Els Barba de Madrona ja vivien al Papiol a mitjans del segle XVI. A principis del segle XVIII hi va entrar un Roig de Rubí de pubill, però la masia no va canviar de nom. Actualment forma part del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Aquesta nissaga fou coneguda com als Barba de la Vila per a distingir-los dels seus parents llunyans els Barba de Madrona. A partir del segle XVIII foren els Barba i, des de mitjans del segle XIX i quan l'hereu Barba es va casar amb la pubilla Font, foren coneguts amb el sobrenom de Font.
Al llarg de 13 generacions han emparentat amb moltes famílies del poble, entre d'altres, amb els de Can Domènec, els de Cal Presas, els Pagès de Cal Tita i de Cal Pagès, els Rabella del Cafè del Darrera, els Casanovas de Cal Ros de Can Montmany, els Amigó de Cal Pepet Ferro i els Parera de Cal Faustino.
Branques laterals: Ca l'Isidre Barba (1668), Cal Pirro (1687) i Cal Jaume Barba (1717).
Branca lateral de Cal Barba que va viure al Papiol fins a finals del segle XIX. Després van anar a viure a Barcelona i van vendre la casa als Domènec, farmacèutics de Barcelona.
Van entroncar amb els Calopa de Can Tintorer, els Pagès de Cal Maimó i de Cal Cai i els Serra de Cal Joan Bonic.
Branques laterals: Cal Tiribit (1834), Cal Vilà (1880) i Cal Josep Carrabina (1891).
Cal Pepus és una nissaga lateral dels de Cal Font. Inicialment vivien a la Baixada de la Lluna però des de principis del segle XX van traslladar-se al carrer Abat Escarré. Ara l'edifici és en runes.
Han emparentat amb els Font de Ca l'Ermitanet, els Figueras de Cal Faci, els Serra de Cal Rossendo de Cal Pi i els Masdeu de Ca l'Empaita Gossos.
El 1919 la pubilla es va casar amb un Casanovas de Cal Plàcido de l'Hostal.