Embedded Files
itinerarisbarna@gmail.com Compte al Youtube Compte Vímeo Calaix d'arxius: https://sites.google.com/site/itinerarisbarnacalaix1/
La romanització: inici de la cultura urbana.
Les ciutats romanes: exemple de planificació.
Barcino: ciutat romana.
L'emplaçament de Barcino: avantatges del medi físic.
La romanització:inici de la cultura urbana.
Cap al al segleIII aC s'inicia l'arribada dels romans a la Península Ibèrica , en el decurs de les guerres púniques amb els cartaginesos. Altres civilitzacions : fenicis i grecs també s'havien instal.lat a la Península però la seva presència es va I imitar a la fundació de poques ciutats amb funció sols comercial (com els grecs a Empúries). Els romans, en canvi, van tenir una forta presència política i cultural en incorporar directament al seu imperi tots els territoris conquerits militarment i que progressivament anaven adoptant elements de la cultura romana: la llengua llatina, la religió, el dret o l'organització política. Aquesta adaptació als models culturals i polítics dels romans rep el nom de romanització, i una de les seves vessants és l'establiment de la ciutat i de la vida urbana.
Les ciutats romanes: exemple de planificació.
Es considera que Roma va ser una civilització urbana que va iniciar l'establiment d'una xarxa de ciutats i calçades per tota la Península Ibèrica. La ciutat era pels romans
la unitat bàsica d'organització política i social i el centre principal de l'activitat econòmica. Els romans van fundar nombroses de ciutats als territoris de l'imperi, algunes modificant algun poblat existent i altres de nova planta.(com Barcino) . En molts casos aquestes ciutats van ser l'origen de grans ciutats actuals , com és el cas de Barcelona.
Les ciutats romanes tenien una estructura urbana força semblant. Generalment eren ciutats de planta quadrada o rectangular ( en base al Plànol hipodàmic dels grecs ) rodejades per muralles.(funció defensiva) .
L'interior del recinte enmurallat s'organitzava sobre dos grans carrers perpendiculars, el cardo maxímus i el decumanus maxímus, que s'encreuaven al centre de la ciutat formant el forum, una gran plaça pública. Altres carrers corrien paral.lels al cardo i al decumanus, formant d'aquesta manera una xarxa de carrers perpendiculars que delimitaven illes de cases (domus o ínsules) geomètricament regulars.
Aquest model d'organització urbana era aplicat a totes les ciutats de fundació romana i deriva tant de la tradició urbanística de les polis gregues (l Plànol hipodàmic ) com del sistema romà de construcció de campaments militars o castra.
L'entorn de la ciutat era també important per als romans.Les terres de l'entorn de la ciutat es dedicaven a l'agricultura i era on hi treballava la major part de la població urbana. L'espai rural s'organitzava en parcel·les de forma regular al voltant de camins perpendiculars.
A cada ciutadà se li assignava una terreny a l'interior de la ciutat per a fer l'habitatge i una parcel·la a l'exterior per a l'agricultura.Aquest sistema s'anomenava centuriació i era comú a la major part de ciutats romanes.
Les ciutats romanes tenien una sèrie d'edificis públics per a complir lesdiverses funcions urbanes.
El temple (funció religiosa) era al lloc destinat al culte a l'emperador o a la divinitat protectora de la ciutat i era on es desenvolupaven els rituals religiosos. També hi havia edificis civils com la cúria (funció política), on es reunien els curials o representants del govern de la ciutat; i la basílica, (funció judicial i altres...) on hi havia els tribunals de justícia. Altres edificis es destinaven a l'esbarjo dels ciutadans, com les termes o banys públics, el teatre per a les representacions dramàtiques i l'amfiteatre i el circ per a espectacles de lluites i de curses de carros.
A l'exterior de la ciutat es construïa la necròpolis(a Barna a la Plaça de la Villa de Madrid) o cementiri i podien situar-se edificis monumentals i d'embelliment com arcs de triomf, torres o inscripcions en homenatge a algun personatge o fet destacat relacionat amb la ciutat.
Les infraestructures més destacades de de les ciutats teren els aqüeductes o les clavegueres per a mantenir la salubritat del casc urbà i diverses carreteres o vies(calçades romanes) que facilitaven el transport.
La fundació de Barcelona pels romans es vafer cap a l'any 15 aC., en època de l'emperador August.(Pax d'August) El nom de la ciutat era COlONIA IULlA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO. La paraula colonia solia designar a ciutats construïdes per a donar terres i habitatges a soldats veterans de les guerres de conquesta.
La ciutat de Barcino estava situada sobre la Via Augusta, que comunicava Roma amb Tarragona, aleshores anomenada Tarraco i que era en aquell moment la capital de la província romana anomenada Hispania Citerior.
Abans de l'arriibada dels romans, la comarca del pla de Barcelona estava habitada per tribus dels ibers (com els laietans) , però aquests, a diferència dels romans, construïen els seus poblats dalt dels turons, (Com a Puig Castellar de Badalona o a Montjuic) mai al mateix pla. Barcino va ser així una ciutat de nova planta.
4.L'emplaçament de Barcino: avantatges del medi físic.
L'indret escollit es trobava al centre d'una àmplia plana i a prop del mar, afavoria el desenvolupament de l'agricultura (trilogia mediterrània) i oferia bones possibilitats per al comerç mitjançant el transport marítim.
La ciutat comptava amb un bon proveïment d'aigua per la proximitat de les fonts de
Collserola i dels cursos dels rius Llobregat i Besòs.
Barcino era, de fet, una ciutat força petita. Ocupava un recinte emmurallat d'unes dotze hectàrees i comptava amb una població aproximada d'unes cinc mil persones. (Tarraco: 60 hectàrees i 30.000l h.) L'aspecte de la ciutat no va experimentar grans canvis fins al segle III, quan atacs de pobles germànics(bàrbars) i un procés general de crisi econòmica i social a tot l'imperi va afectar negativament els nivells de població. Més tard, en època medieval,(procés de ruralització) les infraestructures i els edificis públics romans quedaren abandonats i noves construccions anaren modificant progressivament la xarxa urbanística romana.(en plànols irregulars, tant cristians com musulmans...)
ENLLAÇOS D'INTERÈS
ITINERARI PER LA CIUTAT ROMANA...
La Plaça de Sant Jaume: el Fòrum i les Termes.
El temple d'August.
La Plaça Nova. La muralla i l'aqüeducte.
La Plaça de la Vila de Madrid. Necròpolis.
El Museu d'Història de la Ciutat
1.La Plaça de Sant Jaume: el Fòrum i les Termes.
L'actual plaça de Sant Jaume correspon aproximadament a l'antic fòrum de la ciutat romana. Està situada a l'encreuament dels actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat amb els carrers
de la Llibreteria i del Call, que corresponen al recorregut dels antics cardo i decumanus de la ciutat romana.
El fòrum era la gran plaça pública de la ciutat, el lloc de trobada i d'esbarjo dels ciutadans i on hi havia el mercat principal. AI voltant del fòrum també estaven situats els edificis públics més destacats de la ciutat com el temple, les termes, la basílica i la cúria.
Activitats:
-Localitza Barcino al mapa actual de Barcelona.
-Indica al plànol de Barcino la situació del fòrum, de les termes i dels carrers cardo i decumanus, --Quin nom tenen a l'actualitat aquests carrers?
-Quina funció tenen actualment els edilicis de la plaça de sant Jaume?
-Creus que hi ha encara alguna relació amb les activitats del fòrum romà?
2.El temple d'August.
El temple era l'edifici que més ràpidament es construïa a qualsevol ciutat romana després de la
fundació, i solia aixecar-se a un lloc ben destacat i visible. El temple de Barcino estava dedicat a l'emperador, a August, el fundador de la ciutat, i s'aixeca sobre el cim del mont Tàber,un petit turó d'uns deu metres d'alçada i que era el punt més alt de la ciutat. Tots els temples romans tenen la mateixa estructura, derivada del model de temple que havien desenvolupat els grecs segles abans. Es tractava d'un edifici de planta rectangular aixecat sobre un podi i envoltat de
columnes, normalment d'estil corinti, que sostenien arquitraus i un frontó triangular decorat amb escultures i relleus. Dins del temple es guardava una escultura del déu a qui estava dedicat.
Situa el Temple d'August al plànol de Barcino.
Activitats:
-Aquí tens la planta del temple romà de Barcino. Fes-ne un dibuix de l'alçat
-Podries indicar alguna de les diferències entre els cultes religiosos romans i els cultes cristians?
-Descriu breument el ritual que realitzaven els romans al moment de fundar una ciutat.
3.La Plaça Nova. La muralla i l'aqüeducte.
La plaça Nova és un dels llocs on encara es poden veure les torres i els paraments de l'antiga muralla romana. La muralla que es pot veure actualment va ser construïda cap a finals
del segle III i inicis del segle IV, reforçant la que s'havia construït al moment de la fundació de Barcino al segle I. La muralla romana envoltava la ciutat completament i assegurava la seva defensa.
A la plaça hi ha també una reconstrucció de les primeres arcades de l'antic aqüeducte de Barcino. Era una construcció realitzada disposant arcs de mig punt successius pel damunt de
la qual una canalització mantenia el proveïment d'aigua als habitants de la ciutat.
Activitats:
-Marca al plànol de Barcino les muralles i els camins de ronda.
-Dibuixa un fragment de la muralla. Les parts inferior i superior són diferents. Quines són i a què es deuen aquestes diferències?
-Quina tècnica utilitzaven els romans per a la construcció d'aquestes grans obres públiques?
-Com van ser utilitzats aquests edificis en època medieval? -Quines modificacions van tenir?
-Indica el nom dels carrers per on circulaven els camins de ronda de la muralla romana. Per què el carrer dels arcs aquest nom?
4.La Plaça de la Vila de Madrid. Necròpolis
Els romans construïen els seus cementiris fora de les ciutats, normalment prop de les vies i camins que hi donaven accés. A la necròpolis de l'actual plaça de la Vila de Madrid hi ha
enterraments datats als segles II i III del tipus anomenat cupa, un bloc de pedra treballat en forma còncava sobre el que s'escolpien inscripcions indicatives del nom i posició social del difunt.
Activitats:
-Situa la necròpolis al plànol de Barcino.
-Podries indicar l'etimologia de la paraula "necròpolis"?
-Creus quc les tombes segueixen algun ordre? Quina explicació hi trobes?
-A quin nivell trobem la necròpolis respecte dels edificis de la plaça. A què creus que respon?
-Sovint, quan es fàn obres aI centre de la ciutat, apareixen restes arqueològiques i es planteja el debat sobre si han de ser conservades o enderrocades. Quina seria la teva posició al respecte?
5.El Museu d'Història de la Ciutat
A començaments del segle XX ,unes excavacions arqueològiques van mostrar restes de l'antiga ciutat romana que es trobaven ocultes sota l'actual plaça del Rei. Es trada de restes d'antigues cases romanes dels segles I al III a més d'altres construccions i modificacions que es van anar fent a la ciutat segles més tard, en època medieval. També hi ha al museu escultures, tombes, elements decoratius I objectes domèstics que s'han trobat en el decurs de les excavacions.
Les cases que es poden veure són del tipus romà anomenat domus, molt habituals a l'interior de les ciutats romanes.Es tractava de vivendes unifamiliars de planta quadrada amb un pati
central anomenat impfuvium al voltant del qual es disposaven les cubícula o diverses habitacions i dependències de l'habitatge.
Activitats:
-Sitúa el Museu al plànol de Barcino.
- Fes Un dibuix en secció d'una de les clavegueres de la ciutat romana.De quins materials podien ser i com estaven cobertes?
-Fes un esquema de la planta d'una domus .Quines tècniqlfes s 'han utilitzat en la decoració. d'algunes d'elles?
-Per què les escultures romanes no tenen cap? Saps com treballava un taller romà d'escultures?
-.Què era una àmfora i una dolia? Per a que què servien? Fes-ne un esquema.
ITINERARI AL VOLTANT DE LES MURALLES ROMANES...
La informació que aquí s'exposa és un recull de textos , reelaborats, a partir de diverses fonts com ara: Les visites guiades de BLOC,els itineraris urbanístics del Museu de la Ciutat i la Guia "Barcelona pam a pam". Tanmateix s'inclouen materials del crèdit variable fet al llarg dels anys a l'ensenyamet secundari (3er d'ESO), "Un tomb per la ciutat" on s dividien les classes en cinc grups i cadascún realitzava un dels cinc itineraris proposats en el plànol que s'adjunta...
Page updated
Google Sites
Report abuse