Mentes Peligrosas

Etiquetes

- Centre de secundària

- Situació dels centres escolars en barris marginals

- Relacions entre alumnat conflictiu/ professorat

- Indisciplina a les aules, agressivitat, violència juvenil

- Tàctica de la professora "esforç-recompensa". Utilització de la poesia com a mitjà per a enfortir la ment a l'alumnat.

- Per mantenir la bona imatge del centre, la Direcció procura alliberar-se de l'alumnat conflictiu o no desitjat.

- Fracàs escolar

- Desmotivació de l'alumnat

- Agraïment de l'alumnat

Més informació

http://www.decine21.com/Peliculas/Mentes-peligrosas-4299

Sinopsis:

Alumnes conflictius

L'experiència educativa de LouAnne Johnson, recollida en el seu llibre "My Posse your say Do Homework" (El meu escamot no fa els deures) ha servit de base argumental

per al film Mentes perilloses. LouAnne (Michelle Pfeiffer), una dona llicenciada en literatura i antiga marine, acaba de patir una crisi matrimonial que ha desembocat en divorci. Ara pretén oblidar aquest amarg tràngol concentrant els seus esforços en donar classes en un col·legi. La sorpresa que li suposa trobar feina de seguida s'explica pel grup d'alumnes que li ha tocat. Són uns nois de gran intel·ligència, baixa extracció

social, poc disciplinats i res motivats. Ella donarà un gir a les seves vides.

El film s'emmarca en la tradició de pel lícules amb professor que s'enfronta a alumnes difícils. L'educador ha d'enginyar per inventar mètodes capaços d'atreure l'atenció del

seu alumnatl: començar la lliçó amb unes classes de karate, iniciar en la poesia a

través de les cançons de Bob Dylan ... LouAnne centra els seus ensenyaments en la noció de "elecció", omnipresent en la pel lícula: la vida està plena d'opcions, i en la mesura que es tria, un es va fent millor o pitjor. També els diu que "la ment és un

múscul" i s'ha d'exercitar. Aquestes idees, i l'innegable i desinteressat esforç de la mestra per atendre als seus alumnes com a persones, un a un, l'ajudaran a guanyar-se'ls, encara que no faltin alguns fracassos.

Els temes tractats a la pel·lícula són d'indubtable interès, però el resultat final no és

rodó. Hi ha algunes seqüències emotives, de gran mèrit-potser la millor és la de la cita

de la mestra amb el seu alumne Raúl en un elegante restaurante-, però el director

John N. Smith no acaba de trobar una adequada progressió dramàtica, i falla amb claretat en la convencional resolució. El guió de Ronald Bass-guanyador d'un Oscar per Rain Man-, o la seva plasmació a la pantalla, té algunes llacunes: la decisió de la protagonista de convertir-se en professora no s'explica gaire; el mateix passa, en general, amb la seva vida privada. A més la banda sonora, molt acurada-el tema principal, "gangsta's Paradise", interpretat per Coolio, va causar furor-, es fa notar massa. En el capítol d'actuacions, Michelle Pfeiffer encarna amb convicció a la professora; li donen rèplica

amb aplom un grup de joves actors desconeguts.