B

Finals del segle XIX. Traginers d'Olesa de Bonesvalls. A principis del segle XX, van marxar del poble.

Principis del segle XX. MIners de Flix. El seu darrer representant va morir al front a principis de la Guerra civil (1936-1939).

Principis segle XX. Estiuejants de Barcelona.

Mitjans segle XVIII. Jornalers de Pallejà.

Hi ha hagut dues nissagues Barba possiblement emparentades: els Barba de Madrona i els de la Vila.

Jornalers de Loarre. Van venir com a refugiats durant la Guerra civil (1936-1939) i s'hi van quedar.

Mitjans del segle XVIII. Pagesos de Torrelles de Llobregat. Van emparentar amb els Arús de Ca n'Esteve de la Font i els Campderrós de Can Minguet. Després de la I Guerra carlina (1833-1840), el cap de casa fou assassinat i l'hereu va marxar a Barcelona.

Finals del segle XVIII. Jornalers originaris d'Esparreguera. Van emparentar, entre d'altres, amb els Serra de Cal Frare i els Pagès de Cal Neret.

Finals del segle XVII. Jornalers de Martorell. Van emparentar, entre d'altres, amb les nissagues dels Faura mestres de cases, els Major i els Arús. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) van anar a viure a Sant Bartomeu de la Quadra.

Finals del segle XVII. Pagesos d'Abrera. Fins a mitjans del segle XIX el congom el trobem escrit amb be baixa. La branca de Cal Ginetó s'anomena Barnet.

Diverses nissagues

Finals del segle XVII. Jornalers de Terrassa. Van emparentar, entre d'altres, amb els Faura mestres de cases, els Fayol de Cal Blai i els Amigó de cal Milet. El 1802 va entrar de pubill un cabaler de Cal Roig.

Branca lateral: Cal Geroni Blanch (1802).

Diverses nissagues.

Principis segle XVIII. Jornalers de Sant Pere de Reixac (Vallès Occidental). Han viscut al poble diverses branques d'aquesta família.

Anys 30 del segle XIX. Jornalers del cotó originaris de Sant Joan Despí. Van emparentar amb els Amigó de Cal Troll i amb els Puig de Cal Cul d'or.

Principis del segle XIX. Pagesos de Pallejà (Baix Llobregat). Propietaris de Can Cerdà.

Consten al fogatge de 1497. A finals del segle XVI van anar a viure a Barcelona.

Van arribar al Papiol després de la Guerra de successió (1701-1714). Han viscut al poble diverses branques d'aquesta família.

Finals del segle XVII. Jornalers del Regne de Franca. Van emparentar amb els Romagosa.

Mitjans del segle XVII. Pagesos de Molins de Rei. Van emparentar amb els Canals. El seu darrer representant va morir a Barcelona el 1720. Va deixar els seus béns a l'Hospital de la Santa Creu.

Principis del segle XVII. Mestres de cases i pagesos de Sant Cugat del Vallès.

Principis del segle XX. Hortolans de Santa Maria de Miralles. Van emparentar amb els Faura de Cal Faura.

Finals segle XVI. Pagesos habitants a can Busquets de Madrona, després coneguda com can Canyelles de Madrona.