà, s'expressa mitjançant el verb 'tener' i la conjunció 'que' ('tienia que volver al hotel'). En català fem servir el verb 'haver' i la preposició 'de' ('havia de tornar a l'hotel'). Per tant, hem de rebutjar frases com ara 'tenia que anar a l'hotel'.
20 d'octubre de 2014
[pàgs 52 i 53]
Ortografia.
Escriptura
te/té; es/és
Però (porta accent obert)
Al·ludir (un altre mot amb ela geminada)
Simfonia. Davant f, m ,b, p escrivim M i no pas N
Gravació. Un dels mots que en català van amb V, i en castellà amb B
Ortografia.
Fonètica
El mot fotografia s'escriu igual que en castellà i que en italià, però es pronuncia diferent. En català s'ha de dir "futugrafia".
Morfosintaxi.
Pronoms febles
Darrere els verbs acabats en consonant, els pronoms febles se separen del verb amb guionet: distreure-la; canviar-li.
Adverbis
Sobretot s'escriu junt; de seguida, separat.
Lèxic
Mots
Enraonar. Quan dues persones parlen entre elles, enraonen.
15 d'octubre de 2014
Ortografia. Escriptura.
ACCENTS.
son/són(verb), mes/més, es/és.
Després/desprès
Morfosintaxi. Pronoms febles.
Hem trobat la frase "tal com jo els demanava", que és el que hem de dir en comptes de "tal com jo els hi demanava". Aquest hi no cal. Una de les maneres de saber si hi va un pronom o dos és comparar-ho amb el castellà:
Tal como yo les pedía (un pronom)
Tal com jo els demanava (un pronom)
Le pedía dinero (un pronom)
Li demanava diners (un pronom)
Se lo pido por favor (dos pronoms)
L'hi dimano si us plau (dos pronoms)
Morfosintaxi. Adverbis.
Hem trobat l'expressió Més aviat (que comentem més avall). Són dos adverbis. Un, de quantitatat; l'altre, de temps. Els adverbis serveixen per matisar el significat d'un verb, d'un adjectiu o d'un altre adverbi.
Lèxic. Mots.
El son (acte d'estar adormit) "tinc un son molt profund"
La son (sensació de cansament que porta a dormir) "quina son que tinc!"
Lèxic. Expressions.
Més aviat pot voler dir dues coses diferents:
"Vindré més aviat"
"Aquesta carn és més aviat crua"
En aquest segon cas hem d'evitar dir "més bé crua", que és un calc del castellà "más bien cruda".
13 d'octubre de 2014
Ortografia. Escriptura.
ACCENTS.
dona/dóna; es/és; si/sí. Són accents diacrítics. Generalment si un de la parella és verb, és el que duu l'accent.
Mots plans. quedàrem, havíem, dramàtic. Duen accent perquè no acaben en cap d'aquestes terminacions:
a e i o u
as es is os us
en in
B/V.
Algunes diferències amb el castellà: canvi, havíem, mòbil, vernís, escrivia.
Algunes paraules tenen lletres "dobles": suggerir, accedir...
Ortografia. Fonètica.
Les 'o' en síl·laba feble es pronuncies 'u' (simfonia, sonors, tristos).
Doles esses: passió, nissaga.
Morfosintaxi. Verbs.
Tenim un temps verbal "doble": quedàrem/vam quedar. Expressen el mateix moment: passat puntual. Es diuen, respectivament passat simple i passat perifràstic.
Lèxic. Mots.
vermellós, inversemblant, vellutat
8 d'octubre de 2014
Ortografia. Escriptura.
Paraules d'una síl·laba que s'accentuen per a distingir-les d'altres d'iguals (accents diacrítics) ús/us.
Vocals neutres. Accents oberts i tancats. En català tenim vuit vocals.
Lèxic
Carrabina
6 d'octubre de 2014
Ortografia. Escriptura.
Novel·la
De s’apostrofa sempre davant vocal, excepte davant el i els, que es contrauen en del i dels.
Els fets històrics van en majúscules: Segona Guerra Mundial
A diferència del castellà, mots com Maria, Sofia, cantaria... no s'accentuen. I mots com història, memòria... sí. Els primers, en català, són mots PLANS. Els segons són mots ESDRÚIXOLS, perquè -ia- precedit de consonant no és diftong, en català: ma-ri-a; his-tò-ri-a
Lèxic
Lutier
26 de maig de 2014
Ortografia Hem d'anar amb compte amb el mot suportar, perquè en castellà s'escriu soportar.
Lèxic Comissura, debades, esquinçar
21 de maig de 2014
Pronunciació Hem de tenir cura de pronunciar les vocals neutres correctament. A vegades, per influència del castellà, pronunciem com a 'é' algunes neutres en paraules que en castellà són idèntiques: alemanys, classe, Balmes, Blanes... S'han de pronunciar com alegria, plaça, cames.
Cal pronunciar diferent les "parelles" pot ser / potser ; és clar / esclar. Aquest darrer adverbi escrit junt no és reconegut per la normativa, però el considerem admissible.
Ortografia La dièresi d'alguns mots es manté més per tradició que per pronunciació. És el cas del mot traïció.
Lèxic Diferències entre mesura-mesurar-mida-amidar.
La partícula en pot ser:
Pronom feble (en, ne, n', 'n): "en vull tres"
Preposició: "de tres en tres"
Article personal: "en Lluís"
17 de maig de 2014
Pronoms febles Hem trobat un seguit de pronoms febles que ens ha permès de recordar que el plural del pronom li és els, 'ls o -los. I que representa el complement indirecte.
Les (CD) feia riure, les (CD) empipava, els (CI) estirava les trenes (CD)
La preposició en (o a, amb) d'aquells verbs que les exigeixen (pensar en, dedicar-se a, col·laborar amb) substitueixen el complement per hi.
Pensa en mi. Sempre hi penso
Es dedica a conrear la terra. Jo també m'hi dedico.
Col·labora amb una ong. I tu? Vols col·laborar-hi?
Verbs. La forma duu del ver dur pot escriure's amb una sola u.
El verb 'enrecordar-se'n' no existeix. Existeix recordar ("recordo que una vegada..." o recordar-se ("em recordo que una vegada").
El participi del verb empènyer és empès, empesa, empesos, empeses.
Hem descobert que també existeix l'adjectiu empès ("Deixar una porta empesa")
14 de maig de 2014
Preposicions La preposició 'en' té un sentit, a vegades, temporal (equivalent a quan): 'va fer una riallada en veure que ell callava'.
Lèxic múscul/musclo/muscle; fiblada.
Barbarismes 'poc a poc' ('a poc a poc'); 'cumpliment' ('compliment'); 'pluma' ('ploma').
Gramàtica Els adverbis massa, prou, gens, força... no tenen plural.
12 de maig de 2014
Pronunciació Hem trobat diversos casos en què solem pronunciar malament alguns sons.
Estiu ('istiu')
Transitar (S'ha de pronuncia essa sonora, com si estigués escrit amb zeta: tranzitar. Passa el mateix amb tots els derivats dels prefixos dins, fons, trans: endinsar, enfonsar
Lèxic Capteniment (comportament);
Verbs Pondre. Cal no confondre'l amb posar. El sol i les gallines ponen. Així parlem de posta de sol, la gallina ha post un ou, aquesta gallina no pon; el sol es pon...
Pronoms febles Amb el verb ser i el pronom el (la, els, les) s'ha de posar aquest pronom i no pas ho en casos com ara: És el doctor Andreum aquell? --Sí que l'és (i no pas 'sí que ho és')
7 de maig de 2014
Verbs En trobar el verb nuar (fer nusos), hem comentat que no s'han de confondre les paraules nu/nua/nus/nues (despullat) i nus/nusos ("nudo"). Així, el plural de nu és nus, i el plural de nus (nudo) és nusos.
Negar-se significa 'ofegar-se' i també no voler fer alguna cosa. Cal anar molt en compte que quan no diem expressament a què ens neguem, hem de posar SEMPRE el pronom hi: "Es nega a admetre la culpabilitat" " S'hi nega"
Lèxic Emmirallar-se en (prendre algú com a model a imitar). Diferències entre baixa/abaixar - apuja/pujar.
5 de maig de 2014
Lèxic Bocaterrosa, estroncar, sanglotar, fressa (pot significar soroll, rastre o disfressa), rogallosa (prové de rogall -roca-), porticons i finestrons, cruixir, ajaçar-se,
Verbs Prémer ('premia el botó massa fort'); fos tant pot ser un subjuntiu ('si no fos per tu...') del verb ser, com el participi del verb fondre. En cap cas duu accent.
Hem trobat la paraula feria. Amb 'e' és del verb ferir, i amb 'a' (faria) és del verb fer.
Seure / asseure's /asseure Tenen un significat semblant però no es poden usar indistintament:
seure és el que fa un mateix: 'sec on puc'
asseure's significa el mateix que seure però es conjuga amb el pronom: 'm'assec on puc'
asseure significa 'fer seure algú'. 'asseieu-lo aquí'
Per tant, NO es pot dir: "em sec on puc", ni "assec on puc", ni "seieu-lo aquí"
9 d'abril de 2014
Esses Hem trobat el mot desassossec, amb la primera essa sonora i les altres dues sordes.
Verbs El verb prendre té la erra muda en el futur i en el condicional.
Lèxic Bufetejar, sobresaltar (amb una essa), immòbil (dues emes), Foragitar,
Pronoms febles El mot tot sovint va acompanyat del pronom ho, sense que quest pronom hi faci cap paper.
7 d'abril de 2014
Esses Hem trobat la paraula necessitat, que és un exemple d'essa sorda escrita de dues maneres diferents.
baixar o abaixar? / pujar o apujar? Baixar (o pujar) implica un desplaçament de dalt a baix (o de baix a dalt): Baixo al pis de sota. En canvi, abaixar o apujar té el sentit d'inclinar-se, no comporta desplaçament: He abaixat els ulls.
Lèxic Doldre, cruixir, debades, fit a fit, passa/pas...
2 d'abril de 2014
Junt o separat? Hi ha alguns adverbis que en castellà s'escriuen junts i en català separats: 'enseguida' (de seguida) i 'deprisa' (de pressa).
Dièresis Continuem trobant dièresis: veïns. Hem comentat el cas de Suís (habitant de Suïssa) i suïs (subjuntiu present del verb suar).
Femenins L'adjectiu lluent no té forma femenina.
31 de març de 2014
Verbs Hem trobat el verb sortir. Aquest verb (i també els verbs escopir i collir i alguns altres: http://enxaneta.info/teoria/collir/61) s'escriuen amb o les síl·labes àtones: collim, colliré, collia... en cara que en les tòniques es digui u: cullo, culls, cull...
Vocabulari Escassetat (i no pas 'escassedat'), Llegums cuits (i no pas 'llegums cuites'), amorosir, acaronar, accelera (i no pas 'acelerar'), travessar.
Ortografia La Vicenta ha preparat un estudi sobre l'embolic dels sons /s/ i /z/, que es poden escriure s, ss, c, ç o z segons sigui un so o un altres i segons quin lloc ocupin en el mot. Un embolic.
Guionet Algunes paraules compostes s'escriuen amb guionet per evitar que les pronunciem malament: poca-solta (si no hi poséssim guionet la essa es llegiria sonora). En canvi, si no hi ha problemes, les escrivim juntes: pocavergonya.
Cal tenir en compte que si la primera paraula és un prefix, aquestes precaucions ja no es tenen en compte: sobresou.
26 de març de 2014
Accents El verb recórrer (i córrer, concórrer...) duu l'accent tancat.
Plurals i femenins Alguns mots (adjectius o substantius), quan canvien de gènere o de nombre, si acaben en essa, la dupliquen: Ros, rossa, rossos...; gos, gossa. En canvi, d'altres, no: fos, fosa; gas, gasos...
D'altres casos semblants: trepig pot fer el plural trepigs o trepitjos. En canvi faig (l'arbre), fa faigs o fajos.
Lèxic Hem trobat mots derivats: martellejar, sotragueig, esporuguit, emmudir, alleujament...
Què/que El pronom què duu accent quan és pregunta o quan es pot substituir per el qual, la qual, etc.
Verbs El verbs escopir (com collir) duen la lletra o quan és àtona. Així, malgrat que diem escup, altres temps, com ara escopir, escopiré... s'ha d'escriure o.
Dièresi La dièresi serveix per dues coses diferents: per fer que una u deixi de ser muda (gue, güe) o que una i/u deixi de formar part d'un diftong: Reina (la muller del rei) / Reïna (castellà: resina). A vegades el diftong es trenca també intercalant una h (Ahir, prohibir, cohibir)
24 de març de 2014
Lèxic El costum (mot masculí en català, femení en castellà). En català, quan no estem drets ni estirats, estem asseguts, i no pas 'sentats'.
Preposicions En les expressions de temps de les parts del dia, emprem la preposició a en comptes de per: "Van agafar el costum de trobar-se a les tardes".
Gramàtica Pobra és un adjectiu que, en català, té masculí i femení. Cal aprendre a diferenciar els adjectius dels adverbis. Els adjectius solen variar de gènere. Els adverbis, mai: "Hi ha tanta gent que no s'hi cap" "Hi ha tants assistents que no s'hi cap". Són adjectius. "Corre tan, que sempre guanya". És adverbi.
Darrere, invariable i sempre acabat en 'e', és un adverbi de lloc. Designa un lloc. "El darrere de la casa"
Darrera, amb a, és el femení de darrer, que significa últim. "Ha arribat la darrera"
19 de març de 2014
Lèxic Hem trobat el mot soledat, que cal escriure així, i no pas 'soletat'. També és correcte dir solitud; Delir-se; tofa; escorça
Ortografia Continuem barallant-nos amb les "fricatives alveolars sibilants sonores o sordes" (s/ss/c/ç/z). Emissora, posseïa, passar, escorça, notícies, agosarades, silenciosa...
Preposicions des ( ) que
17 de març de 2014
Ortografia Compte amb paraules amb doble c (successió, accés...).
Hem recordat que els infinitius, gerundis, futurs i condicionals no cal que dugui la dièresi (esvair, esvaint, esvairé, esvairia).
Darrere consonant, el so d'essa sonora només es pot representar amb la lletra z (esbarzer, onze...)
Lèxic Marcir, feina (diferent de treball), abaltit,
Morfologia. L'adjectiu gris té femení: grisa
12 de març de 2014
Dièresi Lluïa, posseïa, posseïdora...
Lèxic Surava, irreprotxable (reprotxe, reprotxar...), pampallugues.
Els verbs poder i voler La primera síl·laba de totes les seves formes verbals és en o (podré, pogués, podem... voldré...) tret de: puc, puguem, pugueu... vull, vulguem, vulgueu)
10 de març de 2014
Pàgina 17
Lèxic tanca (en comptes de 'valla'), branca (millor que rama, que també és correcte), portella (porta d'entrada a un jardí). Olorar no ens ha de fer oblidar altres mots: flairar, ensumar... catipén...
Verbs El verb recórrer que, com córrer, duu accent tancat a la o. El verb xopar (mullar, quedar xop).
5 de març de 2014
En el transcurs de les pàgines 16 i 17 ens hem trobar:
El verb créixer Aquest verb és ben irregular. Malgrat que el present fa 'creixo', el participi fa 'crescut' i no pas 'creixut', com fora d'esperar. També admet en alguns temps, dues possibilitats (cresquem / creixem,; creixés / crequés...)
La preposició 'a' No s'usa en el complement directe: La Claire havia crescut admirant el seu pare (i no pas 'al' seu pare).
Lèxic En català 'tanquem i obrim els ulls'. En castellà 'abrimos i cerramos'.
3 de març de 2014
A la pàgina catorze del llibre i apareixen dos 'tan' i un 'tant'. No és fàcil saber quan va amb t o sense. Com a solució fàcil tenim la de comparar amb el castellà (tan=tan; tanto=tant).
TAN és un adverbi. No pot aparèixer sol. Va davant d'un verb o d'un adjectiu. És tan gran que no hi cap. No vagis tan de pressa.
TANT pot ser adverbi o adjectiu. Si és un adverbi, apareix després del verb: No mengis tant. També pot servir per comparar: Tant tu com jo pensem el mateix. Si és un adjectiu, concorda amb el substantiu i hi va al costat: Hi havia tanta gent! ; Tants (nom elidit) com n'hi havia hagut.
Els dos Per expressar la totalitat d'un grup, en frase com Vindrem tots quatre, no podem fer servir l'article (Vindrem 'els' quatre).
Vocabulari: tossal, tossa, puig, pujol, mola, turó, planura, talús, altiplà.
Verbs El verb embrutir pot dir-se també embrutar.
Que/què Quan va sense accent pot ser una simple conjunció (Et dic que callis) o bé un pronom relatiu --molt semblant a una conjunció- (dedicava les hores que els alumnes...). Quan duu accent, en canvi, fa de pronom. És a dir: substitueix una altra paraula. L'hort a què dedicava tantes hores...(es pot substituir per el qual); No sé què passa; Què tens?
26 de febrer de 2014
Primera pàgina de Sota el mateix cel.
Hi hem trobat un munt d'adjectius, que hem "flexionat", és a dir, hem posat en masculí, femení i plural, per veure que n'hi ha alguns que canvien i d'altres que no: bonic-bonica, constant-constant.
Predicatius Són aquells adjectius que es refereixen tant al verb com al subjecte de la frase: "La primavera havia arribat plujosa". Clica AQUÍ per saber més coses dels predicatius.
24 de febrer de 2014
Hem treballat un text periodístic, informatiu.
Ens ha sorprès l'ús del mot Meuro, que significa Milions d'euros. No està acceptat, però és usat per la premsa.
També ham comentat que la supressió del guionet en el prefix 'ex' comporta alguns inconvenients (exintern, exportador, exponent)
Durant els darrers mesos del taller llegirem el llibre Sota el mateix cel, de l'escriptora sesrovirenca Núria Pradas
LA CASA DE CARITAT. Text expositiu.
7 de febrer de 2014
Lèxic Jazz, saxòfon (saxo), pega (mala sort o cola d'enganxar).
Barbarismes 'Orquestes' (orquestres); 'cotisen' (cotitzen); 'improvitzar' (improvisar); 'ensajos' (assajos); 'frescales' (fresc, tocacampanes...); 'almenos' (almenys, com a mínim, si més no...); 'família bien' (de casa bona); 'de pacotilla' (de pa sucat amb oli, de fireta, de nyigui-nyogui...); 'traje' (vestit); 'pajarita' (corbatí); 'esgraó' (esglaó, graó, escaló);
Frases fetes "Quien tuvo, retuvo" (On n'hi ha hagut, sempre en queda); Qui està de pega, amb els collons ensopega.
5 de febrer de 2014
Verbs El verb acudir tant es pot conjugar acudeixo, acudeixes, acudeix... com acudo, acuts, acut...
El verb sortir-se'n significa reeixir d'una situació i es conjuga sempre amb els seus dos pronoms febles (ens en sortirem!)
'Heredar' (heretar)
Vocabulari Carrera és millor reservar-ho per a la universitat. És correcte com a cursa, però no millor.
Barbarismes 'Sillón' (butaca de braços). En canvi tresillo és correcte. 'cuiro' (cuir). 'Peluquín' (perruquí)
Frases fetes. Porta temps a les tres pedretes (s'està morint). Nou de trinca. D'on prové?
3 de febrer de 2014
Lèxic Aporrinar és correcte!;
Gramàtica Els adverbis prou, massa i força són invariables (no tenen plural ni femení). Amb prou feines, hi ha prou persones, força persones, massa persones).
Els infinitius acabats en -guer són tots incorectes ('sapiguer', 'capiguer')
Barbarismes 'trasero' (cul); 'enxufat' (connectat, endollat); 'desacato' (desconsideració, menyspreu); 'perreries' (bretolada, putada);
29 de gener de 2014
Barbarismes 'Salderi' (senderi); 'apreten' (collen, fan força, tiben...); 'al menos' (si més no, al menys...); 'lo menos que se li pot demanar...' (el mínim que...); 'modos' (educació, maneres.)
Frases fetes Fermar curt; tocar ferro (o tocar fusta)
Verbs L'expressió 'aviam' és col·loquial. És millor dir a veure, o vegem/vejam). El verb treure fa el subjuntiu: tragués, traguem... Per tant, no hem de dir, per exemple: cal que 'traiem' la brossa al vespre, sinó: cal que traguem...)
Lèxic caratollades, espellifat, pòtol.
Quadre de text
Verbs Hem trobat dos verbs que a vegades es diuen malament: barallar-se i penedir-se (no hem de dir 'esbarallar-se' ni 'empenedir-se').
Barbarismes Hem trobat "música a tot 'taco'" (música a tot drap, a tot volum...); 'hasta' (fins i tot);'proutes' (prou, bastants); 'un gec de bandaus' ('un gec de clatellots'); 'Quarto' és admès per molts diccionaris. 'Enfado' (enuig) És millor dir 'estic enfadada' que no pas 'tinc un enuig'. També existeix el verb enutjar-se. 'Lluenta' no té femení: "arracada lluent"
Junt o separat? A l'hora/alhora; gaire bé/gairebé
Frases fetes: això és can Seixanta, no em vinguis amb marrameus, el carro va pel pedregar
Pronoms febles El verb anar-se'n té sempre els dos pronoms febles (me'n vaig, ves-te'n...). Quan s'ajunten diversos pronoms, l'apòstrof es posa tan a la dreta com sigui possible.
'Lo' neutre L'únic 'lo' correcte és el que va darrere el verb enganxat amb guionet (pronom feble):aguantar-lo.
Accents dicarítics Mue/mèu, us/ús
Hem parlat d'una expressió (fer un tretze catorze) i d'un verb, rondinar, que segons el diccionari només podem fer servir en el sentit de 'queixar-se'.
20 de gener de 2014
Hem après expressions com ara aquesta casa és can pixa-i-rellisca. I hem trobat expressions errònies, com parar 'la' taula (parar taula), 'm'agrada lo bé que t'expliques' (m'agrada com t'expliques),
Barbarismes 'quarto' (habitació), 'peres al quarto' (cantar-la, cridar a capítol...), 'acepti' (accepti), 'ordenador' (ordinador), 'algo' (res, alguna cosa).
Verbs La probabilitat s'expressa amb el verb deure ('no sé qui deu ser', 'deu tenir tretze anys') i no pas amb el futur ('no sé qui serà', 'tindrà tretze anys').
El verb dir no té la forma 'digue', i, per tant, no podem dir digue'm o digue-li. Cal dir digues-me, digues-li.
20
15 de gener de 2014
Pronoms febles Hem buscat pronoms febles en un fragment de text. Entre altres coses hem dit que sempre, sempre, van al costat (davant o darrere) d'un verb.
Molt important: Mètode per saber quan la combinació 'els hi' és incorrecta. Només cal substituir el pronom els per qualsevol altre, per exemple, et. D'aquesta manera, una frase incorrecta com ara "als meus néts els hi compro tot el que volen", sabem que és incorrecta perquè no puc dir "a tu t'hi compro tot el que vols".
Mots incorrectes 'Quita i pon' (posar i treure); 'pega' (inconvenient), 'ademés' (a més a més), 'qüento' (romanço) (no em vinguis amb romanços).
Verbs El verb fer té el present de subjuntiu faci i no pas 'fagi'.
Expressions Confondre el cul amb les témpores; Els homes acabaran vestint-se pel cap;
Ortografia Mig-mitja-mitjos-mitges
8 i 13 de gener de 2014
8 i 13 de gener de 2014
Pronoms febles (Darrere del verb): Apostrofats: Emporta't, cuida't, queda't. Amb guionet: dir-te, dir-li. (Combinats entre ells): se't morin, se'ns hi queda. (Combinacions errònies): Els 'hi' rebentem l'eslògan (Els rebentem...)
Vocabulari Quedar-s'hi (= morir-se), tarambana ('cantamanyanes'), frescor ('lozanía'), asil ('assilo'), ser un perdis (= deixat), disc/discos/discs.
Pronoms relatius Aquesta frase no és correcta: 'Quin és el disco que hi toca el Lluçanès?'. Cal dir: 'Quin és el disc en el qual toca el Lluçanès?'
11 de desembre de 2013
Barbarismes 'Ramalasso' (Ratxa); 'Maromo' (manso, paio); 'Dic jo, vamos!' (Em sembla); 'Aspavientos' (miraments, gesticulacions); 'és un malandando' (un baliga-balaga); 'enterar-se' (assebentar-se); 'lio' (embolic).
9 de desembre de 2013
Expressions i lèxic Esprimatxat
Barbarismes 'per lo menos' (si més no), 'sapiguer' (saber), 'plumero' (plomall), 'patxorra' (tranquil·litat). 'tenir patxorra' ( no posar-se pedres al fetge; tenir el fetge gros (o molt de fetge, o un fetge de rajada, o un bon fetge); prendre-s'ho a la fresca.)
La preposició 'de' no es pot posar davant la conjunció 'que'. Per tant, no podem dir 'des de que vas néixer' sinó Des que vas néixer.
El verb saber Només presenta irregularitats al present de subjuntiu (M'agrada que sàpigues). Qualsevol altra temps verbal que contingui la 'piga' és incorrecte. 'Sapiguer' (saber), 'Sapigut' (sabut), 'Sapigués' (sabés), etc.
4 de desembre de 2013
Lèxic i expressions llambregada, alto les seques!, panotxa, sortir de polleguera, clissar, et conec herbeta que et dius marduix. Totes són correctes.
Barbarismes 'Quien te ha visto y quien te ve' (Qui t'ha vist i qui et veu ara, Qui ho havia de dir, Abans pixaves dret i ara t'arrossegues); 'Ja no estem per aquests trotes' (Ja no tinc edat per a aquestes coses) 'Per lo menos' (Si més no). 'Rato' (Estona)
2 de desembre
Barbarismes lo (el), vem (vam/vàrem), 'amb serio' (de debò, seriosament), hasta (fins/fins i tot), menos (gairebé) ) "feia 'lo menos' vint anys"), apretar (estrènyer, collar...), "de armas tomar" (Ser del morro fort, tenir-los ben posats...)
'Xixanta' (60). Pronunciació col·loquial de seixanta. No és admesa i l'hem d'evitar.
Ortografia. Els apòstrofs indiquen supressió de vocals. En català apostrofem els articles, les preposicions i els pronoms febles quan provoquen el contacte de dues vocals, amb molt poques excepcions.
27 de novembre de 2013
Expressions 'Adiós muy buenas' (i apa adéu, Andreu!; Passa que t'he vist!) 'Agafar un patatús' (prendre mal)
Lèxic Engavanyar, arribar a tres quarts de quinze, fer la meva,
Barbarismes 'les llums', 'dematí', 'invalidès' (els llums, matí, invalidesa)
Ortografia Esclar (en castellà 'por supuesto') s'ha d'escriure 'és clar'.
25 de novembre de 2013
Barbarismes Xasco (desengany, moc), enterar-se (adonar-se), tenir agalles (veure's amb cor, tenir coratge). La paraula agalles és correcta quan es refereix als peixos. Ademés (a més a més)...
Accents Pèl, Pèls; vénen, véns (Del verb venir, perquè no es confongui amb venen, vens, del verb vendre)
Sobre 'agalles' el diccionari diu:
agalla
1 f bot (excrecencia) gala; cecidi m; agalla; cassanella.
2 anat amígdala.
3 anat (de los peces) ganya.
4 f pl (anginas) angina sing.
5 fig fam (valor) ànim m; cor m; delit m; pit m.
6 agalla de ciprés bot gàlbul.
7 gastar agallas fig fer el gall (o el pinxo); gallejar.
8 tener agallas fig veure's amb cor; tenir coratge (o valor).
9 tener agallas fig tenir pretensions.
20 de novembre de 2013
Barbarismes Lámpara (llum), ademés (a més a més), desacato (fer un lleig), per lo menos (si més no)
Lèxic llençat/llançat; fondo/fons
Expressions Ser un escolà d'amén; Cago'n Ceuta i Melilla; s'ha acabat el bròquil.
13 de novembre de 2013
Apòstrofs Articles, pronoms febles i preposicions s'apostrofen, és a dir, se'ls elimina una vocal (me agrada = m'agrada)
Lèxic erroni Hem detectat paraules incorrectes: 'iglesia', hasta', 'fandilles', allavors, aviam, petxuga, relleno, etc. i una expressió totalment errònia: 'hasta un cego se'n donaria conte', que ha de ser: Fins i tot un cec se n'adonaria'.
Lèxic Deixar a l'escapça, gallimarsot, mal de morir, trinxant,
Verbs Diferències entre els verbs veure i beure.
11 de novembre de 2013
Estem treballant les pàgines 52 i 53.
Lèxic Catúfols, repapiejar.
Barbarismes El protagonista parla malament. Alguns dels barbarismes que comet són: antes, fetxes.
Vicis etivocarse, llenga, vosatres, allavors...
Pronoms Hem comentat que sovint es posa el pronom en de manera innecessària amb el verb recordar-se.
6 de novembre de 2013
Lèxic incorrecte Hem localitzat força expressions i paraules incorrectes que fa servir el protagonista, l'home de la maleta, a la p`gina 45: Solsament (solament), hi ha que (cal que, s'ha de), és lo més llògic (és el més lògic), dugues (dues), aixís (així), menos (menys), modos (maneres), rato (estona), allavòrens (llavors, aleshores).
Locucions (correctes) clavar un bon miquel
4 de novembre de 2013
Hem analitzat les pàgines 40 i 41. i hi hem trobat:
Verbs El verb morir, que en la segona persona del present d'indicatiu és tu mors, i no pas 'tu mores', com sovint diem.
Pronoms febles El pronom en, que quan s'ha d'usar en verbs de procedència (tornar de, venir de, sortir de...) massa sovint no el posem ('en surt un so molt bonic', 'tu també en véns, de l'ambulatori' 'ara mateix en torno'.
Lèxic Entaforar, encauar, cabeces d'alls, gra d'all (no es pot dir 'dent d'all'), guixes
Femenins sinistre/sinistra, estricte/estricta
Apòstrofs
Em comentat que la preposició castellana para ('para mi') correspon a la catalana per a. Massa sovint ens oblidem de la 'a', perquè en català central no la pronunciem. Però cald'escriure-la.
Quadre de text
30 d'octubre de 2013
Monosíl·labs Néts/Nets/Nét/Net/Néta/Neta/Nétes/Netes
Plans Mòbil (amb accent obert i b alta)
Aguts Depèn, comprèn (es diferencia de compren), interès.
Expressions i lèxic Tronera, ets i uts, a la babalà, un fart, paio
Expressió oral: amunt, avall, enlaire, cap a munt, cap avall, al fons, davant, darrere
Apòstrofs
30 d'octubre 2013
28 d'octubre de 2013
Hem estat practicant fonètica (vocals i 'esses') amb no gaire èxit. On tenim més dificultats és en la pronunciació de la è (oberta).
Mot agut nou amb ò: de debò
Gran o gros? No es poden pas fer servir indistintament encara que el significat és molt semblant. Farem servir l'adjectiu "gran" en tres casos:
Quan ens referim a l'edat d'una persona. Direm: "Aquell senyor ja comença de ser gran". "Aquest nen s'ha fet gran" o "Aquell és el germà gran". Quan es tracti d'un lloc on hi podem entrar, és a dir, que té capacitat. Així: "Aquella sala o aquell pis és molt gran". En la resta de casos, gros.
23 d'octubre de 2013
Accents aguts Això, allò, però, perquè
Mots plans accentuats anàvem, érem, vèiem, podíem... règim Són mots plans acabats en -m
Les 'esses' impossible, passar, unça, començament, dolç... 'Esses' sonores i sordes
Lèxic voraviu, unça, feredat...
Diari del taller
21 d'octubre de 2013
Expressions Qui-sap-lo
Lèxic Primmirades, de prop (a prop)
Ortografia La ç trencada. Les diferents possibilitats d'escriure el so 's' (s, ss, c, ç, z). Diferència entre essa sonora i essa sorda. Llista de paraules planes amb accent.
Page updated
Google Sites
Report abuse