Embedded Files
Resums del tema
Resums del tema
lf_090601_l_espai_fisic_el_medi_natural_resum_ct.pdfNPolis3ResumT01.pdfNPolis3ResumT02els paisatges de la terra.pdfInformació del tema
Informació del tema
1. Tipificació dels principals elements del relleu
1. Tipificació dels principals elements del relleu
Concepte de relleu
Concepte de relleu
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra. La descripció del relleu és pròpia de l'orografia. Un relleu és mesurat segons l'altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l'extensió.
Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d'altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim; els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites. Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l'acció de les forces endògenes i dels agents erosius.
Les forces tectòniques produeixen els plegaments (anticlinal, sinclinal), les falles (i en conseqüència els gräben i els horste), els fenòmens volcànics (cons, cràters, colades, etc). L'erosió per la seva part ataca, destrueix i transforma els relleus preexistents; la seva acció és completada, en certa manera, pel transport dels materials detrítics i per l'acumulació d'aquells en altres indrets i creant, per tant, un altre tipus de relleu (un delta).
Hom distingeix, doncs, entre relleu estructural i relleu d'erosió. Els relleus estructurals poden ésser primitius o directes (un volcà, per exemple) o derivats (un turó testimoni). Si un relleu manté el mateix sentit de la deformació tectònica és un relleu conforme: un mont correspon per exemple a un anticlinal, una vall a un sinclinal (relleu juràssic); un relleu d'inversió, contràriament, no guarda relació amb la forma estructural anterior: un sinclinal és més elevat que l'anticlinal, o, en altres termes, l'estructura de sentit negatiu domina la de sentit positiu (relleu prealpí).
Les formes de relleu modelades pels agents erosius depenen de la duresa més o menys gran de les roques, de les condicions climàtiques, i en definitiva de les diverses formes d'erosió: mecànica, química, de les aigües, del vent, del glaç, antròpica.
Muntanyes i alineacions muntanyoses
Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.
Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.
És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dóna també el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses.
Al món existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tectònic. Les més altes i extenses són a la serralada de l'Himàlaia. Altres de molt importants són: els Andes a l'Amèrica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les Muntanyes Rocalloses a Nord-Amèrica.
Les de formació volcànica són nombroses a punts d'Àsia (illes del Japó i del Pacific Sud) a Europa (Itàlia), al nord d'Àfrica (Illes Canàries) i en general són de menys alçada que les serralades produïdes per plegaments.
Les produïdes per l'erosió –de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris són freqüents a les grans esplanades: la regió del Colorado a Nord Amèrica n'és el cas mes vistós. Es tracta normalment de muntanyes més baixes, però sovint molt escarpades.
Activitats
- Cerca les diferents parts de la muntanya, anota la definició i enganxa una il·lustració: aresta, canal, capcer, carena, cim, cingle, clina, coll, contrafort, cornisa, coster, crestall, divisió d’aigües, esquenall, estrep, pendent i vessant.
- Fes el mateix amb els tipus d’alineacions muntanyoses: cadena, massís, serra i serralada.
2. Coneixement dels diferents astres que conformen el Sistema Solar
2. Coneixement dels diferents astres que conformen el Sistema Solar
La Terra dins de l’Univers
L'Univers és tot, sense excepcions. És molt gran, però no infinit. Si ho fos, hi hauria infinita matèria en infinits estels. La realitat és ben diferent.
L'univers és, sobre tot, espai buit. Per cada milió d'àtoms d'hidrogen els 10 elements més abundants són:
Matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers
La teoria del Big Bang explica com es va formar
L’explicació que actualment es dóna sobre l’origen de la Terra es basa en la teoria del Big Bang (la gran explosió).
Diu que fa uns 15.000 milions d'anys la matèria tenia una densitat i una temperatura infinites. Va haver una explosió violenta i, des d'aleshores, l'univers va perdent densitat
i temperatura.
El Big Bang és una singularitat, una excepció que no poden explicar les lleis de la física. Podem saber què va passar des del primer instant, però el moment i grandària zero
encara no tenen explicació científica.
Segons aquesta teoria, l’origen de l’Univers va tenir lloc fa uns 15.000 milions d’anys a partir d’una gran explosió de matèria que va dispersar un núvol de pols i gas gegantí
amb una temperatura molt elevada.
Fa uns 4.600 milions d’anys el refredament progressiu d’aquest núvol immens va originar els estels i els diversos planetes.
L’escorça de la Terra començà a consolidar-se i les erupcions dels volcans començaren a formar l’atmosfera, el vapor d’aigua i els oceans. El refredament progressiu de l’aigua i de
l’atmosfera va permetre, fa uns 4.000 milions d’anys, el naixement de la vida a la Terra.
El món, la Terra, és minúscul comparat amb l'Univers. Forma part del Sistema Solar, perdut en un braç d'una galàxia que té 100.000 milions d'estels, però només és una entre els centenars
de milers de milions de galàxies que formen l'Univers.
El Sistema Solar
El Sistema Solar està format per una estrella central, el Sol, els cossos que l'acompanyen i l'espai que queda entre ells.
Els planetes són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar. Tenen forma gairebé esfèrica, com una pilota una mica aplanada
pels pols.
Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys, a l'època de la formació del Sol.
Al Sistema Solar lligat a la Terra es coneixen 8 planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà (descobert el 1781 per Herschel) i Neptú (1846, per Galle).
Els planetes es classifiquen en terrestres i gegants o gasosos. També hi ha la classificació en planetes interiors, que es troben entre la Terra i el Sol, i exteriors, els que tenen
l'òrbita a l'exterior de la terrestre: Mart, la zona dels asteroides, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
ACTIVITATS
1. ¿Quin origen té l’Univers?
2. ¿Quan es va començar a consolidar l’escorça terrestre?
3. ¿Què és el que va permetre que sorgís la vida a la Terra?
La Terra
La Terra ocupa al sistema solar un lloc intermedi per la seva mida; hi ha quatre planetes més grans que la Terra i quatre més petits
(el diàmetre de Júpiter és 11 vegades superior; en canvi, el de Mercuri és dues vegades i mitja més petit.
La Terra té una forma força esfèrica i la circumferència màxima, que correspon a l’equador, té una longitud de 40.ooo km.
El planeta Terra està envoltat d’una capa d’uns mil quilòmetres de gruix anomenada atmosfera. Gràcies a aquesta capa i la llum i a la
calor que arriba del Sol hi pot haver vida. Potser aquesta és la diferència més significativa entre la Terra i els altres planetes del sistema
solar.
Sembla que les darreres investigacions descarten la possibilitat que hi pugui haver formes de vida a la resta dels planetes i satèl·lits del
sistema solar.
La Lluna
És l'únic satèl·lit natural de la Terra. Té un diàmetre de 3.473 km, i es troba a una mitjana de 384.000 km. A causa de les dimensions i distància de la Lluna en referència a la Terra,
aquesta en té influències importants, com els eclipsis i las marees.
El Sol
El Sol
És l’estrella propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.
És l’estrella propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.
El Sol és també la principal font d’energia, que es manifesta sobretot, en forma de llum i calor.
El Sol és també la principal font d’energia, que es manifesta sobretot, en forma de llum i calor.
Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes dels seu entorn.
Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes dels seu entorn.
Es va formar fa 4.500 milions d’anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins a convertir-se en una gegant roja. Finalment,
Es va formar fa 4.500 milions d’anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins a convertir-se en una gegant roja. Finalment,
s’enfonsarà pel seu propi pes i esdevindrà una nana blanca, que pot trigar un trilió d’anys a refredar-se.
s’enfonsarà pel seu propi pes i esdevindrà una nana blanca, que pot trigar un trilió d’anys a refredar-se.
La capa exterior és la que es veu. S’anomena fotosfera i té una temperatura d’un 6.000º C amb zones més fredes (4.000º C) que s’anomenen taques solars.
La capa exterior és la que es veu. S’anomena fotosfera i té una temperatura d’un 6.000º C amb zones més fredes (4.000º C) que s’anomenen taques solars.
L’energia solar es crea a l’interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altíssima, que provoca reaccions nuclears. S’alliberen protons
(nuclis d’hidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar una partícula alfa (nucli d’heli).
Com que la partícula pesa menys que els quatre protons junts, la diferència s’expulsa en forma d’energia cap a la superfície. Un gram de matèria allibera tanta energia com
la combustió de 2,5 milions de litres de benzina.
El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment quan cauen al Sol es desintegren.
El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment quan cauen al Sol es desintegren.
El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d’anys. Ara es mou cat a la constel·lació d’Hèrcules a una velocitat
El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d’anys. Ara es mou cat a la constel·lació d’Hèrcules a una velocitat
de 19 km/s.
de 19 km/s.
Actualment, el Sol s’estudia des de satèl·lits, com ara l’Observatori Heliosfèric i Solar (SOHO), dotats d’instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s’havien pogut
Actualment, el Sol s’estudia des de satèl·lits, com ara l’Observatori Heliosfèric i Solar (SOHO), dotats d’instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s’havien pogut
estudiar.
estudiar.
A més de l’observació amb telescopis convencionals, s’utilitzen el coronògraf, que analitza la corona solar, el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic,
A més de l’observació amb telescopis convencionals, s’utilitzen el coronògraf, que analitza la corona solar, el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic,
i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles a l’ull humà.
i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles a l’ull humà.
ACTIVITATS
ACTIVITATS
1. L'Univers està format per nombroses galàxies; però, de què estan formades les galàxies?
1. L'Univers està format per nombroses galàxies; però, de què estan formades les galàxies?
2. Tots els planetes són astres, com els estels; però, en què es diferencien?
2. Tots els planetes són astres, com els estels; però, en què es diferencien?
3. Quins són els planetes principals del Sistema Solar? Quina és la diferència més significativa que hi ha entre la Terra i els altres planetes del
3. Quins són els planetes principals del Sistema Solar? Quina és la diferència més significativa que hi ha entre la Terra i els altres planetes del
Sistema Solar?
Sistema Solar?
Page updated
Google Sites
Report abuse