Amparo Torra Miró

La tiera Amparo, o domna Ma. Caterina Torra Miró com a monja.

De sempre van tenir una vinculació especial amb la mare.

I per la mare sempre un far. Podia anar de vacances on fos, però les seves vacances més especials sempre eren els dies que passava a Sant Daniel.

Perquè la tieta va ser molts anys a Sant Daniel, a Girona. Havia entrat de monja a Santa Cecília de Mataró. El monestir romànic, prop de Montserrat, on hi havia la comunitat de Mataró que havia trobat refugi en aquest lloc despres de la guerra civil.

L'abat Escarré li va demanar d'anar, junt amb altres monges d'aquella comunitat a Girona. I la van escollir priora administradora. Era l'any 1952. Al cap de vuit anys, a principis de 1960 va ser escollida abadessa, càrrec que va tenir fins el 1996 que va deanar de jubilar-se, i passar a ser abadessa emèrita.

D'ella en tinc molts i bons records. Sense dissimular la por que em feia, durant les visites que sovint se li feien, en passar pel lloc on hi havia uns bustos d'escultures que em feien un pànic horrible.

Visites que de petit sovint eren amb companyia dels tiets, i que quan la mare ja era gran l'acompanyava a les seves vacances gironines, o bé a la recollida de les vacances.

Per això quan en motiu del concert de l'Escolania en motiu del Mil·lenari del monestir vam visitar-lo... algun monjo va quedar sorprès per la familiaritat amb què m'acollia tota la comunitat. És clar, si és que em coneixien des que era un nap buf. Ja feia uns 50 anys!!!!!

De la tieta, com a monja, un parell de coses pel record.

En primer lloc en una seva aparició televisiva. Quan encara era, majoritàriament en blanc i negre. Una tarda i pel segon canal, quan es feien desconnexions en català. I quan el mestre Joaquim Maria Puyal la va convidar en el programa "Vostè pregunta". Ella dubtava, i el P. Abat Cassià Ma. Just la va animar a fer el pas. El seu testimoniatge podia ser important.

Ara, en voler fer aquest escrit, he buscat coses. I he trobat un article del Diari de Girona, del metge Josep Cornellà i C anals, que enllaço a cotinuació. A part de ser una glossa senzilla de la seva persona, però penso que molt i molt realista.