Del tiet Jordi sempre n'he tingut present el seu nas prominent. Quina bajenada, oi? Però també les seves visites a Altafulla. Amb el G Llorenç Comes. L'un que no volia el sol ni en pintura i l'altre que el buscava com un llargandaix.
Més enllà d'això em ve de gust fer el següent comentari. Als escolans, en moments de tutoria, els feia fer el següent exercici. L'un posat davant la pissara, davant de tot de la classe, i mirant cap els seus companys. L'altre al final de la classe, mirant cap endavant. I els dos fent una descripció oral de com és la classa. L'un veia la pissarra i en feia una descripció. L'altre com si no existís. I ben cert que estaven parlant de la mateixa aula. Els explicava que, al meu entendre, totes les coses són polifacètiques. I que ens podem fixar en uns aspectes o altres, potser tots complementaris. Però que acabem fent més èmfasi en uns que en altres.
Jo em quedaré amb les coses bones i boniques que vaig conèixer d'ell.
Crec que la seva faceta de bibliotecari és important, molt important. I per mostra un botó. He trobat una tesi doctoral que en la seva fase d'agaïments parla d'ell així: "También quiero expresar mis agradecimientos a Jordi Torra Miró, quien hasta el año 2005 ha sido el encargado de la Reserva de la Biblioteca de Universitat de Barcelona, por sus consejos, su rigor, su saber y su entrega a una disciplina relegada al olvido y a las horas de silencio..."
Doncs això.