L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.
· Els ossos
Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:
Donar forma al cos
Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
Fer possible el moviment
Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.
Les articulacions són els punts on s'uneixen els ossos.
Poden ser de tres tipus:
Mòbils: Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.
Semimòbils: Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.
Fixes: Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.
Els músculs
Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons , per on s'uneixen als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.
Els músculs es contreuen i s'estenen. Quan es contreuen, es fan més curts i més gruixuts. Per recuperar la mida i la forma i la forma original, es relaxen i s'estenen. Els músculs només fan força quan es contreuen. Així, per moure l'avantbraç caldran dos músculs: un que en contreure's el flexioni i un altre que en contreure's l'estengui.
El Tendó és un teixit fibrós i resistent en forma de cordill que generalment uneix els ossos amb els músculs; els tendons transmeten el moviment de la musculatura als ossos.
Sistema muscular
Ara posa't a prova
Les malalties de l'aparell locomotor
Les principals són:
Artritis. Dolor en les articulacions mòbils a causa d'una inflamació.
Artrosi. Dolor en les articulacions a causa de una degeneració dels cartílags articulars a causa de l'edat.
Osteoporosi. Disminució de massa òssia. És un procés natural durant l'envelliment. Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els quals succeeixen durant la menopausa.
Esquinç. Estirament excessiu d'un tendó a causa de un mal moviment.
Raquitisme infantil. Escàs creixement dels ossos a causa de la falta de calcificació a conseqüència de l'escassesa de vitamina D en la dieta.
Cruiximent. Dolor muscular a causa del àcid làctic acumulat en les fibres musculars al veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades.
Pròtesi: és un objecte o aparell artificial que serveix per substituir una part del cos que falta o que no funciona correctament. Pot ajudar una persona a caminar, agafar objectes o mastegar, com una cama artificial, una mà o una dent.
Hematoma: és una taca a la pell que apareix després d’un cop o una caiguda. Es produeix perquè es trenquen petits vasos sanguinis i la sang queda acumulada sota la pell. Al principi sol ser morada o blava i, amb els dies, canvia de color fins que desapareix.
Rampa: és una contracció forta, involuntària i dolorosa d’un múscul que apareix de cop i dura poc temps. Pot passar quan fem exercici, estem cansats o ens falta aigua o sals minerals.
Contractura: és quan un múscul es queda tens durant força estona i fa mal, sobretot quan el movem o el toquem. Sovint apareix per fer un esforç repetit, per una mala postura o per carregar pes, i pot durar dies si no es tracta.
Normes per prevenir els trastorns de l'aparell locomotor
La principal font de problemes de l'aparell locomotor és la nostra columna vertebral. Pensa que el cap pesa molt i es recolza tot el dia sobre la columna vertebral i que quan aixequem pes, per exemple una maleta, qui finalment l'està aguantant també és la columna vertebral. Per evitar el dolor d'esquena hem de procurar fer aquestes quatre coses:
1) Seure bé
2) Aixecar bé els objectes pesats i procurar no portar molt pes de forma habitual.
3) Dormir en un matalàs molt consistent, és a dir que no es deformi fàcilment.
4) Realitzar exercici suau de forma habitual, com ara anar caminant o en bicicleta en lloc d'agafar un transport públic, pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor, nedar, etc. Tot això augmenta el nostre to muscular. Això ens pot evitar dolors ara i quan siguem més grans.
Aplicar fred a la zona afectada (gel embolicat amb un drap) durant 10–15 minuts, diverses vegades al dia, sobretot les primeres 24 hores.
Reposar la part del cos amb l’hematoma i evitar esforços o cops.
Mantenir la zona elevada, sempre que sigui possible, per reduir la inflor.
No fer massatges ni aplicar calor els primers dies.
Fer seguiment de l’evolució: és normal que l’hematoma canviï de color abans de desaparèixer.
Recomanacions per tractar una sobrecàrrega muscular
Reposar el múscul afectat, evitant esforços intensos o moviments repetitius durant uns dies.
Aplicar fred les primeres 24 hores si hi ha dolor o inflamació (10–15 minuts, diverses vegades al dia).
Aplicar calor suau a partir del segon dia per relaxar el múscul i millorar la circulació.
Fer estiraments suaus, només quan el dolor disminueixi, sense forçar.
Mantenir una bona hidratació, ja que ajuda al funcionament correcte dels músculs.
Cuidar la postura en seure, caminar o carregar pes per evitar que la sobrecàrrega empitjori.
A JUGAR !!!!!!