Bases d'orientació

BASES D’ORIENTACIÓ PER PRODUIR UN TEXT EXPOSITIU

QUÈ ÉS UN TEXT EXPOSITIU?

El text expositiu pretén explicar i informar d’un tema d’una manera ordenada, lògica i clara. L'objectiu és donar la informació necessària per a fer comprendre un tema, mai convèncer a ningú. Per tant ha de ser neutre i objectiu.

Una bona exposició ha de ser:

· Senzilla, perquè sigui fàcil d’entendre.

· Amena, perquè no sigui avorrida.

· Dividida en paràgrafs, tal com s’explica en l’estructura. Per tant, com a mínim ha d’haver tres paràgrafs.

ESTRUCTURA D’UN TEXT EXPOSITIU

INTRODUCCIÓ/ JUSTIFICACIÓ

Es presenta el tema i s’argumenta la seva importància dins el repte o projecte que treballem, els objectius, etc.

La introducció sol constituir el primer paràgraf del text.

DESENVOLUPAMENT

De manera clara i ordenada es van desenvolupant els diferents apartats del tema presentat anteriorment. És la part central del text, la més llarga. Per a ajudar a aclarir conceptes, s’hi poden donar exemples, fer comparacions, explicar anècdotes, etc. Pots fer diversos paràgrafs, un per cada idea.

CONCLUSIÓ

S’hi resumeixen els punts més importants exposats i s’escriu la conclusió. Hi solen aparèixer típiques fórmules de cloenda (ex. Com a conclusió…, per finalitzar…, etc).

També el que has après i el que aquests aprenentatges aporten al repte o al projecte que estàs treballant. És el darrer paràgraf del text.

CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS EXPOSITIUS

La llengua del text explicatiu ha de ser clara. Per això, les frases han de ser senzilles

i el lèxic/vocabulari clar i precís.

Els textos explicatius se serveixen d'una sèrie de recursos que els caracteritzen:

· El resum és una de les tècniques més utilitzades en els textos explicatius.

· L' exemplificació (com per exemple…) i la subdivisió en apartats (primer

de tot, en segon lloc, per últim, etc.) tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar el discurs.

· La selecció dels noms i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisió per tal d'evitar l'ambigüitat. Ex. “Jo vaig veure un banc” és ambigú perquè no diu que tipus de banc

· L’ús d’adjectius és escàs: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatoris, mai subjectius (donaran l’opinió). Ex. La Maria és alta, mesura 1.90

· El temps verbal característic de l'explicació és el present d'indicatiu.. Si es

recorre a alguna anècdota per donar exemples, són habituals també formes verbals en passat.

· Els connectors tenen en l'exposició un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen. Exemples: perquè, ja que, a causa que, com que, degut a, com a conseqüència de, per tant, així, per consegüent, en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...

RECOMANACIONS:

Abans de fer o escriure una exposició, és molt convenient de fer-ne un esquema, per

tal de tenir ben clares les idees que es volen exposar i quin ordre es vol seguir.

És molt bona idea abans d’escriure el text definitiu, fer un esborrany. Rellegir-lo i fer-hi

correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quedi

clara, etc.)

Abans d’escriure un text expositiu cal documentar-se bé sobre el tema del qual parlarem. Cal buscar informació i seleccionar la que ens pugui ser útil.

Font consultada:

Font: CANALS, R (2005). L’argumentació en l’aprenentatge del coneixement social. Tesi doctoral. Universitat

Autònoma de Barcelona