Text 1:
Des del punt de vista econòmic, per què unes colònies? La qüestió colonial és per als països dedicats per la naturalesa de la seva indústria a una gran exportació, com el nostre, la qüestió mateixa del mercat […]. Les colònies són, per als països més rics, una inversió de capitals de les més avantatjoses […]. Us dic que França, que sempre ha gaudit de grans capitals i n’ha exportat quantitats considerables a l’estranger […], té interès a considerar aquest aspecte de la qüestió colonial.
Però senyors, hi ha un altre aspecte més important d’aquesta qüestió que supera de molt el que acabo de tractar […]. En els temps que ens trobem i en la crisi que travessen totes les indústries europees, la fundació d’una colònia és la creació d’un mercat. S’ha assenyalat, en efecte, i els exemples abunden en la història econòmica dels pobles moderns, que n’hi ha prou que el llaç colonial subsisteixi entre la mare pàtria que produeix i les colònies que ha fundat, perquè el predomini econòmic acompanyi i suporti, d’alguna manera, el predomini polític.
Text 2:
-Quins han estat els factors més importants pels quals els pobles colonitzats s'han conscienciat de la seva identitat?
- n'hi ha uns quants. En primer lloc, hi ha les dues guerres mundials (…) en què els blancs es destruïren (…) Vam poder comprovar que els euroamericans no eren immortals, que tenien debilitats que no eren déus, ja que remarcavenn, recíprocament, els seus defectes com a part de la propaganda bèl·lica.
(…) En segon lloc, els vicis propis de l'explotació econòmica, la destrucció de les civilitzacions autòctones, el menyspreu de tot el que és indígena i, per descomptat, el fet que els colonitzadors no posaven en pràctica les virtuts que ensenyaven i predicaven.
Punt cinqué dels 14 punts de la Declaració Wilson, que inclou la referència a la lliure determinació dels pobles (dret d'autodeterminació).
"Quint.-Un ajust lliure, obert, absolutament imparcial de tots els territoris colonials, basant-se en l'estricta observança del principi que per a determinar totes les qüestions sobre la sobirania, els interessos de les poblacions afectades siguin presos en compte amb igual pes que les reivindicacions equitatives del govern del qual es reclama la determinació."
"La Asamblea General,
(...) Reconociendo el apasionado deseo de libertad que abrigan todos los pueblos dependientes y el papel decisivo de dichos pueblos en el logro de su independencia, (...)
Considerando el importante papel que corresponde alas Naciones Unidas como medio de favorecer el movimiento en pro de la independencia en los territorios en fideicomiso y en los territorios no autónomos,(...)
Declara que:
(...) 2. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación; en virtud de este derecho, determinan libremente su condición política y persiguen libremente su desarrollo económico, social y cultural. (...)"
947a sesión plenaria,
14 de diciembre de 1960
Sorgiment del Tercer Món:
La independència política dels països colonitzats no va anar acompanyada d'una independència econòmica, perquè en la majoria dels nous estats es van mantenir els interessos de les metròpolis. Aquesta situació es coneix com a neocolonialisme (nova forma de domini que comporta una dependència econòmica i cultura de moltes de les antigues colònies respecte a la seua antiga metròpoli).
En el context de la Guerra Freda i la política de blocs, aquests països manifestaren que no volien ser peons en la política internacional, que volien decidir el seu destí i afrontar el problema de la pobresa.
En 1955, es van reunir amb aquests objectius 29 països africans i asiàtics en la Conferència de Bandung, on destacaren els líders Sukarnu (Indonèsia), Nehru (Índia) i Nasser (Egipte). D'aquesta Conferència sorgí la gènesi del Moviment de Països No Alineats crea t en 1961 a Belgrad (Tito).
En aquest enllaç podeu vore mapa dels 29 països que participaren en Bandung: