La necessitat de planificar noves, o no tant noves, metodologies és del tot necessari per treballar competencialment. Significa tenir l’habilitat de poder analitzar la metodologia pròpia i buscar algunes que ens permetin la realització d’activitats que compleixin els requisits de ser un coneixement funcional, transversal i que procuri l’autonomia de l’alumnat.
Les estratègies expositives i de treball individual de l’alumnat seran necessàries en algunes situacions d’aprenentatge, però caldrà no perdre de vista que ens cal treballar també les metodologies interactives, realitzant-se des de la reconstrucció compartida d’aprenentatges. Aquesta metodologia es pot obtenir treballant per projectes, aprenentatge basat en problemes, treball cooperatiu, simulacions, tallers, etc. Aquestes estratègies poden requerir en alguns moments, una modificació dels horaris fins a les hores habituals, d’una hora per matèria, a ser de dues o tres hores de la franja horària. O participar en un projecte de treball que suposa la presència de dos professors/es a l’aula o el treball de dues matèries a l’hora com a resultat d’un treball interdisciplinar.
Al bloc 5 treballareu algunes propostes metodològiques (WebQuest, Caceres del Tresor, quaderns virtuals, Jclic i projectes interdisciplinars) que inclouen aquestes metodologies competencials des d'un enfocament globalitzador:
L’aprenentatge cooperatiu
L'aprenentatge en grup clàssic podria definir-se com aquella tècnica pedagògica en la qual els estudiants treballen junts per tal d'aconseguir un objectiu comú. L'aprenentatge cooperatiu no consisteix només en treballar en grup, és a dir, el rendiment global que s'obté no consisteix en la "suma aritmètica" de les contribucions individuals de cada membre del grup, sinó que, quan aquesta tècnica s'aplica adequadament, cada membre del grup aprèn més del que hauria après en un context individualista, degut a les interaccions amb la resta de membres del seu grup.
La premissa bàsica d'aquest paradigma està fonamentada en l'epistemologia constructivista. El coneixement és descobert per l’ alumnat i transformat en conceptes amb els quals l'alumnat pot relacionar-se. Després és reconstruït i expandit a través de noves experiències d'aprenentatge. L'aprenentatge consisteix en la participació activa de l'estudiant (no en l'acceptació passiva de la informació presentada pel professor) i aquest aprenentatge sorgeix a través de transaccions entre els estudiants i entre el professor i els estudiants, dintre de un context social.
L'aprenentatge cooperatiu està en contraposició amb l'aprenentatge individualista i amb l'aprenentatge competitiu. Això no vol dir que el professorat no pugui combinar-los en les seves classes! En l'aprenentatge individualista, els estudiants treballen sols per tal d'assolir una fita que no està relacionada amb la resta, treballant-hi individualment, i el fet que un estudiant acompleixi el seu objectiu no influeix en el fet de que altres estudiants assoleixin els seus. L'aprenentatge competitiu consisteix en la concentració de l'esforç de l'estudiant per tal que rendeixi millor i amb més precisió que la resta de companys de tal manera que l'estudiant sent que pot assolir els seus objectius només si els altres fracassen en assolir llurs objectius.
La principal característica de l'aprenentatge cooperatiu (a diferència amb el "treball en grup" clàssic) és la interdependència positiva, és a dir, els esforços de cada integrant del grup no només li beneficien a ell mateix sinó a la resta dels membres del grup cooperatiu. Aquesta interdependència positiva crea un compromís amb l'èxit de la resta de membres del grup, a més del propi èxit. El professorat ha de proposar una tasca clara amb un objectiu de grup i els membres de grup han de tenir la sensació que el procés de realització d'aquesta tasca és similar a navegar tots en la mateixa embarcació: o tots s'enfonsen o tots arriben a bon port.
Recursos:
Recull de treball cooperatiu Carme Barba
http://www.xtec.es/~cbarba1/temes/cooperar.htm
Presentació sobre l’aprenentatge cooperatiu Pilar Etxebarria
http://www.slideshare.net/pilaretxebarria/aprendizaje-cooperativo-3352305?from=ss_embed
Els projectes de treball
Consisteix en un conjunt d'accions, interaccions i recursos plantejats i orientats cap a la resolució d'un problema, la realització d'una recerca o l'elaboració d'una producció concreta, en grup cooperatiu, generalment a partir d'un tema interdisciplinar.
Un dels objectius fonamentals que hem d’intentar amb la formació dels nostre alumnat en general, és la utilització d’estratègies d’ensenyament i aprenentatge que consegueixin integrar la teoria i la pràctica. Quant més gran sigui la connexió amb el món real més eficaç serà. És també necessari incorporar el diagnòstic inicial del coneixement que té l’alumnat sobre la informació que haurà de treballar o bé el problema que ha de resoldre a la classe. Segons el físic, Bohm (1987) ” l’experiència i el coneixement són un sol procés” que ens ha de dur a assumir la realitat com una totalitat i no com un fragment. La globalització en la pràctica escolar es produeix quan els docents, partint d’un tema que sorgeix de la classe o que bé presentat pel professorat i/o llibre, tracta de plantejar a l’alumnat algunes relacions, fent confluir diferents continguts de vàries matèries o àrees al voltant del tema escollit. Segons aquesta concepció de la globalització, són els docents o la situació els que reclamen i forcen a establir connexions disciplinars.
El plantejament que inspira els projectes de treball està vinculat a la perspectiva del coneixement globalitzat. Un projecte pot organitzar-se a partir d’una definició d’un concepte, un problema general o particular, un conjunt de preguntes interrelacionades, una temàtica que sigui interessant, etc. L’aprenentatge en el projecte de treball es basa en la seva significativitat. Globalització i significativitat són, doncs els dos aspectes essencials que es desenvolupen en els projectes
L’elecció del projecte
Elecció i distribució de temes o subtemes: a partir d’un tema ampli, generalment plantejat pel professorat, l’alumnat suggereix subtemes específics.
Activació dels coneixements previs.
Es formulen hipòtesis.
Constitució d’equips de treball: de 3 a 5 membres. Cada equip es fa càrrec d’un subtema.
La planificació del projecte: metes, elaboració de l’índex, distribució de tasques i la temporització.
El desenvolupament del pla. Les fases del pla: recerca d’informació, anàlisi i síntesi, revisió i, si cal, relaboració de l’índex, presentació del treball. En cada una de les fases hi ha un membre que n’és responsable: coordina l’equip, recorda les tasques que ha de fer cadascú, consulta al professor... Cada membre de l’equip té una feina, una tasca a fer en les diferents fases. Cada fase té marcat un període de realització.
L’avaluació: Avaluació dels continguts, avaluació del desenvolupament del projecte i avaluació del producte final.
Recursos:
Proposta de projectes Carme Barba:
http://www.xtec.es/~cbarba1/propostes_didactiques/projectestelematics.htm
L’aprenentatge basat en problemes (PBL/ABP)
Es basa en el plantejament d'un tema a partir d'un cas o problema social rellevant i significatiu per a l'alumant, normalment a través del treball cooperatiu.
L'aprenentatge basat en problemes s'ha utilitzat per trobar una alternativa a situacions d'ensenyament caracteritzades per la desmotivació, o per la necessitat de memoritzar informació a la que l'alumnat no concedeix cap rellevància, tot i que no és la seva finalitat principal. També s'ha usat aquesta estratègia per combatre la passivitat de nois i noies en el procés d'ensenyament/aprenentatge. S'ha arribat a argumentar que l'alumnat identifica l'educació convencional com quelcom obligatori, on es tracten temes poc interessants i que no tenen res a veure amb el seu món real. Per aquesta raó, l'aprenentatge basat en problemes, que intenta partir de situacions amb rellevància personal (importància per a l'alumnat) o social (importància per al grup social al qual pertany), exigeix als alumnes implicació en totes les fases del procés. Així es proporcionen moments de reflexió individual i col·lectiva, s'obliga l'alumnat a prendre decisions relacionades amb les necessitats del seu aprenentatge i a participar en l'organització i execució d'un procés de recerca convenientment modulat.
Durant el procés d'interacció que manté l'alumnat per analitzar, entendre i resoldre el problema s'intenta aconseguir, a més de l'aprenentatge conceptual propi de la matèria, el desenvolupament de la capacitat per fer un diagnòstic de les seves necessitats, la presa de consciència sobre la necessitat de treballar amb col·laboració i el desenvolupament de les habilitats d'anàlisi, síntesi i comunicació de la informació. Així doncs, l'aprenentatge basat en problemes persegueix que els coneixements s'adquireixin o s'aprenguin al llarg del procés de resolució del problema i que prenguin sentit en el context de l'activitat que es realitza. L'aprenentatge es dóna en relació directa al problema i no d'una forma aïllada o parcial sense associar-se a un context real.
Les fases del procés de l'aprenentatge basat en problemes i les finalitats principals de cada fase són:
Primera Fase : Plantejament del problema. Presentació d'una situació rellevant, d'importància personal o social, real o versemblant.
Segona Fase: Delimitació del problema. Comprensió del problema. Anàlisi de coneixements, idees prèvies i formulació de necessitats.
Tercera Fase: Planificació. Delimitació de recursos i accions. Organització del procés de recerca d'informació. Concreció dels recursos necessaris i de la seva localització. Enumeració de les accions. Anticipació del producte personal que cal elaborar.
Quarta Fase: Treball individual. Aplicació del pla de treball. Reconducció del procés davant dificultats imprevistes o aparició de nous recursos. Elaboració de conclusions personals.
Cinquena Fase: Treball de grup. Explicacions individuals. Interacció en el grup. Reflexió sobre els aprenentatges. Elaboració del producte final. Aplicació dels aprenentatges en noves situacions.
Aprenentatge basat en problemes Carme Barba
http://www.xtec.es/~cbarba1/propostes_didactiques/APB.htm
Recursos competencials per a secundària en web Guida Al·lès. Aprenentatge basat en problemes.
http://recursosdidactics.wordpress.com/2008/10/04/treball-cooperatiu-ramon-grau/
Mètode del cas o del descobriment
Consisteix a plantejar una situació real que l'alumnat ha de resoldre, construint, aixi, el seu propi aprenentatge en un context que l'aproxima a la realitat. Es proporciona a l'alumnat una sèrie de pistes i es tracta que analitzi la situació, contrasti la informació de què disposa, busqui informació complementària, comparteixi les diferents interpretacions o punts de vista sobre el cas i solucions o alternatives.
La situació s'ha de presentar sense reslodre, ha de ser real o semblar-ho i ha de ser rellevant perquè l'alumnat hi trobi sentit i s'impliqui en la seva resolució.
Facilita la comprensió de la informació a través de la discussió i el debat des de diferents punts de vista.
Permet la col·laboració i participació de l'alumnat, la negació i la presa de decisions.
(Font: Orientacions per al desplegament del currículum. Departament d'Educació)
Recursos generals sobre metodologies competencials:
Metodologies competencials Guida Al·lès:
Pàgina: nosotros competentes/ nosaltres competents: metodologies competencials:
http://competentes.wordpress.com/metodologia/
Pàgina general sobre competències bàsiques: Carme Barba