Embedded Files
2) Aquí us proposem una comparació entre un sonet de William Shakespeare (primera edició, 1609) i un altre de gairebé contemporani seu, de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona o "Garceni". Feu-ne un comentari literari.
SONNET 130
SONNET 130
My mistress' eyes are nothing like the sun;
Coral is far more red than her lips' red;
If snow be white, why then her breasts are dun;
If hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses damask'd, red and white,
But no such roses see I in her cheeks;
And in some perfumes is there more delight
Than in the breath that from my mistress reeks.
I love to hear her speak, yet well I know
That music hath a far more pleasing sound;
I grant I never saw a goddess go;
My mistress, when she walks, treads on the ground:
And yet, by heaven, I think my love as rare
As any she belied with false compare.
REFEREIX SON AMOR, SATIRITZANT ALS POETES
(fragment)
Sos cabells són sos cabells,
i no són gens or d'Aràbia,
que, a ser-ho, jo crec que algú
l'hauria descabellada.
Los ulls no són de safirs,
sinó de cosa més blanca,
puix un corb los hi trauria
cada un ab una picada.
La boca no és de coral
ni està de perles sembrada,
sinó d'una dentadura
que no hi pendrà una tenalla.
Les mans no són de marfil,
d'alabastre ni de plata,
que les olles i los plats,
cert, no hi guanyarien gaire.
En fi, no és feta de neu,
de roses i menos d'àmbar,
sinó d'ossos i de carn
del capell a la sabata...
Podeu sentir la versió recitada per Alan Rickman (en Severus Snape, per si sou fans d'en Harry Potter)
Si voleu ajuda en la traducció, o en les explicacions, podeu consultar aquest article.
Google Sites
Report abuse