Embedded Files
MATERIALS UTILITZATS EN INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES.
ELEMENTS DE MANIOBRA : INTERRUPTORS, POLSADORS, …
Els aparells o elements de maniobra són tots aquells dispositius que ens permeten manipular, segons la nostra voluntat, les condicions del circuit elèctric d’un habitatge. Els aparells de maniobra més representatius en qualsevol habitatge són els següents: interruptors, polsadors, commutadors i commutadors d’encreuament.
Polsadors.
Els polsadors són aparells dissenyats per activar un circuit elèctric durant tant temps com se’ls pressioni. Quan la pressió manual cessa resten en posició oberta i per tant, ja no circula corrent pel circuit. Als habitatges s’utilitzen per accionar timbres, punts de llum, enllumenats, etc.
Interruptors
Els interruptors són aparells dissenyats per poder connectar o interrompre un corrent que circula per un circuit . Disposen de dues posicions, obert i tancat, les quals s’accionen manualment. El mercat ens ofereix diferents tipus, però bàsicament podem trobar-los aeris o de prolongació i/o senzills per encastar en una paret.Interruptors.
Commutadors.
Els commutadors són aparells que interrompren un circuit per establir contacte amb una altra part d’aquest mitjançant un mecanisme interior que té dues posicions: connexió i desconnexió. Un commutador instal.lat en un habitatge permet l’encesa i el tancament d’un mateix punt de llum des de dos llocs diferents. Es diu que realitza una interrupció commutada del corrent.
ELEMENTS DE CONNEXIÓ : CAIXES D’EMPALMAMENT I REGLETES.
Els elements de connexió són tots aquells que ens permeten fer connexions, derivacions o empalmaments de diferents conductors d’un habitatge.
Regletes.
Tradicionalment la connexió i empalmament de dos conductors es feia mitjançant un empalmament i el seu posterior encintat. Avui dia existeix al mercat una mena de connectors que autoretenen el conductor, mitjançant la pressió que exerceix un cargol damunt d’ell. Són les regletes i aquestes tenen un embolcall aïllant de plàstic a l’exterior i una làmina metàl.lica conductora i un cargol a l’interior. Caixes d’empalmament i derivació.
Les caixes d’empalmament es fan servir per allotjar-hi les diferents connexions, derivacions i empalmaments entre els conductors d’una instal.lació i també per connectar les diferents menes d’aparells encastats. Són caixes de froma rectangular o rodona, dotades de guies laterals per unir-les entre si, Les seves dimensions depenen del nombre de conductors que cal allotjar-hi.
ELEMENTS RECEPTORS I SENYALITZACIÓ : ENDOLLS, LÀMPADES,
Els elements receptors i de senyalització enllacen els diferents receptors mobils amb la línia interior de l’habitatge. Entre els primers poden destacar-en: les bases d’endoll, les clavilles, els portabombetes i els porta tubs; i entre els segons: els timbres, els brunzidors i els punts de llum.
Bases d’endoll.
Les bases d’endoll constitueixen la presa de corrent per a receptors mòbils com els aparells electrodomèstics. Les bases d’endoll, s’instal·len a una distància del terra que oscil.la entre els 20 i els 30 cm.
Les bases d’endoll segons la forma de les peces de connexió, es divideixen en dos tipus: europeu i americà. El primer té els forats de connexió rodons i el segon els té plans. Hi ha també les anomenades bases aèries, usades sobre tot en allargadors.
Clavilles.
Les clavilles són aparells que s’utilitzen per connectar els receptor elèctrics mòbils amb les preses de corrent (bases d’endoll). N’hi ha de tipus europeu i de tipus americà. Les primeres amb piu rodó i les segones amb piu plà.
Portabombetes i porta tubs.
Aquests elements serveixen per a la subjecció correcta i la connexió de bombetes i tubs fluorescents a la xarxa d’alimentació. Timbres i Brunzidors.
Els timbres són uns elements de senyalització que permeten avisar a algú fent que senti el so d’un martellet que colpeja d’una manera contínua una peça metàl.lica. En tancar el circuit, generalment mitjançant un polsador, comença el martell a picar la peça metàl.lica mentre es mantingui pitjat el polsador.
Un brunzidor no és res més que un timbre que produeix un brunzit o soroll sord i continuat. Més endavant estudiarem més profundament el funcionament d’un timbre i d’un brunzidor.
LÀMPADES D’INCANDESCÈNCIA: ELEMENTS, TIPUS I FUNCIONAMENT
La il·luminació és un dels aspectes de la decoració de la llar que més hem de tenir en compte. Depenent del tipus de llum, de la manera en el qual incideix o de la potència amb la qual expliquem, podem variar la sensació que transmet una estada, creant una major o menor amplitud i calidesa.
A més dels aspectes estètics, hem de saber dels econòmics i mediambientals. Coneixent el funcionament, les característiques i els diferents tipus de bombetes podrem crear un ambient acollidor, estalviar energia i diners.
Dades sobre el seu funcionament
Un fil amb una resistència elèctrica elevada s'escalfa al pas de corrent emetent llum: això correspon al principi dels llums d'incandescència. El primitiu fil de grafit original s'ha transformat avui dia en un doble filament de wolframi, i a l'interior del llum no existeix el buit; està ple de gasos que eviten la combustió del material incandescent, afavorint l'estalvi energètic.
Encara que les bombetes incandescents estàndard són les més habituals, el seu rendiment segueix sent baix i són les de menor durada, aproximadament unes 1.000 hores.
La instal·lació no varia respecte de les tradicionals, ja que la rosca i el casquillo són idèntics al d'aquestes. A més, el catàleg és extens: allargades, les més comunes; en forma de globus, indicades quan estiguin a la vista; amb forma d'anell, per a llums de sostre; amb reflectores per dirigir el feix; o amb la forma més típica, s'adapten a totes els requisits de grandària i decoració.
Alguns models incorporen un sensor a la llum natural. Indicades per a exteriors, són molt apropiades com a complement en la seguretat de la llar: quan fosquegi, s'encendran de forma automàtica, donant la sensació de que la casa està habitada.
A més, el nombre d'hores de durada varia, per la qual cosa ens fixarem en aquesta dada a l'hora d'adquirir-les. Algunes arriben fins als vuit anys. Encara que el desemborsament en aquestes és el més important, en realitat, l'estalvi és major. Quant a la potència, també trobem varietat, sempre inferior a la de les incandescents: una bombeta de baix consum de 23 W equival a una de 120 W del segon tipus.
Tipus de bombetes
Bombetes incandescents: posseeixen un filament de tungstè que s'il·lumina en escalfar-se. Són les més habituals i emeten un halo lluminós lleugerament groguenc.
Bombetes amb estalvi d'energia: les més comunes estan basades en un sistema semblant als tubs fluorescents, amb una llum freda i blanca. Són més duradores que les bombetes ordinàries i el seu consum és molt més baix.
Bombetes incandescents reflectoras: tenen un bany reflector platejat que evita que la llum surti per la zona frontal, evitant així l'enlluernament produït per la llum directa. Projecten una suau llum indirecta adequada per a llums baixos o zones de lectura.
Bombetes halògenes: emeten una llum blanca i estan especialment indicades per usar-se amb reguladors de potència. Per la seva petita grandària, sota consum i alta capacitat d'il·luminació són utilitzades en la majoria dels llums encastats.
bombetes led: són les mes modernes, i les més cares, però ens permeten estalviar fins un 50% en la factura de la llum. També tenen una durada d'entre 5.000 i 10.000 hores
Tubs fluorescents: projecten una llum molt blanca i radiant, amb un baix consum d'energia, per la qual cosa són ideals per a zones de treball. És una llum molt freda, per la qual cosa són poc agradables en zones de descans i oci.
Factors a l'hora de triar una bombeta
El color de la llum: pot ser més o menys blanca, i fins i tot existeixen bombetes acolorides per potenciar ambients més càlids.
La intensitat: dependrà del nombre de fonts de llum i de l'activitat prevista a la zona il·luminada.
La situació de la font de llum: llums de sostre, llum indirecta, llums baixes, etc.
L'economia: existeixen models de bombetes que consumeixen menys energia i tenen una durada major que els tradicionals.
L'estètica: en alguns casos, la forma i el color de la bombeta poden estar integrats en el disseny del llum.
La presa de terra.
La presa de terra serveix para descarreguessin el sòl el corrent degut a la pèrdua o a un defecte de l'aïllament. Està constituïda per un o més «dispersores» (és a dir, piques o plaques metàl·liques clavades profundament o en el sòl) enllaçades entre si per un gruix conductor que arriba al quadre de distribució de cadascun dels circuits domèstics i que, per aquest motiu, consta de tres fils: fase, neutre i terra.
Està prescrit que el conductor de presa de terra tingui la beina aïllant amb un dibuix a ratlles grogues i verdes. El fil de terra, la secció de la qual ha de ser igual a la dels conductors de lase i neutre, va empalmat directament, sempre que això sigui possible, a la part metàl·lica de la closca dels aparells que s'utilitzen. Cadascun dels fils de terra ha de dirigir-se al contacte central en tot tipus de presa de corrent. D'aquesta manera, si tots els electrodomèstics estan proveïts de cable i presa de terra i si la seva capazarón metàl·lic està correctament connectat, s'evita qualsevol risc d'electrocució accidental. El contacte d'una part interna sota tensió amb la closca metàl·lica donaria lloc immediatament a la intervenció de l'equip de protecció, la qual cosa evitaria que qualsevol que toqués el capazarón sofrís algun dany, ja que aquest, en estar empalmat a terra, es troba pràcticament sense tensió, és a dir, a zero de potència.
Page updated
Google Sites
Report abuse