La història de l'electricitat està unida a la de l'ésser humà modern. I al contrari del que molts pensen, no va ser amb Thomas Alva Edison quan va començar tot. Molt abans, va haver-hi personalitats que ja van tenir contacte i van documentar fenòmens elèctrics. Vols conèixer els principals figures lligades a aquesta forma d'energia al llarg de la història? I les principals fites que ens han portat fins als nostres dies?
Primers contactes en l'Edat Antiga
Els primers contactes amb l'electricitat documentats es donen en l'Antiga Grècia, quan en el segle V A.C, Thales de Milet va documentar l'atracció que ocorria en fregar l'ambre amb una tela. Més tard aquest fenòmens seria conegut com a electricitat estàtica. A més, l'electricitat li deu el seu nom a aquest filòsof grec ja que deriva de la paraula grega ‘elektron’, que significa ambre (resina d’origen vegetal).
A prop de l'antiga ciutat grega de Magnèsia es trobaven les denominades pedres de Magnèsia, que incloïen magnetita. Els antics grecs van observar que els trossos d'aquest material s'atreien entre si, i també atreien petits objectes de ferro. Les paraules magneto – equivalent al terme català imant– i magnetisme deriven d'aquest topònim.
Fins a l’inici de l’Edat Moderna, els coneixements sobre l’electricitat no van evolucionar, és a dir, que no va ser fins al segle XVI i XVII que es van recuperar els coneixements dels grecs.
L'Edat Moderna. El que ens ha portat fins als nostres dies
En 1600, Isabel I, reina d'Anglaterra, va ordenar al físic William Gilbert investigar els imants per a perfeccionar les brúixoles de navegació, un instrument vital en el segle XVI. El seu treball va ser la base de l'estudi del magnetisme.
Benjamin Franklin, un personatge il·lustre en la història dels Estats Units, va demostrar en el segle XVIII la naturalesa elèctrica dels llamps. Aquest descobriment li permetria començar a utilitzar l'electricitat en aplicacions pràctiques, utilitats que li permetrien inventar el parallamps.
Malgrat que es coneixien bé els conceptes de càrrega elèctrica i electricitat, aplicar-los va ser impossible durant molts anys, perquè no es coneixien maneres d’emmagatzemar la càrrega. Aquesta situació va canviar el segle XVIII gràcies a les investigacions de Luigi Galvani (1737-1798) i d’Alessandro Volta (1745-1827).
Galvani es va adonar que els músculs de les cuixes amputades de granotes es contreien quan els arribava una descàrrega elèctrica. Això va fer arribar a la conclusió que l’electricitat era d’origen animal.
Més endavant, Volta va corregir l’error de Galvani i va afirmar que l’electricitat provenia del metall que es posava en contacte amb els músculs de les cuixes de granota. Va demostrar aquesta afirmació amb un experiment en el qual es comprovava que passava corrent elèctric d’una peça metàl·lica a una altra sense que estiguessin en contacte amb cap teixit viu.
Després, cap al 1800, Volta va desenvolupar aparells capaços de produir un flux de corrent elèctric, és a dir, les piles. Per això va fer servir discos metàl·lics mullats amb una solució salina que va disposar en aquest ordre: coure, zinc, carbó, coure, zinc, carbó... . Quan es posava un fil metàl·lic entre el primer i l’últim disc (es tancava el circuit), hi circulava un corrent elèctric. Va ser així com es va inventar la pila. Aquest invent ha estat, sens dubte, un dels que han influït més en la societat.
Al llarg del segle XIX gràcies a científics com Faraday, Ohm, Ampere o Morse l’electricitat va evolucionar espectacularment. Ja al finals de segle van sorgir personalitats com Edison o Tesla, que amb les seves recerques canviaran el curs de la història i posarien a l'electricitat com a eix central de les nostres vides.
El mag que il·luminà al mon
A les tres del vespre del 4 de setembre de 1882, Thomas Alva Edison, es va embarcar en el que va anomenar "l'aventura més gran de la meva vida". Va posar en funcionament la primera central elèctrica de Nova York, al carrer Pearl, i 85 cases, botigues i oficines es van il·luminar sobtadament amb 400 bombetes incandescents. A partir d’aquest moment l’electricitat s’ha estès per tot el mon i per totes les branques de la ciència, fent de l’electricitat un invent insubstituïble.
T’imagines un mon sense electricitat?