INTRODUCCIÓ:

A l'edat dels metalls vivien en poblats en llocs elevats i tenien una muralla.

Van descobrir les trampes, van descobrir com es conservava la carn, van començar a fer cases i van inventar la roda i la vela van descobrir el metall.

La invenció de la roda va fer possible la construcció de carros tirats per animals i la vela va facilitar navegar i les mercaderies. Imitaven els sorolls dels animals per comunicar-se.

No tothom coneixia la manera de treballar els metalls. Fabricar eines i armes era la feina dels metal.lúrgics. Així va començar l'especialització d'alguns oficis i intercanvi d'alguns productes. Aquests intercanvis van facilitar el desenvolupament dels mitjans de transports.

Van desenvolupar sistemes de rec i ultilitzaven adobs d'animals per millorar les collides, gracies a aixo les collites eren més abundants i més bones.

I continuaven domesticant animals, caçant i recol·lectant.

Es van construir monuments megalitics, poblats fortificats i grans monuments defensius, religiosos i funerari.

Els homes i dones eren, la majoria, SEDENTARIS.

Es creen les primeres ciutats amb habitatges de fang, palla i fusta.

Amb els oficis especialitzats, van aparèixer grups diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder.

De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.

Tenien construccions funeràries I/O megalítiques i es creu que també eren religiosos.

Per exemple:

MENHIR: Pedra allargada vertical que mira al cel.

DÓLMEN: Pedres verticals i hortizontals que tenien funció funarària.

CRÓMLECH: Grans recintes circulars formats per agrupacions de menhirs.

Artesans i comerciants.- La metal·lúrgia era una activitat que necessitava especialistes. A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes, etc. La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.

Les primeres ciutats.- La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per a defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.

Vivien en poblats, en llocs elevats i tenien una muralla, ja que es creu que sovint hi havia batalles .

Les cases van començar a formar carrers i dipòsits d'aigua comunitaris.

La invenció de la roda va fer possible la construcció de carros tirats per animals i la vela va facilitar la navegació i el transport de mercaderies .

Per comunicar-se imitaven els sorolls dels animals.

HI HA TRES ETAPES EN L'EDAT DELS METALLS:

L'EDAT DE COURE

L'EDAT DE BRONZE

L'EDAT DE FERRO

La utilització dels metalls.- El primer metall conegut va ser el coure (5.000 a.C.), però era molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb l’estany es va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra. Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per a fabricar armes i ferramentes agrícoles.

Al començament, el metall es treballava en fred, però els metal·lúrgics van aprendre a aplicar-hi el foc i la calor per tal de modelar-lo millor.

Per elaborar objectes de metall, els metal·lúrgics seguien minuciosament aquest passos:

1. Fondre. Primer escalfaven el mineral fins que es fonia . Per atiar el foc feien servir una manxa molt rudimentària .
2. Modelar . Desprès en un motlle de pedra abocaven el metall fos per donar-li la forma desitjada . Finalment , el deixaven refredar, i quan ja era fred desemmotllaven la peça.
3. Polir. Tot seguit, polien la peça i la subjectaven a l’eina concreta.

Ja comencen a haver-hi eines noves, com les destrals de ferro, punta de fletxa de bronze…

L‛edat dels metalls va significar tenir eines molt eficaces, que els van permetre tenir armes per atacar o defensar-se no només de les bèsties, sinó d‛altres tribus.

MENHIR

DÓLMEN

CRÓMLECH