Tipus de muntatge

Antigament, el muntatge es feia de forma analògica en què hi havia una cinta física de la qual se seleccionaven les escenes que una vegada escollides no hi havia cabuda per l'error.

Actualment el muntatge és digital i es pot visualitzar instantàniament, es pot modificar i fer-ne còpies infinites. Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada. Volem explicar la història d'una manera contínua en un mateix lloc i moment, és a dir, que allò que volem explicar segueix un ordre lògic de temps. El muntatge discontinu el temps real està marcat per el·lipsis, és a dir, té el·lipsis en el temps (es troben flashbacks i flashforwards).

El muntatge discuntinu se subdivideix en: muntatge paral·lel (històries en moments i llocs diferents, però relacionades entre elles), muntatge altern (les accions que succeixen es produeixen en el mateix moment, però en llocs diferents i al final convergeixen).

El pla seqüència és un pla únic durant tota la seqüència o películ·la en què no hi ha muntatge doncs tal qual es grava es mostra.

Muntatge ideològic o intel·lectual. Consisteix a crear una metàfora visual, és a dir, vol suggerir una idea mostrant el fet que es visualtiza comparant-lo amb un altre.

Durant el muntatge es poden cometre diferents errors com la falta de raccord (quan es perd la continuitat visual d'un objecte, il·luminació, personatge, etc...) o el salt d'eix o crossing line (la inversió sobtada o injustificada de l'angle de visionat de l'espectador).

Per altra banda, trobem les transicions, que són efectes visuals que s'utilitzen per unir o separar seqüències. La més comuna és la fosa (a negre o a blanc o encadenada).