Art

Les manifestacions artístiques de la prehistòria tenen la seva màxima representació en els anomenats arts rupestre, mobiliari i megalític.

El primer, l'art rupestre, rep el seu nom de les parets rocoses de les coves i abrics en els quals es realitzaven les pintures. Aquestes pintures representaven fonamentalmentanimals i escenes de caça.

L'art rupestre està, sobretot, representat a Espanya i el sud de França. A Espanya destaquen les pintures rupestres de les coves d'Altamira ia França les de Lascaux.

Bisó Reclinat - Cova d'Altamira (Cantàbria - Espanya)

Caçadors amb barrets plans i faldellí - Cinto de les Lletres - (Dosaigües - València - Espanya)

Segon "Cavall Xinès" (Lascaux - França)

L'art mobiliari o art moble (també anomenat art miniatura o art portàtil) consisteix en figures i objectes decoratius tallats en os, banyes d'animal o pedra o modelats toscamenten argila.

Aquestes figures són petites estatuetes antropomòrfiques i zoomorfes tallades en argila i pedra. Particular interès ofereixen unes característiques figuretes femenines de petita grandària tallades en pedra, anomenades genèricament Venus. Aquestes estatuetes tenen una clara tendència a l'esquematització i un especial interès per ressaltar els atributssexuals. D'entre les més de cinquanta figures descobertes destaquen la Venus de Willendorf i la Venus de Savignano.

Venus de Savignano Venus de Willendorf

- Museu Prehistòric Pigorini (Roma - Itàlia) - Museu d'Història Natural (Viena - Àustria)

Cavall - Museu de les Antiguitats Nacionals (St. Germain-en-Laye - França)

Com art megalític es reconeix als monuments formats per pedres grans i toscament llaurades, alçades en solitari o combinades per formar una estructura, aixecades bé ambfins religiosos o bé com a llocs d'enterrament o com monuments commemoratius de successos destacats. Els d'Europa occidental pertanyen al neolític ia l'edat del bronze.

Els principals tipus de monuments megalítics són:

El menhir: També anomenat monòlit és una gran pedra clavada verticalment a terra

El dolmen: Es tracta d'un monument format per diversos menhirs sobre els quals descansen horitzontalment altres grans pedres. Molts d'aquests dòlmens servien com a càmera funerària.

El crómlech: Cercles formats per diversos dòlmens i menhirs.

Menhir de Filitosa (Còrsega - França)

Dolmen de Vallgorguina

Crómlech de Stonehenge (Wiltshire - Gran Bretanya)

Cada pedra pesava entre 10 i 100 tones. Primer les havien de partir i després transportar-les fent-les rodar sobre troncs.

JOIES

L’home de cromanyó decora les seves armes I fabrica joies.

CERÀMICA

MÚSICA

Des que hi ha homes sobre la terra, hi ha manifestacions musicals, ja que aquestes són conseqüència de la necessitat de l'home de comunicar-se o d'expressar sentiments. Fins i tot abans que l'home fabriqués instruments musicals ja feia música cantant, aplaudint o colpejant objectes. La antropologia ha demostrat l'íntima relació entre l'espècie humana i la música, i mentre que algunes interpretacions tradicionals vinculaven la seva aparició a activitats intel·lectuals vinculades al concepte del sobrenatural (fent complir una funció de finalitat supersticiosa, màgica o religiosa) , actualment se la relaciona amb els rituals d'aparellament i amb el treball col·lectiu.^[1] Aquestes primeres cançons es farien a base de moltes repeticions o eren d'un àmbit melòdic molt limitat, molt properes al llenguatge parlat. Es conserven empremtes d'un cert llenguatge musical en uns jeroglífics que indiquen l'ascens o descens del so mitjançant el moviment de la mà.

Per l'home primitiu hi havia dos senyals que evidenciaven la separació entre vida i mort: el moviment i el so. Els ritus de vida i mort es desenvolupen en aquesta doble clau. En l'anomenat art prehistòric dansa i cant es fonen com a símbols de la vida mentre que quietud i silenci es conformen com a símbols de la mort.

L'home primitiu era música a la natura i en la seva pròpia veu. També va aprendre a valer-se de rudimentaris objectes (ossos, canyes, troncs, petxines ...) per a produir sons.

Hi ha constància que fa uns 50 segles en Sumèria ja comptaven amb instruments de percussió i corda (lira i arpa). Els cants cultes antics eren més aviat lamentacions sobre textos poètics.

A la prehistòria apareix la música en els rituals de caça o de guerra i en les festes on, al voltant del foc, es dansava fins l'esgotament. La música està basada principalment en ritmes i moviments que imiten els animals. Les manifestacions musicals de l'home consisteixen en l'exteriorització dels seus sentiments a través del so emanat de la seva pròpia veu i amb la finalitat de distingir de la parla que utilitza per comunicar-se amb altres éssers.

Els primers instruments van ser objectes, estris o el mateix cos de l'home que podien produir sons. Aquests instruments podem classificar-los en a) Autófonos : aquells que produeixen sons per mitjà de la matèria amb que la que estan construïts, b) membranòfons : sèrie d'instruments més senzills que els construïts per l'home. Tambors: fets amb una membrana tirant, sobre una nou de coco, un recipient qualsevol o una veritable i autèntica caixa de ressonància, c) Cordòfons : de corda, l'arpa, d) Aerófobos : el so s'origina en ells per vibracions d'una columna d'aire. Un dels primers instruments: la "flauta" en un principi construïda amb un os amb forats.