Taula Rodona, 22 de març
Taula Rodona
Dia 22 de març de 2013 a les 19:30 hores a l’Escorxador.
Ponents:
- Jordi Via és membre de la Permanent de la XES, Director Arç Assegurances, Coordinador Grup Ecos i President de FETS (Finances Ètiques), Coautor del llibre La dimensión corporativa Editorial Icaria.
- Sisu Coromina: està actiu en la CIC en la nova comissió d’infraestructures en xarxa, i també des d’Ecoxarxa Penedès, que n’és la representació comarcal de la CIC. ( a part de tenir l’ofici de músic i dedicar-se a la pagesia).
-
Moderador: Jordi Fortuny, periodista especialitzat en economia.
Què és la CIC?
La Cooperativa Integral Catalana (CIC) és una eina per poder construir des de la base, partint de l’autogestió, l’autoorganització i la democràcia directa, i que ens permet transitar de l’estat actual de dependència de les estructures del sistema, cap a un escenari de llibertat amb plena consciència, lliure d’autoritat, i on tothom pugui desenvolupar-se en igualtat de condicions i d’oportunitats.
És una proposta constructiva de desobediència i d’autogestió generalitzada per reconstruir la societat des de baix (en tots els àmbits de manera integral) i recuperar les relacions humanes afectives, de proximitat i basades en la confiança.
La Cooperativa Integral Catalana comença el seu camí el maig del 2010, quan es va fer la primera assemblea constituent, i es defineix d’aquesta manera:
Ø Cooperativa perquè es tracta d’un projecte que practica l’autogestió econòmica i política amb la participació igualitària dels seus membres. Cooperativa també perquè pren aquesta forma jurídica legal.
Ø Integral perquè ajunta tots els elements bàsics d’una economia com són producció, consum, consum, finançament i moneda pròpia i, alhora, perquè vol integrar tots els sectors d’activitat necessaris per viure: alimentació, habitatge, salut, educació, energia, transport...
Ø Catalana perquè s’organitza i funciona principalment en l’àmbit territorial català.
Ecoxarxa Penedès.
Què és l’Ecoxarxa Penedès?
L’Ecoxarxa Penedès és una cooperativa de consum, serveis i coneixements que vol recuperar la dimensió ètica i humana en els intercanvis, fomentant unes relacions més properes, justes i solidàries. Basada en l’economia local, els productes ecològics i el consum responsable, vol reforçar els vincles socials comunitaris més propers.
L’Ecoxarxa Penedès i el conjunt d’ecoxarxes vinculades a la CIC (Cooperativa Integral Catalana), es proposa assolir l’autosuficiència, per a cobrir les necessitats bàsiques i oferir una alternativa a l’economia actual. Amb unes estructures transparents i autogestionades, on tothom pot oferir els seus serveis i exposar les seves necessitats.
Què és la XES?
Xarxa. Economia. Solidaritat.
- Estratègia i pràctica de transformació social
Hi ha una economia que és solidària i té per objectiu donar visibilitat i estendre unes pràctiques econòmiques alternatives que s’arrelen en la tradició cooperativa, en les noves experiències inclusives i solidàries i en un nou paradigma que situa l’activitat econòmica al bell mig de les necessitats humanes.
Davant d’aquesta realitat, desigual i complexa, cronificada i complicada, hi
ha veus que encara s’alcen contra la inèrcia i contra el risc de no fer res.
Amb la creació de la Xarxa Global de Socioeconomia Solidària i amb l'impuls de la Comissió d’Intercooperació solidària de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, s'inicia un procés que ha culminat amb el Manifest (novembre 2002) de la Xarxa d'Economia Solidària i la posterior Assemblea Plenària de Constitució (febrer 2003) a la seu de la Federació.
Per això també la XES impulsa el balanç social, la col·lecció de llibres d'economia solidària, la intercooperació, la creació d'un mercat social i la vinculació del sector amb els moviments socials, eines estratègiques, totes elles, per desenvolupar el sector.
L'economia solidària no es la solució, en majúscula, que ens permetrà assolir un sistema econòmic més just, democràtic i sostenible; si de cas, n'és tan sols una part que convindrà travar sòlidament amb d'altres.
Però, per tant, d'idèntica manera també podem afirmar que sense economia solidària no hi haurà tampoc solució a la catàstrofe social i ecològica a què ens està precipitant, constantment, el capitalisme des de la seva creació.
L’enfocament també es fixa en altres característiques de les empreses solidàries, que les fan especialment idònies per imaginar com hauria de ser el nou tipus d’empresa. Ens referim al fet que es tracta d’empreses més sostenibles que les capitalistes, ja que estan menys obsessionades per créixer contínuament i contaminen menys l’entorn, ni que sigui perquè, si ho fan, els socis o treballadors de l’empresa solidària, que alhora en són els amos, també en rebran les conseqüències
Les empreses i entitats de l’economia solidària són valuoses de cara a construir l’altre món possible en la mesura que són un laboratori on diàriament s’assagen noves formes de treballar, consumir i invertir, i que demostren a tothom que vulgui veure que és possible fer empreses eficaces i, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles.
La crisi és de model
La crisi que estem vivim no és la típica crisi cíclica del mercat. La crisi actual es manifesta de forma simultània en quatre fronts: el financer, el productiu, l’energètic i l’ecològic. Per seguir com fins ara, l’economia financera necessitaria un creixement il·limitat de la producció i del consum que li permetés
seguir generant diner com a crèdit, però això no és possible perquè ens abocaria al col·lapse energètic i a la insostenibilitat ecològica (canvi climàtic,exhauriment dels recursos naturals...).
Per tant, i seguint Luis Razeto:
estem davant una inevitable crisi sistèmicaque solament es començarà a resoldre quan s’avanci simultàniament en la construcció de:
1. Una gran reforma intel·lectual i moral que fonamenti un nou estil de vida, una nova economia i una nova cultura orientades cap a la construcción d’una civilització més justa i solidària.
2. Un nou sistema monetari i financer que no requereixi un elevat creixement de la producció i el consum per sostenir-se i en el qual el diner es deixi de crear com a crèdit i recuperi la credibilitat i les seves funcions (unitat de mesura, instrument de canvi, reserva de valor, coordinació en el temps de les decisions dels diferents agents econòmics, articulació d’estalvi i crèdit...).
3. Una nova matriu energètica, ambientalment sostenible.
4. La construcció d’un nou ordre institucional, jurídic i polític que doni estabilitat i garanteixi la permanència de les tres condicions anteriors.
Des de l’economia solidària, la crisi es mostra també com una oportunitat per créixer, com un moment propici perquè la societat ens replantegem els objectius de l’economia, així com per continuar experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia.