Search this site
Embedded Files
LingüísticaMent
  • Inici
  • ARTICLE DESTACAT
  • CURS BÀSIC 2010 de Sant Esteve Sesrovires
  • Curs elemental 2012-2013
  • CURS INTERMEDI DE SANT ESTEVE SESROVIRES
  • CURS SUFICIÈNCIA 2012-2013
  • MANIFEST CONTRA LES FALTES D'ORTOGRAFIA
  • REPOSITORI
  • REPOSITORI DE MATERIAL DIDÀCTIC CURS INTERMEDI (NIVELL B) per als cursos de SANT ESTEVE SESROVIRES
  • REPOSITORI DE MATERIAL DIDÀCTIC CURS SUFICIÈNCIA (NIVELL C) per als cursos de SANT ESTEVE SESROVIRES
  • REPOSITORI DE MATERIAL DIDÀCTIC NIVELL D per al CURS 2009-2010 OLESA DE MONTSERRAT ::
  • REPOSITORI DE TEXTOS SOBRE LLENGUA
  • TALLER OLESA
  • TALLER SANT ESTEVE
LingüísticaMent

TALLER OLESA

https://www.olesaateneu.cat/aula-de-catal


CURS 2024-2025

30 sessions. Els dimecres de 15:30 a 16:45 h. Previsió fi de curs:  juny 2025

Mètode: Anàlisi gramatical de la novel·la L'escanyapobres, de Narcís Oller

CARPETA COMPARTIDA: https://drive.google.com/drive/folders/0B2eTRoVNVKVoME9MUHc5bEZCVlE?resourcekey=0-L2X2O9TOfrkJODHl41nCiQ&usp=drive_link

CURS 2024-2025 SESSIÓ 30 (11/6/2025)

I al recórrer amb la vista la grandiositat dels seus maciços, la variada distribució i grandaria de les obertures, els perfils i atrevits trepáis de la pedra tallada, un se sentia embadalit i corprès de punyent curiositat. Tant, que bé oferia la vila, al peu mateix, son pintoresc panorama de desnivellades teulades, cimboris, fumeres i campanars; la campinya, ses catifes i arbredes; els torrents, llurs miralls extesos per terra, llampegant entre 'l fullatge; el cel, sos horitzons i mars de llum: el visitant posposava tots aquells tresors a la set del seu esperit, ull-pres per la porta del castell, ont tenia fit l'esguard ja feia estona. Si estava barrada, perquè ho estava; si de cas era oberta, perquè ovirava a dins son vestibol ogival, son pati negrenc i recullit, l'ampla escala a cel obert, amb son antpit de rosetons, les parets trauades ací i allà per finestres i portes fistonejades de gracioses motllures, capitellets i repises esculpturades. Un vel humid i cendrós semblava, d'allà enfòra, cobrir-ho tot del misteri més atraient; l'imaginació 's forjava ja tota una resurrecció de l'Edat Mitjana: estrados entapiçats, arques de roure de cairuda talla, el gran tinell amb la vaixella d'or, l'harpa del trovador, l'armadura de l'avagant, els enfilalls de perles i joieria de les dames. Altres dalien per veure 'ls cellers, les fosques maçmorres, els soterranis misteriosos, la consabuda mina que per força degué tenir el baró pera baixar a la vila, pera escapar-se potser fins al riu.
I res d'això hi havia. El temps; famolenc insaciable, s'havia empassat fins els òssos d'una vintena de generacions d'aquella antiga familia, venint a trobar el darrer baró dins d'una sala d'hospital pera disputar a l'escrofula les aixerreïdes llenques de teixits que aquesta no pogué engolir en tant de temps com anà rosegant-lo. El corc i el rovell s'encarregaren de menjar-se 'l parament, les armadures. ¿Qui coneixerà en les rosades orelletes de la nuvia o entre 'ls postiços empolvats de la dama enlairada en son palco, les perles i pedres fines que enlluernaren al pobre joglar, que tremolaren amb la rialla de la tençó i espurnejaren irisades al flameig de la llar fumosa? No restava sinó la pedra, i aquesta l'havia desennoblida, de primer, el vici: avui anava a envilir-la l'usura.


Fonètica i Ortografia

  • Mots plans amb o oberta. La o de la síl·laba tònica dels mots plans sol ser pronunciada oberta (ò), com passa per exemple en mots com còdol, pròxim, còlon. Uns pocs, però, cal pronunciar-los i accentuar-los quan calgui, amb la o tancada. [OC] "Però s’escriuen amb accent agut (ó) el verb córrer i els seus derivats (concórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, transcórrer); les formes fórem, fóreu, fóssim (i fóssem), fóssiu (i fósseu) del verb ser (o ésser), i alguns mots com córner, góndol, estómac, furóncol, tómbol; jóvens, órdens (plurals alternatius, en els parlars occidentals, al Camp de Tarragona i en eivissenc, de jove i orde, respectivament, al costat de joves i ordes); Bóixols, Bóquer, Fórnols, Gósol, Jóncols, Sóller."

  • RECORDATORI. Les divisions temporals s’escriuen amb minúscula inicial: cretaci, neolític, edat mitjana, gener, febrer, març... dilluns, dimarts, dimecres... primavera, estiu... i

Lèxic

  • TREPAT. Forats fets a la pedra o a les teles amb un trepant.

  • CIMBORI. Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s’aixeca sobre la intersecció de dues naus d’un edifici monumental per donar llum a l’interior i, generalment, per servir de base a la cúpula.

  • ULLPRÈS. Del verb ullprendre: encantar, sorprendre, amb la mirada. Fascinar.

  • AMPIT. Mot que cal pronunciar agut. Part inferior del marc d’obra d’una finestra per a recolzar-s’hi qui surt a mirar.

  • TINELL. Es pot referir tant a un moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors que era posat generalment a les sales de recepció, com a la sala on hi havia el tinell (Recordem el "Saló del tinell", a la plaça del Rei, a Barcelona. Avui en diem vidriera o bufet. 

  • ESCRÒFULA.  Malaltia caracteritzada per l’inflament dels ganglis limfàtics, especialment els del coll.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 29 (4/6/2025)

L'Olaguer se repensà una estona, amagant en lo possible tot el dalè que tenia d'aprofitar la ganga, mal que ganga fos per l'altre caçar guardià i paga. A la fi oferí tres pessetes, que foren acceptades després de llarg regateig. Obtingut el permís, i en havent dinat, els nous amos i ell, amb el matxo darrera, s'encaminaren cap al castell, qual interior D.ª Tuies no coneixia encara.
Al veure-ls passar, els veíns de Pratbell se mossegaven els llavis pera no deixar escapar un somrís de mofa.
— Quin terceto! — exclamaven després, entre-dents, tot bellugant el cap.
Aixís atravessaren mitja vila, fins arribar a les darreres casetes del carreró miserable d'ont partia la costa del castell. Aquesta era una dreta graonada, empedrada de palets i faixes de marbre esmolat que feien arriscada l'ascensió. La molça i l'herba rana, que circuíen els bombats palets, els deixaven sols clapejar com calbos caps de mort mal enterrats. Sort que l'esgarrifosa impressió era arreu substituida per l'esment continuat que l'esperit de conservació reclamava. El matxo, no obstant, entre relliscades i caigudes, se resistia amb tal força a trepitjar aquell solatge, que no hi bastaven crits ni cops. Encabritat, arrufant el nas, aixordant el món amb sos brams enguniosos, aquí queia i allà s'aixecava, traient foc de les pedres, tot esfereit, com si fos més impressionable que les persones. No cal dir que, davant de ses bogeries, el notari i sa muller van donar-se brasa a fugir costa amunt, enganxats l'un amb l'altre i arrambant-se a les vores del camí, fins arribar al peu del clos.
Tancava aquest un reixat de senzills barrots de ferro, menjats de rovell, tant desllorigats ja i fóra de pollaguera que, havent-se un dia encallat a mig obrir, aixís restaren per sempre més, deixant més estret el pas, però obert sempre. Terra de gleva anà enterrant els llistons inferiors, i damunt d'ells nasqueren cada primavera flors i lianes que s'enfilaven pels barrots amb aquell instint embellidor que semblen tenir les flors boscanes.
Passat aquell llindar, no dolia la pujada. Amb pocs passos més s'assolia 'l cim del turó, la plaça que precedia'l castell; una plaça empedrada amb grans carreus desnivellats per la força increible dels escardots i fonolls que creixien entre'ls junts. Un cop allí, podia un asseure-s en el llarg pedriç de l'esquerra i contemplar el castell. Aquest era un bastiment del segle XIV, que s'aixecava alterós encara amb ses torres marletades, sos finestrals trilobats, partits pel corresponent mainel, sa pedrera esqueixalada avançant al mig de l'extens davanter ja terrós, esquerdat i ple de pedaços de diferents temps i gust. Fins els més llecs en arqueologia se sentien dominats de misteriós respecte davant d'aquell ferreny monument, que ressaltava sobre 'l blau del cel amb imponent majestat.


Morfosintaxi

  • FINS / FINS A: Vg. sessió 20.

  • El pronom feble reflexiu es pren la forma se quan va davant d'un verb començat en essa (o equivalent).


es veu bé

se sap

se celebra


Lèxic


  • PALET. A banda de ser aquella andròmina de fusta llistada que fem servir per al transport, sona nom als còdols, o pedres de riu arrodonides que es fan servir per a empedrar els carrers.

  • SOLATGE. Un bon sinònim de sòl, terra, terreny...

  • DONAR-SE BRASA. Afanyar-se.

  • POLLEGUERA. [DCVB] 1. POLLEGUERA f. || 1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. (Camp de Tarr., Val., Bal.); cast. quicio.  Loc.—a) Treure de polleguera: fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma. Lo que noltros volem és que sa Lley matexa no mos resulti treta de pollaguera, Roq. 38. Mai s'enfadava amb ningú, tot traient els altres de polleguera amb la seva mitja rialla, Oller Pap. ii.—b) Sortir de polleguera: sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se. Branillatges y andròminas, tot eixia de pollaguera, Pons Auca 26. Va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir reganyosament, Ruyra Parada 30. Estar fora de polleguera: estar desviat del seu estat o curs normal, estar fortament excitat, molt exasperat. Tots els veïns estaven fora de polleguera, Oller Vilaniu 3. Tot semblava que anés en orris i fora de polleguera, Caselles Mult.43

  • TERRA DE GLEVA. Pa de terra compacta i endurida per la humitat, formant una crosta planera

  • ESCARDOT (es+card+ot). Card.

  • PEDRÍS. Seti de pedra; cos sortint de pedra que s'alça des de terra fins a una altura convenient per a seure-hi, generalment adossat a una paret [DCVB]

  • ALTERÓS. Alt, però amb un matís: que mostra orgull.

  • FERRENY. Fort, robust, sever.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 28 (28/5/2025)

Als seus coneixements de traginer i lleugeresa degué l'Olaguer el recobrar aquell matxo enfurismat. Amansit si't plau per força, el muntà, i, tot dringant-li 'l diner per les butxaques, arribà l'Escanya-pobres a Pratbell que no eren pas dotze hores. Ningú s'admirà de que tal miserable entrés muntant al pèl bestia tant enfellonida. Moix i pensatiu arribà a cal notari, descavalcà i demanà al seu amic una sentada. Moix i pensatiu arribava per lo molt que havia rumiat tot venint.

—Ja ho veu, D. Magí. A mi no'm convé de cap de les maneres que en Pere se'n vagi: pot suposar que qui sab lo que li dec, me bescantarà per qui i per lla, no trobaré masover, i tota la cullita d'enguany, al menos, se'n va en orris. De la munta no cal parlarne: prou clar que ho ha dit ell. Vagi darrera d'un pobre!

— L'heu feta grossa; l'heu feta grossa,— exclamà D. Magí, gratant-se la galta i amb el to sentenciós de sempre. — Però bé: ja veuré d'arreglar-ho; ja us faré aquest favor, que, en bona fe, val alguna cosa.

— I cah! Ells ne tenen la culpa, amb les seves pors, que‘l matxo prou l'amansiré jo, i llavores veurien el negoci. Si es un animal de pena.

I dient això, amb tot i esser a l'hivern, l'Escanya-pobres s'aixugava amb el revés de la mà la suor que traspuava pel seu front palid.

— Convindria que me'l fes depressa, aquest favor,—gosà dir l'Olaguer, veient al notari encaparrat en altres coses i disposat a no parlar-ne més.

— Home, quan? No vindrà d'un dia.

— D'hores: vegi què li dic. Un pagès cremat, i allí són tres homes, es capaç de escapsar-me tots els arbres de l'hisenda en menos d'un jornal. Aquell dimoni de geperut es capaç de fer-ho tot sol.

El notari, excusant-se de poder anar a La Coma fins d'allí a dos o tres dies, prometé, vista la premura, escriure aquella mateixa tarda pera parar el primer cedint, per fi, a la preocupació que'l dominava, preguntà, mudant de to:

— Bé: i ont anireu a viure, ara?

— A l'hostal de Sant Roc m'hauré de ficar, de primer entuvi. Què vol que faci?

— Potser me llogarieu el castell,—féu el notari, amb rialleta maliciosa.

— Com! — saltà l'altre. — Que ja es de vostè?

— Sí, home, sí! Ahir en vaig pendre possessió, — digué, arrocegant la paraula, com pera mellor assaborir-la.

I, entregant-se a l'expansió del goig, explicà per peces menudes l'historia d'aquella adquisició usuraria, sa primera adquisició, arrencada de les mans foradades de D. Guillem, el darrer brotim d'una baronia de cinc centúries, que, després d'una vida de disbauixa estúpida, acabava de morir en una sala de l'hospital de Barcelona, sol i vern, vell i fadrí, menjat per l'escrofula i la miseria que durant tants anys anaren rosegant-lo per cafès, bordells i timbes.

— Llogar? — replicà l'Escanya-pobres, entre admirat i sorprès. — Què vol que hi faci al castell?

— Guar... — respongué'l notari, mossegant-se la llengua. — Viure-hi, vui dir.

— No: ja ho deia bé de primer, ja: guardar-lo . Home, li faré un servei, i encara vol que l'hi pagui? Qui serveix, paga mereix. I jo llogar aquell casalot tant gran?

— Mireu? Si no sou vós, me'l llogarà un altre. Ara que volen empestifar la vila de fàbriques, no faltarà demanadiça. Ja ho veureu que aviat hi sentiu allí 'l catric-catrac de trescents telers.

— No somnii truites, home. No veu que tot allò bellugaria com un castell de cartes? Que es cas de posar-hi telers! Bé, ja veurà: fem una cosa? Ara allò està abandonat, no? Jo l'hi guardaré mentres i tant que no ho lloga.

— Tira peixet! Quina rifa!

— No diu que ho serà aviat?

— Que la sabeu llarga, Olaguer! I el senyoriu? I l'utilitat? I el producte del diner que'm representa?

— I cah, home! Si ja sé jo que donya Tuies no vol pagar més lloguer, ni vostè tampoc. Vostès s'hi mudaran aviat. Llavores, si per cas no m'hi volen cedir un reconet abaix perquè 'ls faci companyia, me‘n vaig jo.

— Esteu molt enterat, Olaguer. Bé, doncs: doneu-me un tant al mes de senyoriu, i es cosa feta. La casa s'ho porta, es de senyors: heu de pagar senyoriu.

— Sí, d'un senyor que ha mort a l'hospital.

— Sic transit gloria mundi, — féu el notari, mostrant tot d'una 'l seu estil sentenciós i els seus temors de sempre sobre 'l pervindre.

— Una cosa era'l tarambana del baró i una altra 'l castell. Dos durets al mes i us entrego la clau.

— Dèu pessetes! Ni cinc tampoc! Quina llei d'agrair favors! Ara, alló qualsevol ximple ho pot cremar o desembraçar, quan menos.

El previsor notari 's tornà groc, i, abaixant la veu d'un terme dolç, tornà:

— Posem-ho a cinc i no 'n parlem més.


Fonètica i Ortografia

  • Hem trobat un diacrític que avui ja no existeix: vós

  • Els verbs que tenen l'infinitiu en -iar, tenen dièresi al subjuntiu present: somiï, estalviï, confiï. 

  • ELA GEMINADA. Cal memòria visual per saber quina paraula en porta: pàl·lid (en canvi: càlid); anul·lar (verb) / anular (dit); cal·ligrafia (en canvi: calidoscopi)...

  • Hem retrobat la qüestió de les erres finals que es pronuncien, amb el cas del mot favor. Hem recordat que en la variant balear sempre és muda (favó, amó(r))

  • Recordatori: les xifres en lletres duen guionet entre la desena i la unitat (quaranta-tres) i entre la unitat i la centena (dues-centes)

Morfosintaxi

  • El verb ésser, en aquesta forma, és millor reservar-lo en el seu  ús com a substantiu. Per a usos verbals és més freqüent la forma ser.

  • La preposició DE és optativa i recomanable en estil culte davant d'alguns infinitius quan aquests fan de subjecte o de complement directe: La meva esperança era de poder-te veure aviat. /  Em prometé d'escriure-li. 

  • Existeix una forma arcaica del verb anar: ir. (M'iré / Me n'aniré)


Lèxic

  • ASSENTADA. Incorrecte. Cal dir asseguda o seguda.

  • PER PECES MENUDES. Amb detall.

  • SENYORIU. Correcte: [DIEC] Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants.



CURS 2024-2025 SESSIÓ 27 (21/5/2025)


L'endemà, quan encara 'l mas dormia, l'Escanya-pobres posà 'l bast al Moreno, el cavall estimat de l'hisenda, el muntà i no parà fins a la vila. Sa absència fou un esbarjo pera tots els esperits: els camps sentiren cantar an aquells pagesos enfeinats, el vailet se trencava les cames a cabrioles, i a taula, més que'l menjar, engreixaren les rialles. En cambi, a la tarda, quan tornà... Qui clavada l'arada al solc, qui descansant en el manec del magall, estigueren amos i moços més de dèu minuts discutint si seria aquell cavaller que anava acostant-se a contraclaror del sol ponent.

— Ell bé s'hi diu; però no ve a dalt del Moreno. No pot ser.

I, en si es o si no es, arribà allí, dalt d'un matxo blanc-bragat que ho posà tot en renou amb sos brams i molinets.

— Que ha pres mal el Moreno?—s'atreví a preguntar en Pére, tot alarmat.

L'Escanya-pobres respongué amb un «no» esclet, tot domant el matxo a garrotada seca al mig del cap; però la bestia l'aixecava fins qui sab ont, ensenyant l'enorme dentat i uns ulls com unes brases, ensems que voltava i giravoltava, tibant la brida i amb cada guit que feia escruixir l'aire. Allò no era un matxo, sinó un dimoni de l'infern amb qui no podia bregar més que un traginer com l'Olaguer ho fou. La bestia no volia entrar a l'estable, i, sols amb l'aturdiment dels cops i el dolor que les batzegades de la serreta li deixaria a l'ensagnada boca, conseguí aquell rendir-la.

El pressentiment d'alguna crudeltat misteriosa s'apoderà de tots. Tothom pensava en el Moreno, tant dócil i volgut sempre, i l'extranya aparició d'aquell matxo ‘ls esfereí tant, que no gosaren repetir la pregunta den Pere.

Fermat el matxo, l'Olaguer corregué a tancar-se en la seva habitació pera repassar les quatre unces que havia guanyat en la barata del Moreno; i aquell vespre ni baixà a sopar ni hi hagué qui entrés a l'estable a donar un bri de palla a l'animal. Els masovers i moços , mentrestant, se perdien en conjectures i grunyien de rabia.

L'endemà al matí baixà l'Olaguer i manà an en Llorenç, el més obedient dels moços, que entrés a donar pinso al matxo. El pobre xicot, encara que rondinant, obeí, i la bestia'l rebé amb un raig de coces que'l deixà extés a terra amb una costella enfonsada. Als clams del ferit acudiren tots els de la masia; se l'emportaren a la cuina a curar-lo, seguits de l'Olaguer en persona, que ho presenciava tot moix. Més l'Aloi, el geperut, excitat per la desgracia del company, sortí i, armat d'un bon samaler, entrà a l'estable a rebatre a cops an aquell dimoni, fins a matar-lo. La bestia, aixís bastonejada, trenca'l ronsal, i, abraonant-se amb l'agressor, li clavà dentellada al gep i escapà, esperitada i bramant, camps a travers, botant com monstruós moltó.

Llavores la sarracina s'armà contra l'Escanya-pobres: tota la casa en pes les emprengué contra ell; i en Pere, a l'arrencar-li la confessió de lo fet amb el Moreno, l'embestí de dret a cops de puny; les dònes li tiraren en cara totes, les mesquineses, tots els deutes pendents; els moços, entre gemec i gemec, li juraren venjar-se, i quan el tingueren ben atrotinat i abatut li anunciaren tots la sortida.

—Jo no tinc res,—afegí en Pere; — vós encara'm deveu la despesa de dos mesos: veniu, doncs, a demanar-me compliment de contracte i la munta, que potser us faré un cap nou. Ni que sapiga anar a presiri.

Un cop pogué, l'Escanya-pobres se'n pujà a dalt, se folrà d'or de la manera que pogué pera no deixar un centim allí, i, boi coixejant de pes, eixí de La Coma, foll de rabia, amb la doble intenció de fugir d'aquells lladres i de veure si atrapava'l matxo pasturant.

«Bon vent!» exclamaren a una tots els del mas; i el geperut Aloi, no podent contenir-se, eixí fins a l'horta a espiar-lo bona estona. Plantat al mig de l'ample espai, amb son coll tort, els ulls guspirejant de rabia, al punt que se li perdia de vista, l'amenaçà amb el puny clos, exclamant:

— Me la pagaras, jueu!

Fonètica i Ortografia

  • Pressentiment. Com que s'assembla al mot present (que es pronuncia amb essa sonora) a vegades pronunciem pre(s)entiment. Cal evitar-ho. És amb essa sorda (com pressupost). Un altre cas semblant és el del mot presumpte (amb essa sonora): res a veure amb assumpte, que sí que es pronuncia amb essa sorda.

  • Recordatori d'alguns temps verbals que duen dièresi: verbs com obeir, esfereir, posseir... tenen l'imperfet de subjuntiu així:

esfereïa

esfereïes

esfereïa

esfereíem

esfereíeu

esfereïen


Cal recordar que la dièresi que indica que la lletra és vocal, 

només es posa quan l'accent no és possible.


Lèxic

  • BAST. Coixí adaptat al llom del mul, ruc, etc. que permet carregar-lo amb saques.

  • BÉ S'HI ADIU. Es correspon al que sembla. S'assembla.

  • ESCLET. [DCVB] esclet, -eta adj. Net, curiós (Tortosa); cast. limpio, aseado. També es diu de la roba que té bona rentada, o sia, que no perd ni es barregen les colors en rentar-la.

  • SOLAMENT (i no pas "solsament")

  • BARATA. Canvi, permuta (Cast.: trueque)

  • SEMALER. Qualsevol dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora.

  • EN ARA. A hores d'ara.

  • NI QUE SÀPIGA. Equivalent a "encara que sàpiga que" (Ni que m'ho digui...) 

CURS 2024-2025 SESSIÓ 26 (14/5/2025)

El fet s'esbombà arreu per tota la familia. Aquesta 's féu solidaria de l'ofensa i, per si no bastessin les prevencions amb que d'aquella hora endavant miraren a l'Olaguer, com pressentint ja que a la fi n'eixiria la fera, començà aquest a mostrar-se ferreny i dur amb tothom. Ja trobava que ningú treballava prou, cridava perquè matinegessin més, volia escursar i reduir les vinyetes: «que tant pa i beure!». I tot el dia anava frisós per la treballada, matant-se ell mateix pera donar exemple, rondinant als moços, maltractant les besties, donant clatellades al vailet. En arribant a casa barallava les dònes si veia vessat per l'era 'l moresc de les gallines o escampat algun brotim de llenya; reptava'l goç a puntades de peu i esfereía 'l gat, ensopit a la vora del foc: «Hala, gandul, a caçar rates!».
Avesat pel comerç al broll continu de diners, no li bastava ja la llarga contemplació que cada nit dedicava a ses talegues, ni podia avenir-se amb la cançonera producció de la terra. Sentia afany d'arreplegar; una anyorança mortal de trafec de diner el consumia. Al veure que les seves talegues no creixien, l'assaltà 'l temor de que minvessin, i llavores la retirada de la Sileta li proporcionà 'l goig de ficar-les dintre la màrfega pera guardar-les mellor durant la nit. 

En mig de ses tristeses, un jorn brufol i ventós, fugint la presencia dels seus companys, se'n pujà serra amunt, internant-se en la garriga. Pels seus peus, pel seu cap, tot eren cruixits de fusta. «Gracies a Déu, la terra, doncs, també donava alguna cosa en aquells dies curts.» I sentí pessigolleig de goig; i desafiant el vent, que xiulava i tallava la cara, se passà tot el mati arreplegant llenya com un desaforat. Muntant muntant, arribà al cim que dominava la conca. Ni mai que ho hagués fet! Allà, entre la negror d'arbres que clapejaven la rogenca plana, vegé destacar la grisa silueta de la vila, amb el seu castell i campanar. El cel de plom, que damunt d'ella pesava, cobria-la d'un vel melancolic que tocà 'l cor de l'Escanya-pobres. El magatzem, testimoni de tants goigs passats, casa pairal de sa fortuna, ont havien ressonat una per una les dobletes guanyades; l'hostal, el despaig del notari, tots els records dels seus mellors temps, desfilaren pel seu esperit com envolquellats en la melangia d'aquell horitzó plujós. I, assegut en un claper, s'abandonà més d'una hora als dolors de l'anyorança, sense sentir el fret ni les fuetades del vent, que feia bramar el bosc com una mar.


Lèxic

  • BARALLAR. Aquest verb s'usa generalment en forma pronominal (barallar-se), però també té sentit com a verb transitiu (barallar algú): 

DIEC: v. tr. [LC] Fer néixer una enemistat (entre dues persones), fer renyir.

  • HALA! Expressió correcta en català: (DIEC: Expressió usada per a encoratjar, donar pressa.) (DCVB:  Segons Asín (Al Andalus, ix, 31), de l'àrab halà, interjecció per a excitar els cavalls.

  • MAR. Substantiu que pot ser masculí o femení indisitintament. Altres casos: 

el/la èmfasi, el/la art, el/la crin, el/la crisma, el/la fantasma, 

el/la sarment, el/la serpent, el/la vessant, el/la vodka...

  • NI MAI QUE... ho hagués dit, ho hagués fet... 

CURS 2024-2025 SESSIÓ 25 (7/5/2025)

En els primers dies, que foren d'expectació, l'Olaguer era mirat per masovers i moços amb un esglai que semblava respecte. Un cop se convenceren de que no hi havia tal fera, sinó un home com ells, treballador i senzill, s'abandonaren a tractar-lo d'igual a igual com a llurs ulls requeria qui vestia com ells, com ells treballava i cap condició personal tenia que l'aixequés sobre 'ls altres. En Pere cregué, llavores, amb certa satisfacció, haver baratat l'amo amb un soci; i si la Pona li feia notar que'l mantenien i li deixaven fins la roba del llit setmanes ha, sense que ell respirés per la ferida, el masover arronsava les espatlles confiat, responent que ja ho arreglarien per cap d'any al passar comptes. El cas era anar tirant per aquell camí, que li semblava majorment desbroçat després que l'havia cregut ple d'esbarzers i argelagues. Per això, quan desaparegué ‘l soci, suplantat per un amo grosser, sorrut i sense entranyes, l'etzarament fou dèu vegades pitjor, perquè duia en si tota la brutalitat de la sorpresa, tots els visos d'una traidoria. De més a més, el tracte de tu a tu que havia precedit al cambi, feia impossible 'l respecte. La por, en aquest cas, havia de convertir-se en defensa encarniçada; oberta i sobtada, com de pagesos, havia d'esser la lluita.
Qui de primer notà 'l cambi fou la Sileta. Un matí pujà a dalt a fer el llit de l'Olaguer. Contra la costum, trobà tancada a pany i clau la porta de la cambra. Si atravessà pel seu magí un recel de desconfiança, no l'entretingué, esperant una explicació més satisfactoria. En havent dinat demanà la clau a l'interessat, i aquest l'hi entregà amb cert rosec evident, acompanyat d'una ullada escorcolla-dora que arribà a l'ànima de la noia. Dos minuts després ja tenia a l'Olaguer dalt de la cambra, ronsejant com qui no vol la cosa. La Sileta acabà son fet mudant déu cops els colors de la cara, i eixí mossegant-se 'ls llavis pera no descloure-ls. Aquella tarda 'l dormitori restà altre cop tancat a pany i clau; i aixís estava al matí següent. Més, amb tot, la Sileta, abans de sacrificar les seves virtuts domestiques amb un determini que no podia pendre sense gran esforç, volgué esbrinar si havien sigut impressió falsa o realitat els ofensius recels del dia abans. Reclamà també la clau; i com l'Olaguer tornés a mortificar-la amb sa presencia, parà la noia en sec la feina i, roja com una brasa, se li encarà, dient-li:
— Que us ha faltat alguna cosa d'aquí?
—No res.
— Ah! No res, i teniu la poca-vergonya d'afrontar-me?
—Jo?
—Vós! Perquè ho sapigueu: jo i tots els de casa som incapaços de tocar una agulla de ningú. No necessitem sentinelles, ho enteneu? D'ara endavant ja us el fareu vós el llit. Aquí, que fins els llençols us posàvem de franç, poca-pena!
L'Olaguer féu acció d'acostar-s'hi i retenir-la per un braç, a fi de que escoltés.
— Si ‘m toqueu, us vento bofetada! — digué valerosament la noia, ofesa. I abandonà 'l primer pis, pera no atansar-s'hi més 


Fonètica i ortografia

Pocapena. Encara que en el text aparegui amb guionet ("poca-pena"), avui s'escriu junt, com tots els compostos de dues paraules lèxiques. Només mantenen el guionet aquells que, sense, presentarien problemes ortogràfics (escura-xemeneies).

Hem trobat dos diacrítics que avui ja no duen accent: vos i feu (passat simple del verb fer).

Lèxic

Quelcom. Cal evitar-ne l'ús en contextos que no siguin cultes. Alternatives: alguna cosa. En interrogatives o negatives, res: "Hi ha alguna cosa que m'amoïna". "Que t'amoïna res?"

Respirar per la ferida. Expressió que significa "reaccionar". Exemples: 

Ho vol tenir amagat, però un dia o altre respirarà per la ferida

CURS 2024-2025 SESSIÓ 24 (16/4/2025)

Més, així i tot, aquella pau escaigué bé uns quants dies a l'esporucat Escanya-pobres. Sota aquell ample cel amarat de claror trobà altre cop la foscor desitjada; els arbres, les plantes, el rodejaven d'un món nou ont l'Escanya-pobres havia d'esser desconegut; la fondalada en que estava enclotada La Coma no li permetia veure Pratbell, i aixís se'n creia cent hores lluny.
Son esperit, avesat al treball, no li consentí ni un dia de vaga. Se llevava de bon matí i conreava les terres barrejat amb sos masovers; dinava, passava la vida al costat d'aquests, com un senzill pagès que era; i la distracció del treball i aquell caliu de familia apaibagaren per uns dies el foc de sa passió, adormiren la bestia i deixondiren l'home.
Altres circumstancies el posaren a punt de transmudar-se del tot: els nens den Pere, pujant-li a la falda, plens de manyagueria, mostrant-li candorosament els encisos de l'ignocencia; i la Sileta, que, fresca, sana i riallera, li passejava pels ulls els atractius de l'hermosura. Quan ell la veia trastejar per casa o sembrar pels camps, sempre neteta i alegra, ostentant amb natural gallardia ses formes arrodonides i ben proporcionades, sa abundosa cabellera daurada al foc, sa testa riolera i expressiva, de la qual cert aire inexplicable d'honestitat escampava ‘ls desitjós carnals que haurien pogut despertar sos ulls atraients, sa boca de magrana del pinyol blanc, i son coll blincadiç i molçut; sentia vibrar en l'esperit l'alenada de l'amor, certa dèu de tendresa i poesia que l'atreia tot sumís i feble. Després, en ses soletats, repassant els serveis que feia a la casa, els consells discrets que esmerçava durant el dia, la manera que'l tractava, lo bé que l'agombolava i li tenia la cambra, tot de sobte l'assaltava 'l pensament de casar-s'hi, sentia reviscolar l'instint de familia; però son genit esquerp li enfrenava la branzida del cor; i d'aquesta lluita li quedava una tristesa misteriosa, una barreja extranya de voler i avorrir alhora a la Sileta.
Aquella tristesa ben prompte li engendrà certa lacitut i emperesiment que, retenint-lo en la cambra, el portaren de nou a contemplar son tresor. Sa passió renasqué amb tot l'esclat d'una bogeria mal curada; la pau dels camps s'esvaí com per encantament, i per primera vegada rondà per allí l'Escanya-pobres, malmirós, aspre i garneu, omplint La Coma d'insofrible malestar, quan més penedits estaven sos habitans d'haver-se escoltat la murmuració pública.

Fonètica i ortografia

  • C/G i T/D a final de mot. La casuística és molt diversa, amb excepcions notables. La regla és confusa i és millor de deixar-se dur per la memòria visual. Això no obstant, la regularitat més gran és:

A final de mot es manté la mateixa lletra dels derivats en el cas que el mot sigui pla.

A final de mot la lletra sempre és sorda (c/t), independentment dels derivats, en el cas dels mots aguts.

Mots plans: crèdit (cf. creditor); ràpid (cf. ràpida, rapidesa)

Mots aguts: blat (cf. blader); pot (cf. poder)

EXCEPCIONS NOTABLES: Per raons etimològiques, s’escriu d en el mot fred, i en alguns mots aguts de formació culta o procedents d’altres llengües: alcaid, aldehid, almud, caid, covid, fluid, gihad, iod ‘lletra hebrea’ (cf. iot ‘embarcació’), quad, quid, raid, sud, Alfred, Godofred, Conrad, David, Recared, Sigfrid, Galaad, Talmud, Accad, Bagdad, Belgrad, Calataiud, Txad, Madrid, Valladolid. I també en els noms femenins acabats en ‑etud i ‑itud: consuetud, desuetud, inquietud, quietud; actitud, exactitud, magnitud, multitud, solitud, sol·licitud, vicissitud. Notem, però, joventut, senectut i virtut.

Lèxic

  • MALMIRRÓS. [DCVB] || 1. Malaltús, un poc indispost de salut (Bonansa, Tortosa, Val.); cast. indispuesto. La senyora Tona no pogué exir de casa per trobar-se malmirrosa, A. Careta (Ilustr. Cat. 1904, pàg. 212). || 2. ant. Fluix, dèbil de construcció? Interrogat si lo colomer ere obra ferma ho malmirosa, et dix que ans ere bé ferma, et tot hom s'és maraueylat com s'és derocat, doc. a. 1396 (BABL, x, 417).  || 3. Taciturn, de mal humor (Ll., Urgell, Camp de Tarr.); cast. malhumorado. Moix y malmirós vaig desfilar aleshores pel carrer Major, Oller Rur. Urb. 116. Sempre està tot malmirrós que sembla que hagi perdut la memòria de com es fa per riure, Pous JF 66. Caminava lleuger, però capbaix y malmirrós, Busquets Montseny. Lo matxo se'ls va posar malmarrós, Moreira Folkl. 95. || 4. Adust, aspre de tracte, que parla poc i amb mals arrambatges (Ciutadella); cast. áspero.     Fon.: maɫmirós (Ll., Camp de Tarr.); maɫmiɾós (Bellpuig); maɫmarós (Bonansa, Massalcoreig, Tortosa, Val.); maɫmərós (Ciutadella).

  • GARNEU  [DECat]   Nom d’un peix gormand i armat d’espines, i qualificatiu del qui és astut i maliciós (de vegades amb mala intenció); antigament gatnau(t), com a nom o malnom de persones; sovint aplicat a obrers de condició modesta, o complicats en fets delictuosos, i repetidament indicant procedència forastera, gavatxa.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 23 (9/4/2025)
 

Fet determini de carregar-se de paciencia, en Pere cridà, doncs, a capitol a tothom, recomanant calma, bon seny i la major prudencia. «Hi anava la sort de tots. Altrament se veuria obligat a satisfer una indemnisació que, ni venent-se la camisa, podria reunir.» La nova caigué damunt d'aquells esperits com una gran dissort; però prometeren ajudar al de casa amb tota la fe de que eren capaços. I no podia esperar-se altra cosa d'aquella familia, veritable tribu que en Pere regia com un patriarca. Alt, fornit i de posat seriós, fins ho semblava. L'afable Pona, engroixida ja pels anys i per son genit de bona pasta, com l'endreçada Sileta, alegre esquerraç d'aquella masia, el volien i respectaven amb amor. En quant al servei, no hi havia que témer del pacific Llorenç ni de l'enjogaçat vailet. L'Aloi, el geperut, que, al dir de la gent, tenia mal sangro, temia massa l'atletica força del seu amo pera propassar-se.
Un dia 's presentà allí l'Escanya-pobres a pendre possessió, seguí l'hisenda molt amorosit, tingué una bona paraula pera cada hu, i, com no parlà d'aposentar-s'hi, tothom respirà, amb tot i que sa presencia esborrà, en gran part, les tintes negres del retrat. Altres vegades hi tornà en poc temps, i, mostrant-se més i més afable, anà conquerint els cors. Més, quan manifestà'l determini de mudar-s'hi, quedaren tots tant glaçats com si se'ls hagués dit que arribava la pesta.
Va caldre fer cor fort i avant. En Pere, obeint el manament, arribà que tot just clarejava a la vila, i meresqué la prova de confiança de carregar, en els corns de la sarria, unes talegues que pesaven com d'or que eren. Això 'l reconfortà bona cosa. «Si tant dolent fos, no's fiaria ni de mi», pensà interiorment.
Un cop a La Coma, l'Escanya-pobres fou allotjat pels mateixos masovers en la cambra bona del primer pis, l'unica que quedava parada amb un llit de posts i bancs, un canterano i mitja dotzena de cadires que hi havia deixat la viuda de D. Josep. El nou estadant, fòra de les talegues que hi muntà dissimuladament amb en Pere, hi portà, per tot equipatge, un farcell fet amb un mocador de cotó. Mai s'havia vist tant ben aposentat. Les parets eren blanques, l'enrajolat nét, lluentes les fustes, i el llit parat amb llençols de bugada per la Sileta, que'n sabia la prima. La blavor del cel, la pau del camp, l'esplendidesa d'aquell sol que ho daurava tot, que calentava fins un bon esgai del llit, esponjaren bon xic el cor de l'Olaguer, més reverdint-li 'ls records de l'infantesa que no pas fent-li avorrir per contrast el fosc magatzem. Pera contemplar el sol i glopejar aquella atmosfera de sana pau, l'Olagueret, l'Escanya-pobres, l'home gastat i sotmès a la passió del diner, hauria donat tot allò per glopejar un grapat de dobletes, anc que fos dins de la carbonera. No eren pera 'l seu gust les magnificencies de la naturalesa: sa pell colrada i endurida ja no sentia la frescor del llit amb que's refregava delitós el tendre Olagueret, abans de somniar amb els angels!

Fonètica i ortografia

  • ATMOSFERA és paraula plana a diferència del castellà, que és esdrúixola. Altres casos semblants: Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera, tetraplegia, letargia, amoníac, policíac, termòstat, omòplat, medul·la, mimesi, míssil, monòlit, rèptil, tèxtil, aeròlit, torticoli, magnetòfon, intèrfon, sinergia (o sinergies).

  • Els dits "marcadors temporals" se solen tancar amb comes quan comencen una oració: un cop a la Coma, l'Escanyapobres... i tenen un matís d'aclariment: l'endemà mateix, van arribar.

Morfosintaxi

  • AMB TOT I QUE. Forma part de les conjuncions dites "parentètiques", afegits que aporten algun matís prescindible. En aquest cas adversatiu i concessiu ("malgrat tot").

  • LLUENT / LLUENTA? [Gramàtica IEC]:

"La tendència a diferenciar el masculí del femení explica la formació de femenins amb ‑a en diferents adjectius originàriament invariables per un procés d’analogia respecte del model flexiu majoritari (∅/‑a). En el cas dels acabats en ‑ant i ‑ent n’hi ha que en la llengua medieval eren invariables, però que posteriorment s’han generalitzat com a variables (és el cas de calent/calenta); altres adjectius amb aquestes terminacions, tot i que no han assolit tanta expansió, no són estranys en els registres informals (amarganta, bullenta, coenta, lluenta), en atenció al fet que gaudeixen d’una certa tradició. No són, però, acceptables altres formes menys generals, com les que presenten alguns adjectius acabats en ç (feliça per feliç, capaça per capaç), en al (iguala per igual) o en il (fàcila per fàcil, dòcila per dòcil)"

Lèxic

  • ENGRUIXIT, ENGRUIXIDA. Engreixat, engreixada.

  • ESCARRÀS. Qui fa la feina més pesada.

  • CAMÀLIC. Encarregat de carregar objectes pesants.

  • ESGAI. Tall a la roba semblant a un triangle. Prové del verb esgaiar. ("Tallar (una peça de roba o una altra cosa) de manera que vagi disminuint en amplària cap a un dels seus extrems.")

CURS 2024-2025 SESSIÓ 22 (2/4/2025)

Feia deu anys que habitava aquest mas en Pere de les Borges, amb la seva dòna i mainadeta, una cunyada, dos moços i un vailet. En Pere, que'l tenia a mitges, no havia donat un què dir a l'antic amo, i amb tota sa familia plorà de debò, primer la mort d'aquest i, després, l'adjudicació feta pel tribunal a favor de l'Escanya-pobres. Arrencar aquell bé de Déu de les mans d'una pobra viuda i d'uns angelets com un fil d'or, abatuts per la llarga malaltia de D. Josep, li semblà una gran infamia; esser el substitut de tot un senyor un ex-traginer que per jueu tenia tant mal nom, una imposició insoportable. Però sobre l'amor que en Pere duia an aquells terroços regats amb sa suor, hi havia, de més a més, una clausula d'escriptura que'l tenia amarrat a La Coma per dos anys encara. Se carregaria de paciencia i compliria com un home.

A la masia coneixia tothom el motiu del nou amo, perquè l'Olaguer s'havia fet més popular de lo que ell no 's creia. La Pona, la masovera, i la Sileta, sa germana, anant a mercat, havien guipat ja de cua d'ull, dintre la fosquedat del magatzem, l'improvisat blader; però si de la figura d'ell ningú 'n tenia una imatge prou clara, llevat den Pere, de l'ànima potser en tenien una idea més esgarrifosa que la mateixa realitat, ennegrida per un renom que feia feresa i desfigurada per les llegendes romantiques que s'empescava la murmuració pública.

Fonètica i ortografia

  • ACCENT OBERT A LA O. Pocs són els mots aguts acabats en o que duguin accent obert: això, allò, i però; els participis dels derivats del verb cloure (conclòs, desclòs, exclòs, inclòs, reclòs); els derivats i compostos de bo, so, to i tro (de debò, eurobò, Castellbò, Niubò, Vilardebò; ressò, ultrasò; semitò; retrò), i de cos, cros, gros i os ‘peça de l’esquelet’ (anticòs, sobrecòs; ciclocròs, motocròs; capgròs, a l’engròs, Cantonigròs, Puiggròs; renòs, trencalòs), i alguns mots acabats en ‑òs: arròs, commòs (participi de commoure, al costat de commogut), espòs, repòs, talòs, terròs, Ambròs, Besòs, Bolòs, Seròs, el Tarròs, Vandellòs, Vinaròs.

Morfosintaxi

  • ÉSSER / SER. Com a infinitiu és preferible usar la forma ser (també el gerundi sent): va ser el primer d'arribar (va ésser el primer d'arribar) i guardar la forma ésser per quan fa de substantiu: és l'ésser viu més petit del planeta.

  • VERBS "DOBLES". Adormir i asseure's expressen processos. Dormir i seure expressen estats: va seure molta estona / es va asseure lentament. Els verbs apujar i abaixar / pujar i baixar tenen significats diferents: pujar i baixar poden significar "anar cap amunt (o cap avall)" o bé "dur una cosa cap amunt (o cap avall): pujaré al Taga / baixaré a Barcelona / pujaré el piano al pis de dalt tot sol / baixaré les cadires al garatge. En canvi, apujar i abaixar signifiquen "fer que una cosa sigui més alta (o més baixa): els botiguers apujaran els preus per la crisi / per les rebaixes abaixarem el preu a la meitat / apuja la calefacció.


  • ÉSSER / SER. Com a infinitiu és preferible usar la forma ser (també el gerunti sent): va ser el primer d'arrbiar (va ésser el primer d'arrbiar) i guardar la forma ésser per quan fa de substantiu: és l'ésser viu més petit del planeta.

  • VERBS "DOBLES". Adormir i asseure's expressen processos. Dormir i seure expressen estats: va seure molta estona / es va asseure lentament. Els verbs apujar i abaixar / pujar i baixar tenen significats direfents: pujar i baixar poden significar "anar cap amunt (o cap avall)" o bé "dur una cosa cap amunt (o cap avall): pujaré al Taga / baixaré a Barcelona / pujaré el piano al pis de dalt tot sol / baixaré les cadires al garatge. En canvi, apujar i abaixar signifiquen "fer que una cosa sigui més alta (o més baixa): els botiguers apujaran els preus per la crisi / per les rebaixes abaixarem el preu a la meitat / apuja la calefació.

  • EL GUIONET per a separar el prefix del mot s'ha suprimit en molts casos. Sempre que no comporti una ambigüitat. Centrant-nos en el prefix ex-: escrivim exregidor, exmarit, exministre, etc. en canvi, un espai en blanc en els casos següents: ex alt càrrec, ex primer ministre (perquè el segon component és doble); també s’escriu un espai en blanc quan el prefix precedeix elements amb particularitats gràfiques, com ara majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva (anti OTAN, ex Iugoslàvia. En casos en què hi hauria confusions (co rector, ex portador, per a diferenciar-los de corrector i exportador) o per a evitar formes gràfiques detonants (ex exiliat, ex xa, en comptes de exexiliat o exxà). 

[IMPORTANT] Aquest canvi, ratificat pel Ple de l’Institut tingut el 3 de juny de 2021, representa una modificació respecte de la norma continguda en la primera edició (impresa) de l’ortografia (2017), segons la qual s’escrivia un guionet en aquests derivats (*ex-alt càrrec, *vice-primer ministre, manifestació *pro-dret de vaga, actitud *anti-nord-americana, *ex-conseller en cap, *sub-directora general; *anti-OTAN, *ex-Iugoslàvia, selecció *sub-21, globulina *anti-D, un *ex-«hippy», *anti-skinheads; *co-rector, *ex-portador, *ex-exiliat, *ex-xa).

Lèxic

FERESA / FRESA / FRESSA. Feresa (o feredat) siginifica por. "Fresa" és una reducció col·loquial de  feresa. En canvi, fressa significa "soroll".

CURS 2024-2025 SESSIÓ 21 (26/3/2025)

Tres dies després l'Olaguer arribà a La Coma, disposat a viure-hi. S'esqueia La Coma a sol-ponent, dins d'una fondalada tranquila i apacible, encara que un xic tristota peí to negrós que donava a les vessants l'espès alsinar que les coronava. Pel galze de les vessants corria una riera sense nom que regava l'horta de l'hisenda i alguns pollancres d'extremada alçaria. La vessant de ponent, abans d'arribar a l'aigua, s'aplanava, formant dalt de la riera com un graó esgaiat que tindria ben bé una trentena de jornals. Al mig hi havia la masia, una casa de pagès, de teulada a dues vessants, l'era als seus peus, dins del barri, que una esberlada porta de fusta tancava. Un balcó, tant llarg com el davanter, dava esbarjo al primer pis, i, sense ordre ni concert, unes quantes construccions miserables s'arrapaven a l'entorn de l'edifici pera l'allotjament de les besties i pera altres serveis secundaris. El primer pis era ben bé l'allotjament del senyor: per la part del davant dominava tota l'horta, extesa a sos peus com esplendid tapiç moradenc, llistat de verd en oposats sentits; més amunt, els camps, i més amunt encara, la vinya, cobrint amb aire desmaiat els primers geps de la montanya. Per la part del darrera, la costa s'accentuava rapidament, i, de la carena a baix, l'amo podia ovirar les ombrivoles interioritats d'aquell bosc ferreny, que semblava lliscar a pleret i cautelós cap a la plana. Als seus peus, i ben als seus peus, hi tenia l'amo 'l servei, el bestiar i l'aviram, que escatainava tot el dia pels pallers, arreus i llenya de dins del barri.


Fonètica i ortografia

La lletra Z representa sempre el so de la essa sonora (les cordes vocals vibren) i només es pot utilitzar a principi de mot (única opció per a la essa sonora en aquesta posició), entre vocals (compartint amb s) o després de consonant.

A principi de mot: zero, zinc, zebra, zel

Entre vocals (mots cultes): trapezi, topazi, ozó

Després de consonant: alzina, galze, colze, senzill

(s'escriu amb s darrere consonant només en els derivats de dins, fins i trans: endinsar, enfonsar, trànsit. Compte amb la pronunciació del mot transició. La primera essa és sonora, la segona sorda.)

DARRERE. Quan és adverbi de lloc (posa-ho darrere teu) s'escriu sempre amb e final. En canvi, quan és el femení de darrer (últim) sí que s'escriu amb a (has estat la darrera persona a arribar)


Morfosintaxi

EL VESSANT / LA VESSANT. En masculí sempre és correcte: el vessant nord del Cadí / el vessant dret de la teulada / el vessant masclista de la societat. Pot ser femení en els darrers dos exemples, això és, quan significa "vessant d'una teulada" o bé "faceta":  la vessant dreta de la teulada / la vessant masclista de la societat.


Lèxic

ALÇÀRIA / ALÇADA. Alçària la reservem per a les muntanyes o edificis. Alçada per a les persones.

LLISTAT. Significa que té llistes o ratlles e diferent color o textura (roba llistada). No serveix com a sinònim de llista (la llista dels alumnes de català / el llistat d'alumnes de català).

A PLERET. A poc a poc.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 20 (19/3/2025)

Sempre aquell cop de mà, sospès sobre 'l seu cap, el feia somniar en lladres i l'omplia d'una basarda més consemblant a la dels gelosos que a la dels porucs; perquè, com a tot amant cego, no li dolia la vida, sinó 'l ser estimat. Es per això que del motiu d'Escanya-pobres, lo que menys l'ofenia era l'intenció insultant: lo que més el trasbalsà, la llum que en sí duia 'l mot pera treure'l de la foscor en que vivia i fer-lo objecte de la rampinya humana. Per això l'escoltà, estemordit, ressonar dintre de sa propria casa, prop, prop del diner.
Una estona restà espalmat, la candela tremolant entre 'ls dits, els peus clavats a la mateixa rajola; i una barreja de por, d'ira, d'odi, que passà per damunt de l'insolent i abarcava tot el poble, bambollejà per dintre aquell cor. Un silenci absolut el refé; tornà enrera, repassà les baldes, la barra, el pany, tapà ben bé'l forat d'aquest; i com si encara no sabés que'l crit havia entrat de fòra, resseguí, lo mateix que dòna poruga, fins els més petits recons del seu ronec magatzem.
Ja amo de si mateix, un somriure lluí en son rostre: l'expressió de la venjança, pera no dir-ne la claror. Mai tant obcecat com aquell dia. La conversa del notari, portantli 'ls ulls envers la dòna, criatura de qui'ls havia apartat l'Olaguer passats sos vint anys, el crit amb que'l món s'havia per primera volta atrevit a perseguir-lo fins aquell recó, li remogueren fondament totes les tendreses que per l'or sentia. Allò eren amenaces, amenaces contra l'objecte estimat: mai, doncs, l'havia estimat tant! I sentí per ell la frisança d'una mena de lascivia extranya, una aberració bestial que no cab en raó humana. Ja que no podia fondre l'or i portar-lo a la corrent de ses venes, volia besar-lo, glopejar-lo, refrescar-se'n la boca i amb son alè cobrir-lo amorosament d'un vel. En les depravacions i baixeses de sa grossera passió mai havia arribat tant avall: estava foll.
   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
En tota la nit no pogué aclucar l'ull; i, com la febre li exagerés els perills que corria a Pratbell, prengué 'l determini d'anar-se-n. Quasibé buid el magatzem, amo de La Coma i resolt a fer de pagès, com més aviat abandonaria la vila mellor: terra entremig i no pensarien en ell. Una llenca de terra d'un parell d'hores ja seria prou per aquells avalotats. Quan aniria a la vila no veuria sinó 'l notari.


Morfosintaxi

  • PROP / A PROP. El mot és "prop" (no "aprop", encara que existeixi el verb apropar). Pot anar sol o amb preposició, que sovint és opcional.

Prop teu / A prop teu /  Mira-ho de prop 

Passa el mateix amb altres preposicions com dalt, fora, sobre, dins

Dalt del cotxe / a dalt del cotxe / des de dalt del cotxe...

Vine fora / vine a fora / ve de fora

Va caure sobre seu / a sobre seu...

Dins meu / a dins meu...

  • SABÉS és la forma correcta de l'imperfet de subjuntiu del verb saber, i no pas "sapigués", encara que el present de subjuntiu sigui sàpiga.

  • FINS / FINS A. Tot sol significa àdhuc, inclòs. Amb preposició és una expressió de temps o de lloc: Des d'avui fins a demà. Fins a casa hi ha cent metres. Quan expressa temps hem de tenir en compte el següent: 

Pot anar sense a. Però hi posem la a sempre que sense fins també hi posaríem a: 

D'avui a demà / Des d'avui fins a demà. 

Davant d'infinitiu, sempre hi posem la a: No callarem fins a aconseguir-ho. 

Fins a es redueix a fins:

Davant d'oracions subordinades amb que. No descansarà fins que no ho aconsegueixi.

Davant de construccions temporals amb el verb fer. Fins fa una setmana estava de baixa.

Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seran fins per Nadal.

Davant d'adverbis temporals. Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!

Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.

  • ANAR / ANAR-SE'N. Així com en castellà la parella és "ir" "irse", en català és anar / anar-se'n. És a dir: en català té sempre dos pronoms. Per tant: me'n vaig / va anar-se'n / se n'ha anat, etc.

Lèxic

  • orb > cec

CURS 2024-2025 SESSIÓ 19 (12/3/2025)

Si un dia 'ls lladres l'aixarpaven, ningú podria robar-li ja'ls goigs passats. I, victima d'aquesta obsessió, ja no estimava 'l diner com riquesa, sinó com font de plaers inexplicables. Si l'hagués pogut deixatar com aigua, son cos no hauria pas tastat altre aliment. Li dolien ja la pesseta de l'hostal, els quartos de l'oli, la llenya i la farina. Sols vençudes veritables crisis en que lluitaven de crudel manera l'esperit de conservació i l'amor a la dobleta, pogué 'l senyor Xirinac resoldre'l a fincar-se. «Un cop de mà! Un cop de mà!» Sense aixó, ni hauria comprat l'hort, per barato que li donguessin, ni, un cop adjudicades, hauria conservat dos dies les Parades de Dalt i La Coma, que'l tribunal li entregava per sentencia executiva. «Terres? Déu en dó a qui'n vulga! No porten sinó mals-de-cap i gastos. Diner, diner, que se'l veu créixer, que ocupa poc lloc i un se'l pot guardar. Però, un cop de mà, un cop de mà!»


Fonètica i ortografia

  • Els mots compostos de dos substantius s'escriuen sense guionet (voravia) tret d'aquells casos en què hi hauria problemes d'ortografia (penya-segat). En canvi, els mots compostos de prefix+substantiu o adjectiu s'escriuen sempre junts (antisecessionista).

Morfosintaxi

COM / COM A. Com és una preposició que serveix per comparar: "És tan alt com tu". Com a és una preposició composta que significa "en qualitat de", "en tant que": "ja no estimava els diners com a riquesa". Davant de "un/una" sempre s'escriu com. ("ja no estimava els diners com una riquesa")

EQUIVALÈNCIES DE TEMPS VERBALS.

perfet d'indicatiu (present d'indicatiu  del verb haver + participi): he escrit

perfet de subjuntiu (present de subjuntiu del verb haver + participi): hagi escrit

plusquamperfet d'indicatiu (imperfet d'indicatiu del verb haver + participi): havia escrit

plusquamperfet de subjuntiu (imperfet de subjuntiu del verb haver + paticipi):  hagués escrit


Lèxic

Aixampar. Variant no entrada al DIEC d'enxampar.

BARBARISMES. 

"acantilat">penya-segat, precipici

"agulletes">estic cruixit

"afiançar">afermar

"aplaçar">ajornar (aplaçar significa "contractar")

"bactèria">bacteri (m.)

"bisuteria">bijuteria

"arrepentir-se">penedir-se

"carinyu">estimat/da

"cadera">maluc

CURS 2024-2025 SESSIÓ 18 (5/3/2025)

En aquell moment, dintre sa casa, el crit prenia ja un to provocador. Se sentí acorralat, i en son semblant se llegí tota la sobtada desesperació de la bestia sorpresa en el cau, l'ira selvatge d'aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys menà dintre la foscor del seu magatzem l'havia tornat esglaiadiç com una rata. Del coratjós traginer no 'n servava sinó la primera embestida i la confiança absoluta en tota la naturalesa, exceptuant-ne l'home, que era, per ell, la pitjor de les feres. Tota sa vida havia dit que l'humanitat es una colla de lladres. Cada home era, doncs, un lladre de qui calia guardar-se; i, en la confusió d'idees del seu cervell escanyolit per l'ignorancia, havia cregut sempre honrada tota cobdicia que no anés armada fins a les dents. L'usura, que les modernes lleis no persegueixen, tampoc la condemuava'l sentit moral de l'Olaguer. Més aviat la considerava com una caritat molt semblant a la de tirar una corda a qui s'ofega. Si l'auxiliat no se n'aixecava, era que ja abans havia engolit massa aigua. Ell no n'era responsable, i, en premi d'haver eixit a la platja, se carregava a coll totes les despulles del naufragi, que bé s'ho valien els perills passats.
Un cop ric i motejat d'Escanya-pobres, sa conducta, tot essent la mateixa, obeía a altres mobils: a l'odi ferestec que cóva tot foragitat. Amollit per sa passió, acovardit pels anys i per la temor de perdre, tenia pel diner veritables tendreses, el disputava a tothom amb les astucies més crudels. Entre ell i els demés hi havia guerra oberta.

Morfosintaxi

  • DINS / DINTRE. Ambdues són correctes. La primera és més formal. Les preposicions locatives com aquesta poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). 

  • SINÓ / SI NO. En cas de dubte per saber si va junt o separat, es pot provar d'eliminar el "no", i si la frase té sentit (evidentment el sentit serà el contrari), és gramatical, aleshores és que va separat. 

Si no vens, no cobres / si vens, no cobres

No era a la tarda, sinó al matí, quan va ploure / "No era a la tarda si el matí...(?)

  • La colla era / la colla érem. Els noms col·lectius, com colla o gent és preferible que concordin en singular.

  • QUI / EL QUAL. Aquests pronoms relatius són perfectament intercanviables. (El veí de qui et parlo / del qual et parlo)

LA DOBLE NEGACIÓ [Optimot: Quan les paraules cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions en ma vida, en ta vida, etc., són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l'adverbi no per reforçar la negació. Generalment, en registres formals s'ha fet servir la doble negació. Ara bé, actualment, les dues opcions són possibles en tots els registres]

Tampoc no la condemnava el sentit moral de l'Oleguer

HI PENSEM. No és el mateix que "pensem". Altres casos en què el pronom hi aporta un significat específic: sentir-hi, veure-hi, ser-hi...

Lèxic

  • Ser a la lluna de València. Ser despistat, estar distret.

  • Això s'ho val


CURS 2024-2025 SESSIÓ 17 (26/2/2025)

«Escanya-pobres!» Renom que li aplicaven feia un quant temps, que anava popularisant-se i que duia en sí tots els aires d'una persecució rabiosa, que era un estigme amb que li escupia a la cara tot un poble. Aixís ho entenia l'Olaguer, i al pensar-hi, ell, que per propia voluntat s'apartava sempre de tothom, s'esfereía.
Sa naturalesa era la de l'arrel o del taup: viure en la foscor, créixer en ella i en ella desplegar sa força; no eixir mai a fòra, ni esser senyalat amb el dit, ni esser l'enveja o el sac dels cops de ningú. El crit d'«Escanya-pobres!» era un crit de venjança, l'alerta d'un regiment de foners disposats a apedregar-lo.

Fonètica i ortografia

  • Els mots escrits entre cometes i que han d'anar precedits d'apòstrof s'apostrofen igualment:


El crit d'"escanyapobres" / el crit de ·"escanyapobres"


Morfosintaxi

  • QUE/QUÈ

Hem trobat en el text diferents "que", amb accent o sense, i que són tots pronoms relatius. "Pronoms", perquè substitueixen i "relatius" perquè posen en relació l'oració següent amb el nom al qual es refereixen. Per exemple:

Renom que li aplicaren feia un quant temps

El pronom fa referència al mot renom i alhora introdueix una oració (que li aplicaren feia un quant temps). Aquesta oració funciona com un adjectiu (la podem substituir per un adjectiu: "Renom aplicat"). Altres exemples que hi ha en el text: 

(renom) que anava popularitzant-se

(renom) que duia en si....

(renom) que era un estigma

Quan el "que" porta accent és que substitueix no pas un adjectiu, sinó un complement del verb i duu preposició. Com per exemple:

Un estigma amb què li escopia a la cara

En aquest cas l'oració que introdueix el "que" és un complement circumstancial d'instrument del verb escopir. (Li escopia a la cara amb un estigma)


  • PRONOMS FORTS/PRONOMS FEBLES

Els pronoms forts estan situats en posició forta (tònica) dins l'entonació de la frase. I els febles, en posició feble (àtona). Per exemple: (marco les síl·labes fortes) A ell li aplicaren la sanció i a tu no perquè no hi eres. "ell" i "tu" són pronoms forts. "li" i "hi" són febles


Lèxic

  • Talp. Té nombrosos derivats i deformacions: talper, tauper, tuper, herba talpera...

CURS 2024-2025 SESSIÓ 16 (19/2/2025)

Moltes candeletes fan un ciri pasqual. Una dóna aixís us apedaça i agombola com ningú. I, ademés, aquell instint del negoci que té, la dòna de casa, aquell cop d'ull! Quan ella us dóna una sortida o consell, escolteu-la: són grans inspiracions que no més tenen elles. Verbigracia, quan se'm va presentar aquell beneit de D. Guillem, el baró, a demanar que li bestregués trescents duros, coneixent jo, com de fet, que'ls volia no més que per fer el fatxenda en la suscripció de les festes del carril, de poc l'envio a passeig. Per sort meva, vaig demanar-li que m'hi deixés pensar. Ho dic an ella, i sabeu què va preveure? Que‘l castell seria meu, com de fet no crec que trigui gaire a ser-ho. Tenen grans inspiracions, grans inspiracions! Després, quan us moriu, a qui ho deixareu? Val més saber que no ho han de fer malver. Ja us dic: cerqueu una dòna aixís i caseu-vos: a la fi es el camí que hem de fer tots.
L'Olaguer s'aixecà i, donant un copet amistós a l'espatlla del notari, va dir:
— De tot lo que vostè m'ha contat, i molt més, me'n passo jo.
— Vós sou un tinyós, vós no sabeu ser persona, — replicà 'l notari, mig agraviat.
[024] I  com el taro tornava a bufar i la nit era ja bruna, emprengueren silenciosos la costa de la vila, l'un amb les ulleres al front i tantejant la terra amb la mangala, l'altre amb el garbonet sota l'aixella. Més, a mitja vila, cadascú tirà pel seu cantó, fent dret a casa.
[025]Q uan l'Olaguer, havent barrat la porta, gambava magatzem endins a la feble claror d'una candela que duia estenallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany: «Escanya-pobres!». I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l'avar. «Escanya-pobres!» Renom que li aplicaven feia un quant temps, que anava popularisant-se i que duia en sí tots els aires d'una persecució rabiosa, que era un estigme amb que li escupia a la cara tot un poble. Aixís ho entenia l'Olaguer, i al pensar-hi, ell, que per propia voluntat s'apartava sempre de tothom, s'esfereía.

Fonètica i ortografia

  • ACCENTS DIACRÍTICS. 

    1. bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos

    2. S'escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d'una síl·laba. Exemples: bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), os (ossa, ossos, osses), seu (seus), soc, vens (venen), ves

    3. També s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol. Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig.

  • SONS AFRICATS. Com el del final de la paraula despatx. So consonàntic que s’articula mitjançant una obstrucció total del pas de l’aire seguida d’una constricció produïda pel contacte i la proximitat amb el vel del paladar tocant la paret faríngia, i amb vibració o sense vibració de les cordes vocals. Aquest so, quan és sord, es pot escriure, a final de mot, amb les grafies tx o ig (depatx, maig) i  altres posicions amb tx: Txèquia, despatxar, fatxenda. El mot africat prové del llatí affricare (fregar contra).

Lèxic

  • agombolar: tenir cura d'algú

  • bestreure, bestreta: avançar diners a algú.

  • El mot estenalles també es pot dir tenalles, i deriva el verb tenallar (agafar fort amb les mans o amb les cames algú)

CURS 2024-2025 SESSIÓ 15 (12/2/2025)

[022] L'Olaguer, primer que ell, arribà a un pedriç de prop del poble, i, tot lligant en garbó les redoltes cullides, sentí amb sorpresa la següent pregunta del notari:
— Per què no us caseu, Olaguer?
— Jamai hi só pensat.
— Comprenc que no hi pensessiu mentres feieu el fonament de la vostra casa; però avui que teniu La Coma, l'Hort dels Minims, les Parades de Dalt, en una paraula, el ronyó cobert; avui, que heu de plegar la botiga, que us en aneu a la quarantena i voleu ser pagès, heu de pensar-hi.
— Que no hi ha més que casar-se? En bones fires que'm vol bé!
— Home, jo us proposo un casament de Déu n'hi dó. Busqueu les vostres conveniencies: una dóna estalviadora es un gran puntal.
— A qui 's casa, la bossa li esdevé rasa.
— Trieu bé la dòna, i encara la tindreu més plena. Ah! Si es de les del puny estret, cap home l'avança. Mireu la meva.
[023]I  aquí D. Magí començà a fer tal elogi i relació de les virtuts domestiques de la Tuies, que no hi havia sinó escoltar. En vint anys no havia espatllat una dotzena de camises ni comprat un llençol. Ja no parlem de la roba de damunt.
— Aquesta levita de panyet, aquesta ermilla de quadros, aquests pantalons d'esca, se conserven del nuviatge ençà, per la seva endreça i condicia. A casa no hi ha un raspall: els raspalls s'ho mengen tot, Olaguer: uns bons espolsadors, i, per darrera mà, suc de munyeca, amb un mocador o un troç de panyo. Roba que us treieu, roba al calaix, ben estirada i nèta: això cada nit. Que plou o hi ha fang? No eixiu de casa sense una gran necessitat; i si teniu alfombreta al peu del sofà i vénen visites, enretireu-la. Al llit, coixineres de pisana amb una tira de tela que's treu cada matí. La taula, de marbre, i damunt dels estalvis ja podeu posar-hi les caçoles. En fi, no acabaria mai. I per la pitança? Mai a plaça cap criada, que totes sisen: sempre la Tuies, i sempre tard, quan ja les revenedores no pensen sinó en tornar descarregades a casa. Però, perquè vegeu fins ont arriba la previsió de la Tuies, sabeu com compra 'ls ous? Si van cars, n'emmanlleva dugues, tres dotzenes al seu nebot adroguer , i, un cop s'han abaixat, els hi torna. Moltes candeletes fan un ciri pasqual. 

[TEXT ORIGINAL EN ORTOGRAFIA PREFABRIANA]


Fonètica i ortografia

  • Les paraules planes acabades en diftong s'accentuen (penséssiu, fèieu...) perquè la darrera lletra del diftong no és tècnicament una vocal. 


Morfosintaxi


  • LA DOBLE NEGACIÓ. Quan les paraules cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions en ma vida, en ta vida, etc., són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l'adverbi no per reforçar la negació. Generalment, en registres formals s'ha fet servir la doble negació. Ara bé, actualment, les dues opcions són possibles en tots els registres. Per exemple: 


Cap dels seus treballadors no va entendre la consigna. / Cap dels seus treballadors va entendre la consigna. 

Enlloc no l'han vist. / Enlloc l'han vist.

Mai no ha viatjat amb avió. / Mai ha viatjat amb avió.

Ningú no ha portat els mapes que vam demanar. / Ningú ha portat els mapes que vam demanar.

Res no és gratuït, tot té un preu. / Res és gratuït, tot té un preu.

Tampoc no van envernissar la persiana del balcó. / Tampoc van envernissar la persiana del balcó.

Ni l'un ni l'altre no en saben res. / Ni l'un ni l'altre en saben res.

En ta vida no ho faràs. / En ta vida ho faràs.


Lèxic


  • Que no hi ha més que... en comptes de Que no hi ha res més que...

  • En bones fires que em vol bé

  • ...que no hi havia sinó escoltar. Expressió avui en desús ("no hi havia sinó") substituïda per "que era agradable de" o similar.

  • Esca. Entre altres significats, una mena de tela feta a partir d'un material provinent d'un fong. La polpa, que s'assembla al feltre era utilitzada per fabricar capells, guants i altres accessoris.

  • Pisana.  Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment. Durant el neolític fou un dels conreus principals. Fou molt cultivat en temps antics, però actualment només perdura residualment en regions muntanyenques d'Europa i Àsia [Viquipedia].

  • Farro. Farinetes, farines o farro és una menja popular composta de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc.) i aigua bullent, juntament amb oli i sal, però també pot afegir-se altres ingredients com carabassa. [Viquipèdia] 

CURS 2024-2025 SESSIÓ 14 (5/2/2025)

I tornaren a caminar, el notari llepant el capsó de plata de sa mangala, l'Olaguer amb les mans encreuades al darrera, extrenyent un manyoc de redoltes. 

El camí estava solitari, cobert d'un fang roig i envidriat que cruixia sota les sabates. Al cap-d'amunt, la vila destacava sa foradada silueta amb son castell emmarletat i son campanar romanic, sobre un cel roent de tardor que anava esblaimant-se per moments. La veína serra, empolsada de blau negrós, batia sobre la plana ombra misteriosa. Un taro bastant viu feia saltironar les fulles seques com aucells ferits, i, en ses alenades fortes, omplia la terra de remors d'esgarrapades. Llavors els pelats sarments, que aguaitaven el camí, cruixien, se revinclaven convulsivament i semblaven vergassar els pocs pampols morts que conservaven encara. Un pressentiment d'hivern, prenyat de melangia i cruesa, s'apoderava dels cors. El senyor Xirinac s'aixecà 'l coll de sa levita color de pansa, s'assegurà les ulleres blaves i encasquetà bé 'l barret de copa; l'Olaguer, d'un brinco, va ficar-se per tercera vegada a la vinya del costat i n'eixí tot contentó amb un nou manyoc de redoltes.

— Aquesta afició a la rampinya! — exclamà 'l notari, somrient.

— Res d'aixó: es el temps d'aixarmentar. Qui sab d'ont vénen!

— Ja n'hi ha per encendre foc, he? — afegí 'l notari amb fruició ben manifesta. — Aixis se fan les cases, Olaguer. Els animals ens ho ensenyen: mireu les formigues: no més recullint lo que'ls esvalotats deixen, quin gavadal!... Sembla que'l vent s'encalma: podriem seure una mica.

[TEXT ORIGINAL EN ORTOGRAFIA PREFABRIANA]


Fonètica i ortografia

  • LES DIÈRESIS. N'hi ha algunes que, com que no coincideixen amb la síl·laba tònica o bé en no tenen un referent en síl·laba tònica, no sabem segur si s'han de posar o no. A més, sovint les pronunciem sense hiat, fent diftong, cosa que encara ens complica més saber si l'hem de posar o no. Es tracta de casos com ara: 


Duen dièresi: Fluït - Fluïda (participi del verb fluir); traïció, diürètic, suïcidi, ruïna...

No en duen: fluid (substantiu. Es pronuncia com fruit); estoic, laic, heroi, arcaic...


Morfosintaxi

  • el terra = el paviment

  • la terra  

    1.  en majúscula, el planeta. Viatge al voltant de la Terra

    2.  en minúscula: 

      • Part sòlida del planeta: la Terra té més aigua que terra

      • Superfície on es conrea: la terra, amb la sequera, s'esquerda.

      • Lloc on es viu: Catalunya és la terra dels meus avantpassats.

  • a terra: adverbi de lloc. M'ha caigut el llapis a terra (m'han caigut els llapis al terra)


Lèxic

  • Redoltes. Sarments.

  • Taro. Vent fred

  • Vergassar. Batre.

  • Eixarmentar. Recollir les redoltes d'una vinya

CURS 2024-2025 SESSIÓ 13 (29/1/2025)

Els pratbellins, de les finestres estant, sentien quelcom d’imponent i trist alhora, fins quan el tren era de passatgers. Veure tot aquell eixam de desconeguts que s’abocava a les finestres indiferent, dames amb vestits rebuscats, quintos que cantaven cançons estranyes, jovent desvergonyit que saludava en so de burla, senyors que corrien del tren a l’estació i de l’estació al tren, empenyent-se, atropellant-se; contemplar com tot aquell món tornava a entrar en caixa als cops sords de les portelles, i amb quin desdeny partia tot joiós sense veure Pratbell sinó d’esquitllèbit, era fantasmagoria antipàtica que ofenia el patriotisme i amargava el sentiment de germanor. D’on venia, on anava, aquell tros d’humanitat tan indiferent per a l’altre tros? S’hauria dit que era un pesombre que es repetia cada tres hores per interrompre la pau dels pratbellins,

passant-los pels ulls races i més races d’un món nou i esbojarrat que vivia viatjant eternament.

—Aquí ho tenen: ja ho veieu, Oleguer —deia, una tarda, el notari Xirinac, pel camí de l’estació, quan encara brunzia en l’espai l’esgarip del tren de càrrega que s’allunyava via amunt—. I tan criticats com vàrem ser per no contribuir a les festes!

—Sempre me n’he rigut.

El notari aturà el pas, i, apuntant la mangala vers la via, afegísentenciosament:

—Sempre el peix gros es menja el xic. Això és pesta per als pobles. Teniu-ho per màxima: sempre el peix gros es menja el xic... A on va, aquest tren? A atipar les ciutats grans!... Què creix, avui? Les ciutats grans... Veieu créixer cap vila, cap llogaret? No: sempre el peix gros es menja el xic. Ben aviat això serà un mas robat. La

tendència de la civilització nova és de concentració. Ja ho heu vist: els vostres companys, qui no se n’ha anat al cel se n’ha anat a Barcelona.

—És el que jo els deia, don Magí: “Feu venir el carril: el blat se us tornarà orb.”


Morfosintaxi

  • El verb riure existeix. El verb riure's (de), també. El verb "enriure's (de)",  no existeix. Per tant, no és correcte de dir "Que t'enrius de mi?" > que et rius de mi? Sí què és correcte aquesta frase: Que te'n rius?, en que el "de mi" està representat pel pronom en.

  • El verb tenir (i mantenir, retenir...) té, com a formes d'imperatiu de segona persona dues alternatives: té / tingues, i, en plural, teniu / tingueu. Cal recordar que les segones persones (singular i plural) dels imperatius van lligades:


Beu > beveu (begueu)

Sàpigues > sapigueu


  • Tant es pot dir on vas, com a on vas.

  • Pronoms febles. Al text trobem: és el que jo els deia. En la parla col·loquial oral solem dir "és el que jo els hi deia". Aquesta "i" (hi) és un "coixí fonètic" que no té cap valor sintàctic i l'hauríem d'evitar. Una manera de saber si el pronom hi cal o no és canviar-lo per et o per ens. Mai no diríem: "és el que ens hi deia".


Lèxic

  • de les finestres estant

  • abocar-se

  • passar d'esquitllèbit (passar de refiló)

  • pesombre (malson, cast: pesadumbre). No és al DIEC. 

  • sembla un mas robat (sembla abandonat).


CURS 2024-2025 SESSIÓ 12 (22/1/2025)

A estones se’l sentia xisclar adolorit; a estones panteixar amb afany; i, a mesura que s’acostava, la terra trontollava sota els peus, la màquina s’engrandia, la seva embranzida es feia imposant. De sobte eixia d’un altre tallat, llançava als aires un xisclet més viu i llong, al qual responia la campana de l’estació, enfrenava l’embranzida, i, dalt del geomètric talús, desfilava sobre frèvol rodatge la interminable corrua de vagons embalumats de saques, bótes, carbó, fustes, ferro i maquinària. Els vagons topaven uns amb altres com marejats; llur rodam grinyolava al pes de tanta abundor. En duien més ells en un viatge que no pas en trafiquejava la vila en deu mercats; i sols algun dia, mentre la màquina feia aigua, s’enganxaven a la cua dos o tres vagons més que tancaven les sobralles de Pratbell. Pocs minuts després fugia, tot aquell comboi de riquesa, amb un crit salvatge d’orgull, deixant espalmada la vila, buida i solitària l’estació, com capsa abandonada al mig del camp.


Fonètica i ortografia

  • SONS FRICATIUS I AFRICATS A FINAL DE MOT. Els mots que acaben en -eix, -ig o -tx presenten complexitat a l'hora de pronunciar-los i d'escriure'ls. Al text hem trobat el mot panteixar (que a vegades pronunciem sonor: "pantejar"). El substantiu corresponent és   panteix (i no "panteig"). Més o menys, la cosa funciona així:


greix>engreixar; peix>peixet (de la canya al sarronet)

passeig>passeja; fuig>fugir

lleig>lletja; estoig>estotget

despatx>despatxar


Morfosintaxi


  • EL QUE. Hi ha algun "el que" (els que, la que, les que) que són correctes i uns altres que no. Sense entrar en detalls: si podem caviar 'que' per 'qual', posem 'qual'. Si no, ja està bé. 'Qual' és intercanviable amb 'què'.


jo i el que tinc davant> jo i el qual tinc davant

la casa en la que visc... / la casa en la qual visc.

les raons per les que m'hi nego són... / les raons per les quals m'hi nego són...


Lèxic

  • enfrenar Activar el fre. Diferent de frenar: Deturar o alentir el moviment (d’una màquina, d’un vehicle, etc.), fent funcionar el fre o els frens.

  • espalmar Esglaiar. Deixant espalmada la vila. És una variant fonètica del mot espasmar, que, curiosament, no surt al DIEC, però sí a molts altres diccionaris.

  • tràfic, tràfec, trànsit, trafegar, traficar, transitar... S'assemblen, però tenen diferent significat.

t

tràfic: comerç, transport. Traficar: fer comerç, transportar.

tràfec: trafegar, enrenou. Trafegar: fer passar una cosa d'un lloc a un altre.

trànsit: anar i venir de persones o vehicles (transitar). Transitar: anar per una via pública.

  • Frèvol. Feble

  • fer aigua, fer benzina. Un dels molts significats del mot fer és: obtenir.


CURS 2024-2025 SESSIÓ 11 (15/1/2025)

Com que era tan repatània (paraules del notari), es feia la seva santa voluntat, que, en aquest cas, volia dir la bescambrilla; i la pau regnava entre els contendents fins a l’hora de pagar, que, segons sembla, era la de començar a rondinar el vencedor d’aquella tarda per no rebre com a trofeus de la victòria xavos llisos per quartos i cabotes de clau per xavos. Hi havia un moment en què els tres jugadors, tot d’un plegat, s’aixecaven de la cadira, aferrant cadascú, amb el puny clos sobre la taula, el corresponent muntet de calderilla; però, davant del conflicte de tanta minva, el guanyador solia capitular, admetent cabotes i xavos llisos. “Qui aigua atura, blat

mesura”, solia dir cada u interiorment. I l’un es mofava de l’altre, al qual creia haver explotat.

Mentrestant la claror minvava, enfosquint l’estret escriptori, i l’Oleguer cuitava a acomiadar-se per poder arribar encara entre dos llustres a casa seva. Els veïns, en veure’l entrar, amb ironia més innocent que fundada, solien exclamar entre dents: 

—Ja va a menjar-se les sopes fredes.

II

El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l’Urgell i d’Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú tampoc; els bladers hagueren de tancar els magatzems; els ramblers emigraren;

aquell brogit d’invasions forasteres no trencà ja periòdicament el repòs dels carrers de Pratbell. Un somni etern semblà apoderar-se de la vila, el somni que pesa damunt les poblacions pageses. Enmig d’aquella quietud, ressonava amb certa tristesa l’espinguet potent de la locomotora, crit d’alerta d’una nova civilització sorollosa i atrafegada. 

Llavors l’estació s’animava un xic; els veïns del raval guaitaven per les finestres; els pocs pagesos escampats per la plana com figuretes perdudes, es redreçaven i restaven embadalits, les mans plegades damunt l’eina del treball. De sota terra, del túnel de Malgual, apareixia, embolcallat en fum, el tren, indecís, negre, empetitit com joguina de fira per la distància i per la magnitud de les muntanyes que li servien de fons. Ell corria, corria, i solament imposant-li fites coneixia l’espectador que guanyava camí. Però, així i tot, duia en si certa majestat, tot d’una atractívola i imponent, que obligava a mirar-lo. En el seu curs era capriciós i enjogassat. Tantost mostrava al llarg la seva trencada silueta en camp ras, davant del lluminós horitzó; tantost es presentava de pit, blanca cimera esblenada al cap, els seus ulls rodons llampeguejant; tantost s’embarumava en canyars i arbredes, o s’encauava en un tallat serradet, damunt del qual, arreu, s’arrossegaven fantàstiques fumeroles. 


Fonètica i ortografia

  • Els punts i comes: indiquen una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt. S'utilitzen amb molta llibertat, però amb  aquestes línies generals: 1) Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt. 2) Per separar elements d'una enumeració —que habitualment se separen amb comes— quan ja hi ha comes dins de cada element.

  • Enmig és l'única paraula en català en què s'admet que una ema vagi precedida d'una ena. En la resta, davant de ema, sempre ema. (immaculada, immersió...). Això no obstant, la ena de enmig, es pronuncia ema.

  • Les paraules acabades en -etud o -itud acaben en d.


Morfosintaxi

  • Podem escriure en què sempre que puguem escriure, també, en el qual (o en la qual, etc.)

  • Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple: Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.  No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin. Hi ha altres connectors que també indiquen contrast, com ara amb tot (o tot amb tot), tanmateix, no obstant això (o això no obstant, no obstant), de tota manera (o de totes maneres), malgrat tot, etc. Per exemple: Té molta feina; amb tot, tractant-se de tu, ho farà.
    No viuen gaire lluny. Malgrat tot, no crec que vinguin. [Font: Optimot].

  • En català tenim diverses maneres d'escriure el mot si: amb accent és adverbi d'afirmació. Sense pot ser: adverbi condicional, interior d'una cova, interior d'una persona, una nota musical, o sinònim de "si mateix". 

Si guarda en el seu si, per a si mateix, la nota si, li dius que sí.

Lèxic

Puny clos (millor que "puny tancat")

Xavos i quartos són correctes, però "calderilla", no. S'ha de dir xavalla.

"Qui aigua atura, blat mesura" (qui preveu les coses en treu benefici)

Entre dos llustres: al capvespre, entre la llum (llustre) del dia i de la nit. 

El mot rambla prové de l'àrab ramlah, que vol dir "sorra". Per això el diccionari dona com a primera entrada: "Sorral, especialment per on corren les aigües pluvials formant rierada." Està admès com a sinònim de passeig d'una població. 

Tantost: en el text, Oller la fa servir com a distributiva: "tantost ... tantost...". En altres contextos la podem fer servir com a sinònim de "immediatament". Va venir tantost. (en desús actualment).

Esblenar: separar els cabells en blens (Ble, en castellà "mechón").

Embarumar-se: ficar-se enmig de canyes i matolls. 

CURS 2024-2025 SESSIÓ 10 (8/1/2025)

Pel que toca al blader, don Magí l’estimava com el pagès que estima l’arbre que creix amb les seves regades. Ell li havia donat la mà, el veia créixer, i, posant-lo en camí d’adquirir, es feia la il·lusió que s’hi posava ell mateix, o almenys n’assaboria les dolceses. 

Durant molts anys passà l’Oleguer les tardes dels diumenges en aquell despatx folrat per una doble paret de protocols i pergamins polsosos. 

—Quanta moneda deu representar, tot això! Quants testaments i contractes plens de números: oi? 

El senyor Xirinac es llepava el bigoti de serrell, es fregava la galta brianosa, arrufava el nas, i, llançant una mirada ideal per l’escletxa de les seves ulleres blaves, responia amb malenconiosa veu: 

—Ja ho podeu dir, ja! Si aquí tinguéssim tots els diners de què això parla, ja fóra amo jo de mig Catalunya. 

Més de quatre i més de vuit vegades havien repetit aquesta conversa, com si es passessin un confitet per la boca, mentre donya Tuies, tot bellugant el cap amb menyspreu, desembarassava la tauleta de l’escrivent. Fora els papers i el tinter, l’espolsava amb el mocador d’herbes que arrencava de la bata del seu marit, encara que aquest rondinés (i cada diumenge en rondinava), treia un joc de cartes ja ronyoses i corbes com teules, i, apa!, ja hi som. El notari, amb el seu casquet

mig desbrodat i suós, les seves ulleres blaves i el seu bigoti de serrell, s’asseia davant per davant de sa muller. Aquesta, amb la seva cara de pergamí arrugat,  comprimida fins dessota les orelles pels bandós de la seva perruca, començava invariablement una disputa sobre si el joc seria un solo, una bescambrilla o un truc-i-flor. 


Fonètica i ortografia

  • Guionet. Un dels usos establerts és en els mots compostos és per evitar lectures errònies, cosa que se sol produir en el compostos que contenen la conjunció i, com ara truc-i-flor, blanc-i-blau. Quan no hi ha possibilitat de lectures errònies, ja s'admet sense guionet: capicua.


Morfosintaxi

  • El pronom en representa, entre d'altres, el complement del nom: He llegit totes les obres de Pedrolo/ n'he llegit totes les obres. En Magí n'assaboria les dolceses (les dolceses de fer-se ric) En el text trobem un ús antic del verb rondinar: "Rondinar d'una cosa". (en rondinava).

  • En alguns parlars orientals és freqüent l'ús del possessiu masculí en mots femenins: La meu mare. No és normatiu.

Lèxic

  • Número o nombre? 

    • Nombre significa "quantitat", i, també, "xifra" en contextos teòrics matemàtics: El nombre pi. Ara estudiarem els nombres.

    • Número: Té un ús molt més estès. Pel que fa a les possibles confusions amb "nombre", significa "xifra" en altres contextos: Escriu el número 3; també quan és dins d'una sèrie: Visc al número 10 del carrer del Mig.

  • Corba o revolt? "Corba" és l'adjectiu femení de corb, que vol dir "Que canvia de direcció d’una manera contínua i sense formar angles, no dret". Allò que hi ha a les carreteres i camins són revolts.

  • Mocador d'herbes: mocador de farcell (https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=mocador&re=true) 

  • Davant per davant

  • Brianós, brià (gra)

  • Bandó: cabells llisos que tapen les temples.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 9 (11/12/2024)

També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o, si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada. La flaca del notari no eren els diners pels diners, sinó la cobdícia de la propietat. Fluix de complexió i de natural esporuguit, era d’aquells que pensen sempre en les contingències de la sort i en la vellesa, de la qual ja es trobava frec a frec. Per assegurar aquesta, contra les inclemències de la misèria, hauria estat contínuament fincant-se; però, supeditat a donya Tuies, que era de geni dominant i porfidiós i se li havia posat les calces, el pobre home havia d’arribar als seus fins per altre camí molt més tort i llargarut. Deixava els diners a interès pujat perquè ella ho volia, i ell somiava sempre l’hora d’entaular judici i envestir la hipoteca. La possessió d’aquesta li hauria plagut més que no pas els diners, contra l’opinió de donya Tuies; i tal divergència de parers ocasionava disputes dins d’aquell matrimoni. No obstant els esforços del notari, la sort es mostrava sempre més favorable a donya Tuies i als deutors: finia el termini i aquests pagaven bitllo-bitllo; el capital li havia augmentat i la hipoteca se li havia escorregut una vegada més dels dits. Germana de la seva fluixedat de geni era la desconfiança que tenia de la seva pròpia vàlua. Era dels que criden sempre a primera hora, que arrien veles aviat, i que acaben per admirar sempre la força de voluntat del contrincant. Per això, víctima i tot de donya Tuies, tenia per ella especial adoració. L’avarícia d’aquesta dona, amb tot i ésser supina, als ulls d’aquell marit encegat no traspassava la ratlla d’una economia molt prudent. Donya Tuies, per a ell, era model d’estalviadores, de dona de sa casa.


Fonètica i ortografia

  • La lletra x té dos sons diferents: xeix (xoc) i ics (examen). El primer és el genuí. L'altre apareix en mots cultes o manlleus. En aquest enllaç podeu veure tots els casos: https://oiec.iec.cat/textortografia/codi/2.11 

  • Destaquem aquest cas: Ics a final de mot, darrere vocal: clímax, complex, flux (i influx, reflux; en canvi: fluix ‘que no té força’), hàl·lux, ortodox, pontífex, reflex, tòrax, vèrtex, Àiax, Pòl·lux; box, dux, fax, sioux. Darrere i, la pronúncia de la x en mots com apèndix, còccix, crucifix, fènix, fix, ònix, prolix o Fèlix. Però: guix, Flix. 

  • En català no canviem mai la conjunció i per la u com fa a vegades el català ("uno u otro").


Morfosintaxi

  • Plurals i femenins de mots acabats en x: Masculins aguts acabats en x afegeixen -os (reflex, reflexos). En canvi, els femenins i altres masculins no aguts segueixen la norma general: complex, complexa, complexes; índex, índexs.

Lèxic

  • Passar plaça. "Passava el senyor Xirinac plaça d'avar" (ser tingut per)

  • ver, -a: Veritable

  • Tenir una flaca: tenir una debilitat

  • Fincar-se: comprar una finca

  • Bitllo-bitllo: al comptat (trinco-trinco també és correcte. Evitem fer servir el castellanisme "a toca teja")

  • Gaubança: viva alegria.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 8 (27/11/2024)

Quant al dormir, com que ningú havia traspassat el llindar de la seva fosca habitació, era impossible saber com se les arreglava el miserable graner. Sols imputant-li un luxe exagerat s’atrevien alguns a suposar que jeia en una màrfega, dalt d’un catre; altres presumien que ho feia damunt de sacs vells; la majoria s’inclinaven a creure que dormia en un jaç de palla o en els munts de boll arrambats amb l’escombra. 

Ni saraus, ni aplecs, ni fontades, ni funcions d’església no trencaven la marxa matemàtica d’aquell rellotge: sempre dins del magatzem, assenyalant el migdia amb la seva anada a l’hostal, la posta de sol amb el grinyol de les pesants portes, que restaven sols tancades fins que el dia esqueixa la boira de la nit. L’única casa

que freqüentava era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors, en la seva taula de baieta despintada i sembrada de papers polsosos, serradures i plomes d’oca.


Fonètica i ortografia

  • La lletra x, quan forma part del grup "ex", es pronuncia "egz" (exemple= egzemple; exagerat=egzagerat).

  • El punt i coma (;) representa una pausa més llarga que la coma i més breu que el punt

Usos principals: 

1. Separa clàusules llargues que mantenen una relació de sentit dins d'una oració i que ja estan subdividides per comes. Per exemple: D'acord amb el diccionari, els mots volta i cop són sinònims en la frase de l'exemple; de l'Ebre cap al nord el mot cop s'ha documentat en molts contextos, mentre que el mot volta presenta un ús més restringit.  

2. Precedeix una conjunció adversativa o concessiva en frases llargues. Per exemple: Hi ha prou raons que ens fan pensar que convindria que la policia hi intervingués; però tampoc no estem segurs que aquesta mesura sigui la solució del problema. 

3. Separa elements complexos d'una enumeració amb puntuació pròpia. Per exemple:El temps previst per a aquests dies és el següent: avui, sol; demà, núvols i clarianes; demà passat, sol, i dilluns, pluja i vent.

Morfosintaxi

  • "En quant a" no és correcte. S'ha de dir Quant a. (Quant al dormir, com que ningú...)

Lèxic

  • Assenyalar/senyalar, són paraules diferents. El verb assenyalar significa 'mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal', per exemple: No assenyalis la gent amb el dit, és de mala educació. El verb senyalar significa 'fer o posar un senyal en una cosa', per exemple: Cal senyalar la roba que la nena s'endurà de colònies.

  • Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). 

  • Mots que hem recuperat de l'oblit: fontada, esquinç (no "esguinç"), hule (és correcte), arrambar, màrfega.


CURS 2024-2025 SESSIÓ 7 (20/11/2024)

Tota la seva habitació era l’estreta i fosca rebotiga que hi havia al fons del magatzem, aclarida només per un celobert esquifit i romàtic, ple de trastos vells, olles fumades i una ratera en la qual cada dia acabaven llur existència un parell de rates com a conills. Cada dissabte, a la tarda, omplia de fum aquell celobert. Els veïns esbrinaren que, llavors, bullia una calderada de farinetes, que l’endemà les escudellava en set plats de terrissa, i que en consumia un cada vespre.

—Es menja les sopes fredes —deien. I aquest era l’únic sopar de l’Oleguer.

Per al dinar estava aconduït a l’hostal de Sant Roc. Allí concorrien els pagesos més endarrerits, els carreters més jugadors; i l’Ole guer hi anava per bestreure’ls diners a ral per duro.


Fonètica i ortografia

  • Paraules acabades amb erra muda (llavors/llavors). Generalment fem els emmudiments de manera correcta. Hi ha alguns casos en què podem dubtar. La norma és bastant flexible, però el que s'ha d'anar en compte és d'escriure-la encara que no la pronunciem.

Morfosintaxi

  • Com / com a. Amb funció comparativa, l'adverbi com equival a igual que o de la mateixa manera que: És alta com la seva germana. Com a introdueix propietats i equival a en qualitat de o amb caràcter de: Es va presentar a la reunió com a representant dels treballadors. Com a es redueix a com davant d'un article o altres determinants: Es va presentar a la reunió com el representant dels treballadors  / Es va presentar a la reunió com un representant dels treballadors.

  • Mots compostos Els que estan formats per dues paraules amb significat propi, s'escriuen juntes sempre que no presentin algun problema ortogràfic o de pronúncia: escanyapobres (Però: penya-segat, para-xocs, blanc-i-blau...). En canvi, els compostos formats per prefix+mot, solen anar sense guionet peti qui peti: hispanoromà, politicosocial, exalt càrrec...Però s'admet posar el guió si es considera molt necessari en alguns casos.

Lèxic

  • Romàtic Que fa pudor de florit. [Etimologia: variant reduïda i popular de reumàtic] 

  • Farinetes. Sempre es flexiona en plural. Altres: les acaballes, les alicates, les arres, les beceroles, les bermudes, les calces, els calçotets, les darreries (d'un menjar), els diners, les enagües, les escombraries, els estalvis, les estovalles, les exèquies, les farinetes, les golfes, els pantalons, les pessigolles, les pinces, les postres, els queviures, les setrilleres, els sostenidors, les tallarines, les tenalles, les tisores, les ulleres, les vitualles.

  • Escudellar Distribuir (sopa, escudella, brou, etc.) posant-ho en les escudelles o els plats.

  • Aconduir o aconductar Concertar amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis (a algú o alguna entitat) mitjançant el pagament periòdic d’una quantitat determinada. 

  • Bestreure Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podríem pagar, però ell ens bestraurà els diners. Dels diners que ens hauràs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 6 (13/11/2024)

Però, així i tot, tenia molt poques simpaties. El veïnat l’espiava dia i nit, i, per un efecte més sentimental que enraonat, odiava la vida d’aquell home. Ningú no li sabia cap mal pas, llevat de l’estimbament d’aquell senyor que anava al Remei, del qual sols problemàticament era responsable. Però a les afeccions no els cerqueu raó d’existència: l’un les pegava amb el seu posat de mosca morta; l’altre, amb el seu parlar nyau-nyau; el de més enllà no podia contemplar sense frisança el sistema de vida mesquí i puntual d’aquell home. I, realment, la seva manera de viure era miserable i misteriosa alhora. No tenia ni una mala criada, ni un mosso per a les feines més grolleres de la seva indústria. Ell mateix ajudava a carregar i descarregar les saques de gra i de farina que entraven al magatzem; ell mateix escombrava amb una mala granera el boll de l’enrajolat, passava la rasadora a les mesures i omplia o buidava els cassals i la sitja. Espitregat i afanyós quan convenia, treballava fins a perdre l’alè; i, si havia d’eixir de casa, tancava la porta i s’enduia la clau a la butxaca.


Morfosintaxi

  • Així i tot, (locució conjuntiva Àdhuc concedint això. Així i tot, no crec que vinguin.GDLC). Té molts sinònims: així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i això, per això (col·loquial).

  • "Però a les afeccions no els cerqueu...". El pronom feble els és el plural de li. ("A l'afecció no li cerqueu..."), i també és invariable (serveix tant per al masculí com per al femení).

  • Hem trobat una oració distributiva triple feta amb les conjuncions l'un, l'altre... i el de més enllà.

  • nyau-nyau: S'escriu amb guionet perquè és un mot repetitiu. 

1  m  Onomatopeia amb què s’escarneix el parlar d’una persona hipòcrita, gata maula. 2  m i f  Persona aparentment retreta, hipòcrita. És una nyeu-nyeu: no te’n fiïs. També: nyau-nyau (RODAMOTS)

  • fins / fins a: Tenen un significat diferent. Hem de mirar de no confondre'ls. Fins és un adverbi que significa "fins i tot" (Va morir fins l'apuntador). Fins a  és una preposició que, en alguns casos, es redueix a fins, cosa que fa que ens confonguem. Diu la gramàtica de l'IEC:

La preposició fins a es redueix a fins en certs contextos, tant amb valor espacial com, sobretot, amb valor temporal. 

vg. https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/19.4.2.2?criteri=Com%20a%20mat%C3%A8ria&paraula=fins%20(a)&fonetica=false&page=1 

Els casos més freqüents de supressió de la a: 

Davant d'adverbis (fins aquí), preposicions (fins per Nadal), conjuncions (fins que arribin) i verbs no infinitus (fins havent sabut que era fals, ho va continuar creient)


A vegades és optatiu: fins on jo sé / fins a on jo sé. Fins dalt de tot / fins a dalt de tot.


Lèxic

Afeccions No solament vol dir "aficions" Vg. diccionari.

Afanyós Que exigeix un esforç penós, que costa molt de treball

Boll Pellofa del blat

Cassal (o casal) Dipòsit per a conservar les olives o els cereals. En castellà es diu algorín. En aquest enllaç hi ha alguna imatge: https://www.glosarioarquitectonico.com/glossary/algorin/ 

CURS 2024-2025 SESSIÓ 5 (6/11/2024)

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar. Disposava així mateix en contra d’ell una oposició, evident al primer cop d’ull, entre els seus moviments reposats i el seu temperament nerviós. En veure’l tan esprimatxat i rebegut, hom pressentia l’agilitat traïdora del gat i pensava:  "Quan traurà les ungles? Quan em botarà al damunt?" I, no obstant, mai no les treia, mai no es barallava ni s’enardia, ningú no li havia vist perdre aquell pas de gat emperesit ni els seus costums metòdics de sempre.


Fonètica i ortografia

  • Algunes dièresis presenten dificultats perquè no pronunciem els mots articulant el hiat corresponent. Són mots com ara traïdora, en els quals les dièresis no coincideix amb la síl·laba forta. Altres mots que hem d'escriure amb dièresi encara que no la pronunciem gaire: 

traïció, suïcidi, veïnatge, fluïdesa, aïllar... 

Morfosintaxi

  • Compte amb alguns adverbis o preposicions que s'escriuen junts, però que per separat poden significar coses diferents:

gairebé (gaire bé); aleshores (a les hores); a l'hora (a l'hora); sinó (si no); potser (pot ser); almenys (al menys)

  • La doble negació continua essent negació: Enlloc no l'han vist. / Enlloc l'han vist. Mai no ha viatjat amb avió. / Mai ha viatjat amb avió. Ningú no ha portat els mapes que vam demanar. / Ningú ha portat els mapes que vam demanar. Res no és gratuït, tot té un preu. / Res és gratuït, tot té un preu. Tampoc no van envernissar la persiana del balcó. / Tampoc van envernissar la persiana del balcó. Ni l'un ni l'altre no en saben res. / Ni l'un ni l'altre en saben res. En ta vida no ho faràs. / En ta vida ho faràs.

  • Verbs amb doble arrel 

Els verbs jeure, treure i néixer tenen una particularitat ortogràfica: quan la e és àtona es converteix en a. De manera que escrivim jeuen, però jaurà; treus, però traiem; neix, però nascut. De fet, cal tenir en compte que els infinitius d’aquests verbs tenen una doble forma: jaure-jeure, traure-treure, nàixer-néixer.

Lèxic

  • Cabells o pèl? 

Cabell: Pèl que surt a la pell del crani de l’espècie humana. (Preferiblement sempre en plural)

Pèl: Filament de matèria còrnia que neix a la pell de la major part de mamífers

Cal reservar pell per als animals i pela per als vegetals. (Igualment os i pinyol)

  • BARBAMEC adj. m.

|| 1. Que no té pèl de barba o la té molt clara (Cat., Val., Bal.); cast. lampiño. Els joves, sobre tot els qui éram encara barbamechs, may per may sentírem eixos impulss, Collell Fadrin. 56.

|| 2. Jove lleuger i pretensiós, que homeneja (Barc.). Aquellas miradas dels barbamechs, descaradotas y atrevidas, Pons Auca 17.    Etim.: compost de barba i mec.

  • REBEGUT, -UDA adj.

Encongit, arronsat, tirat cap a dintre; cast. embebido, encogido. Miran... al sota-alkabalé de cara ferrenya, rebegut de carns, Vilanova Obres, iv, 182. Don Tomàs féu una pausa per torcar-se la rebeguda cara, Oller Vilaniu 173. 

Etim.: part. pass. de rebeure.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 4 (23/10/2024)

Passaren mesos, passaren anys, i el magatzem seguia obrint i tancant les seves portes amb el sol, i encara sense eclipsis ni nuvolades. De bon matí es plantificava ja l’Oleguer al brancal de la porta, i, recolzat a les saques de mostra, esperava compradors, vestit de blauet a l’estiu, de pana a l’hivern, sempre amb la mateixa roba de quan era traginer, sempre amb el mateix mocador de seda virolat, entortolligat al front, o amb la barretina musca, ja més descolorida i suada que la de cap pobre. Saludava els veïns amb un “Bon dia” o “Déu vos guard”; i, si els compradors no matinejaven, ben aviat s’encauava per les fosquedats del magatzem, des d’on, “tot tirant plans”, vigilava, sense ésser vist, les copsades saques que el sol escalfava de biaix. S’aturaven pagesos, prenien una mostra de blat dins el palmell, la sospesaven, la gronxaven, la bufaven, se la passaven a raig fet de l’una mà a l’altra com rajolí d’or, i, si agradats de la mercaderia llançaven la vista enlluernada a l’interior, no trigava ni un segon a eixir l’amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós, com l’aranya de l’albenc.


Fonètica i ortografia

  • La salutació  Déu vos guard s'escriu així quan és salutació pròpiament dita. Però a vegades es pot fer servir com a substantiu: "Em va donar un déu-vos-guard més aviat forçat". Aleshores s'escriu amb guionets i en minúscula.

Morfosintaxi

  • A diferència del castellà, el català fa servir poc els possessius (meu, teu, meva, teva...) quan la frase s'entén igual si no els posem: Li vaig agafar la seva mà. En el text d'Oller hem trobat "El magatzem seguia obrint i tancant les seves portes amb el sol. Aquest "seves", avui no el posaríem. 

  • Hem recordat que el complement directe no porta preposició. En canvi, en castellà en duu quan el complement directe és una persona: no vaig trobar (  ) l'alcalde al despatx / no encontre al alcalde en su despacho.

Lèxic

  • És preferible l'ús de continuar en lloc de seguir, quan signifiquen el mateix.

  • brancal d'una porta: Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra.

  • Una barretina musca és una barretina de color morat fosc.

  • "tot tirant plans" Expressió que en el text vol significar "planificant". L'origen de l'expressió podria ser el que diu el DCVB: Marcar, senyalar una línia movent un llapis, ploma, tiralínies, cordill o altre instrument. «Tirarem una recta que uneixi aquests dos punts». Del cantó de dita mostra... vay tirar la partió per lo meu hort, linyola batuda, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 18).a) fig. Traçar, formar mentalment (plans, teories, projectes, comptes, etc.). Un enginyer tira plans, Roq. 52. Creys-me a mi: tirau balans, Ignor. 29. Parlant de la cacera de demà, tirant plans, Bosch Rec. 164.

  • Copsades saques. No ens ha quedat clar el significat. Podria ser les saques ben pesades, ben mesurades.

  • L'aranya de l'albenc. El diccionari remet a albec (Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos, que es troba immediatament dessota l'escorça, composta per teixits conductors joves i actius.). Pel que fa a l'expressió "cautelós com l'aranya de l'albenc" podria ser de collita pròpia de Narcís Oller.


CURS 2024-2025 SESSIÓ 3 (16/10/2024)

Era verament estrany que, mentre els altres traginers, fills de la vila, havien de treballar o junyir-se a oficis més grossers, aquell foraster sense anomenada tingués forces i pit per a obrir magatzem. N'hi havia que, per explicar el misteri, recordaven el nom de coquí que entre els de l'ofici fruïa l?oleguer., i l'assenyalaven a llurs fills com a exemple de previsió i estalvi digne d'imitar-se. D'altres, malpensats, que mai no en manquen, atribuïen la seva riquesa a una malifeta: recordaben a cau d'orella que, temps enrera, un senyor que l'Oleguer acompanyava al Remei morí estimbat i el mul no rebé ni una rascada. No faltava qui mirés el nou graner com a testaferro d'algun gat vell que, qui sap per a quins fins, no volia treure la cara. Per fi, els que es creien més espavilats, tot s'ho explicaven amb l'omnipotència momentània de l'ambició, confiant, per això, al temps els mals pronòstics que, com qui no ho vol, deixaven caure.


Fonètica i ortografia

  • L'entonació dels dos punts és la mateixa que la del punt, però la frase següent s'ha de dir no com una nova oració, sinó com la continuació de l'anterior.


Morfosintaxi

  • Diferència entre perfet i imperfet. El primer expressa una acció verbal que es percep com a acabada (he arribat, vaig arribar). Un temps imperfet, en canvi, expressa una acció inacabada, d'una certa durada (arribava).

  • El gerundi és un temps verbal no personal que expressa que l'acció és simultània a una altra: cantant, cantant, les penes se'n van (= mentre cantem, les penes se'n van).


Lèxic

  • Junyir. Té un significat molt ampli. Aquí l'hem d'entendre com a "lligat a". 


junyir

1 1 v. tr. [AGA] [AGR] Posar el jou (a un bou, a una mula).

1 2 v. tr. [LC] per ext. Els desgraciats, junyits al treball.

2 v. intr. pron. [GG] Dos rius, ajuntar les seves aigües. On l’Anoia i el Llobregat es junyeixen.

3 v. intr. [HIH] Justar.

  • Mots avui usats més rarament: verament, grosser, fruir, estimbar, treure la cara ("donar la cara"), 

  • Com qui no ho vol o com qui no vol són expressions equivalents.


CURS 2024-2025 SESSIÓ 2 (9/10/2024)

Un dels magatzems que cridà l'atenció des de primera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a vint passes del Pallol, obrí l'Oleguer. «Per què?, qui era l'Oleguer?, amb quins poders comptava?» Heus aquí les preguntes que es feia tothom, l'enigma que capficava els de Pratbell, en passar pel carrer de la Roca.

-¿L'Oleguer, aquell minyó traginer, fill de qui sap on, que fins ara ha menat matxos? Si és més pelat que una rata! Si encara en els cabells du rastre de les pallisses on dormia! D'on ha tret els diners?

Fonètica i ortografia

  • Hem de llegir en veu alta aguantant la respiració entre comes (si el text està ben escrit), i marcant el final quan arriba el punt. No s'haurien de fer pauses ni inflexions de veu al mig d'una frase.

  • Hem repassat l'ús de la dièresi. Als gerundis, infinitius, condicionals i futurs no cal que n'hi posem. Als mots compostos, tampoc:

proveint, proveir, proveiria, proveiré, contraindicació

En canvi, els participis sí que n'han de dur: proveït.

  • En català només hi ha dos "quès": el que no duu accent i el que sí. El que no, es pronuncia neutre (com la e de per), i el que sí que duu accent, es pronuncia com a e de cafè. No hi ha cap altre "que".

Morfosintaxi

  • Recordatori del per què / perquè. Ja sabem que en les oracions interrogatives s'escriu separat, però sempre que la pregunta sigui sobre el "què" (per què = per quina raó).

Separat: per què no tens diners? (=per quina raó no vens)

Junt: perquè no tens diners, t'has de sentir malament? Ja et tocarà la rifa!

  • La preposició en només es pot posar davant d'infinitiu quan té valor temporal. En aquest cas no és correcte de posar-hi al.

En passar pel carrer de la Roca... (= quan passaven pel carrer de la Roca)

Al passar... / en passar...

Consisteix en  a  omplir el formulari

Lèxic

  • Diferència subtil entre pas i passa. 

Optimot: 

Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit. El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. En canvi, el mot passa (en plural, passes), es fa servir especialment quan es compta el nombre de passos en una marxa.

Fer un pas endavant

El magatzem és a quatre passes

  • Les expressions Heus aquí i vet aquí, són expressions fossilitzades, que s'usen sempre igual. Heus i vet són mots que, sols, no tenen ús, encara que, de fet, provenen dels verbs haver (o heure) i veure. Altres expressions semblants: Vinga!, Sisplau, esclar, Déu-n'hi-do, etc.

  • Mots compostos com capficar: capgirar, etc., que tenen un significat diferent del que podria semblar literalment: ficar el cap, girar el cap... Diferències entre junt o separat: aleshores / a les hores; potser / pot ser.

  • Minyó (nen) / minyona (criada)

  • Mosson, mossona: 

masculí i femení A Mallorca i a Menorca, individu de la classe mitjana que vol sostenir aparença de senyor o de ric, sense tenir béns econòmics.

CURS 2024-2025 SESSIÓ 1 (2/10/2024)

Els mercats de Pratbell, d'antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l'any 50 de la passada centúria. Acabava d'estrenar- se el tros de carretera de Madrid a la Granada, que travessa Pratbell; essent aquesta vila cap de jornada o de rellevament, en tocà els resultats ben aviat. Els blats de l'Urgell i de l'Aragó hi abocaven a torrentades els carros, i era negoci gras no deixar-los passar endavant, proveït com estava el país de salts d'aigua i bons molins. Així fou que, en un obrir i tancar d'ulls, l'esperit especulador dels de Pratbell comprengué la jugada i plantà arreu tota la vila magatzems de grans, cavant sitges vora mateix dels cups.

Fonètica i ortografia

  • Entonació dels incisos explicatius ("Els mercats de Pratbell, d'antiga anomenada, van..."

  • L'article dels topònims s'escriu en minúscula, tret que sigui inici de frase ("la Granada")

  • El plural de sitja és sitges.

Morfosintaxi

  • Dos pronoms febles interessants: 

  1. "en tocà els resultats ben aviat" (en=l'estrena de la carretera) 

  2. "hi abocaven a torrentades..." (a Pratbell)

  • Verbs: passat simple ("fou", "comprengué", "tocà")

  • El possessiu "llur" equival a "el seu/la seva" quan el posseïdor és més d'un:

"Les filles i llur pare van marxar de casa" (La filla i llur pare van marxar de casa)

Lèxic

  • encontorns

  • centúria

  • travessar (millor que "creuar")

  • negoci gras

  • país (no solament significa "nació", sinó contrada: 1 2 m. [LC] Contrada 1 . Vins del país.

  • arreu tota vila Locució arcaica (Per tot arreu de la vila)

  • Sitja/sitges Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals (Balaguer, Urgell, Ll., Vallès, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Priorat, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat, Val., Cullera, Mall., Men.)

  • Cup 3 m. [LC] [AGA] [AQ] Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc. [+] 1 m. [LC] [AGA] [AQ] Recipient generalment d’obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.

CURS 2023-2024

30 sessions. Els dimecres de 15:30 a 16:45 h. Previsió fi de curs:  maig 2024

Mètode: Estudi de la nova gramàtica de l'IEC

CARPETA COMPARTIDA: https://drive.google.com/drive/folders/1TCtWzEPA6gdRi_BB3_RBORPSxo-Y4qnr?usp=sharing

CURS 2023-2024 

Estudi de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (https://gbu.iec.cat/inici). L'índex i programa del curs és:


1. Les vocals 2. Les consonants 3. La síl·laba 4. L’accent 5. La flexió nominal: el gènere i el nombre 6. La flexió verbal. Els verbs regulars 7. Els verbs irregulars i els defectius. 27.El verb: el temps, l’aspecte i el mode 28. Les perífrasis verbals 29. La predicació verbal.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 27 (26/6/2024)

LA PREDICACIÓ VERBAL (2) VERBS INTRANSITIUS I ELS INACUSATIUS

Els verbs intransitius

Són aquela mena de verbs que no necessiten cap complement directe per donar sentit complet al missatge de la frase: els nens jugaven / Plou / els veïns es barallaven sovint.

  • A vegades sí que tenen un complement, però no cal esmentar-lo: Ballarem (una sardana)

  • N'hi ha d'altres que reclamen un complement indirecte, com el cas del verb telefonar o trucar: He telefonat a la meva germana. Es comporten com altres verbs de comunicació semblants (escriure) però el complement directe del qual no existeix:

He telefonat ( _______ ) a la meva germana

He escrit (una carta) a la meva germana

  • Els verbs psicològics (com agradar) tenen un complement directe situat a l'inici de la frase i un subjecte després del verb:

M'agrada el cinema (el cinema agrada a mi)

  • Finalment, uns altres verbs intransitius porten un complement que s'anomena "de règim" o "preposicional", perquè "regeixen una preposició": Ens hem rendit a l'evidència / es dedica a l'arqueologia.


REMARQUES I USOS INCORRECTES O VICIATS

  • Darrerament, s'admet considerar el complement del verb telefonar un complement directe: L'he telefonat (en comptes del més correcte li he telefonat).

  • Els verbs psicològics com agradar, interessar, molestar o preocupar admeten el verb tant en singular com en plural si el subjecte format per diversos subjectes se situa darrere del verb; en canvi, si aquesta mena de subjecte se situen davant del verb, hi concorda en plural. El verb, però, ha d’anar en singular quan un dels membres de la coordinació és una oració subordinada.

M'agrada (o m'agraden) la música, la poesia i el teatre.

La música, la poesia i el teatre m'agraden.


  • El verb interessar, transitiu, s'admet també com a intransitiu. Així, aquestes dues frases són correctes:


Darrerament, la política ja no interessa la gent (ja no l'interessa)

Darrerament, la política ja no interessa a la gent (ja no li interessa)


  • Els verbs de percepció com veure i sentir tenen ús intransitiu quan contenen el pronom hi lexicalitzat. És quan signifiquen, respectivament, capacitat de visió i capacitat d'audició:


Ni hi veu ni hi sent 


  • Són intransitius els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar). No és acceptable usar-los com a transitius, és a dir, amb complement directe.


Avui, per esmorzar, he menjat mongetes amb botifarra

Avui he esmorzat mongetes amb botifarra


  • Alguns verbs, com aprofundir, apropiar-se, argumentar o consultar, poden construir-se amb un complement directe o amb un complement de règim amb el mateix valor.

Hem aprofundit les contradiccions

Hem aprofundit en les contradiccions


  • No és acceptable l’ús pronominal de verbs intransitius no pronominals, com ara caure, callar, marxar o riure.


He caigut

M’he caigut

Calla!

Calla’t!

Van marxar aviat

Es van marxar aviat

De què rius, tu?

De què et rius, tu?


Els verbs inacusatius

Són aquells verbs que tenen el subjecte situat darrere del verb i que sembla un complement. Se sap que és el subjecte perquè concorda en nombre amb el verb:


Falta la teva signatura (Falten les teves signatures)


Malgrat que aquests subjectes no són complements directes, en alguns aspectes es comporten com a tals: Falten les teves signatures, en concret en falten tres.


  • El verb haver-hi, que no té subjecte, pot concordar o no en nombre amb el complement que porta al darrere. Va haver-hi moltes baralles / Van haver-hi moltes baralles.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 26 (19/6/2024)

LA PREDICACIÓ VERBAL (1) VERBS TRANSITIUS

Predicar, deixant de banda els significats en l'àmbit del cristianisme, significa "afirmar una cosa d'una altra, especialment del subjecte de la proposició (frase)". Així doncs, un verb predicatiu és un verb que ens diu alguna cosa del subjecte: La cantant va desafinar durant tot el concert. Hi ha verbs que no són predicatius, sinó que es limiten a fer d'enllaç entre el subjecte i allò que diem del subjecte. Són els verbs anomenats copulatius (el mot copular prové del llatí copulare: "acoblar", unir). Aquests verbs no "prediquen", no signifiquen res en si mateixos: es limiten a unir el subjecte amb el predicat nominal, que és qui té el significat: La cantant és un autèntic desastre.

Els verbs predicatius es classifiquen en transitius, intransitius i inacusatius.

La cantant ha cantat una ària (transitiu)

La cantant ha desafinat (intransitiu)

Ha arribat la cantant (inacusatiu)

Els verbs transitius

Necessiten com a mínim un complement per "completar" el significat de la frase, tot i que a vegades en prescindeixen. Quan passa això parlem d'un ús absolut del verb: El doctor visita cada tarda (visita els malalts).

Alguns verbs transitius tenen un significat molt ampli, com els verbs fer, tenir, treure... S'anomenen verbs lleugers: Demà farem festa / tenim pressa / treia foc pels queixals. Fixem-nos que el significat real de la frase ens el dona el complement i no pas el verb.

REMARQUES I USOS INCORRECTES O VICIATS

  • Sovint el complement directe s'omet, se sobreentén: El davanter atura, mira i xuta (se sobreentén la pilota). 

  • Pel context real, suprimim sovint el complement directe: (adreçant-se a algú que no va fer una cosa) Porta.

  • En comunicats esquemàtics (cartells, opuscles) se sol ometre també el complement (no recomanable): Organitza: OlesaAteneu. (millor: Ho organitza OlesaAteneu / Organització: OlesaAteneu.) 

  • En instruccions no es pot suprimir el complement directe: no doblegueu / no doblegueu la targeta / no la doblegueu. 

  • Hi ha verbs transitius que admeten habitualment l'absència del complement directe (Tu ni mires ni escoltes). Es diu que tenen, en aquest cas, un ús intransitiu. D'altres, en canvi, només forçant molt el significat en poden prescindir: He sentit un soroll molt fort.

  • Hi ha verbs transitius que usem malament com a intransitius (perquè en castellà s'usen preferentment amb la preposició a). Són els verbs anomenats "psicològics", com afectar, cansar, complaure, esperar... Així doncs, el pronom feble que els ha d'acompanyar no és li (plural els), sinó el, la, els, les.) 

La mort dels pares el va afectar molt

La mort dels pares li  va afectar molt

Així doncs, direm l'afecta, el cansa, el complau, l'espera i no pas li afecta, li cans, li complau, li espera...

Els verbs preocupar i molestar, en canvi, tenen versió intransitiva (opcional), i signifiquen coses lleugerament diferents segons els usem transitivament o intransitivament. Ambdós usos estan admesos.

A la mare, no li ho digueu, que la preocuparem innecessàriament (preocuparem la mare –CD–)

A la mare, (li / la) preocupa aquesta situació (en el sentit de "està psicològicament afectada"

La mort dels pares el va afectar molt


  • Donar / fer Tenen un ús complex. En general, tret dels casos de frases ja consolidades per l'ús (com fer petons), preferim donar quan el subjecte és qui controla el que passa: Li va donar una empenta. En canvi, quan el subjecte no és actor provocador, se sol usar fer: Hi ha persones que em fan por.

  • A vegades, usar un o altre fa canviar el significat: fer foc / donar foc)

  • No usarem donar en aquests casos:


Les aranyes em donen por / em fan por

Li dona vergonya parlar en públic / li fa vergonya.


CURS 2023-2024 SESSIÓ 25 (12/6/2024)

LES PERÍFRASIS VERBALS

Una perífrasi és un conjunt format per dos verbs (un auxiliar i un verb principal), enllaçats en certs casos per una preposició, i que aporten un significat diferent de l'expressat pel ver auxiliar. Significats com ara dubte, imminència, probabilitat, obligació…

Has de venir (obligació)

Aquest nou significat és més aviat un matís, i es pot referir a una manera o a algun aspecte relacionat amb la durada de l'acció.


EXEMPLES


poder + infinitiu 

capacitat Aquesta tanca la podies haver saltat perfectament

possibilitat Avui pot nevar a qualsevol cota

autorització Ja us en podeu anar


haver de + infinitiu

obligació Hauríem d’haver endreçat l’habitació

necessitat o conseqüència lògica Hem d’arribar puntuals si no volem perdre el tren


deure + infinitiu

probabilitat Deuen estar de vacances (Equivalent a probablement seguit del verb principal.)


gosar + infinitiu

atreviment No goso anar-hi


USOS INCORRECTES O VICIATS

  • L’obligació s’expressa amb la perífrasi «haver de + infinitiu»; no són acceptables «tenir que + infinitiu», «hi ha que + infinitiu» ni «deure de + infinitiu».

  • La probabilitat no es pot expressar fent servir el futur. (Truquen: serà el carter)


MÉS EXEMPLES


començar a + infinitiu 

posar-se a + infinitiu

incoatiu La neu comença a caure / Després de dinar s’han posat a llegir



anar a + infinitiu

imminència Anàvem a telefonar-te ara mateix

Té usos molt restringits. Generalment, apareix en contextos de passat.



soler + infinitiu

acostumar a + infinitiu

habitual Els dissabtes solem dinar a casa dels avis / Acostuma a llevar-se abans de les sis



continuar + gerundi

seguir + gerundi (registres informals)

duratiu Continuo pensant que això no és rellevant / Segueix insistint en el mateix


USOS INCORRECTES O VICIATS


La perífrasi «anar a + infinitiu» s’ha desenvolupat molt poc, especialment quan es conjuga en present, a causa de la proximitat formal que existeix entre la perífrasi i el passat perifràstic, i la consegüent possibilitat de confondre’ls en certs casos en la llengua parlada (cf. vaig a amagar-me i vaig amagar-me, va a telefonar i va telefonar). Es pot usar en contextos de passat per a designar situacions que han estat a punt d’esdevenir-se, però que finalment no s’han esdevingut (Semblava que anessin a renyir).


Les perífrasis amb valor progressiu tenen un ús limitat i, en general, el caràcter progressiu s’indica amb els temps imperfectius (el present i l’imperfet) sense necessitat de perífrasi (Està plovent / Plou).


No és acceptable l’ús de la perífrasi «venir + gerundi» amb un valor duratiu, que s’ha introduït recentment per a referir-se a una situació que es projecta en el temps fins al moment que es pren com a referència (Fa deu anys que venim reivindicant la reducció de la jornada laboral / Fa deu anys que reivindiquem la reducció de la jornada laboral).


CURS 2023-2024 SESSIÓ 24 (5/6/2024)

EL CONDICIONAL I EL SUBJUNTIU

Acabem el repàs dels temps i modes verbals amb el condicional i el subjuntiu.

El condicional

Expressa un moment posterior respecte d'un moment passat. Podríem dir que es tracta d'un futur del passat que no arriba al present: 

Em va dir al migdia que faria el sopar a les deu. 

Em va assegurar que, quan parléssim amb ell, ja haurien solucionat el problema

A tenir en compte:

  • A vegades serveix per atenuar una afirmació: Per tant, aquesta obra seria com una al·legoria de la societat actual.

  • No serveix per atenuar certeses evidents: Les proves mostren que l'acusat "mentiria" (menteix)

  • És millor no fer servir el condicional per a expressar incertesa: Qui deuria ser? (Qui devia ser?)

  • NO expressa probabilitat: Seria molt llest, però no ho demostrava (Devia ser molt llest…)

Els temps de subjuntiu

Expressen valors molt diversos, però sempre vinculats a frases subordinades i a situacions imaginades o irreals.

A tenir en compte:

Serveix per a construir l'imperatiu negatiu: no vinguis.

El plusquamperfet serveix per referir-se a situacions irreals del passat, que podrien haver passat, però no han passat i que avui ja són irrealitzables: Encara que m'ho hagués promès, no m'ho hauria cregut.

Només en registres informals podem usar el subjuntiu en la frase principal d'una composta subordinada: Si m'ho hagués dit, ho hagués fet (millor: Si m'ho hagués dit, ho hauria fet).


CURS 2023-2024 SESSIÓ 23 (8/5/2024)

EL PRESENT D'INDICATIU, EL PASSAT D'INDICATIU I EL FUTUR

Hem estudiat què expressen els temps verbals present i passat. 

El present 

Expressa accions properes al moment de l'acta de la parla: simultaneïtat estricta (Condemno l'acusat a dos anys de presó); progressió (els nens ja dormen); habitual (l'ésser humà no té remei); continuïtat (treballa a l'Ajuntament); genèric (l'aigua bull a cent graus). Es pot usar per a situacions anteriors (gairebé es mata / es va matar), o situacions de context històric (Aribau inicia la Renaixença).

Els passats d'indicatiu

En són quatre: passat (cantà / va cantar), perfet (he cantat), plusquamperfet (havia cantat), anterior (hagué / va haver cantat).

PASSAT: fet que ja ha finalitzat, anterior respecte del present (la conferència va començar a les deu). Té la forma simple, més literària i dialectal (La conferència començà a les deu). En l'escriptura, és bo d'alternar les dues formes.

PERFET: una acció closa (S'ha canviat de pis); una acció indefinida recent que encara dura (Aquest any hem perdut la lliga); un futur (Si demà no han arribat...)

IMPERFET: acció duradora en un passat més o menys remot (Abans cantaves més), amb matisos de simultaneïtat (Dinava amb els avis quan va arribar l'Albert); futur amb matís irreal (Si es disculpava, encara podríem arreglar-ho). S'usa a vegades en comptes del subjuntiu (Si arribessin d'hora, els fas esperar / si arribaven d'hora, els fas esperar).

PLUSQUAMPERFET: Una acció anterior a una acció passada (Quan va arribar el fill, el pare ja havia marxat), amb matisos com ara la cortesia (Havia pensat que potser podria ajudar-me a...)

ANTERIOR: Un passat que comporta una conseqüència posterior, però que encara és dins el passat respecte del moment de la parla (Quan van haver informat, es van aixecar i van marxar).

El futur

Indica posterioritat respecte de l'acta de la parla (el futur simple) o anterior respecte d'un acte futur (el futur perfet).

FUTUR SIMPLE: té matisos curiosos. Passat històric (Napoleó envairà Rússia), genèric (un amic no et trairà mai), imperatiu (ara callaràs!), cortesia (voldré una mica de llet). Pot substituir el present de subjuntiu quan aquest, perquè té la primera i tercera persona iguals, pot dur a confusió (Quan entrem nosaltres, sortiu vosaltres / Quan entrarem nosaltres, sortireu vosaltres). 

FUTUR PERFET: acció anterior a una acció futura (Els qui haureu acabat, podreu marxar), passat històric (Napoleó haurà envaït Rússia, quan...), suposició (ja t'hauràs adonat que...).

No es pot fer servir el futur simple per expressar una probabilitat: Truquen: deu ser el carter / Truquen, serà el carter.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 22 (24/4/2024)

EL VERB: TEMPS, ASPECTE I MODE 

Aquests tres valors (temps, aspecte i mode) són els que emmarquen les funcions dels verbs. Ens diuen quan passa l'acció, quina durada té i si és real o imaginada.

El temps verbal Ens indica si l'acció és, respecte del moment d'emetre la frase, anterior, simultània o posterior.

L'aspecte verbal Ens indica si l'acció és acabada i delimitada (aspecte perfectiu), o inacabada (aspecte imperfectiu), o bé si en el moment de parlar l'acció encara ens afecta o no (perfetiu)

Perfectiu: ahir vaig parlar amb els pares (avui ja no) 

Imperfectiu: Parlava amb els pares (l'acció no acabava, durava, però està deslligada d'ara)

Perfetiu: Avui no he parlat amb els pares (l'acció està acabada, però el seu efecte encara dura ara)


El mode verbal Ens indica l'actitud de l'emissor. Indicatiu, si és real; subjuntiu, si és imaginada, irreal, suposada; imperatiu, si reclama una actuació del receptor.

Indicatiu: ara vinc

Subjuntiu: si ara vingués...

Imperatiu: Vine!


Usos propis dels temps verbals

Present: acció simultània del moment en què parlo (escric)

Perfet i passat (simple o perifràstic): acció anterior al moment en què parlo (he escrit, vaig escriure)

Futur: acció posterior (escriuré)

Imperfet: indica simultaneïtat amb altres accions (escrivia)

Plusquamperfet: indica anterioritat respecte d'una acció situada en el passat (havia escrit)

Condicional: indica posterioritat respecte d'un moment anterior (escriuria)

Usos impropis 

Demà es casen pel civil a les sis (present per futur)

Volia dues safates de pastissets, sisplau (passat per present: vull dues safates...)

Usos erronis

Quan expressem la incertesa (potser, possiblement...) hem de fer servir l'indicatiu i no pas el subjuntiu.

Potser vindrà - potser vingui 

CURS 2023-2024 SESSIÓ 21 (17/4/2024)

ELS VERBS DEFECTIUS

Són aquells que no es conjuguen en tots els temps verbals. Són: soler, ploure, glaçar, nevar... haver-hi i caldre.

Soler Es tracta d'un verb que només s'usa com a auxiliar per formar perífrasis que indiquen que una acció es fa habitualment. S'usa només en present i en imperfet d'indicatiu i alguna vegada en subjuntiu: els vespres sol fer fred. Abans, solia fer més fred. Encara que solgui fer calor...

Verbs meteorològics No tenen subjecte possible. Plou molt... fa temps que no neva... ha glaçat... No podem dir qui ha dut a terme aquestes accions. Parlant figuradament sí que pot tenir subjecte: les crítiques ens plouran si continuem així.

Haver-hi Només es fa servir en tercera persona del singular. És incorrecte, per tant, l'expressió "hi han moltes persones que...". Té dos significats. 1) ser en un lloc: A la sala hi ha l'Elvira. 2) existir: Hi ha moltes persones que no pensen abans de parlar.

Caldre S'usa en tercera persona (singular o plural), infinitiu, participi i gerundi. Cal que vinguis; calen calés; no van  caldre més paraules...


CURS 2023-2024 SESSIÓ 20 (10/4/2024)

LES IRREGULARITATS VERBALS (5)

Les darreres irregularitats que hem estudiat són les dels verbs que tenen arrel acabada en [k] i en [sk]. Avui hem vist els que tenen radicals amb el so palatal, com vaig, faig, haig o veig. Mantenen aquest so en el present de subjuntiu (vegi... hagi... vagi...) tots menys faig (faci, facis, faci, fem, feu, facin)

Hi ha altres verbs irregulars que tenen un radical acabat amb i (caure, creure, seure...): caic, creiem, seia...

De totes les irregularitats, els errors més freqüents es produeixen a l'hora de fer alguns gerundis ("beguent") o alguns infinitius ("poguer"). Els imperatius d'alguns verbs irregulars també són confusos. Hem de recordar sempre que la segona persona del singular és la que ens indica com serà la segona del plural:

Beu > beveu

mou-te > moveu-vos

sàpigues > sapigueu

vulgues > vulgueu


Cal recordar que els verbs poder, voler i collir fan les formes àtones amb o (colliré) encara que en tinguin de tòniques amb u (cullo).


Tenir i venir tenen un doble radical (tindre, vindre) que es pot fer servir tranquil·lament. Els verbs tenir, venir i viure (com els verbs tenir i venir) tenen alguns temps amb i: tinc, vingui, vivint... i el verb escriure tant pot ser velar (escrigués) com no velar (escrivís).


Finalment, els verbs jeure, treure, néixer, heure i péixer es poden fer amb el radical en a (jaure, nàixer...) i en conseqüència, tenen les formes àtones sempre en a: naixeré, encara que en català oriental i en posició tònica fem e: néixent.


CURS 2023-2024 SESSIÓ 19 (3/4/2024)

LES IRREGULARITATS VERBALS (4)

Immersos en les irregularitats i en l'intent inútil de posar-hi ordre, avancem poc. De fet, en aquesta sessió hem tornat a revisar les irregularitats dels anomenats verbs velars (beure) i hem avançat cap al segon punt: els verbs que tenen la irregularitat d'acabar l'arrel en [sk] (viure), que tenen en molts casos un comportament equivalent al dels verbs amb formes velaritzades. Tenen formes amb el grup [sk] en la primera persona del singular del present d’indicatiu (visc) i en totes les persones del passat simple (visqué), del present de subjuntiu (visqui o visca), de l’imperfet de subjuntiu (visqués) i del participi (viscut).


Créixer, merèixer i néixer/nàixer prenen formes com resc, meresc, nesc o nasc; cresc, cresca, cresqué, cresqués, crescut, per exemple, en valencià. En canvi, els parlars en què la primera persona del singular del present d’indicatiu té marca vocàlica (creixo, mereixo, neixo o naixo), com és el nostre cas,  han regularitzat la major part del paradigma a partir del radical acabat en la consonant palatal [ʃ] (creixi, creixé, creixés), i les formes amb l’antic grup consonàntic [sk] únicament es mantenen en el participi (crescut) i d’una manera residual en el passat simple (cresqué), en l’imperfet de subjuntiu (cresqués) i en la primera i segona persona del plural del present de subjuntiu (cresquem, cresqueu).


Recordatori

Viure: visc, visqué, visqui, visqués (no "vivís"), vivint (no "visquent").

Néixer (créixer): neixo, nasqué (o naixé), neixi, nasqués (o naixés), naixent (no "nasquent")

CURS 2023-2024 SESSIÓ 18 (20/3/2024)

LES IRREGULARITATS VERBALS (3)

Hem repassat el cas d'aquells verbs irregulars de la segona que tenen l'arrel amb canvis que surten del que és habitual. Són els casos següents:

  • Verbs l'arrel dels quals acaba en un so velar [k], com beure (bec).

  • Verbs l'arrel dels quals acaba en [sk], com viure (visc).

  • Verbs l'arrel dels quals acaba en palatal, com veure (veig)

  • Verbs l'arrel dels quals acaba en semivocal [j], com caure caic)

Anem a pams. Avui veurem el primer cas.

  • Verbs l'arrel dels quals acaba en un so velar [k], com beure (bec).

La majoria dels verbs amb el radical acabat en consonant velar ([k] i [ɡ], gràficament c i g/gu) segueixen el patró de beure. 

Són velaritzades les formes de la primera persona del singular del present d’indicatiu (bec), i totes les persones del passat simple (begué), del present de subjuntiu (begui o bega), de l’imperfet de subjuntiu (begués o beguera) i del participi, si adopta les terminacions regulars -ut/-uda (begut, beguda).

Segueixen aquest model coure, prendre, conèixer, caure (que també presenta formes amb radical en semivocal [j]), doler o doldre, jeure o jaure, tenir o tindre, valer o valdre i venir o vindre. Igualment, tenen formes velaritzades en tots els casos excepte en el participi verbs com entendre (entenc) fondre (fonc), moldre (molc), pondre (ponc), prendre (prenc) i respondre (responc). Tenen algunes formes velaritzades, però no totes, escriure (i els seus derivats), dir, poder, tenir, voler, saber i ser (o ésser).

CURS 2023-2024 SESSIÓ 17 (13/3/2024)

LES IRREGULARITATS VERBALS (2)

A la sessió anterior vam fer un tast de les irregularitats. Ara comencem a estudiar-les detalladament.


Des del punt de vista morfològic, els verbs es classifiquen en regulars i irregulars, segons que presentin unes pautes morfològiques recurrents i previsibles o se n’apartin.

Són regulars els verbs de la primera conjugació que segueixen el model de cantar, els de la segona conjugació que segueixen el model de batre o de témer, els de la tercera conjugació pura que segueixen el model de dormir i els de la tercera conjugació incoativa que segueixen el model de servir. És a dir: els verbs que es conjuguen com cantar, batre, témer, dormir o servir els considerem regulars.


Excepcions

  • Els verbs de la primera conjugació són tots regulars, excepte estar i anar i el verb defectiu dar, d’ús poc freqüent.

  • La segona conjugació té un alt grau d’irregularitat. De fet, hi són més nombrosos els verbs amb alguna irregularitat, com beure, viure, caure o veure, que no pas els que segueixen el patró considerat regular.

  • Dins la tercera conjugació són regulars la majoria dels verbs incoatius, que es conjuguen com servir, i una bona part dels verbs purs, que es conjuguen com dormir.

La resta de casos els considerem "irregulars".


Les principals irregularitats de la segona

  • La major part dels verbs irregulars de la segona conjugació no tenen cap marca vocàlica en la primera persona del singular del present d’indicatiu i presenten alternances en els segments finals del radical al final de l'arrel.

Primera persona del present d’indicatiu: crec (i no, si fos regular "creco"), escric, visc

Alternances en el radical: crec, creus, creiem, cregueu / escric, escrius, escrivim, escrigueu / visc, vius, vivim, visqueu

  • Alguns verbs irregulars presenten alternances vocàliques bé en el radical, com poder (puc), voler (vull), tenir (tinc), venir (vinc) i derivats, bé en la vocal temàtica, com escriure (escrivim, escric) o viure (vivim, visc)

  • Hi ha verbs que presenten desinències irregulars en la segona persona del singular de l’imperatiu, com dir (digues) o fer (fes)

  • Hi ha un grup de verbs que tenen participis irregulars, com entendre (entès, entengut), veure (viscut, vegut) o escriure (escrit, escrigut).

  • Els verbs anar, fer, haver i ser (o ésser), usats molt sovint, presenten una gran quantitat de formes irregulars de diferent mena. Aquests verbs presenten alternances vocàliques i consonàntiques en el radical difícilment sistematitzables, en alguns casos adopten desinències flexives irregulars i presenten formes monosil·làbiques. 


Algunes de les fomes irregulars dels verbs anar, fer, haver i ser

ANAR: vaig, vas, va... aniré... 

FER: faig... 

HAVER: he, heu... hagi (haguem, haig...). En alguns parlars, el verb haver presenta la variant haig en la primera persona del present d’indicatiu. La forma haig s’usa exclusivament en la perífrasi d’obligació «haver de + infinitiu.

SER: D'entrada, ja té dos noms (ser/ésser), i formes allunyades: soc, ets, és, sigut, fos, estat...

CURS 2023-2024 SESSIÓ 16 (6/3/2024)

LES IRREGULARITATS VERBALS (1)

Hem parlat per sobre de les nombroses irregularitats dels verbs, especialment els de la conjugació segona. En sessions posteriors anirem al detall. Ens hem centrat, primer, en els verbs veure i beure, que, malgrat que no és dels més irregulars de tots, tenen alguna curiositat:

Present indicatiu verb veure: veig

Present indicatiu verb beure: bec

Cal anar amb compte de no dir "on ets que no et VEC"

Els quatre verbs potser més irregulars són anar, fer, haver i ésser.

Anar

Té doble arrel (vaig - anem); té usos com a auxiliar ("ahir vaig llegir un llibre sencer"). En els registres formals s’eviten la primera i segona persona del plural del passat anterior perifràstic d’indicatiu vem i veu (formades per analogia amb les formes hem i heu de l’auxiliar haver).

Fer

També té dues arrels (fer - faig), cosa que fa que les formes amb l'arrel àtona s'escriguin amb a: feia, però faré)

Haver

Es fa servir sobretot com a verb auxiliar (he vingut) i té formes estranyes. En alguns parlars, el verb haver presenta la variant haig en la primera persona del present d’indicatiu. La forma haig s’usa exclusivament en la perífrasi d’obligació «haver de + infinitiu»,  però no quan haver es comporta com a verb auxiliar: Haig/He de fer el que em manen (però He fet el que em manaven). En la primera i segona persona del plural, el present d’indicatiu del verb haver també presenta les formes regulars bisil·làbiques havem i haveu, que tenen un ús molt restringit.

A vegades fem "haguem" en comptes del correcte hàgim.

Ésser

D'entrada té dos "noms", ésser i ser, i nombroses formes totalment irregulars: sóc, ets, és, érem, fossis, fora... estat, sent...

IMPERATIU De la sessió anterior ens havia quedat pendent de repassar l'imperatiu. Aquest mode té la peculiaritat que, tret d'uns molt pocs casos, no té formes pròpies, sinó que les manlleva d'altres temps verbals (present d'indicatiu o present de subjuntiu).

  • No té primera persona

  • La segona persona del singular és en realitat la tercera del present d'indicatiu: canta!

  • La segona del plural és en realitat la segona del plural del present d'indicatiu: canteu!

  • La tercera persona del singular i plural  (que solem usar sobretot quan parlem de vostè), coincideix amb la tercera persona del singular del present de subjuntiu: canti! - cantin!

  • En alguns verbs irregulars, la segona persona del singular de l’imperatiu adopta formes en -es o -s en un grup de verbs de la segona conjugació. També és irregular en el cas del verb tenir i els seus derivats, els quals presenten una variant amb -n.

dir, estar, poder, saber, ser (o ésser), tenir, veure, voler

digues, estigues, pugues, sàpigues, sigues, tingues, veges, vulgues

Anar, fer

Ves, fes

tenir (i derivats): ten, mantén, sostén.

És a dir, que en aquests verbs, la segona del singular no es forma com la tercera persona del present.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 15 (28/2/2024)

ELS VERBS REGULARS (2)

La segona conjugació, al present tercera persona del singular, per exemple amb el verb batre, no té terminació: jo bato, tu bats, ella bat  . Hem d'anar amb compte que amb uns pocs verbs (omple, corre, vine i omple), sí que hi afegim una e, cosa que fa que a vegades, per semblança amb la primera conjugació, escrivim erròniament "corra", "vina"...).

Les formes compostes

Són aquells temps verbals que escrivim fent servir un verb auxiliar (haver) i que ens serveixen per expressar el passat recent puntual (Perfet: he vingut, hagi vingut), el futur puntual (hauré vingut), condicional (hauria vingut).

També ens permeten expressar un passat del passat (Plusquamperfet: havia vingut, hagués vingut), una possibilitat passada (Passat anterior: hagués vingut).

Cal recordar que el perfet de subjuntiu (hagi vingut), el verb auxiliar es conjuga així: hagi, hagis, hagi, hàgim (haguem) hàgiu (hagueu), hagin.

Concordança recomanada

Podem fer aquesta concordança: l'he vista, en una frase en què ens referim a, per exemple, he vist la teva amiga. També podem dir l'he vist, per la concordança ens pot ajudar a aclarir a qui o què ens referim: Si estem parlant d'un llibre i d'una llibreta, i diem "l'has agafat?" no queda clar a què ens referim. En canvi, si diem "l'has agafada", ja se sap que ens referim a la llibreta i no al llibre.

Les formes perifràstiques L'imperfet (que expressa un moment puntual d'un temps remot) té dues formes. La simple (vinguí, vingueres, vingué, vinguérem, vinguéreu, vingueren) i la perifràstica, amb el concurs del verb anar una mica modificat com a auxiliar (vaig venir, vas venir, va venir, vam/vàrem venir, vau/vàreu venir, varen venir). Ambdues formes són vàlides i indiquen el mateix. 


CURS 2023-2024 SESSIÓ 14 (21/2/2024)

ELS VERBS REGULARS (1)

El verb presenta marques flexives que poden correspondre a les propietats gramaticals de la conjugació, el temps (quan), l’aspecte (durada), el mode (real/irreal), la persona (qui) i el nombre (quants). Els verbs expressen accions o estats.

La primera distinció que se sol fer és entre verbs personals (finits) i impersonals (no finits). Els no finits no ens diuen res sobre el temps ni la persona ni el mode. Són l'infinitiu, el gerundi, i el participi.

Cant-a-vem (nosaltres, fa temps, realment, durant un temps)

Cantar (qui?, quan? com?). Cantat (qui? Acció acabada. Quan?...). Cantant (qui?, quan? Acció que dura una estona)


Hem recordat que els verbs es classifiquen en tres conjugacions (-ar, er/re/r, ir)


RECORDATORI: 


Infinitiu: concebre, ocórrer, admetre (concebir, ocurrir, admitir)

Gerundi: concebent, admetent (concebint, admitint)

Participi: concebut, admès (concebit, admitit)

Present d’indicatiu: concebo (concep), conceps, concep, conceben (concebeixo, concebeixes, concebeix, concebeixen)

Present de subjuntiu: concebi (conceba), concebis (concebes), concebi (conceba), concebin (conceben)

(concebeixi, concebeixis, concebeixi, concebeixin9

Imperatiu: concep, admet (concebeix, admeteix)


1sg cullo, 2sg culls, 3sg cull, 3pl cullen (i no colleixo, colleixes, colleix, colleixen)

1sg bullo, 2sg bulls, 3sg bull, 3pl bullen (i no bulleixo, bulleixes, bulleix, bulleixen)


Hem parlat d'algunes terminacions verbals d'altres variants: sembl (de semblar), infl (de inflar), arregl (de arreglar) (Baleàric i Alguerès). 

Cada persona i cada temps verbal tenen la seva marca que ens permet de distingir-los. Per exemple -va-  o -ve- per a l'imperfet, -r- per al futur: cant-a-va, cant-a-r-é...

CURS 2023-2024 SESSIÓ 13 (14/2/2024)

EL NOMBRE

Ja sabem que el plural es fa afegint una essa. Però sempre hi ha un PERÒ. I a vegades un però del però.

  • Els mots aguts acabats en vocal, ja ho sabem, interposen una ena: molí / molins

    • Alguns no afegeixen la ena: cafè / cafès

  • Els noms i els adjectius aguts acabats en consonant sibilant (gràficament s, ç, x pronunciada [ks], ix, tx i ig) solen formar el plural del masculí amb l’ajuda de la vocal o, de manera que presenten la terminació ‑os. En el cas de l’acabament en ‑ig, la terminació pot ser ‑os o ‑s: Noms: abús - abusos, enllaç - enllaços, reflux - refluxos, calaix - calaixos, despatx - despatxos, torneig - tornejos (o torneigs) Adjectius: confús - confusos, veloç - veloços, perplex - perplexos, baix - baixos, gavatx - gavatxos, lleig - lletjos (o lleigs).

  • Els noms i els adjectius amb el radical aguts acabats en els grups ‑sc, ‑st, ‑xt (pronunciat [kst]) i ‑sp també solen formar el plural amb l’ajuda de la vocal o, de manera que presenten la terminació ‑ (realitzada [os] o [us], segons els parlars), tot i que poden formar-lo sense el suport de la vocal o. Noms: bosc - boscos (o boscs), gust - gustos (o gusts), pretext - pretextos (o pretexts); Adjectius: fosc - foscos (o foscs), just - justos (o justs), mixt - mixtos (o mixts), cresp - crespos (o cresps)

  • Compte que hi ha singulars no aguts que acaben en essa, i que en el plural queden igual: llapis, globus, isosceles...

  • Alguns dels aguts acabats en essa, en afegir -os dupliquen la essa com ho farien en altres derivats: gos-gossos-gossa-gossera... En canvi: gas-gasos-gasosa...

  • En els noms i els adjectius acabats en ‑ig o en ‑sc, ‑st, ‑xt i ‑sp, les formes de plural amb la vocal o són les més generals en l’actualitat. Les formes tradicionals sense o mantenen una certa vitalitat en parlars mallorquí i més esporàdicament en altres parlars orientals, i també es poden trobar en els registres molt formals: desig-desitjos (desigs), roig-rojos (roigs).

  • Els mots no aguts acabats en ç o en x, fan el plural afegint una essa, encara que soni igual que en singular: índex-índexs (no pas "índexos").

  • Alguns noms propis que són en plural (per exemple Pujols) a vegades convé diferenciar-los d'un altre que no acaba en essa (Pujol). Per això es manté aquest darrer en singular encara que ens referim a més d'un "Pujol": Els Pujol manen molt, en canvi, els Pujols no gens.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 12 (7/2/2024)

LES MARQUES DE GÈNERE EN ELS NOMS SEXUATS

Els noms d'éssers vius amb diferenciació sexual mantenen en generals les marques de flexió de gènere habituals, però n'hi ha alguns d'invariables que tenen forma masculina o femenina i serveixen per a designar éssers d'ambdós sexes: policia (el, la), cap (el, la), cantant (el, la), etc. 

Altres vegades tenim noms totalment diferents per a masculí i per a femení: marit/muller, porc/truja... 

Sufixos especials

-essa: alcalde/alcaldessa; duc/duquessa. Actualment, alguns s'han simplificat i adopten el sufix habitual o bé es manté el masculí: el metge/la metge/la metgessa; l'advocat/l'advocada/l'advocadessa; 

-ina: gall/gallina; jordi/jordina

-ot: àguila/aguilot; nina/ninot

-driu: emperador/emperadriu; actor/actriu

-loga: psicòleg/psicòloga

Molts noms acabats en -nt, fan el femení afegint la a, però d'altres, no. Alguns tenen les dues formes. S'ha de comprovar amb el diccionari si cal.

ajudant/ajudanta; client/clienta

un estudiant/una estudiant/una estudianta

un agent/una agent

CURS 2023-2024 SESSIÓ 11 (31/01/2024)

LES MARQUES DE GÈNERE EN ELS NOMS

Que els noms "siguin" masculins o femenins se sap per la terminació que adopten o bé per la terminació que adopten els mots que els acompanyen. 

El masculí no sol portar cap marca distintiva (cap, gas, port...) o bé, majoritàriament una e (quadre), i a vegades altres vocals (drama, europeu, ferro).

En canvi, el femení sí que sol portar marca distintiva, majoritàriament la lletra a (taula). Però també, en grau més baix poden no portar cap marca identificativa o portar-ne qualsevol. Aleshores, el gènere el sabem per l'article o l'adjectiu (la por /  dent corcada / una imatge). Si de manera natural no en sabem el gènere, toca mirar el diccionari.

 

  • Diferent gènere, diferent significat Hi ha mots que, segons el gènere, tenen significats diferents: 

el canal - la canal / el fi - la fi / el son - la son ...

  • Gènere indiferent Altres mots es poden usar indistintament en masculí o en femení:

el vessant - la vessant (en cas del vessant de la muntanya, només masculí)

  • Noms diferents per a cada gènere Alguns canvis de gènere comporten canvis totals de paraula

brau - vaca / marit - muller / oncle - tia...

CURS 2023-2024 SESSIÓ 10 (24/01/2024)

LA FLEXIÓ NOMINAL. EL GÈNERE I EL NOMBRE.

Hem recordat els principals canvis ortogràfics que provoca passar de masculí a femení i de singular a plural.

  • De consonant sorda a sonora: llop - lloba; noruec - noruega

  • De u a v: positiu - positiva

  • Canvi de vocal: mestre - mestra

  • En alguns noms i adjectius d’origen culte, la c final (pronunciada [k]) del masculí alterna amb qu (pronunciat [kw]) en el femení: oblic - obliqua. No és el cas de paraules semblants (com conspicu, que acaben en u) que fan el femení simplement afegint la a al final: conspícua. 

  • Hi ha consonants finals que no es pronuncien, però que en fer el femení o el plural, reapareixen: clar - clara; alt - alta.

El gènere dels mots referents a persones i animals coincideix amb el sexe. En la resta de mots el gènere és aleatori. N'hi ha uns (epicens), que poden referir-se a ambdós sexes, encara que gramaticalment siguin masculins o femenins: nadó, infant, criatura, víctima.

En animals que ens resulten més familiars els donem gèneres o noms diferents segons siguin mascle o femella: 

ase - somera, boc - cabra, cavall - euga, gall - gallina, marrà - ovella, porc - truja; gos - gossa

En animals menys familiars, el gènere no denota el sexe:

rossinyol, voltor; formiga, sargantana

En la resta de casos en què el sexe no és distintiu (vegetals, objectes...), se solen considerar femenins els que acaben en a i masculins la resta: ceba, cadira, cullera (femenins); meló, fred, pis (masculins).

El masculí sovint fa de gènere neutre: El meu pare i la meva àvia eren rossellonesos (i no …eren rosselloneses)

CURS 2023-2024 SESSIÓ 9 (17/01/2024)

L'ACCENT

  • Hem recordat que, a més dels accents de les paraules, hi ha els accents de frase: 

Tots els quadres del museu (accent secundari) eren importants (accent principal)

i que hi ha mots monosíl·labs anomenats clítics que són àtons i formen una unitat fonològica amb el mot següent o l'anterior, com ara els articles, conjuncions o pronoms febles, entre d'altres:


Mots àtons anteposats: la nina, amb tu, de fusta, al maig, mon pare, que vingui, ni tu; en parla, ho dirà.

Mots àtons posposats: parlant-ne, dient-ho


  • Hi ha molts mots compostos que perden l'accent del primer component, però mantenen la tonicitat en l'antic accent:


centpeus (c[e]ntp[ɛ́]us)

contracorrent (c[o]ntracorr[é]nt o c[ɔ]ntracorr[é]nt)


  • No és acceptable el desplaçament accentual que es produeix de vegades, per influència forana, en determinades formes d’alguns verbs acabats en -iar, com ara anunciar, canviar, estudiar o pronunciar. Aquests verbs segueixen el mateix patró que verbs com atiar, estalviar o somiar i, per tant, es pronuncien amb i tònica les persones del singular i la tercera persona del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu i de l’imperatiu.


canvio, anuncio


  • Pel que fa als diacrítics, hem recordat que els plurals mantenen l'accent si coincideixen amb el mot sense accent en plural (sí-sís, pèl-pèls...), però món-mons, mà-mans perquè no existeix el plural dels possessius "mons", "mans".

  • Llista de paraules que pronunciem amb l'accent desplaçat:


— són mots plans (i no aguts): acne, Èdip, Espàrtac, Heròdot, intèrfon, leucòcit, lígur, Marràqueix, míssil, monòlit, omòplat, prènsil, rèptil, termòstat, tèxtil;

— són mots aguts (i no plans): alfil, Carpats, ciclop, Cister, elit, fluor, futbol, hoquei, iber, misantrop, oboè, poliglot, radar, Tibet, tiquet, xandall, xassís, xiclet, zenit;

— són mots esdrúixols (i no plans): Àtila, aurèola, demagògia, diòptria, èczema, elèctrode, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, isòbara, Ítaca, olimpíades, Pèricles, període, pneumònia, quàdriceps, Sàhara, Tàrraco, Trastàmara, Úmbria;

— són mots plans (i no esdrúixols): Arquimedes, atmosfera, conclave, dinamo, Eufrates, karate, libido, medul·la, mimesi, rupia, sinergia, tetraplegia;

— són mots aguts (i no esdrúixols): bumerang, Everest.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 8 (17/12/2023)

LA SÍL·LABA II

Després dels diftongs (dues vocals agrupades en una mateixa síl·laba), hem parlat dels hiats (que es produeix quan dues vocals van seguides però no formen síl·laba): con.tra.a.tac, pa.e.lla.

La i i la u àtones precedides o seguides d’una vocal (àtona o tònica) es pronuncien amb hiat d’una manera sistemàtica o freqüent: ra.ï.met, a.gra.i.ran, a.ssi.du.ï.tat, di.ent,  Bi.el,  A.dri.a.na.

Tot i que solem pronunciar els hiats correctament, i ha alguna pista per als casos de dubte, que apareixen quan la i/u no són tòniques (si són tòniques, ja fem el hiat de manera natural): ra-ïm, a-gra-ir

  • La i/u és tònica en un derivat: ra-ïm > ra-ï-met

  • Quan la i/u van precedides de consonant: Bi-el, A-dri-a-na

  • En casos de prefixos i sufixos: a-ssi-du-ï-tat, a-gra-ir, pre-u-ni-ver-si-ta-ri

Hiats i dièresis que fan ballar el cap

  • Sovint, en la parla espontània, fem diftong on no n'hauríem de fer si parléssim en un registre més acurat: trai-dor (tra-ï-dor),  rein.ven.tar (re.in.ven.tar),

  • Els derivats i compostos de cua es pronuncien amb hiat (cu.a) i no amb diftong: es-cu-at (i no, es-quat). En aquest sentit, cal tenir present que els dígrafs formats amb  qu/gu+vocal sempre fan diftong. Per tant, hem de pronunciar amb diftong: quo-ta, qua-tre, a-qüí-fer, ai-gua, guai-ta. I amb hiat cu-o-ta, cu-a-gra, cu-a-curt...  les combinacions cua , cue, cuï i cuo són bisil·làbiques. En canvi, no ho són: cui (cui-na, cui-ta, cuir). Pot servir recordar que, abanda dels derivats de cua, la resta s'escriuen amb q (quatre, qüestió, aqüífer, quota).

Dièresi

Cal recordar que s’escriu una dièresi (¨) sobre les vocals i o u per indicar que aquestes vocals es pronuncien amb hiat respecte de la vocal anterior (o per indicar que una i intervocàlica es pronuncia amb hiat respecte de les vocals anterior i posterior (és a dir, que forma síl·laba ella sola). 

gratuït, oïda, països, xiïta (cf. fluid, heroic)

diürn, peüc, Raül (cf. abreujar, roure)

agraïa, beneïa, conduïa, oïen, traduïen (cf. al·leluia, baieta, maionesa, Laia)

L’accent gràfic (´) substitueix la dièresi quan la vocal és tònica i és possible accentuar-la segons les regles d’accentuació.


CURS 2023-2024 SESSIÓ 7 (29/11/2023)

LA SÍL·LABA

Deixem ja els sons individualitzats i entrem en les agrupacions que fem habitualment quan parlem: les síl·labes. Vindria a ser com un segon nivell en la parla. Els següents serien, grosso modo, el mot, la frase, el paràgraf, el text...

Les vocals i les consonants s’agrupen en síl·labes. Les síl·labes estan formades obligatòriament per un nucli vocàlic i opcionalment per una obertura (el so o els sons que precedeixen el nucli) i una coda (el so o els sons que el segueixen). 

Ve a ser això: si prenem d'exemple la síl·laba sol, tenim l'obertura (s), el nucli (o) i la coda (l). O, bé: prats (Obertura: pr. Nucli: a. Coda ts.

Això és important de tenir-ho present:


Un mot consta de tantes síl·labes com vocals té. 


El més impotant d'aquesta sessió és tenir clar això, i saber que les vocals i / u, poden fer la funció de semivocal o directament de consonant i, per tant, associar-se a una vocal autèntica per formar una sola síl·laba (que continua tenint una sola vocal). A aquesta associació li diem diftong.

Exemples de diftongs, marcant la vocal (el nucli) en negreta i la semivocal en cursiva:

Re-ial

Cre-uer

Ai-gua

Dè-ieu (triftong)

  • Remarques sobre la síl·laba

En una seqüència de mots en contacte, quan un mot acaba en una o més consonants i el mot següent comença per vocal, la consonant final del primer mot forma síl·laba amb la vocal del mot següent.

Són amics > so-na-mics (son-a-mics)

Mots com psicologia es poden pronunciar sense la "p" inicial

Scherzo, Spinoza i mots començats de manera similar, s'escriuen així, però es pronuncien amb una "e" inicial.


  • Remarques sobre els diftongs

Alguns diftongs de paraules provinents d'altres llengües, mantenen la grafia original: York, web.

Solem pronunciar "pleurà" en comptes de "plourà" per comoditat. Cap problema.

No hauríem de dir, en registres formals, "aiga" en comptes de "aigua", ni "curanta" en lloc de "quaranta"

CURS 2023-2024 SESSIÓ 6 (22/11/2023)

NASALS, LATERALS I RÒTIQUES

El cas de les m i les n davant b/v Presenta un problema ortogràfic perquè la ena es pronuncia ema davant de sons bilabials (b,v,m...) i davant efa. Per això hem repassat les normes:

  • s’escriu m davant de b, m i p i també, en general, davant de f

  • s’escriu n davant de v i davant de f en els mots començats per con-, en- i in-


Davant b, m i p: ambigu, ombra; commoure, immigrant; omplir

Davant f: amfiteatre, pamflet, simfonia, triomf

Davant v: canvi, convent, enveja, invent, Anvers

Davant f: confessar, enfadar, infermer, infinit


Però hi ha força excepcions: Davant de b, f, m i p, però, es manté la grafia n quan pertany al primer constituent d’un mot prefixat o compost (benpensant, benfactor, enmig, tanmateix) i en certs manlleus (Gutenberg). Per raons etimològiques, hi ha n davant de f en alguns mots com anfractuós, fanfara, fanfarró o Manfred. S’escriu m davant de v en els derivats amb el prefix circum-, com circumval·lació, i en alguns mots com tramvia o triumvirat, i també davant de f en alguns cultismes com èmfasi, emfisema o emfitèutic.

La ressonància velar de la ela Els parlants de català llengua materna se'ls reconeix per les seves eles, pronunciades "cap enrere", tirant a la lletra u. Per això fins i tot hi ha pronúncies com ara "aufals".

La ella es menja la te. ametlla, batlle, espatlla. Es pronuncien "amell-lla", "ball-lle", "espall-ll"

La iodització Res a veure amb el iode. Molt a veure en la conversió no recomanable en llenguatge formal de les elles en is. "paia" per palla.

Problemes amb les erres. Pocs si no es tracta de casos de logopèdia. Pel que fa a l'ortografia, com que en molts mots les erres finals són mudes i no hi ha una norma clara, sovint s'ha de recórrer a la memòria visual per saber si, per exemple "Marc Serradó" s'escriu així o bé "Serrador". Hi ha algunes pistes: 

  • Erra final mot agut: muda

Principals excepcions: 

Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter

Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor; Artur, Empar, Ester, Isidor; autocar, cangur, glamur, vampir; Gibraltar, Singapur, ACNUR

  • En general, l’elisió de la r final no afecta els mots plans ni els esdrúixols. PERÒ: Mantenen la pronúncia de la erra: adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Cèsar, Júpiter, Òscar, Víctor 

CURS 2023-2024 SESSIÓ 5 (8/11/2023)

FRICATIVES I AFRICADES: QUE CORRI L'AIRE

Després de les consonants produïdes per l'oclusió del pas de l'aire (oclusives), avui hem vist les fricatives (en què l'aire passa fregant) i les africades (en què l'aire primer s'obtura i immediatament surt). 

Fricatives: vers (en determinats parlars), jau, gest, xauxa, sencer, zeta, mosso, eficaç, desert

Africades: txec, metge, mitja, potser, dotze.

Remarques

  1. L'escriptura d'aquests sons presenta nombroses variants, que no tractem aquest curs (quan s'escriu s, c, ss, ç...?)

  2. S'ha d'anar amb compte de pronunciar com toca cada paraula que conté aquests sons: xocolata (i no txocolata), veig (i no vec)

  3. És important distingir bé les sonores de les sordes.

    1. Fricatives i africades sordes: xauxa, sencer, mosso, eficaç, txec, potser.

    2. Fricatives i africades sonores: vers (en determinats parlars),  jau, gest, zeta, desert, metge, mitja, dotze.

    3. Tot i que a final de mot siguin sordes, quan la paraula de després comença per vocal o va seguida d'una altra consonant sonora, la sorda es converteix en sonora.

els avis (elzabis)

vaig (vatx) - vaig en cotxe (vatgencontxe)

    1. En els parlars orientals, la v i la b es pronuncien igual. Això no obstant, en alguns enllaços entre mots, apareix aquesta sonora: bolígraf antic.

CURS 2023-2024 SESSIÓ 4 (25/10/2023)

LES OCLUSIVES QUE ENS COMPLIQUEN L'ORTOGRAFIA

Avui hem vist, seguint l'ordre que proposa la Gramàtica de l'IEC, les consonants oclusives; algunes curiositats de les normes que ens proposen per saber com s'han d'escriure en aquells casos en què les parelles p/b, c/g i t/d es pronuncien igual.

Consideracions

  1. Es pronuncien amb una interrupció completa del pas de l'aire. Es diferencien pel punt d'articulació: labial (p/b), dental /t/d) o velar (c/g).

  2. En posició final absoluta, totes les parelles sonen igual (fàstic-càstig). Per aquí plora la criatura.

  3. Només com a curiositat, remarquem que les oclusives, en determinada posició, sonen més suaus que en una altra: la b de boca es pronuncia més 'seca' que la b de saber, més 'suau'. Aquest detall no afecta l'ortografia.

Normativa

Hem vist a classe com les regles per saber, en cas de dubte, si hem d'escrfiure per exemple una b o una p, són confuses i difícils de memoritzar, i també tenen excepcions importants, El millor que podem fer és llegir molt i aplicar la memòria fotogràfica.

Casos més complicats: 

adob, fred; cub, tub, Jacob, fluid, quietud, solitud (i tots els mots acabats en els sufixos -ud, -etud i -itud), Conrad, David; mag, estrateg, pedagog o Hug; club, esnob, Carib, sud, Bagdad, blog, gag o buldog. 

CURS 2023-2024 SESSIÓ 3 (18/10/2023)

MÉS VOCALS I ALGUNA CONSONANT

De la sessió passada ens va quedar a la bossa alguna remarca sobre les vocals:

  1. En alguns casos no fem la vocal neutra: 

    1. Quan després hi va una a (tònica o no) o una e neutra: crear, ideal, peroneal, real, teatre, Leandre, Bearn (però creació, idealisme, realitat, realisme, teatret, àrea, àrees, pàncrees, aleatori, creatinina, neandertal, Oceania [eə])

    2. En alguns mots compostos, que mantenen la pronunciació original: set‑centes; correfoc

    3. Algines paraules noves: dossier, progre, soprano

  2. S'han de fer neutres algunes consonants que, per influència del castellà, les fem tancades: 

Cultismes: base, classe, fase, Egipte [ə]; doctor, complex, Homer [u]

Manlleus: làser [ə]; hotel, piano [u]

Noms propis: Brussel·les, Londres, Balmes, Sitges [ə]; Moscou [u]

  1. En registres informals, a vegades ens mengem alguna vocal. Es pot fer, però només quan parlem en família: 


B(a)rana, p(e)rò, T(e)resa, t(a)ronja...

CONSONANTS

Hem repassat quins són els òrgan bucals que intervenen en la producció dels fonemes, i també alguna de les maneres com es produeixen: impedint del tot el pas de l'aire (oclusius); deixant-ne passar una mica (fricatius), fent sonar les cordes vocals (sonors) o no (sords)... 

CURS 2023-2024 SESSIÓ 2 (11/10/2023)

MÉS SOBRE LES VOCALS

Algunes diferències de les vocals tòniques en diferents variants dialectals: En occidental, les e solen ser tancades, en oriental obertes i en balear neutres:

ab(é)lla ab(è)lla abəlla 

En cas de dubtes, va bé saber que l’obertura de les vocals e i o ([ɛ] i [ɔ]) tòniques és molt freqüent en els mots esdrúixols i en mots plans acabats en consonant.

anècdota abdòmen

Pel que fa a les vocals àtones, a banda del que ja sabem, cal tenir present:

Les úniques vocals que es mantenen en totes les varietats són les corresponents als sons [i] i [u].

En alguerès, la o tancada ([o]) i la o oberta ([ɔ]) es corresponen amb [u] en posició àtona, com en la majoria de parlars orientals, però la e tancada i la e oberta ([e] i [ɛ]) es corresponen amb [a], i no amb neutra ([ə]): prega [é] ‑ pregar [a], perdre [ɛ́] ‑ perdut [a]; embut, sostre [a]. Tot i això, l’alguerès presenta nombroses excepcions i manté les vocals [o] i [e] en posició àtona en molts casos.

En la nostra parla d'aquí, a vegades no fem la vocal neutra:

  1. Quan la e enra en contacte amb una a, sovint no la fem neutra: ideal, creació

  2. Quan és en un mot compost, tampoc: netament, tendrament. amb la o també passa: correfoc

  3. En algunes paraules noves (però amb el temps les acabarem fent neutres): cuter, credo.

  4. Hauríem de fer neutres les e/u d'algunes paraules que ja fa temps que hem fet nostres: hotel, classe, ...


Cultismes: base, classe, fase, Egipte [ə]; doctor, complex, Homer [u]

Manlleus: làser [ə]; hotel, piano [u]

Noms propis: Brussel·les, Londres [ə]; Moscou [u]

CURS 2023-2024 SESSIÓ 1 (4/10/2023)

LES VOCALS I LES CONSONANTS

Hem vist com s'articulen els sons lingüístics, quins òrgans es fan servir i com per a produir els fonemes. La importància del pas de l'aire sense cap obstrucció (vocals) o amb obstruccions (consonants). Per exemple, per fer les consonants m n ny l'aire ens surt pel nas. Per això es diuen vocals nasals. Les r són bategants perquè la llengua, en sortir l'aire, batega; i la rr és vibrant perquè vibra. A la gramàtica hi trobem més detalls. [https://gbu.iec.cat/text/2.4]

Algunes remarques normatives i d'ús de les e/o tòniques

Es pronuncien obertes quan van abans de sufixos com ara ‑i, ‑ic (àton), ‑fon, ‑fil, ‑graf, ‑fag, ‑nom, ‑cron o ‑fob, i en els noms i adjectius amb i (vocal  o semivocal) en la síl·laba següent a la tònica. [ɛ] adulteri, numèric, intèrfon, cinèfil, telègraf [ɔ] consultori, telefònic, esòfag, agrònom, isòcron, xenòfob

Seguida de síl·laba amb i (vocal o semivocal): [ɛ] bacteri, col·legi, dèbil, èxit, misteri; bohèmia, prèvia, sèrie, teia [ɔ] dimoni, dosi, elogi, obvi, somni; heroi, sòbria

En gironí i en part del valencià meridional, la vocal tònica dels mots amb la terminació ‑ència es realitza com a tancada: ciència, innocència, paciència [e]. En gironí, aquesta realització també es troba en altres mots, com nervi, silenci, tebi o Terenci [e]. Es pronuncien igualment amb e tancada en occidental, i presenten una certa vacil·lació en oriental, els mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia [e].

L’obertura de les vocals e i o tòniques és molt freqüent en els mots esdrúixols i en mots plans acabats en consonant. [ɛ]  anècdota, dèspota, gènere, Desdèmona; cèntim, fèmur, pètal, Fèlix, Mèxic (però cérvol, préstec, feréstec, juguéssim, témer [e]) [ɔ] còmode, nòmada, pròstata, Mònica, Òdena, Còrdova; abdomen, lògic, pròsper, rònec, Òscar, Isòvol, Bòsfor (però estómac, furóncol, fóssim, córrer [o])

TALLER CATALÀ 2022-2023-1.pdf

SESSIÓ 26 [14 de juny de 2023]


Imprimir: https://drive.google.com/file/d/1B1yPvJE_U-6MXItuOXVwYa-ZMv58aZF3/view?usp=drive_link



Hem continuat parlant de derivats, aquest cop els referits als topònims i als gentilicis.


Es formen afegint aquests sufixos a l'arrel del topònom:



catal+à

-í, -ina

mallorqu+ina

-enc, -enca

eiviss+enc

-ès, esa

xin+ès

-er, era

brasil+er

-eny, -enya

madril+enya


N'hi ha d'altres, però aquests són els més corrents. 

[+ ampliar: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gentilici]


Aquí la llista completa i ofical  de tots els gentilicisi topònims. resol molts dubtes, com ara el dels noms compostots(Sant Vicenç dels Horts)

https://www.parlament.cat/document/intrade/6281


I aquí un base de dades per a consultar. El Diccionari de topònims i gentilicis http://ca.oslin.org/toponyms.php


I, finalment, una llista dels irregulars


Vic - vigatà

Tremp - trempolí

Terrassa - egarenc (i terrassenc)

La Cerdanya - cerdà (ceretenc en referència als orígens)

Lleida - lleidetà (ilerdenc en referència als orígens)

Mònaco - monegas

CURS 2022-2023

SESSIÓ 25 [7 DE JUNY DE 2023]

  1. [OPTIMOT] En l'àmbit de l'economia el terme renda designa el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. El verb corresponent és rendir, amb el significat de 'produir un benefici o utilitat'. De la mateixa família de mots són l'adjectiu rendible, que fa referència a allò que dona un bon rendiment econòmic, de producció de funcionament, etc.; el nom rendibilitat, 'qualitat de rendible', i el verb rendibilitzar, 'fer rendible una cosa'. Amb aquests significats convé no utilitzar les formes renta i rentable, que en català fan referència només al fet de netejar, ni tampoc les formes rentabilitat i rentabilitzar, que en català no existeixen.

  2. No s'ha de confondre amb especial.

  3. L’adjectiu directiu -iva significa ‘que dirigeix’: junta directiva, comitè directiu, preceptes directius… La forma directiva usada com a substantiu es refereix a la norma bàsica que promulguen alguns organismes internacionals i que han de complir tots els seus membres.. El substantiu directriu és la línia o norma de caràcter general que guia la conducta o l’actuació d’algú o d’algun grup: Van actuar d’acord amb les directrius de la Regidoria de Sanitat.

CURS 2022-2023

SESSIÓ 24 [31 de maig de 2023]

Versió per imprimir: https://drive.google.com/file/d/1Bu1wAVI-Q2Dzy6SnFPysX2kwrHwofo5h/view?usp=drive_link

LÈXIC


Hem revisat els següents mots que, o bé s'assemblen però no volen dir el mateix, o bé es fan servir massa o massa poc (o malament).

Diccionari de la llengua catalanaConsulteu l'entrada esser a la web del DIEC2

CURS 2022-2023

SESSIÓ 23 [24 de maig de 2023]

IMPRIMIR: https://drive.google.com/file/d/178QZCFQqDPND5-8rBwVhAnuvJLKnQIzS/view?usp=share_link


VERBS: CONJUGACIONS I ALGUNS PROBLEMES


Hem fet una classe pràctica sobre la manera de consultar els verbs i la seva flexió en els llibres que hi ha per trobar algunes irregularitats.


Hi ha alguns verbs que els solem conjugar malament. Són, entre d'altres, els casos següents:


ser/ésser

Té tres arrels diferents (soc, ets, fos). Les formes verbals que presenten irregularitats són: 

El participi: estat/sigut

L'imperfet de subjuntiu: fos, fossis, fos, fóssim… (no recomanable: sigués, siguessis…)


Imprimir, imprès (no "imprimit")


Saber (no "sapiguer" ni "sapiguent", sabés (no "sapigués"), sabut (no "sapigut"). Compte que si que està bé sàpiga, sàpigues… (present de subjuntiu)

Amb el verb cabre, igual. Caber (no "capiguer"), etc.


Fer Subjuntiu: faci, facis, faci…  (no "fagis"...)


Donar Subjuntiu: doni (no "dongui")


Hem vist què són els modes i els noms dels temps verbals:


INDICATIU Accions reals

SUBJUNTIU Accions imaginades

CONDICIONAL Accions que depenen d'altres

IMPERATIU Accions obligatòries

INFINITIU Nom del verb

PARTICIPI Accions acabades

GERUNDI Accions duradores


Hi ha un recurs a internet molt nou i molt bo sobre els temps verbals: mireu-lo


https://www.cpnl.cat/gramatica/46/13-els-verbs/nivell/suficiencia-3

CURS 2022-2023

SESSIÓ 22 [17 de maig de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/16UxU43Lo0PYDi48NIeymSdV8Dv48V_kB/view?usp=sharing

IMPRIMIR: https://drive.google.com/file/d/1omzQ6nisopfsc06vU-zM0j_z2xFMTZ9X/view?usp=sharing


ELS VERBS PRONOMINALS

Són aquells verbs que s'usen amb un pronom enganxat de manera imprescindible. Si no el duen, tenen un significat diferent o bé no tenen cap significat. Per exemple, són pronominals:


pensar-se (diferent de pensar)

veure-hi (diferent de veure)

sentir-hi (diferent de sentir)

anar-se'n (diferent de anar)


Alguns, tant és si el porten com si no:


comprar / comprar-se


Alguns només es van servir com a pronominals:


abstenir-se

rebel·lar-se


Però alguns no poden ser mai pronominals


caure

callar

baixar

pujar

(es va caure; calla't d'una vegada!; es va baixar de la bici; puja't al bus.)



CANVIS ORTOGRÀFICS EN EL CANVI DE  NOMBRE O DE GÈNERE


Les formació del plural o del femení a partir del singular o del masculí comporten sovint canvis ortogràfics. Hem d'anar en compte!


examen / exàmens

camió / camions

taula / taules

boig / boja / bojos / boges

heroi /heroïna

abrerencs / abrenerenques

CURS 2022-2023

 SESSIÓ 21 [3 de maig de 2023]

TEXT:https://drive.google.com/file/d/1naVx6Hd6uLAVFKmbITgSCAWshBrsL02f/view?usp=share_link

IMPRIMIR: https://drive.google.com/file/d/1HO7BaFuQa1-etA4CPqWpg_n6qqcrpfW-/view?usp=share_link



ELS VERBS SER I ESTAR


Hem parlat de la reculada que està fent des de fa anys l'ús tradicional del verb ser en la llengua quotidiana.


Els dos casos més rellevants són:


  • Ús d'estar per indicar presència en un lloc:


–Manel, on "estàs"?

–"Estic" a dalt!


  • Ús d'estar per a indicar estats o qualitats permanents, que tradicionalment es fan amb el verb ser.


Aquell home "està" boig

Aquest menjar "està" molt dolent


Si volem preservar l'ús que fa el català d'aquests dos verbs, la millor norma a seguir és: "si es pot dir amb el verb ser, es diu emb el verb ser"


Taula dels usos actualment acceptats dels dos verbs:

CURS 2022-2023

SESSIÓ 20 [19 d'abril de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1x4D3txi8Ib7cdgksSLhfDK7ttPcSEBHM/view?usp=share_link  

Versió per imprimir



LES PREPOSICIONS EN I AMB

(i altres mots que s'hi assemblen)


La confusió entre aquestes dues preposicions està servida perquè parlant s'assemblen molt (perquè es pronuncien amb vocal neutre i perquè la preposició en davant de mots que comencen amb determinades lletres es pronuncia "em"


expert en mecànica


De tota manera, tot i que se'n pot parlar molt, nosaltres ho hem resolt comparant amb el castellà (amb=con).


Això no obstant, hem de mirar d'escriure amb la preposició correcta expressions com ara:


tenir en compte / anar amb compte

pensava en tu / caminava amb tu

no creia en res

Ho divideix en dues parts / ho divideix amb molt de compte


Hi ha un cas molt especial que és font de molts dubtes:


amb relació a 

en relació amb 


Amb relació a (o en ralació amb) tot això, diu la fitxa de l'Optimot: 


La locució amb relació a significa 'pel que fa a, amb referència a, quant a' i 'envers'. Per exemple: 

Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
És respectuós amb relació als seus superiors.

La locució en relació amb significa 'en connexió amb, en correspondència amb'. Per exemple: 

L'estil no està en relació amb l'assumpte.
Posar una persona en relació amb una altra.

Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat 'pel que fa a' es poden considerar sinònimes. Per exemple: 

Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.

Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.

En la pràctica, ambdues se solen fer servir sempre amb el significat de "pel que fa a". Quan la volem emprar en el sentit de "en connexió amb" se sol encertar sempre:

L'estil no està en relació amb l'assumpte / L'estil no està amb relació en l'assumpte

Un altre cas és la confusió dels mots en / em / hem / amb 


En Pere

En definitiva

Em dic Pere

Hem vist en Pere

Amb bicicleta


En definitiva, que em sembla que en Pere va amb bicicleta, perquè l'he vist pedalant.


CURS 2022-2023

SESSIÓ 18 i 19  [29 de març i 12 d'abril de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1YFyY22c5_nK8oWBj1jkB2_CsCbLs5rhl/view?usp=share_link 

Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/1A-g4BN9fVAvkNRNhb50X97yHCuxVzvZx/view?usp=share_link


INTRODUCCIÓ ALS PRONOMS FEBLES (i 3)


Hem fet un repàs als pronoms febles, especialment als pronoms que no existeixen en castellà i que són els que cada dia que passa menys es fan servir, cosa que és molt perjudicial per la llengua, ja que l'acosta cap al castellà. Perdre aquests pronoms és un pas important cap a la dialectaltzació del català. Per això és important que no ens els deixem.


Per treballar aquest i altres temes relacionats amb els pronoms febles, hem proposat de fer aquests exercicis:


https://drive.google.com/file/d/1YFyY22c5_nK8oWBj1jkB2_CsCbLs5rhl/view?usp=share_link


Deixem per a més endavant la combinació de pronoms febles.


COSES A DESTACAR:


  • Els pronoms EN i HI no existeixen en castellà. Representen els complements següents:


EN

Complement directe indeterminat

vull caramels > EN vull

Complement directe partitiu

vull tres caramels > EN vull tres

EN vols?

Dona m'EN dos

Complement de procedència

vinc de cal metge > EN vinc


HI

Complement de destinació

Vaig a Girona > HI vaig

Complement de manera

Camina alegrement > HI camina

Complement predicatiu

Camina alegre > HI camina

Complement preposicional

Es dedica a la filosofia > S'HI dedica


 EL PRONOM EN SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUÏTS PER LA PREPOSICIÓ DE. EL PRONOM HI SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUÏTS PER LES PREPOSICIONS A, EN, PER A. Excepte el complement de manera (Va de bòlit > HI va)


També hem comentat que aquests pronoms no existeixen en castellà, però que si no es diuen en català les frases no s'acaben d'entendre.


Per exemple, aquesta conversa en català és estranya:


– Visc a Olesa. I tu?

– Jo també visc!


En català això vol dir que a la pregunta, l'interlocutor respon que no és mort. Hauria d'haver respost: "Jo també HI visc". (Visc A Olesa). En castellà, el complement circumstancial no se substitueix per cap pronom. Se sobreentén. En català, no. Cal posar-lo sempre.


Finalment, hem assenyalat que el pronom LI substitueix el complement directe (castellà LE), i que el seu plural és ELS / -LOS. Com en castellà, no té gènere.

CURS 2022-2023

SESSIÓ 17  [15 de març de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1eUUrQXjn4q_AKxAUkhNaKS1Nm_2MEion/view?usp=share_link

Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/13_wTiqjwDN933jV2Mrlx8_-4n_Uu1mcC/view?usp=share_link


INTRODUCCIÓ ALS PRONOMS FEBLES (2)


A partir del text de Jané, vam fer una llista de pronoms febles. I ens va quedar, per a la història, una pissarra (vg. foto)


Ho tenim endreçat en el quadre de sota, on cal observar alguns detalls:


  • Hi ha pronoms febles que tenen 4 formes diferents; d'altres, tres. Alguns, dues i alguns una de sola.

  • Prenen determinada forma en funció del seu lloc en relació al verb o en relació a altres pronoms


Per exemple: 


em compra

comprar-me

compra'm

m'ha comprat

CURS 2022-2023 SESSIÓ 16  [08 de març de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1eUUrQXjn4q_AKxAUkhNaKS1Nm_2MEion/view?usp=share_link

Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/1-shp7CSlY_iRiMYBigrCgATU4GBxCRTH/view?usp=share_link


INTRODUCCIÓ ALS PRONOMS FEBLES (1)


Els pronoms febles són(noms que representen altres noms. Etimològicament: "en lloc del nom".

És un resurs que tenen pràcticament totes les llengües indoeuropees per a evitar repeticions innecessàries:


Has vist la Júlia? Doncs quan vegis la Júlia, dius a la Júlia que ja acompanyaré la Júlia al metge jo.

Has vist la Júlia? Doncs quan LA vegis, LI dius que L'acompanyaré al metge jo.


Els PF representen noms que facin funcions d'algun complement del verb, no pas el subjecte.


COMPLEMENT DIRECTE: el, la, els, les, ho, lo, me, te, nos, vos, us, en…

COMPLEMENT INDIRECTE: li, els, los

ALTRES COMPLEMENTS: hi, en


Quan abordem l'estudi dels pronoms febles, va bé de tenir en compte que presenten les dificultats següents:

  • Quin pronom hem de posar

  • On l'hem de posar

  • Com l'hem d'escriure


Exemple:


Fica el cotxe al garatge


Quins pronoms? EL + HI

On? Darrere o davant, depenent de si és una descripció o una ordre: 

EL HI fica / FICA EL HI

Com l'hem d'escriure? L'HI

L'hi fica / Fica-l'hi


CURS 2022-2023

SESSIÓ 15  [1 de març de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1VvFgJF_i3PrQ3w-pzyLl0cCtDtglTQIo/view?usp=share_link

Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/1MISVYNkgCqY7qzwNlc0WtdJK4G2jMnIu/view?usp=share_link

El text que hem treballat avui recull les consultes més sol·licitades els darrers anys a l'aplicació OPTIMOT, i n'hem destacat aquests:


Sinó / si no?

Si en la frase on apareix hi podem treure el no i la frase continua essent comprensible, aleshores és que s'ha d'escriure separat.


Si no vens, marxem / Si vens, marxem

No eren quatre, sinó tres / No eren quatre, si tres


Tan / tant

Davant d'un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s'usa la forma tant davant d'un nom.Tant pot complementar un verb: Màgrada tant que me'l menjaria. En comparacions: tant (Tant tu com jo…)...


Perquè / per què / per a què

Perquè, en respostes: Canto perquè vull

Per què, en preguntes: Per què cantes?

Per a què. Amb quina finalitat: Per a què ho vols, això?


Noteu la diferència:

Per què ho necessites? Perquè em dona la gana 

Per a què ho necessites? Per anar d'excursió


Règim verbal del verb ensenyar

El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En aquest cas, el verb és intransitiu. Així, es pot dir:

La mestra ensenya a/ nen de llegir.

La mestra ensenya a/ nen de llegir

A l'hora de pronominalitzar aquest complement format per una oració d'infinitiu, es fa servir el pronom en. Així, si se substitueix el complement de l'exemple anterior, la frase queda de la manera següent:

La mestra n'ensenya.

Aquest tipus de frases poden dur un complement indirecte, que va introduït per la preposició a i que expressa a qui s'ensenya la ciència, art, habilitat, etc. Per exemple:

La meva germana ensenya a conduir al seu fill.

CURS 2022-2023

SESSIÓ 13  [22 de febrer de 2023]

TEXT: https://docs.google.com/document/d/1FQ8kPEBY_6uyE4aegET0f3lE_EiYoseZ/edit?usp=share_link&ouid=111472002546671833225&rtpof=true&sd=true


Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/1w-ke-EMnkLEuUvFmKV862Q0SIaH1Psbi/view?usp=share_link



Sintaxi

GENS / RES (MOLT / GAIRE)

L'ús d'aquests mots (o l'ún o l'altre) genera dubtes i se solen usar en alguns casos l'ún en lloc de l'altre.

Mirem el DIEC:

Res és un pronom (també són pronoms això, allò…) i significa:

Cap cosa. 

No m’ha donat res. 

És una dona molt valenta: res no l’espanta. 

No han portat res per a mi? 

Sense mai fer res del que els manen.

 ─Què t’ha dit? ─Res


En canvi gens és un adjectiu o adverbi que acompanya un nom o un verb i significa: 

Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició. 

No té gens de paciència. 

Aquests papers, si fa gens de vent, se’ls emportarà. 

No és gens eixerit. 

Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.


El diccionari diu "no existint realment". Per això s'usa només en contextos interrogatius, condicionals o negatius


Per tant, són incorrectes frases com aquestes:


A mi, la música, no m'agrada "res"

Que lleuger que és, no pesa "res"

Una cosa és: No menja res, i una altra: No menja gens


Gens forma part, com a adverbi o adjectiu que és, d'una "gradació" (Moltíssim, molt, bastant, prou, un mica, poc, gens…). En canvi res és directament "cap cosa". Mai no puc canviar cap d'aquells adjectius de quantitat per cap cosa: A mi, la música, no m'agrada cap cosa" (?). Res sempre ho puc canviar per cap cosa: Que han portat cap cosa per a mi?


MOLT / GAIRE


Aquests dos adjectius de quantitat també ens fan patir. Signifiquen el mateix, però:

Compro molt

No compro gaire

No compro molt

Que compres gaire?

Que compres molt?

Ha vingut sense gaires ganes


En frases afirmatives: molt

En frases interrogatives, negatives o condicionals: gaire (i acompanyat de sense

gaire1

[pl. gaires o gaire]


adj. [LC] Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt. 

No té gaires amics. 

No ha posat gaire objeccions a la meva proposta. 

Menjar sense gaire gana.


Lèxic

Aportació del Josep: Si no et portes bé, et donaré un carnet de republicà

CURS 2022-2023

SESSIÓ 13  [15 de febrer de 2023]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1D_Xm11UAEyWU5-uVl8ckwko6Ij5_0csn/view?usp=share_link

Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/16HVVR4rPMmDMzzhk7D6Pzrz1nMGjFBNg/view?usp=share_link

Lèxic

El text d'avui és extret del web de l'IEC i fa referència als criteris per a incorporar, modificar o treure del diccionari alguns mots.

N'hem destacat aquests:

tructicultura (abans truticultura); fumaterra (abans fum a terra), que és el bolet també conegut com a pet de llop; hidrant (alta nova); passavins i sommelier (altes); aixeteria (alta. Abans, a falta de res més dèiem "griferia")...

Podeu trobar moltes més paraules al text.


De la classe anterior: 

senyalar / assenyalar; 

"secar" no existeix, és assecar (assecadora, assecador, etc.); "atravessar" tampoc existeix: travessar.

 Vestuari femení:  enagos, cotilla.

Verbs beure/veure

Compte!

BEURE - BEC - BEGUI - BEGUÉS [ger. bevent; p. p. begut; ind. pr. bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; subj. pr. begui, etc.; subj. imperf. begués, etc.]


VEURE - VEIG - VEGI - VEIÉS [ger. veient; p. p. vist; ind. pr. veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen; ind. imperf. veia, etc.; ind. p. s. viu, veres (o veieres), veu (o veié), vérem (o veiérem), etc.; subj. pr. vegi, etc.; subj. imperf. veiés, etc.; imper. veges (o ves), vegi, vegem, vegeu (o veieu), vegin]


CURS 2022-2023

SESSIÓ 12 [8 de febrer de 2023]

TEXT: https://docs.google.com/document/d/1wWSKna34fD8eet0t4Bum2rhGPgsxexhAtVzdBS0EvdY/edit?usp=share_link

Versió imprimir: https://drive.google.com/file/d/16TT-TDbgMcPd-QWc9iVfarTgi7hJ5XAF/view?usp=share_link



Lèxic

A partir de determinats noms i adjectius podem formar verbs afegint-hi prefixos. També hi ha altres maneres.


El problema que hi trobem és d'interferència amb el castellà, ja que la derivació per prefix varia d'una llengua a l'altra.


Hem d'anar amb compte amb alguns com ara:


cert > encertar (Cast.: cierto > acertar

diví > endevinar (Cast.: divino > adivinar)

fusell > afusellar (Cast.: fusil > fusilar)

bufetada > bufetejar (Cast.: bofetada > abofetear)

Més que cal fer bé:

anivellar, assecar, aconsellar, aconseguir,

TRAVESSAR (ATRAVESSAR)

NOMENAR ≠ ANOMENAR


CURS 2022-2023

SESSIÓ 11 [1 de febrer de 2023]

TEXT: https://docs.google.com/document/d/1-sNCswuDSi97nockebp6hzkgdOnl_PlVLc_kFBf2b-M/edit?usp=sharing

VERSIÓ PER A IMPRIMIR: https://drive.google.com/file/d/14vEF4_mEUrrV-JH0JgPocRYoh2shpPWK/view?usp=share_link


LÈXIC

A la torre dels escacs també se li diu roc, i una sahariana també és una peça de roba (que popularment se la coneix com a "seriana"). Una quaderna  no és el femení de quadern, sinó això del costat.


MORFOLOGIA

VERBS

El text que estem treballant parla del verbs derivats de noms i d'adjectius, i ens adverteix de la "traduccions" errònies que a vegades fem.

admitir > admitir > admetre

florecer > florèixer > florir

interrumpir > interrompir > interrompre 


A banda, hi ha l'expressió "no t'aclares", que no s'ha de de traduir per "no t'aclareixes" (i menys encara per "no t'aclares"), sinó per no t'hi entens ( o no t'expliques)


CURS 2022-2023

SESSIÓ 10  [25 de gener de 2023]

TEXT: 

https://docs.google.com/document/d/1-sNCswuDSi97nockebp6hzkgdOnl_PlVLc_kFBf2b-M/edit?usp=share_link


Versió per a imprimir: https://drive.google.com/file/d/1v5vPcolVpmAgK0EVVY63szyg1fUpOfKp/view?usp=share_link


Lèxic


Hem tracta la qüestió de les expressions genuïnes, seguint el model de l'ús dels verbs témer i mentir, que no cal usar habitualment en comptes de les expressions més genuïnes tenir por, i dir mentides.


Altres de similars:


Fes bondat millor que no pas porta't bé

Treu el cap per la finestra millor que aboca't a la finestra

Posar en marxa > engegar


Hem comentat també les diferents maneres de dir morir-se: dinyar-la, traspassar, deixar.


Altres mots:


Diferència enre el poble  i la pobla (Nucli de població fundat en virtut d’una carta de poblament que concedia certs privilegis)


El post (Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar.)  i la post (Peça de fusta serrada, plana, de secció rectangular, més prima que un tauló, emprada per a fer prestatge) 

CURS 2022-2023

SESSIÓ 9  [11 de gener de 2023]

TEXT: https://docs.google.com/document/d/1iVkH1Yg6cLi1kl4jzeftnzWdMKVCdxbL/edit?usp=share_link&ouid=111472002546671833225&rtpof=true&sd=true


Versió per a imprimir: https://drive.google.com/file/d/1RBgmzxXryc_rdhjM-j0QP85fSjKnDoq3/view?usp=share_link


Lèxic


En aquest text, l'Albert Jane planteja la qüestió de les expressions que, tot i sent correctes, caldria evitar per tal de mantenir-ne d'altres d'equivalents més genuïnes.


No hem de témer res > No hem de tenir por de res


Hem comentat algunes paraules:


  • Pas o passa? Una passa és un pas quan el comptem. Per exemple:Tenim l'hotel a quatre passes. L'Optimot diu:


Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.

El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple: El culpable va fer un pas endavant. Fa els passos tan llargs que no l'atrapo mai.

També es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple: Ha fet un pas en la direcció correcta. Amb aquest programa podràs retocar les fotografies en només tres passos.

A més, apareix en expressions fixades, com ara anar pas a pas, fer el primer pas, fer un gran pas, fer un pas fals, marcar el pas, etc.

En canvi, el mot passa (en plural, passes), es fa servir especialment quan es compta el nombre de passos en una marxa. Per exemple: Tenim l'hotel a quatre passes. Van trobar el cotxe deu passes més lluny.


  • Pestell, llisquet, balda o baldó? Petites diferències. Totes erveixen per dir el mateix: 


pestell


1 m. [IMI] Peça corredora d'un pany que es fa entrar i sortir per mitjà d'una clau o d'un altre mecanisme.

2 m. [LC] [IMI] [AQ] Peça corredora que serveix per a tancar una porta, una finestra, etc.



balda


1 f. [IMF] [LC] Peça plana i llarga fixada al batent d'una porta, d'una finestra, etc., que, fent-la encaixar en un nas clavat al bastiment, serveix per a assegurar-les després de tancades.


baldó


m. [LC] Balda petita, especialment la que va fixada pel punt mitjà.



  • Planter o pedrera? Per referir-se a aquella gent que han estat formats per ser relleuy d'uns altres (futbol, empreses…), cal emprar planter.


Ortografia


Recordatori: Dues dues esses (i per tant, s'han de pronunciar sordes, les parales que conten -gressió, -pressió, -missió o siguin família


Agressió, dimissió. repressió, pressionar, emissora, regressió, agressió, agressiu…


CURS 2022-2023 SESSIÓ 8  [14 de desembre de 2022]

TEXT: https://drive.google.com/file/d/1pTeamlzi6yp56dNVlxz7V83QKC6q5uT5/view?usp=share_link

Versió pdf: https://drive.google.com/file/d/1RBgmzxXryc_rdhjM-j0QP85fSjKnDoq3/view?usp=share_link

ORTOGRAFIA

El text de l'Albert Jané tracta dels dubtes que ens generen les paraules que acaben en t i en d. Com que es pronuncien igual, no sabem del cert amb quina de les dues lletres s'han d'escriure. Tot i que el text se centra en les paraules que acaben en tut, tud, tat, tad, podem recordar com a norma general que:


  • En mots aguts en què el fonema /t/ està precedit de vocal, s’escriu generalment t: fret, salut, estatut.

EXCEPCIONS: S’escriuen amb d:

Alguns mots cultes com ara àcid, alcaid, aldehid, almud, anhídrid, centígrad, fluid, fred, retrògrad, sud.

Alguns noms propis com ara Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid i Valladolid.


  • En paraules agudes en què el fonema /t/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu d o t segons la grafia que presenten els derivats:

rotund < rotunditat

verd < verdós

ALGUNES EXCEPCIONS:

asfalt < asfaltar 

fort < fortor

crèdit < creditor

congènit < congènita


El que explica Jané al text es resumeix en definitiva, tenint clar que s'escriuen amb d els mots femenins formats amb les terminacions cultes -etud i -itud: gratitud, magnitud, mansuetud, quietud, sol·licitud, etc.


(Atenció, però, a la paraula virtut, que no forma part d’aquest grup.)


IMPORTANT: algunes paraules les escrivim malament perquè les pronunciem malament: 


soletat

soledad

soletad

solitut

soledat, solitud


fosquetat

fosquedat


claretat

claredat


sequetat

sequedat


LÈXIC


MASCULINS I FEMENINS

Alguns arbres tenen forma masculina i femenina, indiferentment:


Figuer ‑ figuera,

 nesprer ‑ nesprera,

 oliver ‑ olivera, 

perer ‑ perera, 

pomer ‑ pomera, 

presseguer ‑ presseguera,

pruner ‑ prunera,

meduixer - meduixera

CURS 2022-2023

SESSIÓ 6  [16 i 30 de novembre de 2022]

Versió pdf: https://drive.google.com/file/d/1Ixt5n6jLvOgm7dsJXlSm8upiKHRVRSui/view?usp=share_link


ORTOGRAFIA


Dues sessions amb poqueta assistència, però profitoses. Una l'hem dedicada a aquest article de l'Albert Jané:


https://drive.google.com/file/d/1Y7wprwIWVnBlbUC3WNERFTDywAmmgOgV/view?usp=share_link


Llegiu-lo. És sobre les dièresis en les formes verbals.


El més important que ens hem de quedar al cap:


Hi ha una norma que, per estalviar-nos d'escriure tantes dièresis, ens hem de saber (tot i que potser ens estimaríem més posar les dièresis que no pas haver de recordar quan no cal posar-les per raó d'aquesta norma)


INFINITIUS, GERUNDIS, FUTURS I CONDICIONALS, (així com els mots compostos amb un prefix, no cal que hi escrivim la dièresi.) NO DUEN DIÈRESI.


També cal destacar que hem de recordar d'escriure-la en aquelles formes verbals en què cal, com per exemple, en els subjuntius d'alguns verbs en què la lletra i no forma diftong:


creï

afiliïs

incloïa

…

I especialment en els verbs de la 3a conjugació, al present i a l'imperfet d'indicatiu. COMPTE QUE, QUAN HI POT ANAR ACCENT, L'ACCENT TÉ PREFERÈNCIA.


condueixo

condueixes

condueix

CONDUÏM

CONDUÏU

condueixen



CONDUÏA

CONDUÏES

CONDUÏA

CONDUÍEM

CONDUÍEU

CONDUÏEN


També hem comentat alguns aspectes de


LÈXIC


Han aparegut novetats al DIEC i n'hem comentat algunes:


https://dlc.iec.cat/pdf/Actualitzacio_2022_2_definitiu_penjat.pdf


Destaquem:


cisgènere 1 adj. i m. i f. Que s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer d’acord amb el seu aparell reproductor. 2 adj. Relatiu o pertanyent a les persones cisgèneres. 

feminicidi m. Crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella. 

igualat -ada adj. En què la diferència entre els adversaris és molt petita, s’aplica a una competició o a un enfrontament. És un partit molt igualat, que no s’acabarà de decidir fins als darrers minuts. Era de preveure que la lluita fos igualada, però no va ser així.


Algunes, moltes, paraules han "augmentat" el seu significat. Un exemple (n'anirem veient més els propers dies):


aparcament 1 m. Acció d’aparcar; l’efecte. 2 m. Lloc a propòsit per a aparcar vehicles.


Ara, a més, significa: 


aparcament 1 m. Acció d’aparcar; l’efecte. 2 1 m. Espai on es pot aparcar un vehicle. Buscar aparcament, trobar aparcament. 2 2 m. Lloc destinat a aparcar-hi vehicles. Deixo el cotxe a l’aparcament subterrani del mercat. 


(Així ens podem estalviar de dir "pàrquing" si volem)





CURS 2022-2023

SESSIÓ 5  [9 de novembre de 2022]

Versió pdf: https://drive.google.com/file/d/1b7HJcm8_MLR-En2RTjY5VnR4TI6jRdzA/view?usp=share_link


ORTOGRAFIA


Hem repassat els accents, a partir de veure com és que sovint, per error, accentuem algunes paraules planes acabades amb en (examen, dictamen) i altres no (tenen, proven), i hem arribat a la conclusió que passa perquè examen  i dictamen, sí que, en plural s'accentuen. I no és habitual que una paraula s'accentuï en plural i en singular, no.


examen / exàmens

dicamen / dictàmens

origen / orígens

abdomen / abdòmens

certamen / certàmens


Hem repassat les regles d'accentuació:


CURS 2022-2023

SESSIÓ 4  [2 de novembre de 2022]

Text: https://www.vilaweb.cat/noticies/avui-parlare-de-genere-opinio-carme-junyent/

Versió pdf: https://drive.google.com/file/d/1sWze79YpDo-Z4--1VBEGehv6HBE1sMh7/view?usp=share_link


Ortografia

Alguns mots dupliquen la lletra d:


addenda

addicció

addició

addicional

addicte

addictiu

additiu

adduir

drogoaddicció

drogoaddicte

 

Recordatori accents diacrítics:

 

[font: Optimot]

 Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Amb l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans la llista de mots que porten accent diacrític es va reduir a quinze monosíl·labs d'ús freqüent:

bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció

be: 'anyell', nom de la lletra b

déu: 'divinitat'

deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser

es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural

mà: 'part terminal del braç'

ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'

mes: 'una dotzena part de l'any', participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'

mon: possessiu

pèl: 'vellositat'

pel: contracció de per + el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, 'quid d'una qüestió'

que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

sé: verb saber

se: pronom feble

sí: adverbi afirmatiu, 'afirmació'

si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, 'interior'

sòl: 'superfície del terreny'

sol: astre, nota musical, 'sense companyia', verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser

son: 'acte o ganes de dormir', possessiu, verb sonar (balear)

té: verb tenir

te: pronom feble, 'arbust' i 'infusió', nom de la lletra t

ús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès)

us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort

vos: pronom feble

 

Conserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

En canvi, seguint la nova Ortografia catalana de l'IEC, no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s'han escrit amb diacrític ara s'escriuen sense, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

És acceptable l'ús discrecional de l'accent diacrític en parells homògrafs que no duen accent gràfic, en contextos que puguin presentar ambigüitat, especialment en fragments aïllats, com ara titulars o etiquetes. Per exemple: S'han trobat óssos a la vall de Cardós, Cafè mòlt natural. I també, per les mateixes raons, en transcripcions d'usos metalingüístics, de textos paleogràfics, dialectals, etc. 

 

Morfologia


Masculins i femenins

Diferenciar: coc / coca; conc / conca


Adjectius

Recordatori que els adjectius que en castellà fan el masculí/femení o/a, en català fan e/a

digno / digna

digne / digna

culto / culta

culte / culta

Encara que en català central sonin igual


En canvi, els adjectius invariables en català també ho són en castellà

cèlebre, salvatge, lliure…


Només hi ha una excepció important: 

cast.: pobre / pobre

cat.: pobre / pobra


Lèxic


Expressions catalanes per no oblidar:

a ulls clucs

si més no

veure-s'hi amb cor

de franc

si us plau (sisplau)


CURS 2022-2023

SESSIÓ 3  [19 d'octubre de 2022]


Text: https://www.vilaweb.cat/noticies/avui-parlare-de-genere-opinio-carme-junyent/

Versió pdf: https://drive.google.com/file/d/1VsN-ILc1L_-JEyITrLaQtkljrxQjFQWm/view?usp=sharing


Hem continuat veient alguns masculins i femenins: el canalla/la canalla; el canal/la canal; etc. del text de referència d'aquestes primeres classes, i hem repassat una mica de 


Morfosintaxi


Formació del plural

Diversos casos

  1. Afegint una s : 

cansat - cansats


OBS: Si el mot acaba en a àtona, aquesta -a àtona final esdevé -e- seguida de la marca de plural -s: amiga ‑ amigues, casa ‑ cases, poeta ‑ poetes, la ‑ les, aquesta ‑ aquestes, alguna ‑ algunes.

  1. Els mots aguts acabats en vocal solen fer el plural afegint -ns,

pa - pans, bo - bons


Això passa perquè aquests mots tenen la n en la seva arrel i en fer el singular la perden. Fixem-nos com la ena surt arreu:  


pa, panarra, panera, panificadora…

bo, bondat, bona, bonhomia, bondat…


Podríem dir, doncs, que en realitat el singular "perd" la ena. Generalment els catalanoparlants flexionem bé els plurals, però convé saber que hi ha paraules agudes acabades en vocal que no afegeixen la ena:


cafès, sofàs…

… que no tenen enes per enlloc.

  1. Paraules que acaben en alguna d'aquests lletres: s, ç, x [ks], ix, tx i ig


Com que acaben amb un so semblant a la essa, se'ns presenta un dilema. No n'hi ha prou a afegir directament la essa, sinó que hi posem una o pel mig si el mot és agut:


comerç ‑ comerços, desig ‑ desitjos, despatx ‑ despatxos, fax ‑ faxos, feix ‑ feixos, gos ‑ gossos, pis ‑ pisos,  sondeig ‑ sondejos,  baix ‑ baixos, boig ‑ bojos, dolç ‑ dolços, fix ‑ fixos, gavatx ‑ gavatxos, gris ‑ grisos, lleig ‑ lletjos o ros ‑ rossos.


Cal fixar-se que, dels acabats en essa, com ara gos o gris, n'hi ha que dupliquen la essa (gossos) i n'hi ha que no (grisos).


Els acabats en -ig poden fer el plural afegint només la essa, però és optatiu:


desig - desitjos o desigs


Si la paraula no és aguda, s'hi afegeix la essa directament:


índex - índexs


[De l'Optimot]:

Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs; apèndix i apèndixs; clímax i clímaxs.

  1. Paraules que acaben en -sc, -st, -xt [kst] i -sp 


Aquestes també a vegades ens fan rumiar, però generalment ho fem bé:


bosc ‑ boscos, arbust ‑ arbustos, context ‑ contextos i gesp ‑ gespos, i d’adjectius com fresc ‑ frescos, adust ‑ adustos, mixt ‑ mixtos i cresp ‑ crespos.


També, sobretot abans, es fan aquests plurals afegint només la essa (sense la o). Si no és que esteu fent poesia, no cal que digueu:


boscs, arbusts, …



  1. Els noms i els adjectius invariables quant al nombre

Els que acaben en s no presenten variació gràfica (el llapis ‑ els llapis, el dilluns ‑ els dilluns); Els que acaben el singular en ç (i són femenins) o en x afegeixen una -s en la forma del plural: la falç ‑ les falçs, l’índex ‑ els índexs.

i els compostos com ara: comptagotes, guardamobles, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, portaavions, rentaplats, somiatruites, trencaclosques.


  1. Els noms "defectius"


Diu la gramàtica:


Els noms defectius són aquells que s’empren d’una manera preferent o exclusiva bé en plural, com les tisores o les ulleres, o bé en singular, com  la generositat, el sud, el tacte o la trigonometria.

a) Són morfològicament defectius quant al singular els anomenats pluralia tantum, això és, els noms que només tenen forma de plural, encara que semànticament es puguin referir a una única entitat. Són habituals en aquells casos en què el nom fa referència a un tot que conté dues parts iguals. Sovint es tracta d’eines: alicates, pinces, setrilleres, tenalles (o estenalles), tisores (o estisores), ulleres. També s’observa en peces de roba: calces, calçotets, pantalons, sostenidors (tot i que, amb el mateix significat, també és possible pantaló, menys usual). En altres casos, menys sistematitzables, són noms que fan referència a entitats amb un component de pluralitat més o menys definit: acaballes, afores, annals, envolts, escacs, escarafalls, escombraries, exèquies, farinetes, llimbs, postres, queviures, tovalles (o estovalles), voltants.

No formen part d’aquest grup els noms de valor genèric o col·lectiu informació o rodalia, els quals no s’usen en plural sinó en singular en casos com la informació d’un diari o un tren de rodalia.

b) Són defectius quant al plural els anomenats singularia tantum, noms en què la singularitat forma part del seu significat, com els noms de moltes ciències o arts (l’àlgebra, la botànica, la física), els que designen els sentits (l’oïda, l’olfacte), els que designen els punts cardinals (l’est, el nord) i els que designen entitats abstractes (la bondat, la fam, la fe, la saviesa, la set) o corrents artístics o de pensament (el dadaisme, el marxisme, el modernisme, el socialisme). També són singulars els noms d’entitats úniques (el món, el paradís, però mons possibles/paral·lels, paradisos fiscals) i noms de valor col·lectiu (la gent, la humanitat; notem, però, do de gents).

En el cas dels noms abstractes, hi ha la possibilitat que alguns prenguin forma de plural, sempre que es produeixi un canvi de significat que els converteixi en noms concrets: Detesto la maldat (‘qualitat de qui és dolent moralment’), però Van cometre moltes maldats (‘acció dolenta’); La seva bogeria no es pot curar (‘estat de qui és boig’), però Si no para de fer bogeries, perdrà el respecte de tothom (‘acte o paraula de boig’). D’una manera similar, els noms no comptables (farina, informació, vi, xocolata) tendeixen a no tenir plural quan s’utilitzen pròpiament com a no comptables, però si es reconverteixen en comptables s’obre la possibilitat d’usar-los en plural: Hi ha la creença popular que la cervesa ajuda a la lactància materna, però Es va prendre dues cerveses durant el dinar.   


CURS 2022-2023

SESSIÓ 2  [12 d'octubre de 2022]


PDF: https://drive.google.com/file/d/1MtToEMHR-7PV4c2l3Y_0NFDIZZlkwIqD/view?usp=sharing


Lèxic

Algunes frases fetes:


Aquest ja és a Armènia (lluny)

Toca el dos que el tres ja és fora

Matem-ho a ral (deixem-ho aquí, no discutrim més)


Parelles que no es porten bé:


secar - assecar

assecar - eixugar


Sobre aquests quatre verbs se n'ha escrit molt:


Del DCVB:


ASSECAR o SECAR v. tr.

"secar" no és admès al DIEC

|| 1. Fer tornar sec un cos, traient-ne el suc de què està penetrat; cast. secar. Tots los accidents de la ànima, exceptat goig e alegria, sequen lo cors de la humiditat raigal, Genebreda Cons. 15. Aquell encoratjador somriure, com un sol, va assecar la rosada dels ulls, Massó Croq. 141.—a) refl. Tornar sec; cast. secarse. La rosada s'asseca damunt les flors, Cases A., Poes. 45.

|| 2. Exposar a l'acció del sol o de l'aire una cosa humida, per fer-la tornar seca; cast. secar. Pot hom draps lauar, canejar, secar, fems posar, Cost. Tort. I, ii, 4. Dos canats... de sequar [sic] figues, doc. a. 1523 (Alós Inv. 36). Posen a secar els morats esportins, Rosselló Many. 143.—a) intr. Estar exposat al sol o a l'aire per perdre la humitat. De les fruites saboroses y les figues qu'hi ha secant, Ruiz Poes. 74.

|| 3. Matar o llevar el vigor vital a les plantes per l'acció de la calor o del fred massa rigorós; cast. secar. Si van per l'hort, | los arbres sequen, Spill 9699.—a) intr. o refl. Perdre tot el vigor vital fins a quedar com mort. Les tues mans te sequen, Cost. Tort. IX, xxx. Decontinent la mà dauant tots se li secà e tornà sema, Vida St. Honorat, II. Gos li clau los penjadors,... o en la fesa de huna post | penjats li sequen, Coll. Dames 325.

|| 4. Matar repentinament. Dragons, cerastes, àspits, dels quals l'ullada asseca, Atlàntida viii.—a) refl. Morir-se (Mall., Men.). Se secaren casi totas las llimoneras, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).

    Fon.: əsəká, səká (pir-or., or., men.); aseká (occ.); seká (Gandesa, Tortosa); asekáɾ (Val.); səсá (Mall.).

    Conjug.: regular segons el model de cantar.

    Var. ort. ant.: cecar (doc. a. 1523, ap. Alós Inv. 32).

    Etim.: del llatí sĭccāre, mat. sign.



EIXUGAR v.

|| 1. tr. Assecar una cosa humida llevant-ne el líquid que conté o que hi està adherit; cast. secar, enjugar. a) Assecar una cosa passant-hi quelcom que s'emporti la humitat. Hauia en custuma de axugar los ulls cant plorauen per la tristícia en què esser solia, Llull Gentil 299. Rentareu-li los porrets ab vi calent... e aprés axugau-la ab un drap de li, Dieç Menesc. i, 10 vo. E quant axirets del bany exuguats-vos ab drap prim de li, Flos medic. 160 vo. Ei, que m'esquitxes!—Calla: ja t'aixugaré jo, Massó Croq. 69.—b) Assecar una cosa mullada fent que s'evapori l'aigua o altre líquid que la recobreix o amara. La folla fembra caech en la aygua... e dementre que la folla fembra torcia e axugaua sos vestiments, Fèlix demanà al clergue aquella fembra on anaua, Llull Fèlix, pt. i, c. 7. Per calfar, cuynar e exugar la roba, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Un pescador qui en aquell arenal los filats axugave davant aquest vell temple, Alegre Transf. 45.—c) Buidar un recipient del líquid que conté; exhaurir. «Un rupit amb una gerra | volia eixugar la mar; | i un tord el va renyar: | vós voleu negar la terra!» (cançó pop. Men.). Una paraula aspriva | pot eixugar per sempre la font viva | de la maternitat, Alcover Poem. Bíbl. 65. Eixugar-se una font, un riu, etc.: assecar-se, perdre tota l'aigua que duien. Durant los grans calors del estiu, certes fonts se axugan, Lacavalleria Gazoph. Si torna a obrir la boca lo monstre, el mar s'eixuga, Atlàntida ix. Eixugar una ovella, una cabra, una vaca, etc.: treure-li tota la llet. Eixugar-se (les ovelles, cabres, etc.): perdre totalment la llet.

|| 2. tr. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut; cast. secar, enjugar. Si són prenyades... | may no parixen, | ans se'n desixen | polidament, | sabidament | la let s'exuguen, Spill 5497. Venç a tu mateix... e exugant les làgremes fes loch a les mies paraules, Curial, ii, 147. Axugar ab una tela la suor de la cara, Lacavalleria Gazoph. M'axugava es brou ab so torcaboques, Ignor. 73. Eixos plors sols tenen cura | si per vós són eixugats, Llorente Versos, i, 130.

|| 3. per ext., Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo; cast. limpiar. Axugar les coses brutes y humides, fregant, Lacavalleria Gazoph. Aprés d'eixugar son piano, Pons Com an., 77.

|| 4. intr. Perdre la humitat, especialment per evaporació; cast. secarse. «La roba ja ha eixugat». «Fa el temps humit, i la roba no eixuga».

|| 5. intr. fig. Cessar, acabar d'una cosa, sortir-ne definitivament (Empordà, Men.); cast. acabar. «No n'eixugarem mai»: no en sortirem, no ens n'alliberarem (Llofriu). «Ell no eixugam, de malalties!» (Men.). Es matrimoni anava mal avingut; sa gràvia de capçal no hi aixugava: en part perquè sa dona comandava, Camps Folkl. ii, 13.

|| 6. tr. fig. Exhaurir, consumir totalment (Mall., Men.); cast. agotar. Que a més d'axugá ses bosses perden ses ànimes, Ignor. 73. És que t'atropelles massa, i ja hu crec que t'aixugues ets esperits!, Alcover Cont. 524.

|| 7. absol., en terminologia marinera: Fer arribar a trenc d'aigua els arts de pescar, estirant-los des de terra (Empordà). «Apa, mions, que aviat eixugarem!»«Tira, nois! Eixuga, eixuga, que sa bossa és plena!» (St. Feliu de G.).

    Loc.—a) No eixugar per sol que faci: no reeixir en res, tenir mala sort o mal resultat en tot allò que s'emprèn.—b) Eixuga't, que sues!: es diu a un que ha dit una cosa que tothom sap, que no calia dir-la perquè es donava per sabuda.

    Refr.—a) «Roba, per què no t'eixugues?—Dona, per què no em bellugues?»: es diu perquè la roba estesa s'ha de girar algunes vegades perquè el sol la prengui bé de per tot (Segarra, Urgell).—b) «Tant com ne plou, el vent n'eixuga» (or., occ.); «Tant com hi plou, es vent ho eixuga» (men.): es diu parlant de gent que despèn tot el que guanya.

    Fon.: əʃuɣá (pir-or., or., bal.); aјʃuɣá (occ.); eјʃuá (Benassal); aјʃuáɾ (Val.); aјʃuɣáɾ (Alcoi); əʃuʝá (Palma, Manacor).

    Conjug.: regular segons el model de cantar.

    Sinòn.:— || || 1, 2, assecar, secar.

    Antòn.: banyar, mullar.

    Etim.: del llatí exsūcare, mat. sign. || 1.



"En català tenim aquests dos verbs que s’usen a vegades erròniament com a sinònims, però que, de fet, no ho són. Assecar és simplement ‘fer que una cosa esdevingui seca, perdi la humitat’. En canvi, eixugar té un significat molt concret que és ‘llevar la humitat, l’aigua (d’una cosa molla)’. De fet, usem assecar quan la humitat és inherent a la substància, mentre que emprem eixugar quan aquesta humitat li ha estat afegida. Així, diem eixugar-se les mans, la cara, etc.; també estenem la roba al sol perquè s’eixugui. Un eixugamà (o eixugamans) és un estri per a eixugar-se les mans. Hi ha també altres usos anàlegs de eixugar com eixugar-se la suor, les llàgrimes, etc.; fins i tot diem eixugar-se la boca. Diferentment diem que una font s’asseca o que certs productes alimentaris es deixen assecar per a aplicacions posteriors. No hem de confondre, doncs, un assecador amb un eixugador. Hi ha eixugadors de mans, de cabells, etc., casos en què no és propi anomenar-los assecadors, ja que aquests són sobretot aparells industrials destinats a assecar diferents productes."


[Eugeni Reig. Llengua Nacional núm. 52]


pujar o apujar



DCVB


PUJAR (i dial. puiar). v. intr. o tr.: cast. subir.

I. intr. o tr.

|| 1. a) intr. Passar a un lloc més alt; anar de baix a dalt. Hom puja per los jusans escalons als subirans, Llull Cont. 326, 1. Al matí .. pugen les vapors de la terra a ensús, Llull Felix, pt. 3, c. 3. Farà puyar al cap de la torra dos o tres hòmens seus, Commem. 142. No puygs en cambra, e no cauràs d'escala, Jahuda Dits, c. 67. Altres són portats entorn ab grans rodes e pujen amunt e devallen continuament, Metge Somni iii. Al cel só pujada, Villena Vita Chr., c. 26. Segueixo pujant per una regió pedregosa, Massó Croq.

DIEC

pujar


1 1 v. intr. [LC] Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt. Pujar dalt d’un campanar, d’una muntanya. Pujar en un arbre. Un camí que puja.


APUJAR v. tr.

Posar més amunt; cast. subir. Enguan que haestme apuiat en tro ha CCL sol[idos], doc. a. 1257-1269 (Pujol Doc. 30). a) refl. Anar o posar-se més amunt; cast. subir. Les branques se varen apujar y sols va quedar vinclada la del cantó, Catalana, 3-XI-1923. V. pujar.

    Fon.: əpuʒá (Llofriu, Ripoll).

    Etim.: del llatí *appŏdĭāre, mat. sign.


DIEC

apujar


1 v. tr. [LC] Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l’ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l’abric.

2 v. tr. [LC] Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la calefacció. No apugis tant la ràdio, que em molesta.

3 v. tr. [LC] Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Apujar els preus. Li han apujat el sou. S’han apujat les tarifes dels transports públics.


Aquest article serveix igualment per pujar/apujar:

NÚRIA PUYUELO https://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/514711-abaixem-el-cap-i-baixem-del-tren.html


Diumenge el bisbe de Solsona, Xavier Novel, explicava en una entrevista en aquest diari que s'havia abaixat el sou per donar exemple als feligresos. Els catalans ens podem abaixar el sou o ens el poden fer abaixar, però no ens el baixem mai.

Sovint els verbs abaixar i baixar s'usen incorrectament per influència del castellà, que els tradueix tots dos com a bajar. Abaixar significa fer abaixar una cosa. Per tant, diem que abaixem el cap, l'esquena, els braços i la vista. A la nit abaixem les persianes, els comerços abaixen els preus per rebaixes i abaixem el volum de la ràdio perquè no es queixin els veïns. El verb abaixar també té els significats d'“humiliar, privar (algú) de la seva dignitat” i de “desafinar tot fent més baix el to” (“el cantant s'ha abaixat molt”). També existeix l'expressió “abaixar veler”, que significa cedir en una discussió o en una baralla (“tot el dia que es barallen però al final sempre abaixen veles”). Per tant, el verb baixar l'hem de reservar per referir-nos a l'acció d'anar de dalt a baix (“he baixat del tren, “he baixat amb ascensor”, “he baixat la muntanya corrent”) o per portar una cosa de baix a dalt (“baixa la roba estesa del terrat”, “baixa la capsa de dalt de l'armari”). Aquest verb no pronominalitza, és a dir, no podem dir “baixa't de l'esglaó”, sinó “baixa de l'esglaó”, i només es pot fer servir baixar-se quan parlem de descarregar-se continguts d'internet.



SESSIÓ 1  [5 d'octubre de 2022]

Versió pdf: https://drive.google.com/file/d/1xJ4HS-jnvOA00bfuhEtfx2Jm3zdgx01n/view?usp=sharing

Text: https://www.vilaweb.cat/noticies/avui-parlare-de-genere-opinio-carme-junyent/


Ortografia

Hem repassat una mica els accents, especialment el cas de les ò. 

Cal recordar sempre: això, allò, però.

Lèxic

El text que hem treballat és un seguit de parelles de masculins i femenins que de ben segur ens aixemplaran el nostre diccionari personal. Destaquem aquí les parelles més sorprenents:


el balcó / la balcona

el bateria / la bateria

el branc / la branca


balcona1 f. [LC] [AQ] Balcó gran.2 f. [LC] [AQ] Balcó en què la plataforma inclou dues o més obertures.bateria1 1 f. [LC] [DE] Parapet, mur, etc., d’una fortificació on està emplaçada l’artilleria. Les bateries de Montjuïc.1 2 f. [LC] [DE] Conjunt de peces d’artilleria situades en un indret per a fer foc a l’enemic.1 3 f. [LC] [DE] Grup de canons d’un vaixell de guerra. Bateria de babord. Bateria de tir ràpid.1 4 f. [DE] En els antics velers de guerra, andana de canons emplaçats en una mateixa coberta.2 f. [LC] [DE] Unitat tàctica d’artilleria, que es compon de quatre o sis peces, dels artillers i del material accessori. Entraren en acció dues bateries de muntanya.3 1 f. [LC] [EI] [EE] Conjunt d’aparells, de màquines, de dispositius, etc., similars, disposats l’un al costat de l’altre i generalment connectats per a sumar llurs accions. Bateria de calderes, de retortes, de condensadors. Bateria de martells, de pilons.3 2 f. [LC] [JE] Sèrie de llums col·locats a la vora anterior del pla de l’escenari.3 3 f. [EI] Aparell que consta d’una sèrie de parts similars. Bateria de dinamos.3 4  [LC] [EI] [EE] bateria elèctrica Reunió de piles, de botelles de Leiden, etc.3 5  [EE] bateria d’acumuladors Agrupament d’acumuladors connectats en sèrie o en paral·lel.3 6  [AGR] bateria de gàbies Disposició en fileres de les gàbies en els locals destinats a l’explotació d’aviram o de conills.4  [LC] en bateria loc. adv. De manera que una sèrie d’objectes similars siguin paral·lels lateralment. Aparcar en bateria.5 1 f. [LC] Articles de metall, especialment d’aram o coure batuts.5 2  [LC] [ED] bateria de cuina Conjunt dels estris que serveixen per a fer el menjar.6 1 f. [LC] [MU] Conjunt d’instruments de percussió d’una orquestra, d’una banda o d’un grup.6 2 f. [MU] Instrument de percussió compost, que consta generalment d’un o diversos tambors petits, d’un tambor gros que es fa sonar amb un pedal i d’uns platerets.6 3 m. i f. [MU] [PR] Persona que toca la bateria.7 f. [MU] Fórmula figurada d’execució d’un acord arpegiat, la qual es repeteix durant diversos temps o diversos compassos.branc1 m. [AGA] [AGF] [BO] [LC] Branca 1 i 2.2 m. [AGA] [LC] Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.3 m. [TRG] Tram viari de no gaire longitud que fa d’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es connecten a diferent nivell.(allò que avui en solem dir "ramal" o enllaç, o fins i tot sortida)branca1 1 f. [AGA] [AGF] [BO] [LC] Divisió i subdivisió de la tija d’una planta i, en particular, del tronc dels arbres.1 2 f. [LC] [MD] per ext. Les branques d'una artèria, d'una vena. Les branques d'una família són les diferents famílies eixides d'un tronc comú. Les branques d'una ciència, d'un art, de la indústria.1 3 f. [FL] En ling., línia que uneix dos nodes en un diagrama arbori.2 1 f. [LC] Braç 4 1. Un canelobre de tres branques. Les branques d’una cadira.2 2 [LC] branques de les ulleres Les dues peces amb què es recolzen a les orelles.3 f. [AQ] [AR] [LC] Brancal 1. La branca d’un portal.4 f. [MT] Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.

CURS 2021-2022

30 sessions. Els dimecres de 15:30 a 16:45 h. Previsió fi de curs: 25 de maig 2022
Mètode: lectura de textos escollits i resum gramatical.

CARPETA COMPARTIDA: https://drive.google.com/file/d/1PZ2g-bBlkG1DcS5hfSNCaPymPgPkB1y8/view?usp=sharing

11 DE MAIG DE 2022 [SESSIÓ 24]


Versió PDF

 

 

Text: https://drive.google.com/file/d/1l1n3WNqemAOcXT_79LAUpKc2rBIzLHO3/view?usp=sharing

 

Ortografia

 

Recordatori: són (verb) porta accent. Soc no en porta mai.

 

Mofologia

 

Aficionat. També es pot dir afeccionat.

 

Cal mantenir la diferenciació entre tastar i provar

 

El plural de reflex és reflexos (com text/textos, complex/complexos) i no pas "reflexes".

 

Sintaxi

 

  • Abús de possessius. Els possessius meu, teu, seu, etc. només es diuen quan són necessaris. En català es fan servir molt menys que en castellà:

 

He anat a veure la meva mare > he anat a veure la mare

Em fa mal el meu peu > em fa mal el peu

 

  • Per què / per a què. Cal no confondre'ls.

 

Per què ho vols? Perquè em dona la gana (motiu)

Per a què ho vols? Per fer el dinar (implica finalitat, objectiu)

 

  • "Tot i així". És preferible així i tot o tot i això

 

La traducció del "lo" castellà a vegades no es pot fer amb allò. Quan després hi ve un adjectiu, no és recomanable:

 

…si tot allò dolent que té… > si totes les coses dolentes que té…

Allò bo és que no costa diners > el que té de bo és que no costa diners

 

 

 



4 DE MAIG DE 2022 [SESSIÓ 21, 22 I 23]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1OP8Y2Zrxks-Ik6EO7phPte2_Y6ZWl5JP/view?usp=sharing



 



6 D'ABRIL DE 2022 [SESSIÓ 20]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1YLucVA_Pbano-OTixcNfRhhOWX3ZlUi7/view?usp=sharing


Estem treballant aquest text: 

 

https://drive.google.com/file/d/1UANM8KNwef7vT2zFy33dqQJxMaZKyjO3/view?usp=sharing

 

 

Ortografia i morfologia

 

  • Hem recordat que l'adverbi de lloc darrere no s'ha de confondre amb l'adjectiu (que té un matís temporal) darrer (darrers, darrera, darreres). L'adverbi s'escriu sempre amb e final.

 

Posa't darrere

Va actuar la darrera

 

  • Compte amb el mot vessant, que té significats diferents segons sigui en masculí o en femení.

 

El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:

El vessant nord de la muntanya és rocallós.

 

En canvi, si es refereix a una teulada, tant podem dir-ho en masculí com en femení.

Van reparar les vessants de la teulada.

Van reparar els vessants de la teulada.

 

I si parlem en sentit de "faceta", igualment:

Els debats sempre tenen diverses vessants.

Els debats sempre tenen diversos vessants.


  • Afició o afecció? Tant és, sempre que parlem d'interès per una activitat i no d'una malaltia.

Té afició a l'òpera / té afecció a l'òpera

  • "de que" ("una prova de que…") no s'hauria de dir en llenguatge estàndard. Parlant col·loquial hi ha qui diu que s'hauria d'admetre. Feu el que vulgueu.

 

  • Recordatori: conte, contista, contacontes, compte! compte corrent, ves amb compte, la ciutat Comtal, el comte de Queralt conta contes amb molt de compte per no equivocar-se.

  • Recordaori: amb D: escassedat o escassetat / soledat o solitud (però no "soletat" ni "solitut"

 

  • Gaire o molt o massa? Gaire en frases negatives, condicionals o interrogatives. Molt en frases enunciatives.

No tinc gaire gana

Tens gaire gana?

Si tingués gaire gana…

Tinc molta gana

 

30 DE MARÇ DE 2022 [SESSIÓ 19]


VERSIÓ PDF: 

https://drive.google.com/file/d/1DN5Po4VBLJQZ-DhuPvxJGzdSmX4YDV9K/view?usp=sharing


Estem treballant aquest text: 

 https://drive.google.com/file/d/1UANM8KNwef7vT2zFy33dqQJxMaZKyjO3/view?usp=sharing

 

 

Ortografia

 

Hem parlat de les "esses sordes" (les que sonen com la essa castellana) i que en llenguatge fonètic es transcrien així: [s]. Les altres, les sonores, (les que sonen com la essa de "casa"), es transcriuen [z].

 

[s] en català es pot representar amb QUATRE lletres diferents:

 

essa simple (sal, cabàs) [a principi o final de mot]

essa doble (assassina) [entre vocals]

ce (drecera, cera, cigarreta, percentatge) [entre vocals o a principi de mot o després de consonant, i mai davant de les vocals a, o, u]

ce trencada (ço, calçot, traçut, cabaç, abraçar) [en qualsevol posició, però mai davant les vocals e, i]

 

Em recordat que els mots que contennen els grups gressió, missió, pressió (per exemple regressió, transmissió, repressió…) s'han de pronunciar sordes i escriure-les amb essa doble.

 

Lèxic

 

L'expressió "tenir llana al clatell" significa "Ésser ignorant, poc despert, deixar-se enganyar fàcilment."

 

"Xurriacada" vol dir fer cops amb unes xurriaques, que és un fuet. 

 

En comptes de fer servir els mots comparativa i operativa és millor emprar comparació i operació.


23 DE MARÇ DE 2022 [SESSIÓ 18]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1myXKBCz7OkWMd5rewIbmUIr-ZZCmwSWI/view?usp=sharing


Estem treballant aquest text: https://drive.google.com/file/d/0B2eTRoVNVKVoSEFkX21UdDdqUkE/view?usp=sharing&resourcekey=0-CnUSfNTEIiRFSFJRbNpnnQ

 

 

Ortografia

 

La importància de l'accent: magnífica - magnifica - magnificà

 

Algunes paraules tenen una j davant e en comptes d'una g, que és el que tocaria.  

jerarca, jerarquia, jeroglífic, Jerònim, Jeremies, 

Jesús, jesuïta, Jerusalem, Jehovà…

 

Són mots d'origen hebreu. També duen j  en llocs que no toca: 

objecció, subjecció, interjecció, objecte, objectiu, adjectiu…

 

perquè tenen el grup -jecc- o -ject-, 

i alguns altres per raons diverses: jersei, jeure (i ajeure), majestat …

  

Morfosintaxi

 

Hi ha alguns verbs que contenen sempre un pronom feble, pronom que no fa cap funció concreta i serveixen perquè el verb tingui un significat diferent. S'anomen verbs pronominals. Els més famosos són:

 

Una cosa és anar i una altra anar-se'n

cansar / cansar-se

caure / caure-hi ("ara caic" / "ara hi caic")

haver / haver-hi

jugar / jugar-s'hi

Lèxic

 

Soli (tron), 

Estalvi (guardar diners o peça que es posa a taula perquè no es cremin les estovalles o salvat), 



16 DE MARÇ DE 2022 [SESSIÓ 17]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1YSCJZE_LQa4dFKIcS8EQzuLgXe2CtVoP/view?usp=sharing

 

Estem treballant aquest text: https://drive.google.com/file/d/0B2eTRoVNVKVoSEFkX21UdDdqUkE/view?usp=sharing&resourcekey=0-CnUSfNTEIiRFSFJRbNpnnQ

  

Ortografia

Hem parlat de la dièresi (¨). Apareix damunt algunes i o algunes u per indicar que passen de ser febles a ser fortes. També es pot dir: passsen de ser semivocals a ser vocals. I és que en molts casos aquetes dues vocals van associades a les altres tres (a e o) en allò que en diem diftong.

 

Mai

Remei

 

i pertanyen a la mateixa síl·laba (Re-mei).

 

Passa que avegades aquesta asociació no es produeix. Quan passa això és quan la i o bé la u duen dièresi (o accent si la norma el prmet):

 

Ve- ï-na, ve-í, pa-ï-sos, pa-ís

Sa-ü-c, tran-se-ü-nt

 

Després hi ha una dièresi especial damunt la u que serveix per indicar que no és muda:

 

paraigües, pingüí

ambigüitat

 

Morfosintaxi

 

Junt o separat?

 

potser / pot ser (Potser és ell / pot ser bona persona o no)

alhora / a l'hora (Van arribar alhora / Els trens van a l'hora)

enmig / en mig (sempre et poses enmig / ho va fer en mig mes)

tothora / a tota hora (no para mai, xerra tothora –contínuament- / no para mai, xerra a tota hora -sempre-)

enlloc / en lloc (No és enlloc / en lloc de tu, ja hi anirà ell)

 

 

 

Frases fetes i expressions

"No tiris manxiules"​​

Això és una manxiula. L'exporessió "Tirar manxiules" no l'he trobada enlloc, però en Josep Duran ens ha dit que a Olesa la diuen. He trobat que al Pallars vol dir "tirar-se un pet".

 

 Lèxic

 

En Josep Duran ens ha proporcionat noves dites olesanes:

 

Va com una "debanera" 

(camina fent tintines o molt de pressa), "Debanera" correctament és "debanadora" ("Aparell giratori per a aguantar la madeixa que es va debanant.")

https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/194/fitxa/Mjk1MzM1NA%3D%3D

 

Té el fetge com una rajada

(ser molt tranquil)

https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Tenir+el+fetge+com+una+rajada

 

Tenir feina a desmamar oques

No l'he trobada recollida enlloc, però apareix en algun text volent dir "fer una feina inútil, perdre el temps"

9 DE MARÇ DE 2022 [SESSIÓ 16]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1rm3OL3qwq1MuxMdPgCgJS3lSqOdEd9mx/view?usp=sharing

 

Estem treballant aquest text: https://drive.google.com/file/d/0B2eTRoVNVKVoSEFkX21UdDdqUkE/view?usp=sharing&resourcekey=0-CnUSfNTEIiRFSFJRbNpnnQ

 

 

Fonètica

Hem recordat que hi ha mots d¡una síl·laba que són forts ("tònics") i altres que són febles ("àtons"), com les síl·labes de l'interior dels mots. En una frase o en un sintagma (grup de paraules amb un significat concret i sense verb), per tant, hi ha parts febles i parts fortes. En negreta les parts febles:

 

En una casa dels afores han comprat una cabra per segar l'herba

 

Les vocals de les parts febles s'han de pronunciar neutres.

 

També hem vist que les frases es poden dividir en síl·labes segons es pronuncien, np com s'escriuren.

 

E/nu/na/ca/sa/del/sa/fo/re/shan/com/pra/tu/na/ca/bra/per/se/gar/l'her/ba

 

 

 

Ortografia

Les sigles tenen plural: Els CAPs d'Olesa i Abrera estan fets un nyap

Només es poden duplicar lletres per fer el plural en dos casos que han quedat consolidats per la tradició: CCOO i PPCC

 

Frases fetes i expressions

"Com a molt" està recollit al DIEC des de 2007. Continua essent més genuí dir "a tot estirar"

"No tiris manxiules"​​

Això és una manxiula. L'exporessió "Tirar manxiules" no l'he trobada enlloc, però en Josep Duran ens ha dit que a Olesa la diuen. He trobat que al Pallars vol dir "tirar-se un pet".

 

Lèxic

Hi ha mots que com que no se solen escriure gaire, ni són al diccionari. alguns altres, sí.

 

aviam

deunidó

vejam

vinga!

esclar…

 

Els podem dir sense problema, però si els hem d'escriure, hem de consultar el diccionari.


2 DE MARÇ DE 2022 [SESSIÓ 15]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1iWJWE3E_oigwcQNsj2Ox6FXKRr97gW9r/view?usp=sharing


 

Estem treballant aquest text: Salvem el 'prou'

https://docs.google.com/document/d/1665lkzJUtAD-R9huHIH_W2FTh2Yt0nRk/edit?usp=sharing&ouid=111472002546671833225&rtpof=true&sd=true

 

 Prou

 

Aquest mot és un dels més productius: pot fer el paper d'adjectiu, adverbi, pronom o interjecció, i té uns dotze significats diferents. Molt sovint, depenent de l'entonació amb que es diu canvia de significat. És un mot molt productiu en lleguantge oral, més que en l'escrit.

 

Hem vist les frase següents:

 

La imatge no era prou clara (sufientment)

No tinc prou coratge

Prou que hi insisteix, però no li serveix de res

Que en vols més? –Prou (= i tant)

La culpa és seva, prou que ho saps

Diuen que estudia. –Prou, però encara s'hi ha d'esforçar més. (= d'acord)

Ja faig prou escoltant-te

Ja tinc prou maldecaps per a afegir-n'hi més (com per afegir-n'hi més)

Hi havia prou gent! (=força gent)

El menjar no era bo, però el dinar em va costar prou

 

 

Febles i forts

 

Així com en l'interior de les paraules hi ha síl·labes fortes i síl·labes febles, en el conjunt de la frase també n'hi trobem. Per exemple:

 

A Olesa, la gent es pensa que les papereres són per a llençar-hi les ecombraries.

 

Mira-les, com corren.

 

Els mots en negreta es pronucncien amb vocal neutra: són febles. "Com" no ho és, per això es pronuncia amb la "o".

 

Precisament els pronoms febles es diuen "febles" per això. Recordem que també hi ha pronoms "forts": vós, jo, tu, ell… 

16 DE FEBRER DE 2022 [SESSIÓ 14]


VERSIÓ PDF: https://drive.google.com/file/d/1bIOd5ZrvipY1vICk19q9E0aOP-YlNBtP/view?usp=sharing


 

Estem treballant aquest text: Salvem el prou

https://docs.google.com/document/d/1665lkzJUtAD-R9huHIH_W2FTh2Yt0nRk/edit?usp=sharing&ouid=111472002546671833225&rtpof=true&sd=true

 

 

Avui ens hem centrat en les expressions (locucions i frases fetes) que contenen el mot prou. sovint el substituïm innecessàriament per "suficient".

 

Algunes les fem servir habitualment

 

Amb prou feines

Ja n'hi ha prou!

 

Altres les hauríem de reuperar

 

Per si no fos prou… "per si no fos suficient"

De temps, en tens prou i massa!... "De temps, en tens de sobres"

Ja l'has vist prou! … "Si t'has deixat la bossa al tren, ja no la trobaràs"

 

El proper dia en continuarem parlant.

 

Com que en aquest text hi ha força pronoms febles, n'hem parlat una mica. De moment ens hem de quedar amb això:

 

Pronoms febles

 

  • Hi ha pronoms febles invariables: hi, ho, li

  • N'hi ha de supervariables: se (es / s' / 's)

  • Hi ha verbs que duen el pronom hi per matisar el significat. Alguns el duen sempre

 

haver-hi 

El duu sempre (hi ha molta gent / hi haurà molta gent / hi va haver molta gent)

 

veure-hi

Té un significat diferent de veure

És cec: no hi veu

No m'hi veig pas, fent de Rovelló

No veu les coses que té al davant.

 

sentir-hi

No hi sent de cap orella

No et sento, crida més!

 

Concordança d'alguns participis

 

Quan el complement directe està representat per un pronom, es pot fer concordar en gènere i nombre amb el participi en frases com aquestes:

 

La bossa, ja l'has vista prou

Les bosses, dius? No les he vistes pas

 

Aquesta concordança no és obligatòria

9 DE FEBRER DE 2022 [SESSIÓ 13]

PDF: https://drive.google.com/file/d/1Bh1L7NtqRrKY48kM8CTNuPxBxM2dMgDV/view?usp=sharing 


Hem treballat aquest text: https://drive.google.com/file/d/1w8zcGSMLE1Q6d3vnBv_8t3-9VpQCIKxU/view?usp=sharing

 

 ORTOGRAFIA DELS MOTS COMPOSTOS

 

La llengua crea mots segons les necessitats de cada època i sovint ho fa enganxant dos mots ja preexistents.

 

Els darrers anys, la manera com s'han d'escriure ha anat variant. El que hem explicat avui és com està ara la situació. És un tema que sol anar relacionat amb l'ús o no del guionet (-) per a separar (o no) els dos mots:

 

 

llepa + fils > llepafils

pro + amnistia > proaministia

ex + president > expresident

 

Generalment no s'ha de fer altra cosa que fer el que hem fet: enganxar. Però sovint apareixen problemes:

 

ex + Iugoslàvia > exIugoslàvia? ex-Iugoslàvia? ex Iugoslàvia?

 

És clar que la primera opció (que seria la lògica) dona una paraula amb una majúscula al mig. I això no pot ser. La segona era l'opció vigent fins l'any passat. Ara ens proposen de treure el guionet i deixar el prefix separat. Altres exemples:

 

anti Otan

pel·lícula súper 8

 

Un altre cas és els que són com aquest:

 

ex + alt càrrec

 

Segons el que havíem dit, s'hauria de fer: 

 

exalt càrrec (la paraula "exalt" no existeix)

 

Ja es veu que això no funciona. Així que en primera instància (any 2016) es va optar per tornar a posar el guionet. Ara s'ha tret i es deixa l'espai.

 

ex alt càrrec

pro dret de vaga

 

Ara bé: si la paraula que resulta d'enganxar-hi el prefix sí que existeix, aleshores queda així:

 

vice + secretari primer > vicesecretari primer

 

Si ajuntar un prefix amb un mot ens ha de dur problemes de comprensió, podem deixar el prefix separat:

 

Una persona que ja no és portador del virus de la sida, què és? Un "exportador de sida"? 

Aquí podem escriure-ho separat: ex portador de sida.

 

Sempre hem de seguir el sentit comú.

 

També hem vist que es manté el guionet per diferenciar conceptes:

 

No és el mateix un "tractat hispanoamericà" (d'Hispanoamèrica)

que un "tractat hispano-americà" (entre Espanya i Amèrica)

 

Normes generals bàsiques dels mots compostos

 

Dos grans grups:

 

  1. PREFIX + MOT (pre + pandèmia)

  2. MOT + MOT (llepa + fils)

 

En el cas A sempre s'ajunten tal com venen, encara que l'ortografia resultant pugui ser estranya: (excepte els casos que hem dit abans)

 

antisoviètic

preromànic

 

En el cas B s'ajunten tal com venen PERÒ si el primer acaba en vocal i el segon comença amb r, s o x o bé estant junts portarien a lectures errònies, es posa guionet.

 

cama-sec

barba-roig

escura-xemeneies

Mont-roig (sense guionet es llegiria com "control")

 

 

La història no acaba aquí. Això és la punta d'un gran iceberg.

 

 

 

 

 

 

 

 



2 DE FEBRER DE 2022 [SESSIONS 10-11-12]

pdf:

https://drive.google.com/file/d/1cuVzR4ErI_UaF8cmr0C0HU-UuAE_TRJL/view?usp=sharing



Després d'una temporada confinats i treballant des de casa (jugant al Paraulògic, de fet), reemprenem les classes presencials amb un dictat en què hem après, sobretot,com s'escriuren tres paraules angleses de moda:

 

WHATSAPP

TWITTER

FACEBOOK

  

Després hem parlat dels pronoms febles.

 

 

Pronoms febles

 

3 punts bàsics per començar

  1. quins s'han de posar

  2. com  s'han de posar

  3. com s'han de combinar quan n'hi ha més d'un i com s'han d'escriure

 

 

Exenple: Em dedico a la filatèlia. El pronom que ha de substituir "a la filatèlia" és el pronom hi  (M'hi dedico), i no cap altre.Un altre exemple: Tinc molts segells. El pronom que ha de substituir "segells" és el pronom en (En tinc molts).

 

He vist que, precisament aquest dos pronoms, en castellà no existeixen. No se'n posa cap i ja se sobreentén "a la filatèlia" o "segells" ("Yo me dedico" / "tengo muchos"). 

 

Un cop sabem quin pronom toca, hem de decidir on el posem, si davant o darrere del verb i quina de les variants que té hem de posar. Per exemple: No la hi compraré / Va, compra-la-hi (referint-se per exemple a comprar o no la bicicleta a la nena.

 

Si en comptes d'una bicicleta, parlem d'un patinet el segon exemple seria "Va, compra-l'hi".

 

Guionets, apòstrofs… els pronoms es poden escriure de moltes maneres diferents. Per exemple, el pronom en, també el podem trobar escrit ne, n' o 'n… Tot un món!

15 DE DESEMBRE DE 2021 [SESSIÓ 9]

DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR (PDF)

Text: “Els aromes” o “les aromes”? Vint confusions de gènere que hem d’evitar

https://docs.google.com/document/d/1Uurr4Aty61bM0BpKIAR163v2_TYaSgK6VDfg8wdDK9c/edit?usp=sharing


Lèxic

El corrent elèctric en català té gènere masculí.

Llum té diferents significats segons sigui masculí o femení:

 

Masculí: Llum = aparell

Femení: Llum = fenòmen físic

 

M'he comprat un llum de sostre molt gros

Quan posaràs el llum de paret aquell tan bonic que vas comprar?

La llum del sol m'enlluerna

El preu del rebut de la llum es dispara

Aquest llum fa una llum molt brillant

 

PUNTS I COMES

Hem comentat que els punts, i sobretot les comes, no tenen unes regles gaire fermes. De punts inqüestionables hi ha el punt final i poca cosa més. De comes, les que s'han de posar sempre són aquests dos casos:

 

  • Enumeracions (Tenim una casa a Cunit, una altra a París, dues a Canadà i tres als Alps)

  • Incisos o aclariments ( Barcelona, ciutat mediterrània, té més d'un milió d'habitants).

 

FRASES FETES:

Sant Marc, Santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu

 

EXPRESSIONS DE LES PARTS DEL DIA I DEL CALENDARI

 

Vindrem pel  al matí, no pas per la  a la tarda

Vindrem al dematí matí

Vindrem al per Nadal, per Reis o a la primavera

 

ALESHORES / A LES HORES

 

Aleshores, la Caputxeta va dir…

L'autobús passa a les hores en punt

 

Ortografia

 

GUIONET

Les paraules compostes només porten guionet si cal per evitar lectures errònies:

 

Pit-roig, cua-roig, Puig-reig, poca-solta…

 

Per altres casos, mireu:

https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/guionet



1 DE DESEMBRE DE 2021 [SESSIÓ 8]

DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR (PDF)

Text: “Els aromes” o “les aromes”? Vint confusions de gènere que hem d’evitar

https://docs.google.com/document/d/1Uurr4Aty61bM0BpKIAR163v2_TYaSgK6VDfg8wdDK9c/edit?usp=sharing


Hem encetat un text nou que parla d'aquells mots que en castellà tenen un gènere i en català un altre, i que sovint fem servir amb el gènere equivocat.

Avui hem vist: els afores, un avantatge, el bacteri i el compte


Hem treballat aqus text:


Tot sovint, per la interferència del castellà, tenim dubtes o cometem errades en el gènere d’uns certs noms. De tots els casos de confusió, n’hem triats vint i els hem il·lustrats amb frases d’escriptors dels segles XX i XXI.

Ortografia

 

Al text hi ha dos mots esdrúixols: in-ter-fe-rèn-ci-a, gè-ne-re. Els mots esdrúixols s'accentuen sempre, acabin com acabin.

 

Hi ha alguns mots que solem pronunciar amb l'accent canviat: 

 

Diopria > diòptria

Atmòsfera > atmosfera

Tortícolis> torticoli

textil>tèxtil

 

Sintaxi

 

Ens ha sorprès una concordança que hi ha al text: 

 

De tots els casos de confusió, n’hem triats vint i els hem il·lustrats

És una concordança optativa. 

 

Per què o perquè. Separat quan és pregunta. Junt quan no ho és.

 

Per què va separat? Perquè sí.

T'ho dic perquè ho tinguis clar

 



24 DE NOVEMBRE DE 2021 [SESSIÓ 7]

[Versió per imprimir: https://docs.google.com/document/d/1V_FZHRW8QNSsmnGWWMhHskz9SZ-FibBZXrmnA30_WVs/edit?usp=sharing]Text: Empobrirhttps://drive.google.com/file/d/1xbatfqbMfFi_PuFx10RZsumWfyVyz2L5/view?usp=sharing

Lèxic


"Suposar": significa "admetre com a certa una cosa que imaginem que ho és." Però avui es fa servir erròniament per molts altres significats. N'hem vist alguns. En comptes de "suposar", molt sovint podem dir implicar, voler dir, equivaldre a, acaparar, indicar…


–Què suposen, les noves mesures?

–Què impliquen (comporten, volen dir, indiquen...), les noves mesures


Hem après (per aportació del Josep) el mot galotxes (esclops). I també hem esmentat les xarneresi, que a Olesa i a Barcelona en diuen "frontisses".


Morfologia

Tant o tan?


Escrivim sense T davant adjectius o adverbis. 

Una altra manera de saber que l'escrivim sense T és comprovant que no podem posar la frase en femení:


Era tan grossa que no hi va cabre

(era tanta grossa…)


També serveix comparar amb el castellà: 


Tant (tanto)

Tan (tan) 


Era tan alt com ample (era tan alto como bajo)

Tant per dalt com per sota, no van poder ficar-lo (Tanto por arriba como por debajo…)

Tan bonic que és, però tan ruc!

M'agrada tant!

Tant menjar et farà mal

Però algunes vegades no coincideix i costa de saber si va amb T o sense: Tant de bo que pugui venir (no té traducció al castellà)


Finalment, unes paraule de l'Albert Jané: El mot tan no tolera separar-se del terme que modifica i, així com “No era tan bonic” esdevé “No ho era tant”, “Tan bonic com els altres” esdevé “Tant o més bonic que els altres"



17 DE NOVEMBRE DE 2021 [SESSIÓ 6]


Text: Empobrir

https://drive.google.com/file/d/1xbatfqbMfFi_PuFx10RZsumWfyVyz2L5/view?usp=sharing


Generar 

El significat de generar és molt delimitat. Vol dir ‘procrear’, ‘engendrar’, és a dir,

‘produir un ésser’. S’aplica també en el terreny matemàtic i físic i en el de la

lingüística. El cas és que, no sé què ha passat, però si abans tot ho “produíem”,

ara tot ho “generem”.

...

"Generar preocupació" > preocupar

"Genera malestar", "irritació", etc. > molestar, irritar…

...

—Ha generat un gran dèficit: Ha originat un gran dèficit.

—Els Països Catalans generen confiança en les empreses estrangeres: Els Països

Catalans desperten confiança en les empreses estrangeres.

—Les aventures del monarca van generar una gran polèmica: Les aventures del

monarca van aixecar una gran polèmica.

—És un llibre que ha generat crítiques: És un llibre que ha suscitat crítiques.

—El nou telèfon generarà molta expectació: El nou telèfon desvetllarà molta

expectació.

…

generar un disgust (disgustar), generar dubtes (fer dubtar), generar angoixa (angoixar), generar neguit (neguitejar), generar decepció (decebre), generar tranquil·litat (tranquil·litzar), generar il·lusió (il·lusionar), generar ràbia (fer enrabiar), generar felicitat (fer feliç)...


Ortografia


Hem fet un pas més amb les "esses": el so de la "essa" sonora (Rosa, Donzella) es pot escriure amb essa simple o amb zeta. Depèn de si va entremig de dues vocals (essa) o després d'una consonant (zeta). Hi ha molt poques excepcions. Només algunes paraules d'origen estranger s'escriuen amb zeta entre vocals: (Amazones).


Mireu les diferències entre l'essa sonora i la sorda:


Sonora: Rosa, calze.

Sorda: Rossa, calça.


També hem comentat que entre dues paraules, quan una acaba en essa i la següent comença en vocal o en algunes consonants que ja estudiarem més endavant, la essa es pronuncia sonora: "és a dir" no sona "éssadir", sinó "ésadir".


Lèxic


En Josep ens ha fet conèixer una dita inventada per ell: "Raïm a prop del camí, ni per a tu ni per a mi"


També hem vist dues paraules que es fan servir massa: event i celebrar. La primera es pot substiuir pel que sigui "l'event" (conferència, reunió, concert, congrés, acte) i la segona per fer, commemorar, mantenir (una reunió), etc.

10 DE NOVEMBRE D'OCTUBRE DE 2021 [SESSIÓ 5]

VERSIÓ PER IMPRIMIR: https://docs.google.com/document/d/1rZ35eJcDxs_5DA_tmm-nBsAYwlzWd_1yoLs8Gukm0EE/edit?usp=sharing


Text: Empobrir

https://drive.google.com/file/d/1xbatfqbMfFi_PuFx10RZsumWfyVyz2L5/view?usp=sharing

"Ens fixem molt en la interferència directa de les altres llengües i no parem esment en un problema que, en bona part, ens hem creat nosaltres mateixos: com arribem a empobrir el català a còpia de fer servir paraules farcides de significats diferents. És una altra cara del català de plàstic, de què ja hem parlat en uns quants articles.


Potser per la pressa, o per la passivitat a l’hora de comunicar-nos, o per manca de referents... el nostre llenguatge és com més va més esquifit, més esquemàtic. Tanmateix, si en prenem consciència i ens hi esforcem, podrem anar recuperant tots els matisos perduts."

Ortografia


Hi hem marcat els sons que, representats per les lletres s o c (i les seves variants, ss, ç, z, sc), apareixen en aquest fragment. Avui ens hem limitat a detectar quin és el problema: qui hi ha dos sons molt similars ("essa sonora" i "essa sorda") que no solament hi ha moltes persones que no pronuncien corectament, sinó que tampoc es pronuncien bé. A més, es poden escriure de diferents maneres segons si van entre vocals, a final de mot, a començament… un "guirigall" important.


De moment acordem una idea bàsica: La "essa sonora" (Aquella noia es diu Rosa) i la "essa sorda" (aquella noia no és morena, és rossa) són dos sons diferents (com ho puguin ser la p i la b/v, en paraules com cava/capa.


Lèxic


En el text que estem llegint, el primer mot de què parla és apostar. Se n'abusa. Ara tot ho "apostem", quan podríem decantar-nos per, comprometre'ns a, defensar...

3 DE NOVEMBRE D'OCTUBRE DE 2021 [SESSIÓ 4]


DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR

Text: Empobrir

https://drive.google.com/file/d/1xbatfqbMfFi_PuFx10RZsumWfyVyz2L5/view?usp=sharing

"Tres verbs que acumulen com més va més significats i arraconen una munió de mots més precisos."

Ortografia

  • En aquesta frase hi hem vist una paraula d'una síl·laba que porta accent: més. Si ens hi fixem n'hi ha d'altres d'una síl·laba que no en duen. Això passa perquè algunes d'aquestes paraules segons si porten accent o no tenen diferent significat.

En català distingim amb l'accent (accent "diacrític", es diu) quinze paraules:


Accents diacríti

bé/be

déu/deu

és/es

mà/ma

més/mes

món/mon

pèl/pel

què/que

sé/se

sí/si

sòl/sol

són/son

té/te

ús/us

vós/vos



  • Accentuació dels mot plans Duen accent aquelles parules planes que no acaben ni en a-e-i-o-u, as-es-is-os-us, ni en en-in. Dit d'una altra manera: si acaben en alguna d'aquestes terminacions, no s'accentuen.



búfal

bufa, 

cànem, exàmens

home, examen

tòtil, tòtils

pati, patis

àtom, 

mosso, mossos

cúmul, cúmuls

mutu, mutus

etc...



Hem repassat les paraules amb la lletra ics (xeix). És una lletra que té dos noms diferents i dos sons: examen (ekzamen) o Xuixo


Lèxic

Munió: f. [LC] Multitud 1 . Hi havia una munió de gent que s’esperava

27 D'OCTUBRE DE 2021 [SESSIÓ 4]

DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR

Text: Eli o Bet? Com escurcem els noms en català?

https://drive.google.com/file/d/1xbatfqbMfFi_PuFx10RZsumWfyVyz2L5/view?usp=sharing


Abans de començar a llegir el text hem repassat algunes expressions de les sessions anteriors o que han sortit durant la sessió:


Lèxic


"És un sinvivir" >> És un malviure

"T'he vist que estaves 'assentat' al bar" >> Th'e vist que estaves assegut al bar

Els "tropezones" en un plat de cema de vedures só, en català crostonets.. I agafar-li el "tranquillo" a una activitat és trobar la manera o tenir-hi traça. 


Escurçament de noms de persona

Com que es fan servir molt i es pronuncien en un entorn familiar, els noms de persona se solen escurçar (generalment si són de més de dues síl·labes) traient-ne la primera síl·laba, o primeres,  i deixant la part final.


Francesc, Joaquim, Josefina


Al text de referència hi ha molts més exemples. També els noms a vegades adopten formes curioses: Ximo, Siscu, Pep…


Pronunciació


Hem recordat que en les paraules que comencen amb ex- seguit de vocal, la ics es prnuncia "kz": exemple (EKZEMPLE), i no pas "etxemple". altres casos: exercici, executiva, exàmen, exèrcit...




20 D'OCTUBRE DE 2021 [SESSIÓ 3]

DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR

Text: https://drive.google.com/file/d/1PZ2g-bBlkG1DcS5hfSNCaPymPgPkB1y8/view?usp=sharing

Hem parlat d'alguns dels mots del text: Biruji, bodrio, cariño, corte, que corresponen als nostres: gelor (fred), rebrec (nyap, porqueria), xato/a (estimat/da, manyac/ga), cosa (planxa) 


D'aquests mots i d'altres que han anat sortint n'hem extret algunes qüestions per comentar.


Ortografia

  • Regla de l'accentuació dels mots aguts.

Duen accents els acabats en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

Dels acabats en -in n'hi ha molts pocs, i en -en, no gaires.

EXEMPLES: bacallà, callaré, dofí, rodó, cadascú; callaràs, revés, pedrís, talós, obús, entén, Berlín.


Per tant, no duen accent paraules agudes com donaran, rodamon, cadascun.


Lèxic

Duran la classe han sorgint dubtes de la "legalitat" de paraules com ensaladilla, encasquillat, camerino, sabatilla, bufó. Correctes: camerino, sabatilla, bufó. De moment, incorrecte: ensaladilla (però és correcte ensalada) i el diccionari diu que hem de dir ensalada russa. Encasquillat (trabat, encallat). 


Agraïm a la Marina Tiller la cerca que ens ha passat per Whatsapp.


Xerrant, han sortit mots i expressions que alguns no coneixíem: Més dolent que un mal de queixal, patxec (mal girbat).



13 D'OCTUBRE DE 2021 [SESSIÓ 2]

DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR 

Text: https://drive.google.com/file/d/1PZ2g-bBlkG1DcS5hfSNCaPymPgPkB1y8/view?usp=sharing


TEXT

En el parlar col·loquial del nostre dia a dia hi ha molts mots i expressions

castellanes que presenten dificultats a l’hora de dir-les en català. Moltes

d’aquestes paraules, precisament perquè són difícils de traduir o perquè són

recents—o bé, encara que no sigui excusa, perquè són col·loquialismes—, no

surten als diccionaris castellà-català. Pol Capdet fa un glossari d’expressions

amb propostes de traducció i intenta defugir per sistema de l’equivalència culta i

genèrica i el calc.


D'aquest fragment n'hem extret algunes qüestions per comentar.


Ortografia

  • LA ELA GEMINADA

Usa el punt volat (Majúscula + 3) l·l

El so (lateral palatal) no se sol pronunciar

Es manté per tradició

Principals normes:

  1. Mots començats amb els prefixos al, col, il, sil: al·lumini, col·lecció, il·luminat, síl·laba.

  2. Acabats en el·la, il·la: novel·la, goril·la.

  3. Derivats cultes de mots amb ela doble: cristal·lí (cristall)

En general, però, és millor mirar el diccionari.

A classe n'hem fet una petita llista:


  • col·lecció, col·laborar, col·lectiu, al·lèrgia, al·leluia


  • LA "ESSA"


Hi ha dos sons que s'assemblen molt i que sovint estan representats per la mateixa lletra o, més ben dit, per diverses lletres. Es tracta d'un dels punts més difícils de l'ortografia catalana.


Aquests dos sons són: la 'essa' sorda' ( sona) i la 'essa sonora' (zona)


  • La 'essa sorda' es pot representar per les lletres s (sona), ss (massa), 

c (cinema), ç (peça)

  • la 'essa sonora' es pot representar per les lletres s (casa) o z (zona).


Ja veieu l'embolic: hi ha una lletra (la s) que tant pot representa la 'essa sorda' com la 'essa sonora'; i el so de 'essa sorda' es pot representar amb 4 lletres diferents!!. Ho anirem estudiant de mica en mica.


  • L'APÒSTROF


Indica que ens hem "menjat" una lletra: "la hora" >> l'hora. De moment que sapiguem que serveix per això. Més endavant ja repassarem la normativa.



  • Hem parlat també que l'ortografia és una convenció, un "posar-nos d'acord" perquè tothom escrigui les paraules d'una mateixa manera:


prentubé

prentové

prentove

pren tu bé

pren t'ho bé

…


pren-t'ho bé



6 D'OCTUBRE DE 2021 [SESSIÓ 1]

DESCARREGA EL FITXER PER A IMPRIMIR


Text: https://drive.google.com/file/d/1PZ2g-bBlkG1DcS5hfSNCaPymPgPkB1y8/view?usp=sharing

"Coses que dius en castellà que podries dir en català.
Pol Capdet fa un llistat de paraules que diem en castellà però podem dir en català"

Ens hem centrat en les primeres dues frases del text, i hem comentat algunes de les expressions col·loquials de què parla.

Ortografia

Accent obert de la à als mots català, castellà i però. Fixem-nos que són els únics accents de les frases. Informació tranquil·litzadora: la majoria de paraules en català no duen accent.

El mot podries no duu accent, contràriament al castellà. Aquest aparaula té tres síl·labes: PO-DRI-ES. En castellà també: PO-DRÍ-AS. En català no cal indicar la pronunciació de les tres síl·labes, En canvi en castellà, sí, perquè si no, s'hauria de pronunciar PO-DRIAS (com NO-VIAS). 

Per què els mots podries i podem s'escriuen amb o i no amb u, que és com es pronuncia? Perquè diem "ell pot". (Si es digués "ell put" aleshores ho escriuríem amb u). Això també passa amb el verb voler ("ell vol").

Lèxic

No hauríem de fer servir tant la paraula cosa. "Paraules que podríem dir en català" "Expressions"... "A classe farem moltes coses activitats", etc.

Expressions

"Em va fotre un corte >> "Em fa fotre un moc" "Em va fotre un tall"

"Uf, quin corte" >> "Uf, quina planxa"

"A otra cosa mariposa" >> "Girem full",  "bon vent."

"Muerto de risa" >> "Omplint-se de pols" "Fotent-se de fàstic" "Mort de fàstic" 




 28 i 30 de maig de 2018 [Sessions 46 i 47]

Lèxic

*lletrero > rètol

*turmenta > tempesta

Medicina (ciència), Medicina (medicament)

*esgraó > graó, esglaó

Verbs

Alguns participis irregulars segueixen, en determinats dialectes, formes "regulars":

cobert, obert, complert (o complit), establert (o establit), ofert (o oferit), omplert (o omplit), reblert (o reblit), sofert (o sofrit), suplert (o suplit).

 16, 21 i 23 de maig de 2018 [Sessions 43, 44 i 45]

Morfologia

Un problema curiós: com fem el plural els mots acabats en essa?

I en ics o en ç?

Anem a pams. Acabats el essa:

  1. Si el mot és agut, el plural es fa afegint entre les dues esses, una o: cabàs-cabassos

    • Excepció: els dies de la setmana: un dijous, dos dijous.

    • Alguns pocs mots: temps, fons, pols...

  2. Si el mot NO és agut, es queda igual: tenis, penis, llapis, globus, caos, dimecres...

Si acaba en ics:

  1. Hi afegeixen una essa: apèndixs, clínexs, índexs, vèrtexs. Excepte el mot fax (faxs), tots els aguts o monosíl·labs segueixen la norma: reflexos, complexos...

Si acaba en ç

  1. Aguts segueixen la norma: feliços.

  2. Poques excepcions: calçs, falçs.

També hi ha alguns mots que, quan es fan servir d'adjectius, no se solen posar en plural:

Mots clau

Productes estàndard

Les hores punta

Uns pares model

Camions cisterna

Ciutats dormitori

Lèxic

Una cosa és 'posar' i una altra 'parar': Qui para taula? /  Vols un caramel? Para la mà.

Una cosa és 'el greix' i una altra 'la grassa': Doni'm un quilo de greix / Aquesta gata està molt grassa . 'Grassa' no és mai un adjectiu. 

El verb '*engrassar' no existeix. Greixar significa 'Untar amb greix', i Engreixar 'fer tornar gras'.

Hem descobert alguns mots compostos: caracollons, emprenyavelles, esgarrapacristos, llepafaldons.

14 de maig de 2018 [Sessió 42]

Fonètica

Compte amb la pronunciació de les 'e' finals dels mots com base, classe, Balmes, Blanes... Ha de ser una vocal neutra (com altre, casa...)

Sintaxi

LA PREPOSICIÓ 'EN'

Diu l'Optimot: "Si el lloc al qual es fa referència és un lloc figurat, es prefereix la preposició en si s'expressa un concepte molt abstracte, tot i que també s'admet a davant de llocs que es perceben més propers a la localització física. Per exemple:

Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia. (Concepte amb un alt grau d'abstracció.) 

L'explicació és a/en la pàgina 35.  

La història transcorre a/en la Barcelona medieval.  

 18 d'abril i 7 de maig de 2018 [Sessions 40 i 41]

Ortografia

LA LLETRA 'X'

Té diferents sons: xeix (xai) cs (luxe) -sord- i gz (exercici) -sonor-

En general els pronunciem bé tret d'uns quants:

Alexandre, sintaxi, màxim i lèxic sonen com luxe

Flix sona com guix

G/J/TX/X

Aquestes lletres representen una gran varietat de sons iguals, diferents, o semblants. Cal anar molt en compte:

Gep /Jesús

Despatx / Maig

Guerra / Gerra

Gec /Xec

Metge / Metxa

Bojos / boixos

...

Lèxic

Borra (tèxtil), malmetre, metre (antigament, "posar"), malastruc, astruc (sortós)

Existeix el mot demés (a més a més), però no *ademés ni l'expressió *els demés:

Van venir tard i, demés, borratxos.

Van venir tar i, a més, borratxos.

I *els demés què en penseu?

I els altres què en penseu?

Fer-se amb vol dir avenir-se, parlar-se

El Manel i jo ja no ens fem, no ens tractem

 4, 9 i 16 d’abril de 2018 [Sessions 37, 38 i 39]

Ortografia

LA DIÈRESI. 

A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què 

una síl·laba correspon a més d'una vocal: 

  • diftongs (mai, cau, remei...)

  • u darrere q i g seguida de vocal (guapo, quatre...)

  • (quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: 

  • iaia, fèieu, uadi, veuen).

La funció de la dièresi és indicar:

a) que es pronuncia la u davant de e i i quan és precedida de q i g. 

llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí.

b) que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma. 

saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge.

c) que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals..

 reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.

·         Per tant, no té la funció d'accentuar.

·         Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent.

reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar), agraíssiu, lluíssim.

Excepcions

No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:

1.    En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx). reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.

2.    En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum

3.    En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos). egoisme, altruista, arcaisme

4.    En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir).: agraint, conduir, lluiran, beneiríem.

Lèxic

"novedós" > innovador

"Exitós debut del barítos xxx al Liceu" > Debut del barítiton xxx al Liceu amb èxit.

"100 magnífics pisos en venda" > 100 pisos magnífics en venda

"Tamany" > Mida

"Desencontre" > desavinences

"treu-li el ganivet" > pren-li el ganivet

"Boris" > Borís (agut)

No confonguem semblar amb assemblar-se

Em sembla que no vindrà

S'assemblen molt

 [12, 14, 19 i 23 de març  2018] Sessions 34, 35, 36 i 37

Sintaxi

PRONOMS RELATIUS

Encara queda un pronom relatiu per comentar, l'equivalent al castellà cuyo, cuya, que en català es resol amb la fórmula "el + subst + de + el qual"

...resoldre la demanda d'empara d'un ciutadà el company del qual va morir el 2002

FUNCIONS SINTÀCTIQUES

Hem parlat del Subjecte, que es coneix perquè concorda sempre amb el verb.

Ha vingut el nen / han vingut els nens

En canvi, els altres elements, no:

He comprat un llibre / he comprat uns llibres

Morfologia

El gènere gramatical dels oficis va variant a mesura que la societat avança. A hores d'ara, en resum, tenim:

http://esadir.cat/convencions/convencionsllenguatge/femcarrecs

Gairebé tots els oficis tenen la seva corresponent forma femenina, però alguns no s'usen.

A VEGADES / DE VEGADES Totes dues opcions són bones

Ja s'han admès totes les variants: A començament de, a començaments de, a principi de, a principis de, a final de, a finals de.

En canvi, a mitjan (en singular) no porta de (A mitjan setembre). És correcte A mitjans de

Lèxic

esmussar, emfasitzar, llegibiltat, seguir/continuar, enrevessat.

 5 i 7 de març  2018] Sessions 32 i 33

Sintxaxi

PRONOMS RELATIUS

Quins són?

que

què

el qual (el, la, els, les)

qui

on

la qual cosa (cosa que)

Exemples (L'antecedent, subratllat i el pronom, en negreta)

La casa que he vist no m'ha fet el pes

La casa en què vaig néixer ha estat enderrocada

La casa on vaig néixer ha estat enderrocada

La casa en la qual vaig néixer ha estat enderrocada

L'amo de la casa a qui la vaig comprar, ha desaparegut

L'amo de la casa al qual la vaig comprar, ha desaparegut

Han enderrocat la casa on vaig néixer, la qual cosa m'ha entristit molt.

Verbs pronominals

Hi ha alguns verbs als quals posem "massa" pronoms:

recordar o recordar-se

"Em recordo de tu" (No: *Me'n recordo de tu)

"Me'n recordo" 

"Es riu del mort i de qui el vetlla" (No: *Se'n riu del mort i de qui el vetlla)

[21, 26 i 28 de febrer 2018] Sessions 29, 30 i 31

Sinatxi

La funció del gerundi és la d'expressar una acció simultània a una altra: 

Es va trencar una cama caient per l'escala (=mentre queia per l'escala)

A vegades es diu a l'inrevés, la qual cosa no és correcta:

*Va caure per l'escala, trencant-se una cama

(Correcte: Va caure per l'escala i es va trencar una cama)

Lèxic

*sentar no existeix. 

*sentar un precedent - Establir un precedent)

Es va *sentar (*assentar) a taula - va seure a taula

Només existeixen els mots seure i assentar, que significa "Posar sobre la seva base, en una posició estable"

Morfologia

El gènere dels mots d'éssers inanimats és arbitrari. Una taula és femení perquè sí. Un llibre és mascultí perquè sí. Gaire no és ni masculi ni femení. Però a vegades el gènere d'alguns mots propis, per exemple marques comercials o ciutats, és degut a la supressió del substantiu que el precedeix:

El supermercat Caprabo > El Caprabo

El cotxe Seat > el Seat

La marca Seat > La Seat

Barcelona és un mot femení per la mateixa raó (La ciutat de Barcelona). Però quan el nom de la marca o de la ciutat és un mot coincident amb un mot comú, aleshores pren el gènere d'aquest mot: El Bruc més solidari. Les Garrigues més solidàries. I finalment, a vegades assignem el gèner per l'aparença --la terminació-- del mot: L'Olesa més solidària / El Martorell més solidari.

Verbs

VERBS PRONOMINALS. Són aquells que adquireixen un significat diferent per raó de dur un determinat pronom (o més d'un):

Sentir - Sentir-hi

Entendre - entendre-hi

carregar - carregar-se-la

anar - anar-se'n

trobar - trobar-se - trobar-s'hi

Ortografia

ELS APÒSTROFS davant mots que no comencen per vocal són possibles, perquè apostrofem segons com llegim el mot, no pas segons com està escrit:

l'striptease ("l'estriptis")

l'NBA (l'enabeà)

Però NO S'APOSTROFA davant els nom de les lletres (La ema, la a), ni els mots una quan fa referència a l'hora (He arribat a la una) o ira (La ira); tampoc quan el mot comença amb una semivocal (el iogurt, el ioga) (Quan el castellà empre la Y grega); l'article femení la no s'apostrofa quan el mot següent comença amb una u o una i àtona (La universitat, la intel·ligència).

Per les mateixes raons s'apostrofa, o no, en el cas dels pronoms febles el, la. 

Poso el llibre al prestatge > L'hi poso

Poso la llibreta al prestatge > la hi poso

 [14 i 19 de febrer 2018] Sessions 27 i 28

Verbs

SER / ESTAR / HAVER-HI

Per a expressar la situació d'algú o d'alguna cosa fem servir SER

Ja soc aquí

Si hi ha dades de permanència en el lloc: ESTAR

Estaré tres hores a casa (= romandre)

ESTAR també significa 'treballar en una empresa o residir en un lloc'

Estic a la SEAT, però ara sóc a casa.

A vegades el verb que cal és HAVER-HI

A la xerrada hi havia el ministre

("a la xerrada *estava* el ministre")

Altres usos

La sopa és / està calenta

La porta és / està oberta

En Ramón és tranquil / en Ramon està tranquil

L'Albert és boig (millor que *està* boig)

Ortografia

Recordatori diacrítics

 [5 i 12 de febrer 2018] Sessions 25 i 26

Ortografia

SIGLES

Ara ja es poden posar en plural: Al meu poble hi ha dos CAPs

ABREVIATURES.

https://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/abreviacions

Hi ha diverses maneres de formar-les:

  • Per suspensió: des. (desembre). Les primeres lletres

  • Per contracció: St (Sant). Primeres i darreres lletres.

Sempre, però, cal que realment vagui la pena fer-les servir. I s'ha d'aplicar el sentit comú.

Les abreviatures van sempre amb minúscula, excepte quan la paraula desenvolupada a la qual corresponen s’escriu amb majúscula inicial:

També van amb majúscula inicial les formes abreujades de tractament:

Joan Puig, Rector Mgfc. de la Universitat

Sra. Cervera (però, senyora Cervera)

Algunes abreviatures que presenten dubtes:

carrer: c. També es pot fer servir c/

Telèfon: tel.

1r./1r (primer)

2n./2n (segon)

4t./4t (quart)

5è./5è (cinquè)

6a./6a (sisena)

Lèxic

Sargir, sonso/fat/dolç/insípid, petador (fuet, a Sabadell)

Sintaxi

La locució causal "degut a" s'admet (Nova Gramàtica 2017): Degut a les pluges, ha estat tallada la carretera... Abans s'havia de dir (i encara es pot continuar dient): A causa de les pluges...

 [29 i 31 de gener 2018] Sessions 23 i 24

Ortografia

La ela geminada. 

Usa el punt volat (Majúscula + 3) l·l

El so (lateral palatal) no se sol pronunciar

Es manté per tradició

Principals normes:

  1. Mots començats amb els prefixos al, col, il, sil: al·lumini, col·lecció, il·luminat, síl·laba.

  2. Acabats en el·la, il·la: novel·la, goril·la.

  3. Derivats cultes de mots amb ela doble: cristal·lí (cristall)

En general, però, és millor mirar el diccionari.

Lèxic

Arran de.  No és correcte dir "arrel de"

El nom de les lletres

Són femenins (la a, la bé... la ema...)

No s'apostrofen per a evitar confusions.

Casos curiosos: la bé, la vé baixa, la vé doble, la ics, la xeix, la i grega.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_catal%C3%A0

[22 i 24 de gener 2018] Sessions 21 i 22

Lèxic

Els noms de marques comercials a vegades passen a formar part del lèxic comú: Rímel, vambes... adaptant l'ortografia catalana, o no (jeep). D'altres no estan encara adaptades (buff = tapaboques; post-it = nota adhesiva...). I altres és millor no fer-les servir perquè ja tenim paraules que signifiquen el mateix: minipimer (batedora), kleenex (mocador de paper).

La paraula lot, en el sentit de llanterna, no apareix al diccionari. Passa el mateix amb queds (vambes).

Ortografia

En general, sabem que un mot s'escriu amb b o amb v seguint els seus derivats o la paraula original:

via/desvia/reenvia/envia/desvia...

Però hi ha un seguit de mots que, malgrat semblar de la família, no ho són del tot. Paraules com les següents (en negreta les que no segueixen la família). això passa perquè són mots cultes, introduïts prenent-los directament del llatí.

Ortografia/Fonètica

En català hi ha vuit vocals:

Tancades: i, é, ó, u (violí, cautxú, vindré, cigró)

Obertes: à, è, ò (català, cafè, això)

Neutres: a/e (home, dona)

[15 i 17 de gener 2018] Sessions 19i 20

Sintaxi

En el cas d'una perífrasi verbal (per exemple: "vaig comprar" o "has d'acabar") els pronoms febles poden anar o bé tota al davant o bé tots al darrere:

el vaig comprar / vaig comprar-lo

les has d'acabar / has d'acabar-les

PRONOMS RELATIUS

Són uns pronoms que introdueixen noves oracions, i es refereixen a noms que han aparegut abans o estan en el context:

La casa on visc és molt petita

La casa que hem comprat és molt petita

La casa a la qual et refereixes és molt petita

La que  m'agrada és la més petita

Lèxic

'Reflexada' no existeix. Cal dir reflectida.

Ploma es pronuncia amb 'o'

Ortografia

Els signes d'interrogació i d'admiració només cal posar-los al final. Al davant no és normatiu, però hi ha editorials que ho fan.

t/d A final de mot no és fàcil de saber si una paraula s'escriu amb 't' o amb 'd'. Les que acaben amb -etud o -itud (Quietud, solitud), o fan amb 'd'. Per a la resta e casos, hi ha unes normes massa complicades i surt més a compte mirar el diccionari en cas de dubte.

 [8 i 10 de gener 2018] Sessions 17 i 18

Ortografia

Pronunciació de les sigles.

Tres maneres diferents:

  • Com si fossin un mot ("acrònims"): RENFE, OTAN, ONU, UEC

  • Lletra per lletra: UGT ("U-GE-TÉ), ANC ("a-ena-cé)

  • "Traduint": CCOO ("comissions obreres"), CSPJ (Consell Superior del Poder Judicial)

Recomanacions:

  • Llegir les sigles pronunciant sempre a la catalana (BBVA: be-be-be-a), PIME (amb la E neutra)

  • Accentuar: els acrònims, com que no porten accent, s'han de pronunciar com a plans si acaben en vocal i com a aguts si acaben en consonant: RENFE, OTAN

Lèxic

"Darse cuenta de" > adonar-se de

Morfologia

Cal no confondre el mot darrere (adverbi invariable), amb el mot darrera (femení de darrer)

Exemples:

He anat darrere teu tot el dia, i és el darrer cop que ho faig: la darrera vegada, d'acord?

[18 de desembre] Sessió 16

Ortografia

Els sons palatals africats (TX, IG, TJ, TG)

De paraules com per exemple Txèquia, safareig, safaretjos, metge.

Correspon al so que en castellà es representa amb la "CH".

A final de mot: -ig/tx (maig, mig, despatx)

A inici de mot: tx- (txeca)

Pel mig: -tx-, -tg-, -tj- (despatxar, patge, platja)

De sons palatals africats n'hi ha de sords (txec, despatx, maig) i de sonors (patge, platja). així, no és el mateix "metge" que "metxa".

[4 i 13 de desembre] Sessions 14 i 15

Ortografia

ACCENTS EN PARAULES PLANES

S'accentuen si NO acaben en vocal, ni en vocal + s, ni en En o IN

tòtil, tàctil, sèrum, exàmens...

Compte, que si mai ens deixem un accent o en posem un de més, no ens entendran:

capella / capellà 

camina / caminar / caminà

fàbrica / fabrica / fabricà

Lèxic

Mots compostos

dematí

vistiplau

aleshores / a les hores

vetes i fils / vetesifils

Mare de Déu!! / Maradedéu 

sobre tot / sobretot

 etc...

[27, 29 de novembre  2017] Sessions 12 i 13

Lèxic

Frases fetes castellanes difícils de traduir al català.

"Con la que está cayendo!" >> Van mal dades / hi ha mar de fons / plou sobre mullat...

"Más de lo mismo" >> Una i alra cegada / ... i tornem-hi! /Ser el mateix...

Per saber equivalents, cal escriure al buscador de l'Optimot la frase completa, marcant l'opció "frase exacta".

Bòit i bòild són dos mots diferents.

... i compte amb engegar, arrencar i encendre!!

Engegar i arrencar (un aparell amb motor)

Encendre (un aparell elèctric o electrònic) ... aproximadament.

Morfologia

Els plurals dels SUBSTANTIUS acabats en -xt o -x:

Text > textos

Context > contextos

Pretext > pretextos

(el mot "texte" no existeix)

Reflex > reflexos

Compte, que els ADJECTIUS fan:

Complex, complexa, complexos, complexes

(No ho confonguem, per exemple, amb el substantiu complex ("complex esportiu")

  • Mots acabats en t/d

humit, salut, set, paret...

PERÒ COMPTE!!: fred, solitud...

La normativa és embolicada. És millor fer funcionar la memòria visual.

Les preposicions A, DE, EN, AMB

L'expressió a vegades també es pot fer amb DE ("de vegades")

Es pot dir "en cotxe" o "AMB cotxe"

Es fa servir a en expressións de lloc davant article definit: "a la casa de dalt", pero es fa servir EN davant l'article un o el pronom aquest ("en una casa del carrer")

 [13, 20 i 22 de novembre de 2017] Sessions 9, 10 i 11

Lèxic

Mots que han canviat o ampliat significat: pinçar, descarregar, navegar, baixar-pujar, núvol, passar pantalla, reiniciar, penjar, refrescar, cercar...

El mot "Guai" és d'origen àrab.

Ortografia

El so que representem amb les lletres s, ss, c, ç, z es produeix posant la llengua als alveols i deixant passar l'aire fregant la llengua. Per això es diu so alveolar fricatiu. Si vibren les cordes vocals, a més es diu sonor, i si no, sord.

I els sons que representem amb les lletres g/j/ix/x  es diuen palatals fricatius perquè es produeixen amb la llengua al paladar i l'aire passant fregant. Ta,bé n'hi ha de sord i de sonors:

Sords: Xivarri, enganxa; Sonors: Girona, Jesús

Finalment, els sons representats per la lletra G quan sona com a "Guerra", es diu velar fricatiu sonor, perquè es produeix amb la llengua fregant el vel del paladar . El seu equivalent sonor és el de la lletra c quan sona com la k: Cap, acabar.

ACCENTS

Mots aguts acabats en vocal, vocal+s, acabats en en, in, s'accentuen.

Morfologia

Els plurals dels mots acabats en -ig es poden fer afegint una -s (Mareig, mareigs), o bé intercalant-hi una o. (marejos). Si els derivats fan -tj- (Desig-desitjar-desitjos). En alguns casos en què no hi ha derivats, el plural el marca el diccionari.

Pronoms febles

Ortografia bàsica:

Davant verb en vocal, apòstrof o res (l'omple - ho omple)

Davant verb en consonant: res (el compra)

Després de verb en vocal: apòstrof o guionet (agafa'l - omple-la)

Després del verb en consonant: guionet (omplir-la)

  [29 d'octubre i 6 de novembre de 2017] Sessions 7 i 8

TEXT NÚM. 4

Lèxic

torb (Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu)

tur (Turó)

occir (Matar)

grinyolar (Fer grinyols. Grinyol: Soroll estrident causat pel fregadís extern o intern en alguna cosa.) Sovint emprat metafòricament en el sentit de "semblar estany".

Tant correcte és por de  com por a. I pot significar coses diferents. No és el mateix "La por dels dimonis" que "La por als dimonis".

El mateix passa amb diferent de i diferent a. I dret de i dret a.

No és el mateix composar que compondre. El verb composar a penes s'usa. 

He compost una cançó (i no pas "He composat")

Compon cançons (i no pas "Composa cançons")

Fonètica

Hi ha moltes lletres mudes en català, a banda de la hac.

La T: cantan(t), par(t)s, instrumen(t)s

La R: canta(r), a(r)bre

La S: do(s) rals, I(s)rael

La C: don(c)s, ...

Orotografia

Tots els mots derivats o que contenen -gressió- -missió- o -pressió- s'ha d'escriure amb doble essa i pronunciar sordes: regressió, transmissió, expressió...

 [16 i 23 d'octubre de 2017] Sessions 5 i 6

TEXT NÚM. 3

Lèxic

xifra, nombre, número

Del treball d'investigació de la Marina, hem conclòs: 

La xifra o guarisme és un signe gràfic que s’usa per a representar els nombres. Ex.: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 10, 23, 125 (xifres aràbigues), IV, VIII, CXXV (xifres romanes), etc. Els nombres són els mots o paraules que es poden usar per a designar o escriure les xifres. Ex.: u, dos, tres, vint-i-tres, cent vint-i-cinc, etc. Nombre també significa quantitat. Usem la paraula número quan volem indicar una posició dins d’un conjunt ordenat. Ex.: l’escala número 3 del carrer, la pàgina número 4 del llibre, el telèfon número 933983412. En qualsevol altra situació hem d’usar la paraula nombre. Exemple: el nombre 201, nombre parell o senar, etc.

Morfosintaxi

L'article personal. el-la-en-na

En català és costum anteposar al nom propi de persona l'article determinat el, la, en na. Es posa en contextos col·loquials i no es posa en contextos formals. en, na és propi d'algunes zones més que d'altres, però sòn equivalents.

Fitxa Optimot que en parla

Lèxic

Compte amb les falses parelles: 

capsa / caixa

gran / gros

diversos / varis

PUDOR DE, OLOR DE.

Compte de no caure en el castellanisme d'expressar aquests verbs amb la preposició 'a'.

En gramàtica es diu que un mot o un verb "regeix" o "té determinat règim" quan porta una preposició "obligada":

Olor de roses

Camisa de ratlles

Es dedica a...

Aspirar a...

Parlar de...

confiar en...

interessar-se per...

Fonètica

Les paraules que acaben en essa, aquesta essa sona sorda, EXCEPTE quan la paraula següent comenci amb un so sonor. Comprova la diferència de pronunciació:

els ous / els sous

els avis / els savis

les oques / les soques

les goses / les cosses

(Les vocals són sempre sonores i algunes consonants també: g, d, b, m, n...)

 [9 i 11 d'octubre de 2017] Sessions 3 i 4

Hem treballat aquest TEXT

Ortografia

Com s'escriuen els sons sibilants ("esses") en català?

  • Sibilants sonores: s/z

  • Sibilants sordes: s/ss/c/ç

Exemples

Sonores: Rosa, zona, colze, Amazones

Sordes: Rossa, sona, pensa, pances, pança

Que s'escrigui una lletra o una altra depèn de quina posició ocupi (entre vocals, després de consonant, a principi o a final de mot...)

Fixeu-vos que només hi ha una lletra que pugui representar la sibilant sonora i la sorda: la essa simple.

S: sonora entre vocals / sorda en tots els altres casos (casa /s ona, pensa, pols)

Z: sempre sonora (zona, colze, Amazones)

SS: sempre sorda i només es pot escriure entre vocals (Rossa)

C: sempre sorda i en qualsevol posició (cera, cacera, pances...), davant les vocals e, i.

Ç: sempre sorda i en qualsevol posició (ço, caça, balanç...)

___

L'article femení la no s'apostrofa davant paraula que comenci per les vocals i, u àtones (la història, la Universitat, la Isabel...) 

Fonètica

Les 'e' que no són en síl·laba forta, es pronuncien neutres. així doncs, hem de pronunciar Balmes, frase, frases, Blanes, òpera com si diguéssim cases, home, homes, toves, tàpera...

[2 i 4 d'octubre de 2017] Sessions 1 i 2

Hem treballat aquest TEXT

Hem estat mirant com funciona l'Optimot. Durant aquest curs anirem estudiant algunes de les fitxes lingüístiques i entrades de blog d'aquest portal.

Lèxic

Raima: Conjunt de vint mans de paper

Mà (de paper): Conjunt de vint-i-cinc fulls de paper.

Ortografia

L'article la no s'apostrofa quan la paraula següent (que per força ha de ser de gènere femení) comença per u o bé i àtones

la universitat

la història

Les sigles, a efectes d'apostrofar l'article que porten davant, funcionen com si fossin paraules i d'acord amb com es llegeixen

La UGT (la ugeté)

La IAC 

La UOC

L'MPOC (L'emapoc)

Hi ha verbs, com collir, recollir, poder, escopir... que tenen escrit amb la lletra o les síl·labes àtones i amb u les tòniques.

Collir / cullo

Escopiria / Escupo

Podria / puc

Fonètica

Compte amb algunes pronunciacions errònies!

Vec? Veig!

Vegui? Vegi! (Prevec-prevegi)

La lletra ics d'exemple i exèrcit es pronuncia igual que examen i exilI

CURS 2016-2917

  [16, 18, 23, 255, 17, 22, 24 de maig 2017] Sessions 47 a 50

Verbs

Un seguit de verbs estan prenent noves formes per influència del castellà o per evolució lògica. Caldria evitar-ho i fer servir els significats genuïns.

  • Passar-se ("fer-se malbé un aliment") No significa: "excedir-se" (El caldo s'ha passat / M'ha passat pel cap...

  • Negar-se ("ofegar-se") No significa "dir que no a una cosa" (Això es diu Negar-s'hi). 

  • Sortir-se ("reeixir", "deslliurar-se d'un perill") No significa "desbordar-se, un riu". Ens n'hem sortit prou bé / El Llobregat ha sortit de mare

  • Fer-se ("Tenir amistat amb algú", "créixer") No significa "fer-se passar per...": "Fer-se l'orni", "Fer-se el suec". Cal dir Fer l'orni, fer el suec.

  • Estar-se ("Viure en un lloc" o "privar-se d'una cosa") No significa "romandre". Per a aquest significat he de dir Estar: "Va estar una hora esperant" i no pas "Es va estar..."

 [4 i 9 de maig de 2017] Sessions 45 i 46

Hem fet una mica de fonètica.

En català hi ha 26 lletres, però molts sons més: uns 38. Això significa que hi ha lletres que corresponen a més d'un so. També és veritat que hi ha lletres que no corresponen a cap so (la hac) i algunes que segons com, tampoc (la i de "coix")

Exemples:

cacera, barba, mata

En aquests mots, les lletres en negreta sonen l'una diferent de l'altra.

Els sons lingüístics els produïm amb la intervenció de diversos òrgans de la boca i la faringe, i el nas, ja sigui regulant el cabal d'aire, segons el contacte de diversos òrgans, o la intervenció o no de les cordes vocals. 

Lèxic

[25 i 27 d'abril i 2 de maig de 2017] Sessions 42, 43 i 44

Sintaxi

Complement Predicatiu: Se substitueix pel pronom hi. Es tracta d'un complement que 'qualifica' el subjecte alhora que expressa una circumstància del verb. Es reconeix perquè és un adjectiu i concorda amb el subjecte en gènere i nombre. No s'ha de confondre amb el complement circumstancial. Exemples:

La Montse camina tranquil·la (Pred)

En Ramon camina tranquil (Pred)

La Montse camina de presa (Circums)

Atribut: Se substitueix pel pronom ho quan no porta article. I per l'article, quan en porta:

Aquell és metge (ho és)

Aquell és el metge (l'és)

Verbs

El verb riure té també forma pronominal (riure´s), que col·loquialment fem Riure-se'n. És millor reservar-lo per la parla oral.

En Ramon es riu de tot

"En Ramon se'n riu de tot"

Poder, voler, escopir, tossir, sortir, cosir... Són verbs que combinen formes amb u i formes amb o. Les síl·labes àtones s'escriuen amb o.

puc, pugui  / podré, podem

cuso / cosiré

Però el present de subjuntiu de poder  i de voler manté la u en el present de subjuntiu: pugui puguis pugui puguem pugueu puguin

Lèxic

Al capdavall: a la fi, al cap i a la fi, comptat i debatut (No "a fi de comptes")

Ortografia

La bé baixa (v) sol correspondre a la lletra u en altres derivats de la mateixa família: meu-meva, tou-tova... hereu-hereva...

 [6, 18 i 20 d'abril de 2017] Sessions 39, 40 i 41

Sintaxi

Si el subjecte és un nom col·lectiu acompanyat d'un complement en plural se sol fer la concordança:

La majoria d'estudiants acaben la carrera en el temps previst.

El 60 % dels enquestats opinen que la docència és satisfactòria.

De tota manera, si la persona que escriu vol destacar el nucli del subjecte (el col·lectiu), també es podria fer la concordança en singular:

Una part dels professors es dedica a la recerca

Morfologia

Els adjectius AGUTS acabades en ç fan el femení i el plural de la manera següent: 

capaç, capaç, capaços, capaces

feliç, feliç, feliços, felices

atroç, atroç, atroços, atroces

A/EN

Aquestes dues preposicions, en expressions de lloc, tenen un comportament peculiar: 

La preposició a indica direcció i situació, i s'usa per a llocs reals

Sóc a casa; sóc a la casa; vaig a casa, vaig a la casa.

La preposcició en s'usa per a llocs figurats o per a llocs reals quan aquest lloc real comença per un, una, algun, etc. i indica situació.

Sóc en zona perillosa; El vaig veure en la commemaroció de les seves noces; Sóc en una casa misteriosa.

JUNT

endins, amunt, avall, endavant, només, almenys, pertot (pertot arreu),

SEPARAT

de prop, de pressa

Lèxic

No hem de confondre els mots natiu i  nadiu. 

Natiu és un adjectiu que significa "Nascut en un mateix, que es té des del naixement"

Les qualitats natives d'un individu

(Natiu, natius, nativa, natives)

Nadiu és una adjectiu que significa: "Fill de tal poble o tal nació", "Lloc de naixença"

La casa nadiua del president és aquesta

(Nadiu, nadiua, nadius, nadiues)

 [23 i 28 de març i 4 d'abril de 2017] Sessions 36, 37 i 38

Sintaxi

El complement de règim verbal (o preposicional) és aquell complement que és exigit per determinats verbs de l'estil de dedicar-se. Vegeu. Se'ls substitueix pel pronom hi, si la preposició és a, en, amb, per o amb el pronom en, si la preposició és de.

Em dedico a - m'hi dedico

Estic d'acord amb - hi estic d'acord

confio en - hi confio

M'interesso per - m'hi interesso

M'adono de - me n'adono

Lèxic

Compte amb determinades parelles!! Per diferents motius ens poden fer equivocar.

senyalar/assenyalar

altura/alçada/alçària/altesa

pana/avaria

símbol/abreviatura

magnifica/magnífica

secretaria/secretària

extensió/estendre

sols/solament

estrella/estel

Cal tenir cura de distingir el que és un símbol, del que és una abreviatura. Ambdós, i hi podem afegir les sigles, són abreviacions.

Símbol: representa una paraula gairebé sempre científica (una mesura, per exemple) i estan establerts internacionalment: m (metre), % (percentatge), S (Sud)... i no porten punt.

Abreviatura: Una abreviatura és un escurçament gràfic d’un mot o d’un sintagma, que es forma suprimint lletres internes o finals i que s’indica amb un punt o una barra.

Ortografia

Compte amb les erres interiors mudes: 

  • No pronunciarem la r primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).

 [16 i 21 de març de 2017] Sessions 34 i 35

Lèxic

  • No hem d'abusar del mot celebrar quan no volem dir exactament "commemorar"

  • Compte amb la construcció repetitiva "així com també" (mireu)

  • No confonguem exempció amb excepció

  • El dia de la setmana sense article significa "el proper dia..."

Vindré dissabte (= vindré dissabte vinent)

Dir, amb aquesta intenció, "vindré el dissabte" és un castellanisme.

Fonètica

Compte amb algunes pronunciacions:

etcètera, Francina, poncella es pronuncien amb essa sorda (com cancel·la) i no pas amb essa sonora (com donzella)

Pronoms relatius

La combinació el que NO és correcta si la podem substituir per el qual (aplicable a la que, els que, les que...)

Conjuncions

SINÓ / SI NO 

S'escriu separat quan, si traiem el no, la frase continua tenint sentit. S'ha de tenir en compte que a vegades la frase està suposada. Exemple:

Vindrà, i, si no, que s'espavili.

La frase suposada és "i si no ve..."

Verbs

Els verbs següents tenen complement indirecte obligatori, la qual cosa vol dir que el pronom que els toca (en el cas de la tercera persona sobretot) és "li"

contestar (li contesto)

disparar (li disparo)

escriure (li escric)

pegar (li pego)

permetre (li permeto)

replicar (li replico)

respondre (li responc)

telefonar (li telefono)

trucar (li truco)

[7,9 i 14 de març de 2017] Sessions 31, 32 i 33

Pronoms febles

El Complement Indirecte es substitueix pel pronom li. En plural pren diverses formes, segons on vagi col·locat (els, -los, 'ls). I no hi ha ha res més. El pronom "LIS" no existeix.

Verbs

El verb telefonar (i trucar) no té complement directe. És intransitiu. Sempre s'ha de dir: "Telefona-li; va telefonar-li, va telefonar-los, etc"

Lèxic

Consiliari va amb essa perquè prové de consell

Conciliar va amb c perquè prové de concili (posar d'acord)

  [28 de febrer i 2 de març de 2017] Sessions 29 i 30

Lèxic

Aripèlag, partença, la síndrome

Pronoms febles

Davant verb començat en essa o ce pronuciada essa, el pronom feble es s'ha d'escriure se.

Se semblen molt

Se celebra cada any

Fonètica

[de la nova Ortografia 2017] "Generalment no es pronuncia la primera r dels mots arbre, marbre, perdre (especialment en parlars valencians) i llavors (adverbi). També sol emmudir-se la r del radical dels verbs prendre i derivats (aprendre, comprendre, sorprendre, etc.) i cerndre, de les formes que tenen una -d- de suport, això és, les d’infinitiu, futur i condicional: prendre, prendràs, prendríem; cerndre,cerndràs, cerndríem."

Verbs

Els verbs tenir, venir, doler i valer tenen una altra forma igualment vàlida: tindre, vindre, doldre, valdre. Aquestes se solen reservar per a la parla c ol·loquial.

 [21 i 23 de febrer de 2017] Sessions 27 i 28

Pronoms febles

Hem recordat que els diversos pronoms febles s'escriuren de maneres diferents depenent de la seva ubicació al voltant del verb. Per exemple:

EM davant verb començat en consonant (em sembla)

M' davant verb començat en vocal (m'escriu)

ME darrere verb acabat en consonant o diftong (va semblar-me, escriu-me)

'M darrere verb acabat en vocal (mira'm)

+ info en aquest enllaç

Lèxic

"Quien mucho abarca, poco aprieta"

No es pot repicar i anar a la processó / qui molt abraça, poc estreny

"No te andes por las ramas"

Ves al gra

"Garbo" "Salero"

Gràcia

"Gorrero"

Gorrer

"Entorno a"

Entorn de

Morfologia

antic, antiga, antics, antigues, antiguitat, antigament, antigor...

Sintaxi

L'expressió "acabar amb" pot resultar ambigua. Cal tenir en compte que a vegades va bé canviar-la per "posar fi".

El procés acabarà amb la independència (!)

El procés finalitzarà...

El procés posarà fi a...

PER/PER A

En la frase "parlarem d'això per tal d'analitzar la situació", aquest per tal és un recurs per evitar els dubte en l'ús de per a o per. 

LA PREPOSICIÓ 'DE' DESPRÉS DE CERTS VERBS

Diu la Universitat Pompeu Fabra:

Es poden introduir amb la preposició de aquells infinitius que fan de complement directe o d'atribut de verbs que expressen projecte, desig o voluntat. Actualment aquest ús de la preposició de és vacil·lant, ja que en alguns casos sembla que és més usual o fins i tot més necessària (verbs com ara aconsellar, demanar, exigir, pregar, proposar, provar, recomanar, suggerir...) que en d'altres (verbs com ara acordar, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, prometre, refusar...). 

 [7, 14 i 16 de febrer de 2017] Sessions 24, 25 i 26

Ortografia

Diacrítics que se salven: bé és déu mà més món pèl què sé sí sòl són té ús vós

Deixen d'accentuar-se aquells mots compostos que s'accentuaven perquè contenien un diacrític: entresol, marededeu.... 

No cal posar la dièresi en els infinitus, gerundis, futurs i condicionals.

influir, influint, infuliré, influiria

La lletra x (ics o xeix) sona ics en mots com existir, i sona xeix en mots com xivarri.

S'han de pronuciar amb essa sorda (com "mosso") els mots Francina i poncella.

Morfosintaxi

La conjunció que no admet la preposició de al seu davant. Així que ens hem d'espavilar:

L'afirmació ( ) que el secretari ho sabia era falsa

Tinc l'esperança ( ) que els alumnes arribin

Em preocupa la idea ( ) que no hi hagi pressupost

Davant d'infinitiu es pot no posar la a en la preposició per a:

Aquestes pastilles serveixen per pair / per a pair

L'expressió correcta és "de mica en mica", i n pas "mica en mica"

Pronoms febles

EN/HI

Els complements introduïts per la preposició DE se substitueixen per EN (amb una excepció que ja explciarem un altre dia):

Vinc DE casa / EN vinc

Vull caramels / EN vull (DE caramels)

Els complements introduïts per altres preposicions se substitueixen per HI

Vaig A casa / HI vaig

Corro PER casa / HI corro

Lèxic

Mentre-mentrestant. Sols-solament. 

Hi ha una categoria gramatical de què es parla poc: LA INTERJECCIÓ.

Són mots invariables que de fet no signifiquen res en concret ni tenen cap funció sintàctica. Expressen sorpresa, ennuig...N'hi ha de pròpies (oh!"ah! Ep! ehem, hala!...) i d'impròpies (i ara! adéu! bufa! redimonis!...)

[31 de gener i 2 de febrer de 2017] Sessions 22 i 23

Ortografia

LA ELA GEMINADA

S'usa en l'interior d'alguns mots, generalment paraules "cultes" (síl·laba, al·lèrgia...). Hi ha possibilitat d'aprendre's els casos en què es posa, però generalment no paga la pena.

Si algú en vol saber més: http://enxaneta.info/teoria/l-l/12

EL PUNT I COMA

El podem emprar per separar enumeracions que ja contenen comes al seu interior, o per separar frases que tenen una relació molt més estreta que les separades per un punt i menys que una coma.

Aquest apartat té un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mòduls didàctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bàsics...

Lèxic

Alguns mots que s'escriuen junt o separats, i que tenen significats diferents:

Mal de cap / maldecap

Mare de Déu / marededeu

Maria Lluïsa / marialluïsa

Pronoms febles

Compte, que si ens deixem un pronom, a vegades el significat canvia.

Què saps de Shakespeare? / Què en saps, de Shakespeare

No sento / no hi sento

No sé què fer / no sé què fer-ne

 [24 i 26 de gener de 2017] Sessions 20 i 21

Ortografia

A vegades ens confonem amb l'ortografia dels mots que contenen el grup qua. De fet la pronunciació és gairebé igual: quatre, cuadre, quadret, cuadret. Ens pot ajudar saber que l'únic mot freqüent que comença per cua és cua (dels animals)  i els derivats: cueta, cuota, cuassa...

Cal recordar que la síl·laba qua, qüe, qüi, quo, quu és això: una sola síl·laba. En canvi amb c són dues síl·labes

qua-dre

cu-a-dret (que té la cua dreta)

quo-ta

cu-o-ta (que té la cua lletja)

COMPTE, CONTE, COMTE. El comte que surt en el conte no v

a gaire amb compte.

Pronoms febles

  • Vigilem de no confondre li amb l'hi.

Li compra el cotxe (compra el cotxe a ell): un pronom

  • Els complements introduïts per la preposició de els correspon el pronom en. En canvi, els complements introduïts per altres preposicions, els correspon el pronom hi.

Vinc de casa (en vinc)

Vaig a casa, per casa... (hi vaig)

Sintaxi

Els complements directes no duen la preposició a excepte en casos que calgui per desfer ambigüitats o quan el complement és un pronom.

No entenc els catalans

No t'entenc a tu

Possible ambigüitat: El Barça es classificarà si guanya a l'Atlètic

Verbs

Per a expressar simple presència en un lloc, sense més detalls, cal emprar el verb ser: ja sóc aquí, sóc a dat, on ets... En canvi fem servir estar quan som en un lloc permanentment (hi vivim, hi treballem...):  Ja fa deu anys que estic a Olesa, però ara no hi sóc: he anat al cine a Abrera.

 

 [10 i 12 de gener de 2017] Sessions 18 i 19

Ortografia

Hem recordat alguns accents diacrítics que es manetenen en la nova normativa i els que no. El cas de venen/vénen, que perd l'accent. Queden:  bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.

Davant de m escrivim sempre m i no pas n, com fa el castellà. immens, Immaculada...

TANT/TAN

Sense t és sempre adverbi i s'escriu davant adjectiu o adverbi:

S'enfada per tan poca cosa...

No corris tan de pressa!

Amb t en la resta de casos

No corris tant!

Hi havia tants cotxes que...

Tant tu com jo.

Pronoms

Ens hem trobat amb dos casos en què els pronoms ens han "sonat" malament:

L'IEC està badant... no n'hi ha notícia que pensi elaborar un material òptim.

Vol dir: "no hi ha notícia de l'IEC que pensi..." (provinent de l'IEC). Pot tractar-se d'un cas d'ultracorrecció. Es podria evitar dient: "no se sap que pensi..."

L'altre cas: Ara en fa cent anys. Volent dir "ara fa cent anys de tal cosa"

És correcte (encara que segons alguns autors no), però el més habitual hauria estat fer la frase d'una altra manera per tal d'evitar aquest pronom tan forçat. 

 [15, 20 i 22 de desembre de 2016] Sessions 15, 16 i 17

Textos

Casos de comes per canvi d'ordre de les parts de l'oració.

Tema: informació coneguda

Rema: informació nova

Les oracions tenen un ordre "normal" (Cauen gotes). Quan l'alterem, calen comes (Gotes, cauen) (... i no pas pedra).

En la frase: "A París, van" la informació coneguda és "van" (ja sabem que marxen a algun lloc), i la informació nova és "a París". En un ordre normal hauríem dit "Van a París".

Altres exemples en què calen comes:

A París hi aniré el mes vinent

Això, a mi no m'ho poden dir! 

Mireu la diferència:

Que ha vingut l'avi?

Que ha vingut, l'avi?

En la primera no sabíem que venia l'avi. En la segona, ja sabíem que vindria, però no estàvem segurs que ja hagués arribat. Per a expressar aquest matís, calen les comes.

Verbs

Sigut o estat? El participi del verb ésser té aquesta doble forma. Tot i que l'actual gramàtica les posa al mateix nivell, la segona és més "literària".

A veure: qui ha sigut?

Pujol ha estat president de Catalunya

Lèxic

HORES. Al Principat fem servir, per dir l'hora, el sistema acústic ("de campanar") i a la resta dels Països Catalans, el sistema visual ("de rellotge"). ambdós són correctes, però cadascun al seu territori.

Ortografia

El mot una, quan es refereix a l'hora, no s'apostrofa: És la una / L'una o l'altra

[22 i 24 de novembre de 2016] Sessions 13 i 14

Preposicions

Davant d'infinitiu, a vegades (depenent del tipus de verb) es pot posar o no la preposició de. Així, en verbs de voluntat o de desig, es pot posar de o no:

Hem decidit de comprar una casa

Hem decidit comprar una casa

Hem resolt de sancionar l'empresa

Hem resolt sancionar l'empresa

També es pot posar quan l'infinitiu és subjecte posposat:

No és permès de llençar objectes per la finestra

Adverbis

Diferència entre ací i aquí; allí i allà; aqueix i aquest.

Encara que no s'usen gaire, en alguna novel·la o escrit podem trobar aquests dos adverbis amb matisos de significat.

Ací significa "En aquest lloc". Exactament on sóc jo.

Aquí significa "En aqueix lloc". En el lloc on ens trobem.

Aquest significa proximitat en l'espai o en el temps respecte de la primera o de la segona persones.

Aqueix expressa el mateix, però només respecte a la segona persona.

Per tant, ací és el lloc on ens trobem tu i jo. I aquí és el lloc on et trobes tu.

Ara bé, aquesta diferència avui és ja inexistent i només es fa servir en textos molt especialitzats.

Allà i allí signifiquen el mateix

Lèxic

No és el mateix regle que regla.

"Clar que" (És clar que). De moment no s'accpeta "esclar", però tot arriba en aquesta vida. Per a TV3 és correcte.

Text

El text "Oso mío", d'en Ramon Pons, ha donat lloc a parlar de comes. Destaquem ara les anomenades "comes de desplaçament".

És un tema bastant complex però, resumint molt, podem dir que quan una parto de l'oració se surt del lloc que seria normal i, a més, parlant fem una pausa, hi va coma.

La mare, ha vingut! (no ens esperàvem pas que vingués)

Viu a Olesa, la germana.

Podeu mirar aquest document

 [17 de novembre de 2016] Sessió 12

Pronoms febles

Hi ha alguns verbs que, com que porten enganxats (de sèrie) un o dos pronoms febles, presenten alguns problemes d'escriptura.

anar-se'n, anem-nos-en

se'n va anar,  ens n'anem , ens en vam anar

Grosso modo les combinacions funcionen se la manera següent.

Davant del verb, apòstrof o res. L'apòstrof, tant a la dreta com es pugui.

Darrere del verb, apòstrof o guionet.

Verbs

ANAR. Hem repassat els més de 12 significats diferents que té el verb anar. Resumint:

  1. Moure's passant d'un punt a l'altre

  2. anar-se'n: partir d'un lloc per anar a un altre

  3. Abandonar la vida

  4. Un líquid, escapar-se del recipient

  5. Un recipient, perdre líquid

  6. Extingir-se

  7. Fer de cos, evacuar

  8. Funcionar

  9. Escaure

  10. Un camí, portar a un indret determinat

  11. Faltar-se'n poc

 [8 i 10 de novembre de 2016] Sessions 10 i 11

Pronoms febles

La llengua catalana distingeix 'coses'  indeterminades, determinades, i neutres. Quan parlem de, per exemple, "diners" fem servir el pronom en. Quan parlem de "els diners" fem servir el pronom els. I si parlem d'alguna cosa de la qual no en sabem el gènere, per exemple "això", emprem el pronom ho.

En té molts (de diners)

Els té ben invertits (els "seus" diners)

Ho té molt clar ("això", que té els diners ben invertits)

Verbs

ADEQUAR es conjuga com  OBLIQUAR. Per tant, si diem "ell obliqua" (síl·laba forta "bli"), hem de dir "adequa" (síl·laba forta "de").

Textos

Hem recordat les partícules anomenades marcadors textuals, que serveixen per "relligar" els textos, els paràgrafs: en efecte, però, doncs, per acabar, per començar, en definitiva...

[3 de novembre de 2016] Sessió 9

https://drive.google.com/file/d/0B2eTRoVNVKVoNUtVb0V4Zm5fRFU/view?usp=sharing

Hem treballat aquest text, amb un seguit de barbarismes freqüents actualment.

A banda, hem parlat d'aquestes qüestions:

Pronoms febles

El complement indirecte és representat pel pronom li (en plural, els, -los). El CI és el "beneficiari" de l'acció del verb. Heus-ne aquí alguns:

La perruquera talla els cabells al meu fill

La perruquera li talla els cabells

La perruquera va tallar-li els cabells

La perruquera talla els cabells als meus fills

La perruquera els talla els cabells

La perruquera va tallar-los els cabells

Lèxic

El verb quitar existeix i significa "pagar un deute".

L'adejctiu  quiti (femení quítia) significa "estar alliberat d'un deute", o, en general, "alliberat". ("Estic quiti, ja no et dec res"). No cal dir que està en desús.

Puntuació

La coma davant la conjunció perquè. Sol anar sense com, però en algun cas, quan fem pausa, la hi posem. La raó costa una mica d'explicar, però potser amb aquest dos exemples podem copsar la diferència:

No ha vingut perquè està malat

No vindrà, perquè no agafa el telèfon.

En la primera frase, la causa és central, primordial: està malalt i per això no ve.

En la segona, en canvi, la causa per la qual no ve és més subtil, no en té la culpa, és una 'causa perifèrica'. 

 [25  i 27 d'0ctubre de 2016] Sessions 7 i 8

Pronoms febles

Ens hem trobat amb els pronoms en i ho. 

Funcions que fan: substitueixen alguns complements directes. Quins? Els indeterminats o quantificats (en) o bé els neutres (ho).

Exemples:

Complement directe indeterminat:

Que en faràs? (Que faràs panallets?)

Que m'en dónes més? (Que em dónes més panellets?)

Complement directe neutre:

Ho vols? (Vols això?)

Lèxic

"El Barça ve de guanyar la copa" (en el sentit de "acaba de guanyar"). Correcte.

"Com vingui, em sentirà". Incorrecte. "Si ve, em sentirà"

[18  i 20 d'0ctubre de 2016] Sessions 5 i 6

Pronoms febles

El pronom feble darrere el verb només té dues possibilitats: o va amb guionet, o s'apostrofa.

GUIONET: si el verb acaba en consonant o diftong (u/i semiconsonant)

Llegint-lo

Llegiu-lo

APÒSTROF: si acaba en vocal (i si el pronom és d'aquells que es poden apostrofar, evidentment)

Estudia'l

Estudia'n

Ortografia

DIFTONGS: Un diftong és una síl·laba que conté una vocal forta (a, e, o) i una de feble (u, i). En els diftongs en què les dues "vocals" siguin la u o bé la i, forçosament una de les dues farà de vocal 'forta'.

Remei

Caliu

Ara destacarem només que és molt important de saber que quan les i o les u són a la part 'feble' de la síl·laba no es consideren vocals, sinó semiconsonants. que és com dir 'consonants'.

Lèxic

Pàmpol, etzibar, avenç/avanç, oi!

[11  i 13 d'0ctubre de 2016] Sessions 3 i 4

Verbs

HI HA / HI HAN. Simplificant, podríem dir que hi han (així, en plural), no existeix. Per tant, hi ha és la forma invariable.

Hi ha una persona

Hi ha dues persones

N'hi ha una

N'hi ha dues

DUU? Malgrat que la forma amb una sola u és admesa, se sol escriure amb dues u. Igual que la segona persona, duus. La raó és que el verb dur (igual que el verb dir o el verb viure, i com ells, la segona i la tercera persona del present fan dius, diu / duus, duu / vius, viu.

Pronoms

El verb parlar no admet el pronom ho. No és correcte dir "ho parlem", sinó "en parlem".

Preposicions

PER / PER A. Aquest és una de les qüestions més polèmiques de la lingüística catalana. La solució que va proposar Fabra per a decidir si davant d'un infinitiu tocava posar per o per a és molt complexa. Al final es va resoldre de tallar pel dret i escriure sempre per davant d'infinitiu, encara que això, a vegades, comporti problemes de comprensió:

Ha entrat a presó per robar al director

Ha entrat a presó per a robar al director

Cometes

  • Les citacions textuals (una citació és la reproducció exacta del que ha dit o escrit una persona a títol individual o en representació d’una institució, una entitat, etc., que pot ser un mot, un grup reduït de mots, una frase o tot un passatge), tant si són en català com en qualsevol altra llengua.

La vicepresidenta ha assenyalat: «La nevada ha estat 

un fet extraordinari que requerirà un gran esforç de la Diputació».

  • Els títols d’articles publicats en butlletins, revistes o altres publicacions periòdiques, o de capítols d’una obra més llarga.

Ha publicat l’article «Les Voltes, la llibreria resistent» a la Revista de Girona. 

  • Els títols de col·leccions de llibres o d’altres obres. 

La col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»

  • El títol específic de cursos, exposicions, taules rodones, comunicacions, ponències, discursos, jornades, etc., quan el mot genèric (curs, exposició...) no forma part del títol.

El curs «L’art de la comunicació» es farà a la Casa de Cultura de Girona.

 [4 i 6 d'0ctubre de 2016] Sessions 1 i 2

Ortografia

Els derivats de -gressió-, -pressió- i  -missió-, com ara agressió, agressivament, repressió, compressió, pressionar, transmissió, missionera...  emissió, emissora... s'escriuen amb doble essa i –naturalment– s'han de pronunciar amb essa sorda.

Són molt lògics els dubtes ortogràfics amb paraules que comencen amb un prefix. Per exemple:  coreferent va amb una erra (malgrat que s'ha de pronunciar amb erra doble) i coresponsable. En canvi corresponent, amb dues. La raó és que les més arrelades al català ja no es considera que el prefix ho sigui. Així, hem d'escriure corregir, correspondència, corrompre... però les més "noves", es manté l'ortotgrafia de la paraula original: grecoromà, vicerector, coreferent...

Els adverbis acabats en -ment conserven l'accent de la paraula de la qual deriven. Còmodament, anàrquicament.

Verbs

El verb soler existeix.

La imminència no s'expressa amb la perífrasi "anar a + infinitiu", sinó amb el futur o amb la perífrasi "estar a punt de + infinitiu" (el concert començarà, el concert és a punt de començar). Si parlem realment en el sentit original del verb anar, significa "desplaçament": anem a casa, anem a cantar... significa que "ens desplacem a casa, a cantar..."

Adverbis

Són invariables (força, més, massa...). Modifiquen el verb o l'adjectiu o un altre adverbi (Força content, més aviat, corre massa). El mot força pot ser també adjectiu (hi ha força persones) i és invariable. Quan és substantiu, evidenment té plural (no em queden forces per a res). Amb massa, passa el mateix. I amb prou. Tinguem en compte que, per acabar-ho d'embolicar, gaire és invariable com a adverbi (no estem gaire contents) però variable com a adjectiu (no hi ha gaires persones).

Frases correctes: 

Hi ha massa persones / no hi ha prou persones / hi ha massa persones / no hi ha gaires persones.

Lèxic

Origen de l'expressió OK. (Investigació de la Marina). Prové de l'abreviació de l'expressió "0 kill" (0 k) (zero morts) que constava en els informes militars. En anglès el nombre zero es pronucnia "o" i la lletra k, "kei".

Les atxes de l'expressió Endavant les atxes (investigació d'en Ramon) són ciris grossos i n pas destrals.

L'expressió a penes és perfectament correcta (investigació de la Montse Playà). 

Comentem també la confusió entre mal, mala, mals, males  i dolent, dolenta, dolents, dolentes. Cadascuna té un ús establert i un matís propi.

No és el mateix un mal professor que un professor dolent...

 [19 de maig de 2016] Sessió 48

Verbs

VERBS PRONOMINALS

Hem recordat que hi ha alguns verbs que canvien de significat quan van amb pronoms incorporats. I que aquests pronoms han de ser-hi sempre i s'han d'escriure correctament.

Anar-se'n: me'n vaig, te n'ananves, se n'havia anat, vés-te'n...

Recordar-se: em recordo de tu, recorda't de mi!

Fer-se (adquirir): quan te n'has fet d'aquest cotxe? (tenir amistat): ja no ens fem, hem renyit.

Riure's: sempre es riu de mi.

És important saber que en aquests darrers casos, el pronom 'en' només l'hem de posar quan cal ("Sempre et rius de mi: sempre te'n rius"). En canvi, en e cas del ferb anar-se'n, els dos pronoms s'han de posar sempre.

[ 12 i 17 de maig de 2016] Sessions 46 i 47

Verbs

Hem tornat a topar amb els imperatius. Cal recordar que el 'vosaltres' va concordat amb el 'tu', i que la resta van concordats amb el 'ell':

Tingues paciència - tingueu paciència

Tingui paciència -tinguem, tinguin, paciència

Beu aigua - beveu aigua (i no pas "begueu aigia")

Begui aigua - Beguem aigua, beguin aigua

Pronoms febles

Per entendre'ls bé cal saber distingir els complements del verb (directe, indirecte, circumstancial...), i tenir clara una cosa: que el subjecte no se substitueix per cap pronom, excepte en un cas molt estrany que ja estudiarem.

Després hem classificat els pronoms en relació al complement al qual substitueixen:

CD Complement directe: el la els les en ho

CI Complement indirecte: li els hi

CC Complements circumstancials i altres de semblants: hi, en

i pronom per pronom...

el (CD) la (CD) els (CD) les (CD) en (CD/CC) ho (CD) li (CI) els (CD/CI) hi (CC/CI)

 [3 de maig de 2016] Sessió 45

Preposicions

CANVI I CAIGUDA

Hem vist que en alguns casos les preposicions desaparaeixen o bé s'han de canviar. En concret:

  • La preposició en s'ha de canviar per a o de davant d'un infinitiu. així, en una frase com ara 'Pensa en el seu futur', si canviem "el seu futur" per un infinitiu (per exemple "treure el gos"), no podem deixar la preposició en (Pensa 'en' treure el gos): hem de canviar-lo en a: pensa A treure el gos.

  • I aquesta mateixa preposició (EN) desapareix davant de la conjunció que: 

 'Pensa en el seu futur',

'Pensa que has de treure el gos'

(i no pas "Pensa 'en' que has de treure el gos"

Lèxic. Frases fetes

Tocar mare (tornar al començament)

Fer el vestit de blauet (apallissar)

 [ 26 i 28 d'abril de 2016] Sessions 43 i 44

Pronoms febles

Hem descobert que el pronom hi és molt productiu. Pot substituir diversos complements:

  • El de manera, temps, o el predicatiu: Va arribar tard (hi va arriba); Sempre va esverat. És veritat: sempre hi va.

  • Els circumstancials i altres que van amb les preposicions a, amb, en, per: Va a casa (hi va); es dedica a la música (s'hi dedica); va amb tren (hi  va); parla en anglès (hi parla); corre per Olesa hi corre)...

  • CAS ESPECIAL. El pronom li, quan va combinat amb els pronoms el, la, els, les es canvia per hi perquè si no donaria lloc a unes combinacions que sonen fatal:

Dono el regal al meu fill ("el li" dono -- l'hi dono)

Dono la llibreta al meu fill ("la li" dono -- la hi dono)

Dono els regals al meu fill ("els li" dono -- els hi dono)

Dono les llibretes al meu fil ("els li" dono -- els hi dono)

[ 19 i 21 d'abril de 2016] Sessions 41 i 42

Pronoms febles

Substitució pronominal

Hem fet exercicis per a comprovar que el sistema de pronoms febles catalans té una certa lògica:

A un sol complement li correspon un sol pronom; a dos complements, dos pronoms:

Un pronom

Ens demanen diners (correcte)

Li demano diners (correcte)

Els "hi" demano diners (INCORRECTE!)

Els demano diners

Dos pronoms

Demano els expedients als funcionaris

1) Els demano els expedients

2) Els demano als funcionaris

3) Els els demano

Per tant, solucions col·loquials com ara "ELS HI DEMANO", no són correctes

[12 i 14 d'abril de 2016] Sessions 39 i 40

Lèxic. Frases fetes.

Amb temps i palla maduren les nespres (amb paciència s'aconsegueixen resultats).

Menjar en un mateix plat (ser molt amics)

Perdre bous i esquelles (Perdre-ho tot)

Per la Candelera, ous a la carrera (Abundància)

No haver vist mai cap ase volant (Admirar-se de les coses senzilles, sorprendre's, ser innocent)

S'han venut els fems (Gastar tot el que es té)

Pronoms febles

La problemàtica dels pronoms febles es redueix a dos grans PASSOS: 

  1. Quins pronoms hi posem? (variant: "N'hi posem?")

  2. Com els posem?

PAS 1

He llogat la casa 

Pronom que correspon: LA

PAS 2.

Es pot apostrofar

L'he llogat

Altres exemples:

Vull caramels (EN) En vull

Agafo caramels (EN) N'agafo

Dedico la cançó als meus fills (LA ELS) Els la dedico

  [5 i 7 d'abril de 2016] Sessions 37 i 38

Lèxic

Cana té tres significats diferents, però cap d'ells vol dir "cabell blanc".

Pronoms. Els relatius.

Hem començat a entrar-hi a fons.

DEFINICIÓ

[Diec2] "Pronom que remet a un element nominal, prèviament aparegut en l’oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d’adjectiu o substantiu."

Exemples de frases amb pronoms relatius i principals errors

El pis que he comprat no m'agrada

És un pis en el qual no s'hi està bé

(Incorrecte: "És un pis 'en el que' no s'hi està bé")

El pis en què visc no m'agrada

El propietari a qui vaig comprar el pis viu a Suïssa

El pis on visc no m'agrada

El pis no m'agrada, cosa que em fa infeliç

El pis no m'agrada, la qual cosa em fa infeliç

(Incorrecte: "El pis no m'agrada,  'el que'  em fa infeliç

El pis no m'agrada, raó per la qual sóc infeliç

El que passa és que és massa fosc, el pis.

(Incorrecte: "Lo que passa és que és massa fosc, el pis.)

Parlant de pisos, el que t'has comprat tu sí que està bé.

El pis, la terrassa del qual mira a ponent, m'agrada força)

ALGUNES NORMES

    1. El pronom relatiu àton QUE: 

      1. No va mai precedit de preposició.

      2. Si va precedit d'article es pot substituir per 'aquell que', 'aquella que', 'allò que'... (En aquella casa i en la que vaig viure l'any passat sí que s'hi estava bé!) (El que passa és que m'avorreixo)

      3. Si es pot substituir per 'el qual', 'la qual', etc., aleshores és incorrecte i s'ha de canviar. (És un pis 'en el que' no s'hi està bé / És un pis en el qual s'hi està bé)

    2. El pronom relatiu tònic QUÈ

      1. No va precedit d'article

      2. Va precedit de preposició

      3. Es pot substituir sempre per 'el qual', la qual', etc.

 [31 de març de 2016] Sessió 36

Lèxic

escoltar/sentir

Totes dues formes són correctes, però tenen un matís de significat.

El verb escoltar significa, entre altres coses, 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa'. Per exemple:

Escolta bé el que diu la professora, que mai saps si tens deures!

Es dedicava a escoltar les converses dels veïns.

En canvi, el verb sentir pot ser sinònim de la forma oir, que fa referència a 'percebre amb el sentit de l'oïda (un so)', sense necessàriament posar-hi atenció. Per exemple:

Com que parlava en veu baixa, no el sentíem.

Es va adormir sentint la remor de la tempesta.

Tenint en compte aquesta informació, doncs, cal dir:

escoltar música tradicional (i no sentir música tradicional)

escoltar una ponència (i no sentir una ponència)

escoltar un programa de ràdio (i no sentir un programa de ràdio)

sentir sorolls (i no escoltar sorolls)

sentir crits (i no escoltar crits)

sentir cops (i no escoltar cops)

(Optimot)

olorar/flairar

En català el verb olorar significa 'aspirar aire amb el nas per sentir l'olor (d'una cosa)'. Per exemple: La Maria olora la colònia.

En canvi, aquest verb no pot expressar que les coses desprenen una olor determinada. Per designar aquesta acció es pot utilitzar el verb fer olor, entre d'altres. Per exemple: La colònia fa molt bona olor.

Per indicar que una cosa fa mala olor, l'expressió adequada és fer pudor. Així, cal dir: Deu haver de ploure perquè les clavegueres fan pudor.

 

orella/oïda

Cal no confondre aquestes dues paraules, oïda i orella. 

És un castellanisme fer servir oïda per referir-se a l'òrgan de l'audició que consta d'orella externa, orella mitjana i orella interna, és a dir, l'orella. En canvi, oïda és correcte si parlem d'un dels cinc sentits principals dels animals i les persones.

Així, no és correcte dir Em fa mal l'oïda i Aquest nen té unes oïdes molt petites, sinó que cal dir Em fa mal l'orella i Aquest nen té unes orelles molt petites. En canvi, sí que és correcte dir La Maria ha perdut l'oïda: no hi sent gens i Hi ha animals que tenen el sentit de l'oïda molt desenvolupat, perquè estem parlant del sentit.

 [10 de març de 2016] Sessió 34

Verbs

PARTICIPIS IRREGULARS

El participi és el temps no personal que s'usa, per exemple, per formar el perfet (he menjat). En alguns verbs el participi pren una forma irregular. Aquí n'hi ha uns quants: els que solem dir malament.

cabre - cabut (no 'capigut')

emetre - emès (no 'emitit')

empènyer - empès (no 'empenyut')

estrènyer - estret (no 'estrenyut')

imprimir - imprès (no 'imprimit')

interrompre - interromput (no 'interrompit')

oferir - ofert (no 'oferit')

saber - sabut (no 'sapigut')

 [8 de març de 2016] Sessió 33

Verbs

ELS VERBS VELARS

  • Són els que acaben en -c en la primera persona del present d'indicatiu...

Dic, dius, diu, diem, dieu, diuen

  • ... i "traslladen" aquesta c a altres temps verbals convertida en g.

Present de subjuntiu: digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin.

Imperfet de subjuntiu: digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin

Passat simple: diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren

  • Aquest "trasllat" es produeix gairebé sempre, fins i tot en casos en què és habitual que la parla popular no ho faci:

Seure: sec, segui, segués.

(i no pas 'seiés')

Pronoms relatius

De moment, els esmentem:

on 

que

el qual

la qual cosa

cosa que

(preposició) + què

Qui

 [25 de febrer i 1 de març de 2016] Sessions 31 i 32

Verbs

EL MODE SUBJUNTIU

"Mode verbal marcat per l’activitat subjectiva del parlant davant la situació designada pel verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig, voluntat o altres idees semblants." (DIEC2)

Com que el mode subjuntiu serveix per això, hem fet frases que ens permeten usar els dos prncipals temps subjuntius: el present i l'imperfet

M'agrada que facis bondat

M'agradava que fessis bondat (o m'agradaria que fessis bondat)

Facis, fessis, són, respectivament, present i imperfet del mode subjuntiu del verb fer. Estracta de dos temps molt regulars i amb unes característiques fàcils de reconèixer, però amb alguns 'vicis' per part dels parlants.

Per exemple, el subj. present del verb fer és el que hem escrit i no pas "fagis", com se sol dir habitualment. Un altre cas és el de "reconeixi", que cal dir reconegui. Ja ho anirem veient.

  [18 i 23 de febrer de 2016] Sessions 29 i 30

A banda de comentar diversos temes de lèxic, estem fent receptes de cuina com a model de text INSTRUCTIU (per a donar instruccions), cosa que ens permet de treballar el mode imperatiu, el subjuntiu i les perífrasis d'obligació.

Verbs

MODE IMPERATIU. Ordres en positiu.

a) Quan és regular, no presenta problemes: canta, canti, cantem, canteu, cantin.

b) Irregularitats. La persona 'vosaltres' es conjuga seguint el model de la persona 'tu', i la resta de persones, seguint el model de la persona 'ell'.

cou

cogui

coguem

coeu (i no "cogueu")

coguin

digues

digui

diguem

digueu

diguin

MODE SUBJUNTIU. Prohibicions, necessitats...

 no coguis, no cogui, no coguem. no cogueu, no coguin.

Cal que... coguis, cogui, coguem. cogueu, coguin.

PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ

  1. caldre + infinitiu cal coure

  2. caldre + que + subjuntiu cal que coguis

  3. ser necessari + que + subjuntiu és necessari que cogueu

  4. haver + de + infinitiu  heu de coure

 [16 de febrer de 2016] Sessió 28

Text: "Adéu, xiquet/a", de Pau Vidal.

Lèxic: 

Paraules que s'estan perdent:

sagal, xiquet, mosso, al·lot, xic, manyac, minyó, romandre, encisador, eixelebrat, xerrac, xerinola, nit de Nadal, para i desparar taula, carallot, prou, xocolata desfeta, caure, canalla.

Verbs

Imperatius

Compte amb els imperatius "irregulars", especialment en la persona 'vosaltres'.

vés, vagi, anem, aneu, vagin

seu, segui, seguem, seieu, seguin

encén, encengui, encenguem, enceneu, encenguin

  [9 i 11 de febrer de 2016] Sessions 26 i 27

"Una llengua que dringa bé". Text de Jordi Badia sobre el català de Puigdemont.

Lèxic

Capteniment (comportament), recança (pena), brama (rumor)

A mitjan segle. Aquesta expressió temporal, i les altres de semblants com ara A principi de, a començament de, a final de, etc. s'han d'expressar sempre així en sigular. Per tant no són recomanables expressions com ara "a mintjans de", "a començaments de", etc.

Pronoms

Hi ha combinacions de pronoms febles que són molt correctes, però que és permès de dir d'una manera més còmode. És el cas de No tinc cap problema de reconèixer-li-ho. (reconèixer a ell això). Es pot usar la forma més col·loquial reconèixer-l'hi.

Hem aprofitat per repassar un dels centenars d'aspectes dels pronoms febles: l'apostrofació o no. 

Hi ha tres pronoms febles invariables: li, ho, hi

I en canvi d'altres que poden tenir dues formes diferents: us/vos; els/'ls;

O tres: ens/'ns/-nos

O fins i tot quatre: el/lo/l'/'l

Verbs

L'IMPERATIU

És un mode verbal que serveix per a interpel·lar, ordenar, manar. Està format per altres temps verbals: el present d'indicatiu i el de subjuntiu. El problema que ens dóna és que no és del tot regular. Per exemple:

calla, calli, callem, calleu, callin

Aquí tot normal.

Beu, begui, beguem, beveu, beguin

Cal, doncs, tenir en compte que el 'tu' i el 'vosaltres' van aparellats i l'un dóna la pista de l'altre:

estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin

 [2 de febrer de 2016] Sessió 25

A partir d'alguns textos i comentaris, hem comentat el següent:

Lèxic

Varis significa 'variat', i és un adjectiu qualificatiu i no pas de quantitat. Per això, quan volem dir 'uns quants', no podem fer servir varis

Exemples:

Hi ha pastissos varis: de nata, de pasta de full...

Hem menjat uns quants pastissos. Per això tenim mal de panxa.

'Sobretot' en català s'escriu junt sempre. En castellà, separat.

Fonètica

Les paraules acabades en -èsim es pronuncien amb essa sonora:

bilionèsim centèsim centmilionèsim centmil·lèsim deumilionèsim deumil·lèsim enèsim infinitèsim milionèsim mil·lèsim nonagèsim octogèsim quadragèsim quinquagèsim septuagèsim sexagèsim trigèsim trilionèsim vigèsim 

Cal tenir en compte que els que acaben en -èssim, evidentment es pronuncien amb essa sorda: pèssim

[21 i 26 de gener de 2016] Sessió 23 i 24.

Verbs

PODER/VOLER. aquests dos vers tenen una peculiaritat. Són dins la categoria de "verbs que dubten entre 'o' i 'u'". En aquest cas: Escrivim amb 'o' les síl·labes febles (àtones), excepte en el cas del Present de subjuntiu, que fa: pugui puguis pugui puguem  pugueu puguin

Puntuació

Hem vist el cas de les comes que, si no hi són, fan que el text es pugui interpretar de manera diferent:

Qualsevol activitat que organitza gairebé sempre te el suport dels alumnes

Qualsevol activitat que organitza, gairebé sempre te el suport dels alumnes

Qualsevol activitat que organitza gairebé sempre, te el suport dels alumnes

Preposicions

Hem recordat que en català el complement directe no duu la preposició 'a'. 

Enganyant la natura

("Enganyant a la natura", significaria que enganyem ubicats en la natura, i no quan som, per exemple, a la civilització)

Altres exemples: La frase "Escric a la Marina" és correcta perquè la Marina no és complement directe, no és 'la cosa que he escrit'. El que he escrit és una carta (Complement directe) i  la Marina és la beneficiària (Complement indirecte). En canvi, "no entenc a la Marina" és incorrecte, perquè aquí sí que la Marina és 'la cosa incompresa". 

  [19 de gener de 2016] Sessió 22

Lèxic

AVANÇOS O AVENÇOS?

avanç 

nom masculí  Avançament. 

OBSERVACIÓ: No s'ha de confondre amb avenç, que significa 'progrés, millora personal o col·lectiva'.

MOLTURAR

Incorrecte: cal dir 'moldre'

CÀMERA O CAMBRA

'Càmera' només significa 'aparell fotogràfic' o 'persona que filma'. Per a la resta, 'cambra'

PORT

És correcte en el sentit d'aspecte d'un arbre.

 [14 de gener de 2016] Sessió 21

accés al REPOSITORI

Verbs

El GERUNDI és un temps verbal impersonal que expressa una acció simultània a una altra, com per exemple: 'ho deia cantant'. A vegades es fa servir erròniament en frases com ara 'Hi va haver fins a 12 molins, reduint-se a 6 a finals de segle'. S'hauria de dir: '... i es va reduir a 6...'

Text

En un text s'ha d'anar molt en compte de no repetir la mateixa paraula massa sovint. Cal emprar sinònims o, a vegades, senzillament no emprar-la.

 [12 de gener de 2016] Sessió 20

Pronoms

Hem localitzat una duplicació incorrecta que fem sovint: 

La casa on hi pots trobar el que busques és a...

Aquest hi no es pot posar, perquè significa el mateix que l'on. 

Hem fet un exercici per fer notar una norma bàsica: un complement, un pronom.

Els escric (escric als pares), li escric (al pare)

Els és un pronom que representa un complement: als pares.

A vegades escrivim, i diem erròniament "Els hi escric". Aquest hi no representa cap complement: no cal posar-lo.

Verbs

Continuem estudiant els verbs. Ens hem de centrar en la distinció entre els diferents passats:

he comprat (perfet)

havia comprat (plusquamperfet)

comprava (imperfet)

vaig comprar (passat perifràstic)

Cal dominar aquests noms perquè després és molt més fàcil resoldre altres qüestions d¡ortografia i de gramàtica.

 [15 de desembre de 2015] Sessió 19

Verbs

Hem estat treballant els accents que apareixen en el passat imperfet dels verbs: 

 fèiem

fèieu

I les dièresis: 

Produïa

Produïes

Produïa

...

Hem recordat que la dièresi no cal posar-la si l'accent hi és possible:

Produïa

Produïes

Produïa

Produíem

Produíeu

Produïen

Ortografia

El mot hòstia s'escriu amb hac.

DIÈRESIS, VOCALS, SEMIVOCALS, SEMICONSONANTS...

Va molt bé per a saber accentuar correctament, tenir clares algunes coses:

  1. Els mots se separen per síl·labes (tre-ba-lla)

  2. Cada síl·laba només pot tenir una vocal

  3. Si en una síl·laba hi trobem dues vocals (per exemple pau), segur que una de les dues no ho és. I la que no ho és és la u o la i, que per això es diuen vocals febles. Es diu, en aquests casos, que són semivocals si van al darrere de la vocal de veritat, o semiconsonants si hi van davant. Exemples: pau, mai, remei (semivocals); iogurt, aigua (semiconsonants).

  4. En aquests casos, la u  o la i actuen com a consonants i s'enganxen a la vocal per formar-hi una sola síl·laba.

  5. En català  les i i les u només fan de semiconsonants quan van entre vocals (Mireia), a començament de mot (iode) o en els grups gua, güe, güí, guo, qua, qüe, qüi. quo... (Pasqua). En els altres casos, és a dir, darrere de consonant, són sempre vocals i, per tant, formen síl·laba: ci-èn-ci-a).

  6. Darrer de vocal, la i i la u són semivocals i s'enganxen a la vocal: pau)

[ 10 de desembre de 2015]

Hem estat treballant verbs a partir d'un exercici que consisteix a reescriure una mateixa frase segons la circumstància hagi passat...

"L'Anna cada dia va a treballar. Es leva, fa un cafè, s'arregla, diu bon dia a la família adormida i baixa les escales de pressa. Puja al bus i baixa davant de la feina mateix"

  • Habitualment: present

  • Ahir: passat perifràstic o simple

  • Quan era jove, habitualment: passat imperfet

  • Si no fos tan rica: condicional simple

  • Demà: futur simple

  • A mi m'agradaria que: imperfet subjuntiu

Aquest exercici l'hem d'anar fent a casa canviant també el subjecte. 

Per feina de Nadal tenim: Text explicatiu d'un fet o circumstància que ens hagi passat a nosaltres o que passi, hagi passat o sigui habitual al nostre poble.

 [1 de desembre d 2015]

Ortografia

Hem fet exercicis d'accents. En general les paraules esdrúixoles i planes duen els accents (en el cas de les o i les e) oberts. I les agudes tendeixen a ser més de tancats.

El so de la CH castellana té el seu corresponent català en TX (Despatxar) i al final de mot en les terminacions -IG (maig, festeig). Però generalment en català usem un so semblant: el de, per exemple, el mot metge (molt diferent de metxa). Així, cal vigilar i escriure bé paraules com metge, mitja, mitjos, mitges, festejar...)

 [24 i 26 de novembre de 2015]

Ortografia

Les consonants g i j s'alternen segons davant de quina vocal s'escriguin.

Generalment: davant a, o, u s'escriu j (ja, jo, ajup) i davant e, i s'escriu g (general, Girona). Fixem-nos: menjo, menges, menja... Les excepcions són les paraules d'origen hebreu (Jesús, Jeroni...) i algunes altres de l'estil de injecció, objecte... i el verb jeure.

Hem repassat les normes de l'accent. 

Recordeu: les terminacions són a e i o u as es is os us en in

Els diftongs au, ai, etc. no compten perquè la darrera lletra fa de consonant i, per tant, no és cap d'aquelles terminacions. 

Només hem trobat dues paraules freqüents que acabin amb -ín: magazín, popelín.

Lèxic

Compte de no abusar o no fer servir malament mots com ara existir (hi ha, es dóna...), realitzar (fer), celebrar (dur a terme, fer...)

Vigilem de no confondre gaire amb molt: no m'agrada gaire; m'agrada molt.No és correcte dir: no m'agrada "molt"

 [19 de novembre de 2015]

Connectors

En un article d'opinió de Sebastià Alzamora hem detectat diversos connectors:

  • Dilluns ... Avui. En el text que ens ocupa aquests adverbis equivalen a "D'una banda... de l'altra" i fan una funció de connectar dos paràgrafs.

  • A pesar de...

  • El primer és... el segon és...

  • Mentre que...

  • doncs...

  • En fi, torno a dir....

Tots aquests mots i expressions fan una feina com de 'assenyalar', 'guiar' el lector perquè no es perdi.

[17 de novembre de 2015]

Lèxic.

Hem trobat expressions incorrectes o dubtoses.

1. Sobre la 'lata' i 'la llauna': 

 https://sites.google.com/site/linguisticament/repositori-1/lata%20o%20llauna.docx?attredirects=0&d=1

2. A pesar de és correcte

3. Degut a no és correcte quan significa 'a causa de'

'degut al vent s'ha suspès el partit'

A causa del vent s'ha suspès el partit

En canvi està bé en altres casos: El mal temps és degut al canvi climàtic.

4. 'Tenir que' Incorrecte. S'ha de dit haver de.

Ortografia

Molt de compte amb alguns pronoms febles apostrofats després del verb!

Omplim / ompli'm

Mengem /menja'm

Anunciat / anuncia't

 [12 de novembre de 2015]

A partir de l'oració "recorda que no és tant qüestió dels mots que s'empren, sinó de l'ús que se'n fa", hem comentat:

Sintaxi La conjunció sinó indica oposició a allò expressat en l'oració anterior. Aquí ve usada amb una altra conjunció (tant). Aquests mots tenen la funció de 'connectar' aportant un matís al significat.

La conjunció sinó, no s'ha de confondre amb el condicional sí quan es combina amb la negació no. 

"No va ser ell, sinó ella" (oposició)

"Si no véns, me'n vaig!" (condició)

Pronoms Aquest frase té tres pronoms. Un de relatiu (que) i tres de febles (s'empren, se'n fa). Hem parlat dels darrers per comentar que sempre que calgui apostrofar dos pronoms febles en contacte, com és aquest cas, la vocal que s'elimina és la darrera: se en : se'n. S'ha d'anar en compte, perquè quan no es tracta de pronoms febles, la que es treu és la primera: d'en, l'ús...

 [10 de novembre de 2015]

Convencions gràfiques 

Els títols de les obres, pel·lícules, llibres, etc. s'escriuen en lletra cursiva. També es fa servir, entre d'altres casos, quan volem ressaltar una paraula en tant que paraula. Ex.: "La paraula cloïssa és una de les més maques que hi ha"

En canvi, les cometes ("), es reserven per als exemples o les cites textuals: 

En Manel va dir "deixa'm en pau" i se'n va anar.

El pronom relatiu on

Cal reservar-lo per als llocs físics reals. Per exemple: "La casa on visc...". En canvi no és recomanable  en casos com "la reunió on ho vam decidir...". L'adverbi on és sempre intercanviable per què (en què, de què...) o el qual (en el qual...)

Ortografia

Molt de compte amb algunes dièresis (anuncis, anunciï's) i amb alguns apòstrofs de pronoms febles (anunciat - anuncia't) 

 [5 de novembre de 2015]

Ortografia

Resuscitar, s'escriu, efectivament "ressuscitar". Per la mateixa raó que s'escriu "plebiscitàries" o "imprescindible". En dos tos casos hi ha una lleu diferència de pronunciació amb paraules escrites, per exemple, amb dues esses ("impressió"). El que passa és que en el cas de ressuscitar ens hem acostumat a pronunciar-la a la castellana, com si fos "ressussitar".

Diftongs.

Diferències català/castellà.

En castellà, quan queden de costat una vocal feble (i, u) i una de forta (a, e, o) o viceversa, formen diftong (es pronuncien en una sola síl·laba) sempre. En català, no. 

DIFTONGS EN CATALÀ

  • Decreixents (forta-feble). Sempre. Re-mei, xi-roi, etc.

  • Creixents (feble-forta). A vegades. 

    • Entre vocals: Mi-re-ia

    • A començament de mot: io-gurt

    • En els grups gua, güe, güi, qua, qüe, qüi, etc.

  • En altres casos, no hi ha diftong i, per tant, hem de comptar síl·labes separades: ci-èn-ci-a. his-tò-ri-a.

https://sites.google.com/site/linguisticament/repositori-1/l%C3%A8xic%20del%20sobiranisme.docx?attredirects=0&d=1

 [3 de novembre de 2015]

Gramàtica del text Hem analitzat un article d'opinió per veure que els textos ben fets estan molt ben organitzats. Les idees estan exposades en ordre i passen de l'una a l'altra mitjançant unes proposicions o conjuncions com ara en primer lloc, en segon lloc, per continuar, finalment, etc. Les frases solen contenir diferents oracions que estan 'lligades' amb altres connectors (ja que, perquè, que...).

Ortografia En matèria de diftongs, el català es diferencia del castellà en què no tenim gaires diftongs creixents (feble-forta). Per exemple: cien-cia / ci-èn-ci-a. Hem de tenir-ho en compte a l'hora de posar accents:

Cast: historia, Sonia, ardua. Cat: història, Sònia, àrdua

http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/327/te22001.htm

 [29 d'octubre de 2015]

Lèxic 

'igual' significa 'igual' i no pas 'potser'.

QUE / QUÈ

Que Sense accent. Es pronuncia amb la e neutra. Pot ser una simple conjunció o partícula sense cap significat propi (quan va a començament de frase o darrere un verb). Però també pot representar el substantiu immediatament anterior, com en una mena de 'reforç'.

Exemples:

Que callis! Que no véns? Em sembla que no vindrà (cap significat concret)

La casa que vull val massa diners  ('que' significa 'la casa') (Es pot substituir per 'la qual').

Què Amb accent. Es pronuncia amb la e oberta. És un pronom, és a dir, que substitueix un nom. Sol aparèixer quan fem una pregunta, en una negació o darrere d'una preposició.

Exemples:

Què dius? No sé què dius. La raó en què et bases és fluixeta.

De tota manera, si pronuciem bé, no ens equivocarem mai.

 [27 d'octubre de 2015]

Lèxic 

'No mola'  molar2 v intr fam 

1 (gustar) agradar amb bogeria; encantar; entusiasmar. 

2 (una persona) caure bé.

'e-mail' (correu electrònic)

'Mandanga'

1 f fam (pachorra) cançoneria; flegma; ganseria; gansoneria. 2 f pl (tonterías) ximpleries; bajanades; brocs m; punyetes.  [...]

'on line' (En línia)

Alguns mots estrangers s'ha adaptat a l'ortografia catalana i són plenament catalanes: vàter, màrqueting, fúting, clicar (pitjar el botó d'un ratolí)...

Medecina és, exclusivament, un medicament.

Medicina és la ciència, la carrera, però també el medicament.

Sintaxi

Les comes, entre d'altres coses, serveixen per marcar que hem capgirat l'ordre normal de la frase:

En Pere és qui menja més

És en Pere, qui menja més.

Ortografia

Els noms de les institucions i empreses van en majúscula (Ajuntament d'Olesa), excepte quan ens referim en general a un organisme (He treballat en un ajuntament). Però: He treballat a l'Ajuntament)

https://sites.google.com/site/linguisticament/repositori-1/text%20Quim%20Monz%C3%B3.docx?attredirects=0&d=1

 [22 d'octubre de 2015]

Hem fet un treball "d'extracció" consistent a detectar els monosíl·labs d'un text i comentar alguns aspectes que hem anat trobant.

Ortografia Alguns monosíl·labs duen accent per distingir-los d'altres que s'escriuen igual (ma, mà; mon, món; es, és; son, són...). aquesta mena d'accents es diuen diacrítics. 

Son pare no és d'aquest món, i mon oncle, tots dos, són dels que tenen molts son.

Verbs El verb anar té dues funcions diferents. Pot ser un verb 'ple' o un verb 'auxiliar'. Ple, que té significat (Vaig a casa). Auxiliar, que serveix per modificar-ne un altre (Ahir vaig cantar). En aquest cas aporta al verb cantar un matís de passat, però no significa pas que "em vaig desplaçar a cantar"

 [13 i 15 d'octubre de 2015]

S'ha de fer una carta al director (cartes dels lectors), tenint en compte:

  1. Expressar l'opinió d'entrada i després anar justificant o bé exposar els fets i concloure amb la nostra opinió o petició.

  2. No s'ha d'escriure a la babalà. Cal fer llista de les idees que volem expressar, ordenar-les, pensar-les i al final de tot, redactar.

  3. Cal consultar qualsevol dubte al diccionari o a l'Optimot

Hem descobert:

Lèxic 

  • 'Abrumador' s'ha de traduir per aclaparador i no pas per abassegador, perquè abassegar significa " arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha".  i no pas "abrumar". 

  • No significa el mateix conseqüentment que consegüentment. Mireu què diu l'Optimot: "L'adverbi conseqüentment significa 'd'una manera conseqüent'. Per exemple: Si obressis conseqüentment tindries menys problemes de consciència. En canvi, l'adverbi consegüentment equival a les locucions per consegüent, en conseqüència. Per exemple: Les reduccions de personal, consegüentment, han comportat l'ampliació de la jornada laboral. S'havia previst mal temps; consegüentment, van anul·lar l'excursió.

Ortografia

En català escrivim m davant m i no pas n (com sí que es fa en castellà): Immaculada, immigració. Només hi ha vuit paraules que tinguin 'nm', de les quals les més freqüents són enmig, tanmateix i granment.

En castellà, una i o una u seguides de a, e, o formen diftong sempre ("es-tu-dia" "cien-cia"). En canvi en català no pas sempre. Només entre vocals o a començament de mot ("ia-ia"). En altres casos (darrere consonant), no fem diftong ("es-tu-di-a"". "ci-èn-ci-a")

Darrere va amb 'e' quan indica un lloc ("Darrere o davant? On ho poso?"). En canvi va amb 'a' quan és el femení de 'darrer' ("Va arribar la darrera")

Verbs

Les formes verbals corre, vine, obre i omple s'escriuen amb 'e' final i no pas amb 'a' com seria més normal.

Preposicions

Cal no confondre per amb per a. Coincideix amb el castellà 'por' i 'para' respectivament i en la majoria de casos. Davant d'un infinitiu, però, posem sempre per.

Conjuncions

Cal distingir perquè / per què /per a què

Perquè sempre és una resposta

Per què és una pregunta (= per quina raó?")

Per a què és una pregunta sobre la finalitat o la utilitat. Sempre hi és present el verb 'servir' ("per a què ho vols, això?"). que és mol diferent de: "per què ho vols, això". La primera vol dir "per a què ho vols fer servir, això?". I la segona: "per quina raó ho vols, això?"

  [8 d'octubre de 2015]

Hem centrat la classe a repassar el que havíem fet fins ara i a comparar castellà i català, amb el resultat següent:

Ortografia 'és'  (del verb ésser) porta accent en català;  en castellà, no. Mots coma ara podria només es diferencien per l'accent. En castellà en porta; en català, no, perquè en castellà s'ha d'indicar que la i és tònica i que es trenca el diftong. En català no cal perquè la pronunciació 'po-dri-a' és la natural.

[6 d'octubre de 2015]

Hem començat a treballar el tipus de text que anomenem d'opinió, i ho fem llegint cartes dels lectors d'alguns diaris. És convenient que aquests dies llegiu premsa i busqueu aquest apartat. Si trobeu alguna carta interessant, la porteu a classe!

Hem vist que hi ha dos sistemes d'expressar per escrit una opinió: dir l'opinió d'entrada i després explicar-te, o primer dir les dades, les raons, i concloure amb la teva opinió.

Aspectes gramaticals que hem comentat:

Preposicions En castellà el complement directe de persona porta la preposició 'a', però en català no:

Tracta els barcelonins com a ciutadans de segona

'Trata a los barceloneses como ciudadanos de segunda'

Altres exemples:

En castellà diferencies aquestes dues frases:

He escuchado La Bohème (l'òpera La Bohème)

He escuchado a la bohemia de tu hija decir que...

En canvi en català:

He escoltat La Bohème

He escoltat la bohèmia de la teva filla...

Altres exemples en català que solem dir malament:

Estimo la meva mare

He deixat la meva filla a l'escola

Mai hem de dir: "estimo a la meva mare", "He deixat a la meva filla a l'escola".

Verbs El verb percebre s'ha de conjugar percebo, perceps, percep... i no pas com a vegades es fa: "percebeixo", "percebeixes" ...

Pronoms febles Hem trobat la combinació de pronoms els ho en una frase com No solament els ho retraurem, sinó que...  Habitualment solem dir (malament) "Els hi retraurem", però el pronom que correspon és ho perquè ens estem referint a 'això' (Els retraurem això).

[1 D'OCTUBRE DE 2015]

Aquest curs, a banda de llegir i treballar els textos descobrint-ne la gramàtica, lèxic, etc., farem producció pròpia: elaborarem textos. 

Avui a la classe hem parlat dels diferents tipus de text que hi ha i de com cadascun té les seves pròpies característiques que s'han de respectar per tal que la comunicació sigui efectiva. Un exemple: hem escrit un anunci per vendre un sofà. Ha de ser breu, concret, amb les dades que s'espera que tingui un anunci i fent servir pocs verbs. A més, s'ha de mantenir una certa tradició en la redacció. 

El text de l'anunci ja el penjarem aquí quan l'hàgim acabat.

Més endavant, com a llibre per llegir, us vull proposar un de Pedrolo, ja que aquest any és el 25è aniversari de la seva mort. Entre totes l'escollirem.

En aquesta pàgina hi anirem publicant el contingut tractat durant el taller, a manera de diari.

CURS 2014-2015

[ 13 de maig de 2015]

Hem treballat un text amb 40 verbs!

Ortografia. Mots.

Diferències entre EM, AMB, HEM, EN

Diferències entre hem trobat, em trobà, en trobar, amb trobar...

Hem trobat un embús / Em trobà fa temps / en trobar la solució, va saltar d'alegria / Amb trobar-ho no en tens prou.

Morfosintaxi. Verbs.

PERÍFRASIS. Deu ser cert; ens estem posant nerviosos.

(recordem que el passat perifràstic també ho és: em va trobar.

'Visca' és una expressió provinent d'una forma valenciana o de català antic del verb viure.

 [5 i 7 de maig de 2015]

Ortografia. Mots.

A vegades no hi ha raons gaire clares de per què hem d'escriure una lletra o una altra: Absur, absurs, absurts, absurds? Ensurt, ensurd? (...) Màneg, mànec? Diàleg, diàleg? (...)

Morfosintaxi

La partícula 'No' és un adverbi perquè modifica el sentit d'un altre mot, en aquest cas, de tota una frase: "No es tracta d'obligar ningú"

PERÍFRASIS. Conjunt de verbs, generalment dos amb la participació d'una preposició, que tenen un significat diferent que els dels verbs: "Es tracta d'obligar" "Seguir trobant", etc.

PRONOMS NEUTRES. Els pronoms això, allò no tenen gènere. El pronom feble que els representa és ho:He dit això (ho he dit) , que també representa l'atribut: És llest (ho és)

Lèxic. 

xofer xofera [o xòfer xòfera] 

Làmpada, làmpara, llum? 

làmpada 

f. [EE] [AQ] Element o dispositiu productor de llum. Làmpada d’incandescència. Làmpada de descàrrega.

llum 

6 1 m. [LC] [AQ] Estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d’oli, de petroli, de carbur. Un llum de cuina. Encendre un llum. Apagar el llum.

  [28 d'abril de 2015]

A partir d'uns textos sobre llengua que ha publicat el diari ARA, hem parlat d'aquests aspectes:

Ortografia. Mots.

Les dièresis.

N'hi ha de dues menes:

a) per indicar que la lletra u no és muda (aigües / guerra)

b) per indicar que la i o la u són vocals i trenquen el diftong.

(beina / veïna). En alguns casos no s'indica:

1) En infinitius, gerundis, futurs i condicionals

2) Després de prefixos (coincidir)

3) En les terminacions -isme -ista (altruista)

Hi ha uns pocs mots en què la dièresi genera dubtes perquè no es pronuncia: traïció, suïcidi.

Algunes erres.

Hi ha uns pocs mots que comencen en erra que, quan se'ls afegeix un prefix no es duplica la erra, però s'han de pronunciar com si estigués escrita doble:

eradicar

coresponsable

 [16 d'abril de 2015]

Morfosintaxi. Verbs.

Hem començat a estudiar els subjuntius. Hi ha quatre temps en subjuntiu:

  • Present (canti)

  • Imperfet (cantés)

  • Perfet (hagi cantat)

  • Plusquamperfet (hagués cantat)

I hem treballat alguns dels errors més freqüents en l'ús del subjuntiu:

doni ("dongui"); estigués ("estés"); sabés ("sapigués"); cabés ("capigués")...

Sempre que el subjuntiu té la forma vingui-vingués; aparegui-aparegués; conegui-conegués... el present d'indicatiu acaba en -c:

vinc

aparec

conec

 [8 d'abril de 2015]

Text Dubtant, que és gerundi.

Ortografia. Mots

Diferències entre HEM - EM - AMB - EN

  • Hem vist un miracle

  • Em compres un llibre?

  • Vinc amb tu

  • En Manel s'ha casat / En vull tres 

Morfosintaxi. Verbs.

Perífrasis: 

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs, un d'auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d'infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.

Al text n'hem trobat algunes:

deixar anar

voler dir

fer servir

Subjuntius:

Hem començat a estudiar el mode subjuntiu, que agrupa els temps verbals que expressen un matís d'accó irreal o imaginada:

Indicatiu: compro, he comprat, comprava, havia comprat

Subjuntiu: compri, hagi comprat, comprés, hagués comprat

 [24 de març de 2015]

La Nuri ens ha dut un text seu de fa molts anys, i ens ha servit per parlar de:

Ortografia. Mots.

Accents diacrítics: és/es, món/mon, són/son.

Morfosintaxi.

L'adjectiu digne (com d'altres acabats en vocal neutra), tenen forma femenina (digna).

Les preposicions es canvien o desapareixen en algunes circumstàncies. Per exemple: La preposició de se suprimeix davant la conjunció que (des que). La preposició en es canvia en a davant infinitiu (triga molt a arribar).

Els  complements directes tampoc no duen preposició: acull els nens (i no pas: "acull als nens")

Expressions castellanes com en ella se percibe... es resolen en català fent servir el pronom feble hi: 's'hi perceben'

Lèxic.

Disfrutar no és al diccionari. (gaudir)

 [16 i 18 de març de 2015]

A partir d'uns textos d'opinió hem anat trobant diferents qüestions:

Morfosintaxi. Mots.

Altre/altra; nostre/nostra

Morfosintaxi. Verbs.

Hem fet una graella amb els temps verbals del text. Cal destacar:

  • Que el participi del verb ser és el mateix que el del verb estar: "estat"

  • El gerundi del verb ésser pot ser sent o essent

Lèxic

Ampla o àmplia? Molt o  gaire? 

 [12 de març de 2015]

Morfosintaxi. Pronoms febles.

Hem canviat els pronoms febles d'un text de Pere Calders i hem descobert que:

Els pronoms febles el, la, els, les poden prendre aquestes formes, segons la seva situació en relació amb el verb o quan es combinen entre ells:

Hi ha pronoms que són invariables: no es poden apostrofar. Són li, hi, ho, us, vos. Sempre els trobarem així. 

El pronom li, quan es combina amb els pronoms el, la, els, les pren la forma hi. (el li compro = l'hi compro).

Exemples de tot:

el compro, l'agafo, agafa'l, vaig comprar-lo

la compro, l'agafo, agafa-la, vaig comprar-la

els compro, els agafo, agafa'ls, vaig comprar-los

les compro, compra-les, agafa-les, vaig comprar-les

li compro, li agafo, agafa-li, vaig agafar-li

hi compro, hi agafo, agafa-hi, vaig agafar-hi

ho compro, ho agafo, agafa-ho, vaig agafar-ho

us compro, us agafo, agafeu-vos, vaig comprar-vos

l'hi / la hi / els hi / les hi (en comptes de el li  / la li  /  els li / les li

 [10 de març de 2015] 

Hem fet un exercici consistent a passar frases del singular al plural i viceversa.

Morfosintaxi. Mots.

Els substantius que sempre acaben en essa (escacs, globus, llapis, tennis...) excepte els que siguin aguts acabats en vocal+s (pastís), no es canvien per a fer el plural. Són invariables.

Pel que fa al plural, els elements que són sempre invariables són les preposicions, les conjuncions, els adverbis, els temps verbals impersonals... i algun adjectiu (cada)

Lèxic. Mots.

Diferència entre ullera, ulleres, binocle, prismàtic...

 [5 de març de 2015] 

Hem llegit un fragment de Ximo.

Morfosintaxi. Verbs.

PERFET. Temps verbal que expressa un passat recent i que està constituït pel present del verb haver + participi.

he tingut, hem estat, he corregut, he fet...

Els verbs ser i estar compateixen participi: estat ('qui ha estat?' / 'No he estat mai a Girona')

Hi ha força verbs que estan formats per dos verbs (un de conjugant + un en infinitiu) i que tenen un significat propi. Exemples: fer servir ("faig servir"...), voler dir, anar a veure, deu ser... i que s'anomenen "perífrasis".

[3 de març de 2015] Article d'opinió de Ramon Solsona: "El dia dels perdedors".

Ortografia. Mots.

Apòstrofs. Hem recordat que s'apostrofen els articles el i la i la preposició de. També alguns pronoms febles. L'article la no s'apostrofa davant les vocals i  u àtones.

Accents. Diacrítics te/té; mes/més; ...

Ortografia. Fonètica.

Els sons d'essa sorda i d'essa sonora s'han de distingir bé. La essa sorda és la castellana; la essa sonora és la que fa un brunzit.

Morfosintaxi. Verbs.

Verbs. Els temps verbals es poden agrupar en quatre grups: present, passats, condicionals i futurs.

Lèxic. Mots.

Els substantius que duen la partícula no al davant, duen guionet: no-violència; no-perdedors; no-res; no-lògic... En canvi si es tracta d'un adjectiu, no hi ha guió. Aleshores es tracta d'un adverbi normal: no violent; no esperat...

 [26 de febrer de 2015]

Hem llegit part d'un article d'opinió "Montserrat, misteri, repte i promesa".

Morfosintaxi. Verbs.

Hem trobat força perfets, un temps verbal de passat format pel present del verb haver (he, has, ha, hem, hau, han) i el participi del verb corresponent (pensat, estat, escrit, comprès...). Expressa un passat recent.

He donat

has donat

ha donat

hem donat

heu donat

han donat

Infinitius: són veritables substantius. Per exemple: M'agrada estudiar. El que hem de fer és treballar.

 [24 de febrer de 2015]

Morfosintaxi. Verbs.

A partir d'un text explicatiu (un article d'enciclopèdia) hem treballat especialment el passat (simple i perifràstic). Heus-ne aquí una llista:

Es formà (es va formar)

Fou venut (va ser venut)

Acudí (va acudir)

Obtingué (va obtenir), etc.

 [19 de febrer de 2015]

Dels textos llegits (titulars de premsa i article de Joan Barril), n'hem tret això:

Ortografia. Mots.

Mots amb dièresis; suïssa, Ucraïna, amoïna... 

Mots amb 'esses' complicades: dansa, paciència, coneixença.

Morfosintaxi. Verbs.

Distinció entre gerundis i participis:

Gerundis: acaben en -nt i expressen situacions que estan passant (pujant, baixant, durant, arrodonint...)

Participis: Solen acabar en -t (però no sempre) i expressen situacions acabades. Tenen femení i plural (vençut, decidit, fet, acabat) (vençuda, vençuts, vençudes...)

 [10 de febrer de 2015]

Hem fet una llista de cadascuna de les lletres de l'abecedari per comprovar que la majoria de lletres representen més d'un so. Per exemple:

a representa els sons a oberta o vocal neutra

e representa els sons e oberta, e tancada o vocal neutra

g sona diferent en aquests mots: guerra, gerra, fang, faig, llarg

 [Grassos feliços, article de Joan Barril. 5 de febrer de 2015]

Ortografia. Mots

ESSES. Hem trobat força mots que contenien la lletra 's', i hem pogut observar que nomé en el cas en què es troba entre vocals és quan és sonora. En la resta de casos és sorda (com en castellà).

Casos d'essa sonora: posi, usuari. 

Casos d'essa sorda: ascensors, indiscrets, qualsevol, gras.

És a dir, que la lletra essa, només és sonora entre vocals. És l'única del grup s/ss/c/ç/z que pot ser sorda o sonora.

Morfosintaxi. Verbs.

Ens han aparegut un seguit de verbs de la tercera conjugació (aquells que tenen l'infinitiu acabat en -ir): produir, impedir, succeir, llegir i advertir. El present d'aquests verbs té una característica curiosa:

produeixo

produeixes

produeix

produïm

produïu

produeixen

No pas tots els de la tercera tenen aquest 'eix' (sortir, tenir...). I n'hi ha alguns en què és optatiu (mento/menteixo), en d'altres que és freqüent la forma incorrecta (consento/consenteixo). Hi hi una cas (lluir), en què si es diu llueixo significa 'presumeixo' i si es diu lluo significa 'enlluerno, faig llum'.

 [Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals. 3 de febrer de 2015]

Ortografia. Escriptura.

DIÈRESIS: No pas sempre que cal hem de posar la dièresi. Un dels casos més famosos en què ens la podem estalviar és en els infinitius, gerundis, futurs i condicionals.

Lluir

Lluint

Lluiré

Lluiria

Sí que s'ha de posar en altres temps verbals  (Lluït, Lluïm...)

Lèxic. Mots.

Clínex, bossa ("bolso"), solc, lluïssor. 

Variant dialectal occidental d'alguns mots: garie (gaire), brille, sembla (brilla, sembla), érets (eres), poro (però), aixins (així), te vei (et veig), tamé (també)

[ Ciutat Morta, 29 de gener de 2015]

Lèxic. Mots.

Passi és una autorització per entrar, per passar. En el sentit de projecció cinematogràfica no sembla incorrecte, però el diccionari només diu: Document que serveix per a poder entrar en un indret, espectacle o local, sense restriccions, o per a circular d’un lloc a un altre amb un mitjà de transport."

Improvisar (i no pas "improvitzar"), i derivats.

Travessar (i no pas "atravessar")

Ciri o espelma?

Llenguatge no sexista. 

 [27 de gener de 2015. Pàg. 127]

Morfosintaxi.Verbs.

Hem ordenat els temps verbals que hem trobat fins ara:

Són passats:

Imperfet (cantava)

Passat simple (ell cantà) i perifràstic (ell va cantar)

Plusquamperfet (havia cantat)

Són condicionals:

Condicional simple (Cantaria) 

Condicional perfet (Hauria cantat)

Són impersonals (i intemporals):

Infinitiu (cantar)

Gerundi (cantant)

Participi (cantat, cantada, cantats, cantades)

Morfosintaxi. Adverbis.

En frases negatives cal fer servir "no gaire" i no pas "no molt". Podríem dir que l'expressió "no molt" és incorrecta.

Lèxic. Mots.

El verb asseure's no és el mateix que seure. No puc dir "em sec". Hem de dir sec o bé m'assec.

 [22 de gener de 2015. Pàg. 103-104]

Morfosintaxi.Verbs.

Perífrasi d'obligació: "Haig d'esbandir el record d'ahir" (Haver + de + infinitiu)

Passat Plusquamperfet: és un temps compost de l'imperfet del verb haver + participi. Hem trobat aquest exemples: 

havia deixat

havia anat

havia estat

havia trencat

Condicional: afalagaria, deixarien, enviaria.

Lèxic.

Esbandir/esbaldir. Totes dues són correctes.

 [20 de gener de 2015. Pàg. 103]

Lèxic.

El verb posar-se, així, amb el seu pronom formant-ne part inseparable, té un significat diferent de posar a seques.

5 aux. pron. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, començar a fer, a esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure. 

Amargura té, especialment,  un sentit figurat, referit a una disposició de l'ànim.

Amargor és preferible per al gust real.

 [15 de gener de 2015]. Pàg. 103

Morfosintaxi. Verbs.

Més verbs: havia oblidat, havia comptabilitzat (Plusq.), empresonava, delmava, se sabia (Imperfet), van arribar (Passat perifràstic).

Lèxic. Pensament també significa "una miqueta" 'Posi'm un pensament de sal'

 [13 de gener de 2015. Pàg. 102]

Morfosintaxi. Verbs.

Hem extret els verbs del text i els hem classificat en 'Temps' (Present i passat).

Infinitiu: És el nom del verb (Treballar)

Participi: accions impersonals acabades (Treballat)

Gerundi: accions impersonals simultànies a alguna altra (Treballant)

Present: accions que passen ara o habitualment (Treballa a la SEAT)

Passat (perifràstic): accions passades amb durada precisa (Va treballar a la SEAT). Es forma amb el present del verb anar un xic modificat i l'infinitiu. Existeix també el Passat simple (Treballà), que és equivalent. 

Imperfet: accions passades sense durada precisa (Treballava a la SEAT)

Plusquamperfet: accions anteriors a un fet passat  (Jo, abans, havia treballat a la SEAT). Es forma amb l'imperfet del verb haver i el participi.

 [16 de desembre de 2014]

Morfosintaxi. Preposicions.

La normativa ens diu que la preposició en no es pot escriure davant d'un infinitiu, TRET QUE tingui un valor temporal. Què vol dir?

Doncs que quan aquest en significa "quan", és correcte:

'En entrar el president, tothom es va aixecar.'

(Equival a 'Quan va entrar...')

En canvi, en altres casos, la preposició en s'ha de canviar per a:

'Estic pensant a dedicar-me a la música'

'La vida consisteix a sobreviure'

En cap d'aquests casos hauríem pogut escriure 'Estic pensant en dedicar-me...' o 'La vida consisteix en...'

Lèxic. Mots.

Alleujar i alleugerir, no signifiquen el mateix. Compte!

Tampoc és exactament el mateix un pas que una passa. La diferència és subtil.

Existeix la paraula estintolar: 

http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=1607

 [11 de desembre de 2014]

Ortografia. Escriptura.

El mot resplendor (i els derivats: resplendir, resplendent...) s'escriu amb 'e' a la segona síl·laba. A més, és un mot femení. (masculí en castellà).

Morfosintaxi. Verbs.

Hi ha alguns verbs com ara avesar, dedicar-se, consistir, etc. que requereixen sempre una preposició:

'estic avesat a'

'Es dedica a' 

El problema consisteix en'

Una de les classificacions més importants dels verbs és la que els divideix en conjugacions. Segons com acabin els seus infinitius, els verbs es classifiquen en:

Primera conjugació: acabats en -ar (cantar)

Segona conjugació: acabats en -er (voler) o en -re (fondre)

Tercera conjugació: acabats en -ir (llegir)

Lèxic. Mots.

Compte amb alguns mots com ara tesi, anàlisi, tuberculosi..., que en castellà acaben en 's' al singular.

 [9 de desembre de 2014]

Ortografia. Escriptura.

Il·lògic. Molts dels mots que contenen el grup "il" s'escriuen amb ela geminada.

Morfosintaxi. Substantius.

Ordre (masculí):  disposició regular de les coses.

Ordre (femení): Manament, prescripció, que cal obeir.

Orde (masculí): Cos de persones unides per una regla comuna

Lèxic. Mots.

Un munt (una pila); gosar (atrevir-se); ferms!; esbrinar (i no "averiguar"). Flocs (o encenalls)

Lèxic. Expressions.

Amb tots els ets i uts (Prové de les conjuncions llatines ET (conj. 'i') i UT (conj. 'atès que, donat que'), que apareixien repetidament en textos litúrgics i en textos notarials i de contractes. Font.

[4 de desembre de 2014. Pàgs. 87-88]

Morfosintaxi. Adverbis.

Els adverbis no tenen gènere. Per això, quan acaben en vocal neutra, n'hi ha que acaben en e i n'hi ha que acaben en a: darrere, sota, dintre, fora...

Morfosintaxi. Preposicions.

La preposició de té, entre d'altre, un valor "partitiu", que vol dir que expressa "una part d'allò de què parlem". Per exemple: si tenim soldats, i entre ells n'hi ha que són russos, direm "N'hi ha de russos". Com que en castellà aquest valor partitiu no existeix, hem de vigilar i no oblidar-nos-el.

 [2 de desembre de 2014. Pàgs. 86-87]

Ortografia. Escriptura.

Ebenista (s'escriu amb 'e' a la segona síl·laba); fava s'escriu amb 'v'. Estómac és dels pocs mots plans amb 'o' tancada.

Ortografia. Fonètica.

Xofer es pronuncia a la catalana: "xufé". Plural: "xufés".

Morfosintaxi. Pronoms febles.

Al fragment que hem llegit hi havia molts pronoms febles. Hem recordat que davant del verb poden anar o bé apostrofats o bé separats sense guionet; i darrere, apostrofats o amb guionet. Els pronoms li, ho i hi són invariables i mai no es poden apostrofar.

Morfosintaxi. Plurals.

Els mots acabats amb -ig, poden fer el plural afegint 's' (bombardeigs) o afegint 'os' (bombardejos)

Morfosintaxi. Verbs.

El verb ser es fa servir per a indicar presència en un lloc: sóc aquí a dalt. El verb estar, en canvi, per indicar el lloc on es viu o es treballa: estic a Olesa (= "M'estic a Olesa", "Visc/treballo a Olesa". 

Lèxic. Mots.

Paraules que es perden: esverar, sacsejar, lliscar, traça.

27 de novembre de 2014. Pàg. 80

Monogràfic pronoms febles

En el fragment que hem llegit hi hem trobat bastants pronoms febles. Hem parlat del segon dels dos passos que hem de fer a l'hora d'escriure un pronom feble.

Primer pas: saber quin pronom hem de posar

Segon pas: saber com l'hem d'escriure

Com hem d'escriure un pronom feble?

0. Depèn de si el posem davant o darrere el verb. Cal recordar que un pronom feble sempre va o al davant o al darrer d'un verb.

1. La cosa canvia si n'hem d'escriure un o més d'un.

2. Si n'hem d'escriure un al davant: a) separat per un espai o b) apostrofat

3. Si n'hem d'escriure un al darrere: a) separat per un guionet o b) apostrofat

4. Si n'hem d'escriure més d'un cal fer un pas previ: combinar-los entre ells. Com si diguéssim 'fer-ne un paquet', i després continuar com si aquest 'paquet' fons un sol pronom (passos 2 i 3).

Per avui, res més.

Exemples que hem trobat al tex: 

l'havien

els havien

li havien

capficar-s'hi

li'n tocaria

el desvet

25 de novembre de 2014. Pàg. 76

Ortografia. Escriptura.

DIÈRESIS. La dièresi del mot aigües només serveix per indicar que la u deixa de ser muda, però no trenca el diftong -güe-.

Els mots compostos de co- no duen dièresi: coincidir, cointerpretar.

Morfosintaxi. Verbs.

El verb recordar (i recordar-se) sovint el diem malament, afegint-hi innecessàriament el pronom 'en'. 

Aquestes dues frases són correctes:

"Em recordo molt bé de tu"

"Recordo molt bé que..."

"Jo també me'n recordo"

I aquestes, incorrectes:

"Me'n recordo molt bé de tu"

Me'n recordo molt bé que..."

Lèxic. Mots.

Befa, ficar, esguard, avesat, judicar, dessota.

20 de novembre de 2014. Pàgs. 72-73

Morfosintaxi. Verbs.

  • PERÍFRASIS VERBALS. Són conjunts de dos verbs amb preposicions o conjuncions que expressen un matís important, com ara la obligació, la probabilitat, la imminència, etc.

N'hem trobat una d'important perquè en castellà funciona diferent i sovint la fem servir malament: deure + infinitiu:

Devien anar cap a la casa

Hi devien prendre part nois maques

Què devia voler?

Expressa probabilitat. En canvi, en castellà vol dir obligació.

  • Alguns verbs, com ara el verb prendre (i derivats), tenen una erra que no es pronuncia quan la síl·laba és àtona: "pendre", "pendré". S¡escriu però no es pronuncia. Això és correcte i ha de ser així. Aquesta erra reapareix quan la síl·laba és tònica: "prenc".

Preposicions

La preposició de no es posa davant que (àton, sense accent). El cas més conegut és des (de) que. S'ha de dir: des que

Altres casos: "vaig venir amb la intenció ('de') que l'hi diria"

18 de novembre de 2014

Ortografia. Escriptura.

O/U. Sabrem gairebé sempre si un mot s'escriu amb o o bé amb u, mirant altres mots de la mateixa família: Puntet s'escriu amb u perquè ve de "Punt"; i en canvi Pontet s'escriu amb o perquè deriva de "Pont".

Altres casos: Roquet/Ruquet; Fullet/follet.

Fusteria (Fusta); Podria (Puc). 

DIÈRESIS. La dièresi converteix la i o la u en nuclis de la síl·laba, i deixen de ser la part feble del diftong: a-moi-na / a-mo-ï-na; pau-la / pa-ü-la; rei-na / re-ï-na; fei-na / ca-fe-ï-na

Lèxic. Expressions.

No es diu "donar-se compte de", sinó "adonar-se de".

13 de novembre de 2014. Pàgs. 66-67

 Ortografia. Escriptura.

Hem trobat moltes “esses” i hem recordat que les sonores són les que sonen diferent del castellà (les cordes vocals vibren), i les sordes són les que sonen igual que el castellà. 

Sonores: grisa, indecisa, onze, enfonsava*

Sordes: flassada, ençà, precursora

 Les normes són:

 

Les sordes poden ser: s, ss, c, ç.

Les sonores poden ser: s, z.

1)       La s és sorda al costat d’una consonant, *excepte derivats de dins, fons, trans.

2)      La s és sonora entre dues vocals.

3)      La ss, sempre sorda, només pot escriure’s entre vocals.

4)      La c, sempre sorda, davant e, i.

5)      La ç, sempre sorda, davant a, o, u.

6)      La z, sempre és sonora, vagi on vagi.

 Com es pot comprovar,

1)       La s pot ser sorda o sonora. Depèn de la posició. Compte!

2)      Hi ha casos en què és possible més d’una lletra. Aleshores, hem de mirar el diccionari.

 Per exemple: Cassa o caça? Precursora o precurçora? Serp o cerp? Etc.

 El verb jeure s’escriu amb jota.

 Ortografia. Fonètica

Les esses finals de paraula són sempre sordes, però quan després ve una paraula començada per vocal o consonant sonora (m, b,d...) s’ha de pronunciar sonora. Així doncs, no és el mateix els avis (elzavis) que els savis (elsavis).

 Morfosintaxi. Adjectius.

Gris, en català té femení: grisa.

 Lèxic. Mots.

Desconeixem (no són al diccionari) els mots progrom i tal·lit

Senyal és un mot masculí.

No és el mateix complir que acomplir.

Sinó, junt, expressa una alternativa: “No ets tu, sinó ell”

Si no, separat, expressa una condició: “Si no véns tu, vindré jo”               

 [11 de novembre de 2014-11-11

Pàgs. 64-65]

 Ortografia

Escriptura

 ACCENTS. són/son; món/mon; cantussejava; vernissos; col·lecció

Trobador, trobar. Castellà: trovador.

 D/T. Els mots que acaben en d i els que acaben en t sonen igual. Per això a vegades no sabem si escriure-hi una lletra o altra. De fet, hi ha una norma amb poques excepcions, però és un xic complicada. El millor que podem fer és consultar el diccionari o refiar-nos del castellà (no sempre funciona).

Sòrdid, sòrdida

Càlid, càlida

Inhòspit, inhòspita

Atònit, atònita

Podrit, podrida 

Morfosintaxi

  Substantius i adjectius

Els adjectius i substantius que acaben en vocal neutra presenten el problema que no sabem si posar-hi a o e. En principi, la majoria de mots faran una cosa o altra segons si són femenins (e) o masculins (a), coincidint gairebé sempre amb el castellà

altre/altra (otro/otra)

Hi ha alguns casos, tant en castellà com en català, que no canvien segons el gènere (flaire, amable, alegre...). I altres que en català canvien i en castellà no, o a l'inrevés:

comú/comuna (común/común)

pobre/pobra (pobre/pobre)

rude/rude (rudo/ruda)

Verbs

Hem trobat el substantiu posta (“posta de sol”) i això ens ha dut a parlar del verb pondre. En català el sol es pon, i les gallines ponen ous. Com que en castellà en aquests casos usen el verb poner (posar), a vegades diem, erròniament: “S’ha posat el sol” o “les gallines posen ous”.

 Adverbis

De nou, dos adverbis que resulten d’ajuntar dues o tres paraules i que, separades, tenen un significat diferent:

 Aleshores / a les hores

Potser / pot ser

L'adverbi tan complementa un altre adverbi o un adjectiu. En canvi,  tant (amb T) complementa un substantiu o un verb.

Tan ben endreçat; tan bonic...

Corre tant qui ningú no l'atrapa; no gastis tant de paper

6 de novembre de 2014

Pàgs. 58-59

 Ortografia

Escriptura

Entumit (del verb entumir) acaba amb t, perquè és un participi. L'adjectiu que li correspon és túmid, amb d.

Fred s'escriu amb d, perquè fem fredor.

Tot s'escriu amb t, perquè fem tota.

Fonètica

Quan parlem ens mengem moltes vocals. Algunes d'aquestes supressions les indiquem gràficament mitjançant l'apòstrof (articles, preposició d i pronoms febles), però d'altres no. Però s'han de fer:

"No es veu"

es pronuncia 

"Nos veu"

Lèxic

Mots

Ominosa

Expressions

Si més no (no és correcte: "per lu menys)

6 de novembre de 2014

Ortografia

Escriptura

Entumit (del verb entumir) acaba amb t, perquè és un participi. L'adjectiu que li correspon és túmid, amb d.

Fred s'escriu amb d, perquè fem fredor.

Tot s'escriu amb t, perquè fem tota.

Fonètica

Quan parlem ens mengem moltes vocals. Algunes d'aquestes supressions les indiquem gràficament mitjançant l'apòstrof (articles, preposició d i pronoms febles), però d'altres no. Però s'han de fer:

"No es veu"

es pronincia

"Nos veu"

Lèxic

Mots

Ominosa

Expressions

Si més no (no és correcte: "per lu menys)

4 de novembre de 2014

Morofosintaxi

Substantius i adjectius

A partir del primer paràgraf del capítol II, hem buscat els substantius i adjectius en plural i hem esbrinat que:

 

1.       El plural dels mots no aguts acabats en a es fa canviant la a per una e i afegint una essa (Dia-dies)

2.       Els mots que acaben en consonant hi afegeixen una essa (aquell-aquells)

3.       Els mots que acaben en una vocal tònica, hi afegeixen –ns (matí-matins)

4.       Els acabats en essa o en –sc fan el plurarl afegint-hi –os (pres-presos, fosc-foscos)

 

Pronoms febles

Hem trobat diversos casos dels pronoms en i hi.

“En Daniel sortí de la cel·la i quan l’en van treure estava...”

“Hi havia estat quatre dies”

En la primera frase hi hem de posar en perquè la part de la frase que substituïm és un lloc ii comença amb la preposició DE (“...i quan el van treure DE la cel·la...”

 

En la segona frase hi hem de posar hi perquè la part de la frase que substituïm és un lloc i comença amb la preposició A (“Havia estat quatre dies A la cel·la”)

 

Adverbis

No significa el mateix alhora que a l’hora, pertot que per tot.

 

Lèxic

Mots

Fastig

Quadre de text

30 d’octubre de 2014-11-03

Olesa

 

Com que el text que vam teballar tenia molt poca matèria, vam aprofitar per classificar els mots que duien accent d’acord amb aquest esquema:

 

1.       Mots d’una síl·laba

2.       Mots de dues

3.       Mots de tres

4.       Mots de quatre

 

Després ens vam fixar en quines terminacions duien, i vam poder comprovar que:

 

·         Els mots d’una síl·laba duen accent segons si es poden confondre amb una altre o no

·         Els mots que duen accent a la darrera síl·laba acaben en a, e, i, o, u, as, es, is , os, us, en, in.

·         Els mots que duen accent a la penúltima síl·laba NO acaben en cap de les terminacions anteriors

Els mots que duen accent l’antepenúltima síl·laba s’accentuen acabin com 

28 d'octubre de 2014

Ortografia

Escriptura

Els derivats de -gressió, -pressió i -missió (com ara impressió) duen sempre dues esses i s'han de pronunciar bé, sordes, a la castellana.

EN, AMB, EM o HEM?

Com que es pronuncies gairebé igual, quan ens toqui d'escriure-les ens hi hem d'aturar un moment i pensar què estem dient.

"EN dies com aquest, més val no llevar-se" (= castellà)

"AMB gent com tu, val la pena" (Castellà CON)

"Què EM dius? (pronom. Castellà: ME)

"Què HEM fet malament?" (Verb. Podem posar-ho en segona persona, 'tu', per comprovar que és un verb: "Què HAS fet malament?)

Morfosintaxi

Verbs

La probabilitat en català s'expressa amb la fórmula DEURE + VERB. Com que en castellà aquesta fórmula significa obligació, hem d'anar en compte:

'Deus anar a poca a poc"

(Significa: probablement vas a poc a poc, per això trigues tant)

Preposicions

PER TU o PER A TU?

Per exemple: "He comprat això per tu" significa que ho he comprat per culpa teva. N'ets la causa. "He comprat això per a tu", és que te'l vull regalar, n'ets el destinatari, la finalitat. A vegades no és tan clar: "Anirem a votar per Catalunya". Aquí Catalunya és la causa i, alhora, la finalitat. Per això va sense a.

Pronoms febles

Dels que hem trobat, quedem-nos amb aquest:

"Diu que et vas interessar en el seu violí i així en podràs reconstruir una part de la història"

Aquest en es refereix al violí.

I amb aquesta combinació, poc freqüent: li'n

23 d'octubre de 2014

Ortografia

Escriptura

Hem ensopegat amb diversos mots que duen 'ç'. Aquesta lletra representa el s de 'essa sorda', que també pot ser representat per les lletres ss i s. Tenim, doncs, un conflicte: saber amb quina de les tres lletres ens quedem. Per això hi ha les normes ortogràfiques, que ja anirem estudiant. De moment direm que es pot escriure ç només davant de a, u, o.

començava

forçut

cançó

Davant de e solem escriure g, llevat alguns pocs mots que s'escriuen amb jota: Jesús, injecció, injectar.

Fonètica

El mot xofer és agut i amb la erra muda ("xufé").

Cal diferenciar les pronunciacions  de mots amb tj, tg i els que s'escriuen amb tx:

hostatjar

despatxar

Morfosintaxi

Pronoms febles

Els pronoms en i hi són molt problemàtics. En castellà no existeixen i per això darrerament molts se'ls deixen quan parlen en català.

En parlem 

En vull

Hi estarien d'acord

Hi vaig

El pronom hi a més, a vegades passa que el posem innecessàriament. Sovint sentim a dir 'Els hi havia agradat molt'. S'ha de dir 'Els havia agradat molt'. Per saber si aquest pronom hi sobra o no, podem llegir la frase passant-la a primera persona: Ningú diria 'M'hi havia agradat molt', oi?

Lèxic

Expressions

 La obligació, en castellà, s'expressa mitjançant el verb 'tener' i la conjunció 'que' ('tienia que volver al hotel'). En català fem servir el verb 'haver' i la preposició 'de' ('havia de tornar a l'hotel'). Per tant, hem de rebutjar frases com ara 'tenia que anar a l'hotel'.

21 d'octubre de 2014

[Pàg.  52]

Ortografia

Escriptura

  • Tristesa. Terminació femenina habitual en -esa, i no pas en -essa. Hi ha unes terminacions de femení un xic especials que s'apliquen només en certs casos de càrrecs o oficis: duc-duquessa, advocat-advocadessa, alcalde-alcaldessa. No s'ha de confondre mai amb la terminació normal: Pagès-pagesa, marquès-marquesa, anglès-anglesa.

  • Ennuvolà, accentuà, innecesàriament... Mots que tenen dues consonants duplicades.

  • ACCENTS. Més/mes, mà/ma.

Morfosintaxi

Adverbis

Hem trobat dos adverbis que tenen el seu què.

  • De pressa. S'escriu separat.

  • Més aviat. Té dues lectures. Una, com a adverbi de temps ('Ha arribat més aviat que mai'), i una altra com a adverbi de manera ('Això és més aviat complicat').

A partir d'aquí hem sortit a parlar d'altres casos d'expressions que difereixen molt del castellà: a diestro i siniestro (a tort i a dret), adiestrar (ensinistrar), tenir mà esquerra (tener mano derecha)...

  • Gaire bé / gairebé

Lèxic

Mots

Ble (metxa), albejant, in-necessàri-a-ment

16 d'octubre de 2014

Ortografia. Escriptura.

Nissaga (essa sorda entre vocals)

Tirolesa (essa sonora entre vocals)

Són/son

Violers.

Aquest mot ens ha dut a parlar del problema de les lletres mudes finals, que en català en són moltes. Violer, potser, amb, profund... són mots que hem llegit avui que s'escriuen amb una consonant final que no pronunciem. 

Com podem saber si l'hem d'escriure o no? Doncs posant el mot en femení, o mirant què passa si escrivim després un mot començat en vocal. Si en fer això "apareix" la consonant, doncs la consonant s'escriu. I si no, no.

Exemples:

Violer - violeRa

Potser - pot ser - seRà

Amb - pà amB oli

Profund - profunDa

Sant - SanT Antoni

En canvi:

En algun cas no serveix: cantant - ??; ahir - ??

Quan no acaba en vocal, també es nota:

Cafè - cafès

Puré - purés

Algun - alguna

Mofosintaxi. Verbs.

Fos (imperfet de subjuntiu del verb ser), és preferible a 'sigués'.

Mofosintaxi. Pronoms febles.

Hem trobat les quatre formes amb què els pronoms febles "s'enganxen" al verb:

Em procura (pronom sencer, al davant)

M'havia (pronom apostrofat, al davant)

Preguntar-li (pronom amb guionet, al darrere)

distreure'm (pronom apostrofat, al darrere)

Lèxic. Mots.

No confonguem el son amb la son.

Ni l'adverbi potser amb la prerífrasi pot ser.

Creem noves paraules afegint prefixos o sufixos:

Vermell - Vermellós

Versemblant - Inversemblant

Viola - Violer

Demà - Endemà

14 d'octubre de 2014

Ortografia. Escriptura.

ACCENTS. 

dona/dóna; es/és; si/sí. Són accents diacrítics. Generalment si un de la parella és verb, és el que duu l'accent. 

Mots plans. quedàrem, havíem, dramàtic. Duen accent perquè no acaben en cap d'aquestes terminacions:

a e i o u

as es is os us

en in

B/V. 

Algunes diferències amb el castellà: canvi, havíem, mòbil, vernís, escrivia.

Ortografia. Fonètica.

Les 'o' en síl·laba feble es pronuncies 'u' (simfonia, sonors, tristos).

La lletra "muda" 'b' de la preposició amb s'ha de pronunciar quan el mot següent comença en vocal: amb oli (sona 'amboli')

Morfosintaxi. Verbs.

Tenim un temps verbal "doble": quedàrem/vam quedar. Expressen el mateix moment: passat puntual. Es diuen, respectivament passat simple i passat perifràstic.

9 d'octubre de 2014

Ortografia. Escriptura.

Accents diacrítics: ús/us, més/mes, sòl/sol.

Hem explicat que hi ha mots esdrúixols, plans i aguts, a més dels d'una sola síl·laba.

Són esdrúixoles: guàrdia, càpsules.

Pronoms febles: poden aparèixer apostrofats, amb guionet, o sencers. m'anés; passejar-nos, Em va tornant

Hem s'escriu amb 'h' quan és verb. I sense quan és pronom.

Ortografia. Fonètica.

Alguns mots estrangers es pronuncien tal i com s'escriuen (Mozart), i d'altres com l'idioma original (Chopin, que es pronuncia a la francesa: 'Xopèn').

Paraules italianes que es pronuncien a la catalana: piano, trio, camerino ('pianu' 'triu' 'camerinu')

Morfosintaxi. Verbs.

Distinció entre el vers dormir i adormir-se

Morfosintaxi. Adverbis.

Darrere. Acaba en 'e', i és invariable (no té masculí ni femení) com tots els adverbis. Però s'ha d'anar en compte de no confondre'l amb l'adjectiu darrer, que té forma femenina (darrera), igual que primer, primera. 

Lèxic. Mots.

Romandre, gueto, romandre

7 d'octubre de 2014

Ortografia

Novel·la. Cracòvia o Cracovia?

Compte amb els mots acabats en 'r' muda. Una manera de saber si s'escriuen amb erra és buscar un derivat o el femení (fuster - fusteria - fustera)

Els fets hitòrics singulars s'escriuen en majúscula (Segona Guerra Mundial). En canvi: "Hi haurà una tercera guerra mundial?"

(fonètica) Nazi; 

De s’apostrofa sempre davant vocal, excepte daval el i els, que es contrauen en del i  dels.

A diferència del castellà, mots com Maria, Sofia, cantaria... no s'accentuen. I mots com història, memòria... sí. Els primers, en català, són mots PLANS. Els segons són mots ESDRÚIXOLS, perquè -ia- precedit de consonant no és diftong, en català: ma-ri-a; his-tò-ri-a

 Morfosintaxi. Substantius i adjectius.

Perfecte/perfecta; Sinistre/sinistra

Morfosintaxi. Altres.

Que (conjunció)

Què (pronom)

 Lèxic

Lutier

26 de maig de 2014

Lèxic Mimar significa 'imitar' i res mes. Per altres significats hem de dir consentir, tenir cura, acaronar, fer carícies...

Expressions. de bo de bo

21 de maig de 2014

Ortografia L'adverbi/adjectiu tan/tant va sempre amb t en la correlació Tant... com

Lèxic tenda (correcte com a 'botiga', sempre que la botiga sigui de queviures); displicent (que li és igual)

La partícula en pot ser:

  • Pronom feble (en, ne, n', 'n): "en vull tres"

  • Preposició: "de tres en tres"

  • Article personal: "en Lluís"

19 de maig de 2014

Verbs Alguns infinitius acabats en -er presenten una forma 'legal' que costa molt de fer servir en llengua oral, com ara 'conèixer-se'. Està permès dir (però no escriure) coneixe's.

El verb veure presenta una dificultat estranya: que ens costa molt de fer servir bé el subjuntiu. Així, hem de tenir cura de dir vegem, vegeu quan, per exemple ho puguem substituir per vegi, vegis. Exemples: 

Encara que vegem el futur fotut, hem de tirar endavant.

Encara que vegis el futur...

No podem dir el que solem dir: Encara que 'veiem' el futur...

Adverbis Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina: pobrament.

Lèxic Galindaines, acre, taquilla

14 de maig de 2014

Lèxic Plètora (sobreabundància); afeccionada (també és correcte dir aficionada); taló (també és correcte tacó, referint-se al calçat); contorbar (alterar l'ànim); linòleum.

Verbs 'està bona'. Aquesta expressió ha canviat de significat amb els anys. 

Ara hem de dir 'està bé de salut'

Gramàtica La doble negació: frases com aquesta: '...un fet que mai no hauria pogut sospitar', és perfectament possible sense el 'no'. Així, podem dir: 'ningú no ho pensa' o bé 'ningú ho pensa'.

12 de maig de 2014

Gramàtica Hem tornat a trobar l'adjectiu pobra. Per recordar que en català té forma masculina i femenina.

De pressa (i de seguida, etc.) s'escriuen separats.

  • Llur/llurs Significa "el seu, els seus" de més d'una persona. Ex.: En Joan i la Maite i llurs fills. En canvi, no és correcte: En Joan i llurs fills.

Frases fetes Fer unes bones torrades

Pronoms febles El pronom es s'escriu se davant verbs començats amb essa. Se sap.

7 de maig de 2014

Preposicions Hem trobat nombrosos exemples d'un ús de la preposició de que no és gaire freqüent: M'agradaria de saber; començar de viure.

Verbs El verb fer té molts usos en català. N'hem trobat dos exemples: "Vagi fent" (en el sentit de: "vagi dient"); "Estigué a punt de fer una altra passió de son" ("de tenir").

Sortir-se'n no significa el mateix que sortir.

Lèxic Taujaneria (de taujà: innocent, sense malícia); aigualir, desenrtollar (correcte, desenvolupar); batzarria (no surt a cap diccionari: bogeria, enrenou).

Frases fetes Guardar les absències (trobar a faltar?); no la deixen ni en forat ni en finestra; ser més vell(a) que un camí; pagant, Sant Pere canta.

Estem aprenent català llegint El carrer estret

5 de maig de 2014

Lèxic Hem trobat el mot cus dins la frase "un cus cenyit a la cintura" i suposem que és un error: deu voler dir cos?; ací és una manera un xic antiga de dir aquí; conco; manescal o menescal; Salat?; fotesa; 

Verbs Hem trobat la forma faci, del verb fer, que s'ha de dir així, i no pas 'fagi'. 

Frases fetes Treure la llana del clatell; és tard i vol ploure; són figues d'un altre paner; Tenir l'edat canònica; Els ametllers ja són batuts; Tenir molt de vent a la flauta.

28 i 30 d'abril de 2014

Pronunciació Els mots començats per 'ex', s'han de llegir 'ecs' i no pas 'etx'. Per exemple: exagerar es pronuncia "eczagerar" i no "etxagerar", I així d'altres: exercici, examen, executar... 

La 'b' final de la preposició amb s'ha de pronunciar quan el mot següent comença en vocal: amb una fredor evident ("ambuna", i no "amuna")

Expressions No en volia saber d'altra; un carro carregat a seny; és l'esca del pecat.

Lèxic Giragonsa, giragonsejar; cornisa (mot correcte. No és correcte 'voladís' en aquest sentit arquitectònic); camí carretal; els afores; revolt (i no pas 'curva'); marxapeu (llindar de pedra d'una porta); llamborda, llambordí... però no pas 'adoquí', malgrat que Pla el fa servir (!); userda (alfals); esca (causa de malifetes); agombolar-se; baster:  el que fa arreus per al bestiar; haveria (bèstia de càrrega).

Ortografia Curvilini/curvilínia va amb 'v', malgrat que corba vagi amb 'b'. 

Verbs semblar/assemblar-se. Cal no confondre'ls. Els fills s'assemblen als pares. Sembla que plourà.

9 d'abril de 2014

Lèxic Un 'buff', 'braga', es diu tapaboques. En el Cavall Fort en diuen Plop.

Cafarnaüm: confusió. Ací (aquí). Firar-se.

Gramàtica Els mots acabats en -aire no tenen gènere femení. El mot agre, té femení (agra). Senyal és masculí. 

Verbs El verb anar admet en el futur i en el condicional les variants irà i iria.

Accents Pólvora, tómbola, tórtora...de les poques paraules esdrúixules amb accent tancat.

7 d'abril de 2014

Pronoms febles Com que hem trobat molts pronoms 'li, hem comentat que aquest pronom va molt bé per a identificar el complement indirecte. I identificar el complement indirecte va bé per no posar la preposició 'a' allà on no toca.

Per exemple, aquesta frase, que és incorrecta:

He estat seguint a la Teresa

És incorrecta perquè "a la Teresa" no pot dur la preposició 'a'. I no pot dur-la perquè NO és complement indirecte, és directe. I com ho sé? Doncs perquè si fos indirecte, podria dir "Li he estat seguint".

He de dir, per tant:

He estat seguint la Teresa

Nombre o número? La diferència és difícil de veure, però bàsicament és: Nombre significa xifra i quantitat.

El nombre 7 és senar

Hi ha un gran nombre de persones

I número NO significa xifra ni quantitat.

La pàgina número 7

Ortografia quadern o cuadern? Només cal saber que l'única paraula que en català comença per 'cua' és precisament cua (la del cine i la dels animals).

3 d'abril de 2014

Junt o separat Hem trobat l'adverbi 'de seguida', que cal escriure separat i no com en castellà, que va junt (enseguida).

Preposició 'en' S'ha de canviar per a o de davant infinitiu quan no té valor temporal. En el llibre n'hem trobat una d'incorrecte ('seran els primers en tenir-la'). Ha de ser seran els primers a tenir-la.

Complet/complert S'ha d'anar en compte de no confondre'ls. Complet és un adjectiu que significa "que conté tots els elements...". Complert és el participi del verb complir ("executar completament"). Exemples: "El teatre ha penjat el cartell de complet" / "Ja hem complert amb el que havíem pactat"

Mitja-mig/Mitjana-mitjà. No és pot dir una cosa per l'altra. Mitja - mig significa "meitat d'una cosa". Mitjà - mitjana significa "Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc". O sigui que no es pot dir "grau mig" ni "Edat Mitja", sinó que cal dir grau mitjà i Edat Mitjana. De fet el mot "mig" no sol anar mai darrere del nom.

Lèxic Nodrir / nodrissa / nutrient / nutritiu. Són mots de la mateixa família però presenten aquestes formes diferents. Auto és correcte. 

31 de març de 2014

Dièresi Hem trobat un munt de mots amb dièresi: envaïts, cafarnaüm, posseïdors, construïren... Hem recordat que les dièresis que trenquen els diftongs, quan coincideixen amb la síl·laba forta (construïren)¡) s'han de substituir per l'accent corresponent si és el cas que la normativa permet posar-lo. Així, posarem accent a construíssim, però dièresi a construïren. Altres exemples: país, països; suís, suïssa, suïssos... 

Lèxic Terra d'escudella, galimaties, baluerna, llòbrec... Hem d'esbrinar com es diu buff (braga?) i què vol dir cafarnaüm.

Gramàtica. Femenins. pobre/pobra; diferent (no existeix 'diferenta')

Pronunciació Compte amb les 'e' finals de mot no tòniques tipus Balmes, classe, Mitre, Blanes... que s'han de pronunciar neutres (com home, homes)

26 de març de 2014

Verbs Per expressar el lloc usem el verb ser ('vaig preguntar on era el carrer Estret'). I per als estats, ser o estar (La terra és molt repartida / la terra està molt repartida).

El verb créixer té una doble forma. Tant podem dir  creixeu  com  cresqueu, creixés  o  cesqués, etc.

Lèxic El camió de l'ordinari (Recader). Vivotejar (sobreviure).  Consegüent no és el mateix que conseqüent. Cal no confondre-ho.

Pronoms El 'cuyo' castellà es resol en català així: Darrere l'església, el terreny de la qual era... (Detrás de la iglesia, cuyo terreno era...)

19 de març de 2014

Preposicions Pla empra la preposició per a davant d'infinitiu. Això, modernament, ja no es fa servir. Però és correctíssim!

També usa la preposició de en casos en què no acostumem a fer-ho: M'agrada de veure'ls.

Pronoms Una de les maneres de saber si el què duu accent és mirar si és intercanviable per el qual. En què (en el qual), de què (de la qual), per què (per la qual), etc...

Verbs Perífrasis verbals: són grups de dos verbs amb una preposició al mig que tenen un sol significat: anar a veure, haver de pagar, deu ser l'Angelina... Els pronoms febles es poden posar on vulguem (això sí: unts). El vagi a veure / Vagi'l a veure / Vagi a veure'l .

17 de març de 2014

Expressions 'Cal' Aquest article, a banda de servir per a les cases (Cal Boter, Ca la Magda...), també s'utilitza per als llocs d'oficis: vaig a cal dentista; hauré d'anar a cal metge, que em fa mal el peu.

Lèxic Roent, escamotejar, medecina/medicina, escuma/espuma, eixida (que vol dir pati, i no pas porxo)

12 de març de 2014

Preposicions Verbs com trucar, telefonar, escriure... sí que duen la preposició 'a' (trucar a la porta, telefonar a la Núria, escriure a la Marina...) perquè porta, Núria, Marina, no són complements directes.

Hem trobat dos casos en què les preposicions o bé "desapareixen" (Tenir la impressió () que...) o bé es canvien (Tenir interès a parlar).

Després hi ha el cas dels complements directes tothom, algú, ningú... que sí que duen la preposició 'a', per tal d'evitar confusions.

t/d  Les paraules acabades en -etud o en -itud, sempre acaben en d (quietud, actitud...) En canvi: soledat, estatut...

Ela geminada protocol·lari, il·lusió, excel·lent

s/ss/c/ç/z Sonores: il·lusió, mesura. Sordes: successió, impressió.

Lèxic Inanitat (buidor)

Els verbs poder i voler La primera síl·laba de totes les seves formes verbals és en o (podré, pogués, podem... voldré...) tret de: puc, puguem, pugueu... vull, vulguem, vulgueu)

10 de març de 2104

Expressions de temps La preposició per no introdueix algunes expressions de temps. En concret les parts del dia. No podem dir "L'endemà 'pel' matí", sinó "L'endemà al matí". Altres expressions: als voltants de... a primers de... a mitjan... a finals de...

Lèxic granat, -da. pigallat, euga, albercoc, escletxa, espasí, carmí, paperina, confiter, avenir...

Expressions Un mercat a ple vent; tenir l'oficina al cap dels dits; fer una cosa a pler.

5 de març de 2014

Verbs El verb poder (i el verb voler també) té una característica ortogràfica que ens fa ballar el cap: alterna la u  i la o: jo puc, tu pots...  nosaltres podem... Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin... pogués, poguessis, pogués... La norma és: quan cau en síl·laba forta, s'escriu tal com sona (puc, pots). Quan cau en síl·laba àtona, s'escriu o (podem, pogués), excepte en el present de subjuntiu, que sempre s'escriu amb u.

Compte amb les frases de l'estil d'aquesta: 

Si fos casat o hagués arribat amb la família no l'hauria pas molestat

Que massa sovint diem malament, així:

Si fos casat o hagués arribat amb la família no l'hagués pas molestat

Accents Hem trobat un nou diacrític: féu, passat simple del verb fer. S'accentua per diferenciar-lo del present. ("No feu vosaltres el que ell féu").

Apòstrof La ingenuïtat. No s'apostrofa perquè és l'article la davant de paraula començada en i (o u) àtona.

3 de març de 2014

Pàgines 14-15

Vocabulari. Giragonses, folgada, esbatanament, 

Apòstrofs El pronom feble se no es pot apostrofar davant el pronom feble us, de manera que sempre s'haurà d'escriure 'se us'. Hem trobat dos casos d¡article la que no s'apostrofa: la impressió i la intenció.

Doble essa Els pots acabats en pressió, gressió o missió s'han d'escriure i pronunciar amb essa sorda. Compte amb mots que s'hi assemblen: impresa, difusió...

Preposicions Dues frases ens han fet recordar que els infinitius no admeten la preposició en. L'hem de canviar el la preposició a: La tendència que tenen a tractar a tothom...; Especialitzada a aixoplugar. Però quan la preposició en significa 'quan', sí que es manté (En arribar, es va posar tothom dempeus)

La novel·la de Pla és una narració farcida de detalls, de suggeriments, amb una

gran elaboració en la descripció de personatges, ambients i paisatges . Explica històries

quotidianes, amb un estil invisible, molt propi, i una llengua hiperbòlica, precisa,

cínica i d'adjectivació potent. No l'interessen el desenvolupament ni el desenllaç

en l'argument, sinó el reflex de la realitat - com en el mirall stendhalià- , tot

i que és una realitat seleccionada per l'escriptor i, per tant, un mirall molt subjectiu.

Així, fugint del cànon, ens ofereix -sobretot en El carrer Estret- el relat d'un

seguit d'anècdotes, alterant les convencions del punt de vista (primera persona,

omnisciència) , travades dins una estructura inalterable, la del pas del temps.

En El carrer Estret, coneixem les vicissituds d'uns personatges al llarg d'un

any. El transcurs de les estacions i les variacions climàtiques provoquen estats

d'ànim i activitats canviants entre els convilatans de Torrelles (Palafrugell). El veterinari

ens n'informa sovint des de la mirada de Francisqueta ("Per a la meva cuinera,

furetejar en la vida dels altres constitueix una voluptuositat"), aplicant la retòrica

de la naturalitat i practicant la poètica de la banalitat.

La passió pel detall, per les poques coses, esdevé el centre d'interès. "Estic tan

fatigat de constatar que darrera de les grans coses no hi ha absolutament res, que

tendeixo gairebé inconscientment a valorar les coses amb un criteri contrari a les

seves dimensions externes", fa dir Pla al veterinari. El banal i el quotidià són els

grans protagonistes d'El carrer Estret.

26 de febrer de 2014

Hem llegit el pròleg que Pla va escriure per a El carrer Estret, una veritable declaració de principis literaris. I també hem llegit alguns textos sobre Pla, per predisposar-nos una mica. 

Pel que fa a la gramàtica, ens ha cridat l'atenció de l'ús notable que fa del passat simple (reflectí, donà en comptes de va reflectir, va donar); hem comentat que en català és incorrecte dir 'reflexar' en comptes de reflectir.

24 de febrer de 2014

Hem treballat un text periodístic farcit d'errors. Els més greus: Les 'a' introduint el complement directe (Ha nomenat 'a' Olga Campos); algun que conjunció que ha aparegut accentuat; frases mal redactades (s'ha votat a favor pel Bloc Olesà per El Bloc Olesa ha votat a favor).

Ens ha estranyat el mot 'Meuros', que vol dir Milions d'euros. Es fa servir però no és correcte, de moment.

Hem acordat llegir i 'estudiar' El carrer estret, de Josep Pla.

LA CASA DE CARITAT. Text expositiu.

7 de febrer de 2014

Lèxic Jazz, saxòfon (saxo), pega (mala sort o cola d'enganxar).

Barbarismes 'Orquestes' (orquestres); 'cotisen' (cotitzen); 'improvitzar' (improvisar); 'ensajos' (assajos); 'frescales' (fresc, tocacampanes...); 'almenos' (almenys, com a mínim, si més no...); 'família bien' (de casa bona); 'de pacotilla' (de pa sucat amb oli, de fireta, de nyigui-nyogui...).

Frases fetes Qui està de pega, amb els collons ensopega.

5 de febrer de 2014

Verbs El verb acudir tant es pot conjugar acudeixo, acudeixes, acudeix... com acudo, acuts, acut...

El verb sortir-se'n significa reeixir d'una situació i es conjuga sempre amb els seus dos pronoms febles (ens en sortirem!)

'Heredar' (heretar)

Vocabulari Carrera és millor reservar-ho per a la universitat. És correcte com a cursa, però no millor.

Barbarismes 'Sillón' (butaca de braços). En canvi tresillo és correcte. 'cuiro' (cuir). 'Peluquín' (perruquí)

Frases fetes. Porta temps a les tres pedretes (s'està morint). Nou de trinca. D'on prové?

3 de febrer de 2014

Lèxic Aporrinar és correcte!; 

Ortografia: ca/cal/can/ca l'/ca la/ca n'/ca na. És un article compost de ca (que significa casa) i els articles el, la, en o na. Quan no es pot apostrofar l'article, es contrau (cal, can), i quan es pot apostrofar, s'apostrofa (ca l', ca n'). L'article femení no es pot contraure (ca la, ca na)

Gramàtica Els adverbis prou, massa i força són invariables (no tenen plural ni femení). Amb prou feines, hi ha prou persones, força persones, massa persones).

Els infinitius acabats en -guer són tots incorectes ('sapiguer', 'capiguer')

Barbarismes 'trasero' (cul); 'enxufat' (connectat, endollat); 'desacato' (desconsideració, menyspreu); 'perreries' (bretolada, putada); 

29 de gener de 2014

Barbarismes 'Salderi' (senderi); 'apreten' (collen, fan força, tiben...); 'al menos' (si més no, al menys...); 'lo menos que se li pot demanar...' (el mínim que...); 'modos' (educació, maneres.) 'Tonteria' (beneiteria, ximpleria...)

Frases fetes Fermar curt; tocar ferro (o tocar fusta)

Verbs L'expressió 'aviam' és col·loquial. És millor dir a veure, o vegem/vejam). El verb treure fa el subjuntiu: tragués, traguem... Per tant, no hem de dir, per exemple: cal que 'traiem' la brossa al vespre, sinó: cal que traguem...)

Lèxic caratollades, espellifat, pòtol.

Dilluns 27 de gener

Verbs Hem trobat dos verbs que a vegades es diuen malament: barallar-se i penedir-se (no hem de dir 'esbarallar-se' ni 'empenedir-se').

Barbarismes Hem trobat "música a tot 'taco'" (música a tot drap, a tot volum...); 'hasta' (fins i tot); 'proutes' (prou, bastants);  'un gec de bandaus' ('un gec de clatellots'); 'Quarto' és admès per molts diccionaris. 'Enfado' (enuig) És millor dir 'estic enfadada' que no pas 'tinc un enuig'. També existeix el verb enutjar-se. 'Lluenta' no té femení: "arracada lluent"

Junt o separat? A l'hora/alhora; gaire bé/gairebé

Frases fetes: això és can Seixanta, no em vinguis amb marrameus, el carro va pel pedregar

Pronoms febles El verb anar-se'n té sempre els dos pronoms febles (me'n vaig, ves-te'n...). Quan s'ajunten diversos pronoms, l'apòstrof es posa tan a la dreta com sigui possible.

'Lo' neutre  L'únic 'lo' correcte és el que va darrere el verb enganxat amb guionet (pronom feble): aguantar-lo.

Accents dicarítics Mue/mèu, us/ús

Hem parlat d'una expressió (fer un tretze catorze)  i d'un verb, rondinar, que segons el diccionari només podem fer servir en el sentit de 'queixar-se'.

20 de gener de 2014

Hem après expressions com ara aquesta casa és can pixa-i-rellisca. I hem trobat expressions errònies, com parar 'la' taula (parar taula), 'm'agrada lo bé que t'expliques' (m'agrada com t'expliques), 

Barbarismes 'quarto' (habitació), 'peres al quarto' (cantar-la, cridar a capítol...), 'acepti' (accepti), 'ordenador' (ordinador), 'algo' (res, alguna cosa).

Verbs La probabilitat s'expressa amb el verb deure ('no sé qui deu ser', 'deu tenir tretze anys') i no pas amb el futur ('no sé qui serà', 'tindrà tretze anys'). 

El verb dir no té la forma 'digue', i, per tant, no podem dir digue'm  o digue-li. Cal dir digues-me, digues-li.

15 de gener de 2014

Pronoms febles Hem buscat pronoms febles en un fragment de text. Entre altres coses hem dit que sempre, sempre, van al costat (davant o darrere) d'un verb.

Molt important: Mètode per saber quan la combinació 'els hi' és incorrecta. Només cal substituir el pronom els per qualsevol altre, per exemple, et. D'aquesta manera, una frase incorrecta com ara "als meus néts els hi compro tot el que volen", sabem que és incorrecta perquè no puc dir "a tu t'hi compro tot el que vols".

Mots incorrectes 'Quita i pon' (posar i treure); 'pega' (inconvenient), 'ademés' (a més a més), 'qüento' (romanço) (no em vinguis amb romanços).

Verbs El verb fer té el present de subjuntiu faci i no pas 'fagi'.

Expressions Confondre el cul amb les témpores; Els homes acabaran vestint-se pel cap; 

Ortografia Mig-mitja-mitjos-mitges

8 i 13 de gener de 2014

Pronoms febles (Darrere del verb): Apostrofats: Emporta't, cuida't, queda't. Amb guionet: dir-te, dir-li. (Combinats entre ells): se't morin, se'ns hi queda. (Combinacions errònies): Els 'hi' rebentem l'eslògan (Els rebentem...)

Vocabulari Quedar-s'hi (= morir-se), tarambana ('cantamanyanes'), frescor ('lozanía'), asil ('assilo'), ser un perdis (= deixat), disc/discos/discs.

Pronoms relatius Aquesta frase no és correcta: 'Quin és el disco que hi toca el Lluçanès?'. Cal dir: 'Quin és el disc en el qual toca el Lluçanès?'

11 de desembre de 2013

Expressions i lèxic Esprimatxat

Barbarismes 'per lo menos' (si més no), 'sapiguer' (saber), 'plumero' (plomall), 'patxorra' (tranquil·litat). 'tenir patxorra' ( no posar-se pedres al fetge; tenir el fetge gros (o molt de fetge, o un fetge de rajada, o un bon fetge); prendre-s'ho a la fresca.) 'Melena' (cabellera).

La preposició 'de' no es pot posar davant la conjunció 'que'. Per tant, no podem dir 'des de que vas néixer' sinó Des que vas néixer.

El verb saber Només presenta irregularitats al present de subjuntiu (M'agrada que sàpigues). Qualsevol altra temps verbal que contingui la 'piga' és incorrecte. 'Sapiguer' (saber), 'Sapigut' (sabut), 'Sapigués' (sabés), etc.

9 de desembre de 2013

Lèxic i expressions llambregada, alto les seques!, panotxa, sortir de polleguera, clissar, et conec herbeta que et dius marduix. Totes són correctes.

Barbarismes  'Quien te ha visto y quien te ve' (Qui t'ha vist i qui et veu ara, Qui ho havia de dir, Abans pixaves dret i ara t'arrossegues); 'Ja no estem per aquests trotes' (Ja no tinc edat per a aquestes coses) 'Per lo menos' (Si més no). 'Rato' (Estona)

2 de desembre de 2013

Barbarismes lo (el), vem (vam/vàrem), 'amb serio' (de debò, seriosament), hasta (fins/fins i tot), menos (gairebé) ) "feia 'lo menos' vint anys"), apretar (estrènyer, collar...), "de armas tomar" (Ser del morro fort, tenir-los ben posats...)

'Xixanta' (60). Pronunciació col·loquial de seixanta. No és admesa i l'hem d'evitar.

Ortografia. Els apòstrofs indiquen supressió de vocals. En català apostrofem els articles, les preposicions i els pronoms febles quan provoquen el contacte de dues vocals, amb molt poques excepcions.

27 de novembre de 2013

Barbarismes 'Professó' (en comptes de processó); 'per lo menos' (Si almenys); 'sapigués' (Sabés).

Lèxic Dintre, péixer.

El verb 'saber' Només presenta la forma 'piga' al present de subjuntiu (sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen). La resta de formes són de l'estil sabés, sabessis, saber, sabent, sabut... No podem dir, doncs, 'sapigués', 'sapiguer', 'sapigut', etc.

25 de novembre de 2013

Expressions 'Adiós muy buenas' (i apa adéu, Andreu!; Passa que t'he vist!) 'Agafar un patatús' (prendre mal) 'De capa caída' (Anar de mal borràs; com més va, pitjor) 'Anar suelto' (anar per lliure)

Lèxic Engavanyar, girar rodó, arribar a tres quarts de quinze.

Barbarismes 'les llums', 'dematí', 'invalidès' 'mala senyal' (els llums, matí, invalidesa, mal senyal)

Ortografia L'article (i pronom)  la no s'apostrofa davant paraules començades per u o i, àtones. La infància.

20 de novembre de 2013

Barbarismes Xasco (desengany, moc), enterar-se (adonar-se), tenir agalles (veure's amb cor, tenir coratge).  Ademés (a més a més)...

Accents Pèl, Pèls; vénen, véns (Del verb venir, perquè no es confongui amb venen, vens, del verb vendre)

Agalles: 

agalla 

1 f bot (excrecencia) gala; cecidi m; agalla; cassanella. 

2 anat amígdala. 

3 anat (de los peces) ganya. 

4 f pl (anginas) angina sing. 

5 fig fam (valor) ànim m; cor m; delit m; pit m. 

6 agalla de ciprés bot gàlbul. 

7 gastar agallas fig fer el gall (o el pinxo); gallejar. 

8 tener agallas fig veure's amb cor; tenir coratge (o valor). 

9 tener agallas fig tenir pretensions.

18 de novembre de 2013

Barbarismes Lámpara (llum), ademés (a més a més), desacato (fer un lleig), per lo menos (si més no)

Lèxic llençat/llançat; fondo/fons

Expressions Ser un escolà d'amén; Cago'n Ceuta i Melilla; s'ha acabat el bròquil.

13 de novembre de 2013

Apòstrofs Articles, pronoms febles i preposicions s'apostrofen, és a dir, se'ls elimina una vocal (me agrada = m'agrada)

Lèxic erroni Hem detectat paraules incorrectes: 'iglesia', hasta', 'fandilles', etc.  i una expressió totalment errònia: 'hasta un cego se'n donaria conte', que ha de ser: Fins i tot un cec se n'adonaria'

Lèxic Deixar a l'escapça, gallimarsot, mal de morir.

Verbs Diferències entre els verbs veure i beure.

11 de novembre de 2013

Estem treballant les pàgines 52 i 53.

Lèxic Catúfols, repapiejar, esfereït, trinxant, carpó.

Barbarismes El protagonista parla malament. Alguns dels barbarismes que comet són: antes, fetxes, relleno

Vicis etivocarse, llenga, vosatres, allavors, petxuga, donis...

Pronoms Hem comentat que sovint es posa el pronom en de manera innecessària amb el verb recordar-se.

6 de novembre de 2013

Lèxic incorrecte Hem localitzat força expressions i paraules incorrectes que fa servir el protagonista, l'home de la maleta, a la pàgina 45: Solsament (solament), hi ha que (cal que, s'ha de), és lo més llògic (és el més lògic), dugues (dues), aixís (així), menos (menys), modos (maneres), rato (estona), allavòrens (llavors, aleshores).

Locucions (correctes) clavar un bon miquel

4 de novembre de 2013

Hem analitzat les pàgines 40 i 41. i hi hem trobat:

Verbs El verb morir, que en la segona persona del present d'indicatiu és tu mors, i no pas 'tu mores', com sovint diem.

Pronoms febles El pronom en, que quan s'ha d'usar en verbs de procedència (tornar de, venir de, sortir de...) massa sovint no el posem ('en surt un so molt bonic', 'tu també en véns, de l'ambulatori'  'ara mateix en torno'.

Lèxic Entaforar, encauar, cabeces d'alls, gra d'all (no es pot dir 'dent d'all')

Femenins sinistre/sinistra, estricte/estricta

Em comentat que la preposició castellana para ('para mi') correspon a la catalana per a. Massa sovint ens oblidem de la 'a', perquè en català central no la pronunciem. Però cald'escriure-la.

30 d'octubre de 2013

Monosíl·labs Néts/Nets/Nét/Net/Néta/Neta/Nétes/Netes

Plans Mòbil  (amb accent obert i b alta)

Aguts Depèn, comprèn (es diferencia de compren), interès.

Expressions i lèxic Tronera, ets i uts, a la babalà, un fart, paio

Apòstrofs

23 d'octubre de 2013

Accents aguts Això, allò, però, perquè

Mots plans accentuats anàvem, érem, vèiem, podíem... règim Són mots plans acabats en -m

Les 'esses' impossible, passar, unça, començament, dolç... 'Esses' sonores i sordes

Lèxic voraviu, unça, feredat...

21 d'octubre de 2013

Expressions Qui-sap-lo

Lèxic Primmirades, de prop (a prop)

Ortografia La ç trencada. Les diferents possibilitats d'escriure el so 's' (s, ss, c, ç, z). Diferència entre essa sonora i essa sorda.

DIARI DEL TALLER

17 D'OCTUBRE

Hem començat descobrint els mots, generalment d'una síl·laba, que per evitar confusions amb d'altres, s'accentuen. Són els 'accents diacrítics'. Sé, és, sóc, món... sí, què, té, més, són, dóna...

Paraules esdrúixoles i planes. Hem vist que la majoria de mots plans no duen accent. Només ho fan els que NO acaben en as, es, is, os, us, en, in o vocal. cantàvem. Les esdrúixoles s'accentuen totes i generalment duen l'accent obert. Hem comprovat també que paraules com ara rumia, Maria,, voldria... que en castellà durien accent, en català no en porten perquè són planes.

Plurals.  Vam trobar una paraula, complexos, que, com totes les agudes que acaben en ex en singular (complex, annex, perplex...) fan el plural masculí en -os,  i tenen les formes següents: complex, complexa, complexos, complexes)

Femenins traïdors. Altra, compte, llum.

Lèxic. Les diferències subtils entre compte/conte/comte; Paraules que estem oblidant: sorneguer, arraulir

CURS 2023-2024 SESSIÓ 21 (10/4/2024)

LES IRREGULARITATS VERBALS (5)


Google Sites
Report abuse
Page details
Page updated
Google Sites
Report abuse