El Cercle Recomana

Carme Vidalhuguet 

• Josep Murgades aplega en un volum de la col·lecció Argent Viu d’assaig de Pagès Editors tot un seguit de textos escrits al llarg dels darrers trenta anys amb el títol Escrits sobre llengua. 

Després del celebradíssim “Manifest” d’Els Marges, “Una nació sense estat, un poble sense llengua?”, que es demanava sobre les possibilitats de pervivència d’una llengua sotmesa a la fèrula d’unes estructures de poder secularment assimilistes i implacablement hostils, les qüestions que l’autor es plateja en aquest llibre, i que assaja de respondre, tracten la situació de la llengua després de les dues dictadures del segle XX; quines han estat les pràctiques del colonialisme lingüístic; la normalització del català i la nativització de l’espanyol; la interposició i la dependència lingüístiques; la codificació ortogràfica com a exercici de poder; els condicionants sociolingüístics de la producció literària en una llengua subordinada o, entre altres, l’estatus i la viabilitat de la llengua en una hipotètica Catalunya independent. En aquest darrer apartat, l’autor, pel que fa a la legislació oficial, es pregunta si no convindria que aquest futur Estat decretés, de manera explícita, l’oficialitat única i exclusiva del català. [...]  Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

Gerard Furest 

• El paternalisme, l’autosuficiència i el supremacisme amable amb què una part del catalanisme sociopolític mira el País Valencià és fastiguejant i d’una miopia estratègica que fa feredat.

Aquests dies, la ciutat d’Alacant –la gran oblidada, la gran menyspreada, la capital del sud de la nostra comunitat lingüística– viu un atac descarnat: una declaració aprovada pel ple del seu ajuntament, controlat pel PP i Vox, ha demanat excloure-la de la zona de predomini lingüístic valencià. En altres paraules: ha proposat arraconar de l’àmbit educatiu, administratiu i públic el català (sí, el català, per si s’entén millor així al nord). Liquidar-lo. Expulsar-lo de la ciutat vuit-cents anys d’història després. (El pròxim cop que vulgueu explicar als partits “catalanistes” què significa avantguarda política, recordeu-los que el PP i Vox ho volen tirar endavant sense que existeixi una demanda social rellevant que els ho demani.) [...]  Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

La insostenible lleugeresa de la catalafonia

Jordi Martí Monllau

Finalment, El passat 19 de febrer van fer-se públics els primers resultats de  l’Enquesta d’usos lingüístics de la població,de 2023. Havia passat pràcticament any i mig des que s’havia començat el treball de camp i onze mesos des que s’havia acabat, de manera que la fotografia fixa que ara arribava a les nostres mans ho feia ja amb tonalitat sèpia, perquè el terratrèmol demogràfic que no cessa i que fa que la Catalunya d’avui ens sigui per als catalanoparlants (és a dir, al grup humà que dona personalitat històrica al país) més irreconeixible que la d’ahir però menys que demà, ha mogut durant tot aquest temps el terra estadístic. Tanmateix, i a despit d’unes altres limitacions de caràcter metodològic, l’EULP continua sent el treball més confiable ampli i complet de què disposem sobre els usos lingüístics generals de la població de la comunitat autònoma de Catalunya (no veig una altra manera millor d’anomenar-ne l’àmbit), així que serà bo que l’estudiem i en traguem conclusions. . [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

Josep Maria Botanch 

El català està reculant en molts àmbits quotidians i és una evidència que es troba en situació d’emergència. De fet, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2023, publicada recentment, ha evidenciat que el català és la llengua habitual de només una tercera part de la població. L’administració de justícia és un dels àmbits on el català té menys espai i, per exemple, les sentències redactades en llengua catalana han caigut al mínim històric dels últims 25 anys. De fet, Plataforma per la llengua ha denunciat la “pèssima” situació que viu el català en la justícia i va donar una altra dada impactant: l’any 2023, el 79,16% de peticions per rebre la documentació dels processos judicials en català van ser desateses, i els sol·licitants van rebre la documentació en castellà. Però l’ús del català tampoc és habitual en les actuacions dels advocats del torn d’ofici i assistència al detingut (TOAD).  [...]  Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

Xafa.cat - Famílies pel català 

[...]Quan anem a la feina, a comprar a la botiga o al supermercat, agafem el transport públic, anem al gimnàs, al club esportiu, en cursos de formació, a la terrassa del bar, etc., veiem que en tots aquests espais el català ha anat deixant de ser-hi la llengua franca, la d’ús habitual. La població augmenta, però no ho fa el nombre de parlants. És per aquest motiu que cada cop la sentim menys i cada cop se’ns hi adreça menys gent. I això ens fa sentir sols, aïllats, estranys. Mirem de continuar parlant en català, però ja no és un acte espontani, perquè l’entorn no hi convida, sinó que és un acte conscient i resistent, que malauradament no tothom està disposat a fer. Observem, impotents, que en aquests espais la majoria dels catalans abandonen la llengua, i es deixen endur per aquesta dinàmica sociolingüística tan estudiada de submissió lingüística que és la convergència a la llengua dominant (castellà, francès, italià).

Així doncs, grans i petits cada cop disposem de menys espais lingüístics segurs5. Espais on viure plenament en català, que ens facin sentir com a casa i orgullosos del que som, que ens vinculin amb les nostres arrels i la nostra cultura.

I això, ho podem revertir? [...]  Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

Víctor Alexandre 

No és veritat que el cinema rodat en llengua catalana no tingui mercat fora dels Països Catalans. És una mentida que no té cap més objectiu que justificar la deserció o la indolència d’un munt de gent de la indústria del cinema català. I no parlo només de noms consolidats que veuen en la llengua catalana una nosa enutjosa, sinó d’un munt de gent jove sorgida de l’ESCAC que tot just es troba en una fase incipient de la seva carrera. Diguem-ho clar: la majoria de cineastes catalans no roden en català, roden en espanyol. Cineastes com l’enyorat Ventura Pons, o com Joel Joan o Marc Recha –que ho han rodat tot en català per la mateixa raó que els cineastes espanyols, francesos, portuguesos o italians ho roden tot en les seves llengües respectives–, són minoria, cosa que palesa el rerefons polític de tot plegat. No és pas per casualitat que Ventura Pons era independentista, i que també ho són Joel Joan i Marc Recha. I aquesta és l’anomalia, que per rodar en català calgui tenir una filiació política determinada. Icíar Bollaín, François Ozon, Jaione Camborda o Nanni Moretti no roden en la llengua del seu país per filiació política, ho fan per pura lògica. Ja sabem que hi ha cineastes, com ara Juan Antonio Bayona, que treballen amb Hollywood i que això demana l’anglès, però el tema no és aquest. Parlo de produccions catalanes, gestades a casa nostra, que menyspreen el català vantant-se d’universalistes. Talment com si la llengua de “l’univers” fos l’espanyol. [...]  Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

La Barcelona oficial, Cervantes i la cultura catalana

Josep Espunyes

A so de bombo i platerets. Així és com l’any 2005 el Consell Promotor de l’Any del Llibre i la Lectura —les entitats més representatives del qual van ser l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura— va anunciar i va celebrar la commemoració del quart centenari de la primera edició de la novel·la de cavalleries Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes.

I també ha estat a so de bombo i platerets que aquest 2024 l’Ajuntament de Barcelona, a iniciativa de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat l’oferiment de la ciutat perquè fos lloc de trobada de la Reunió Anual de Directors de l’Institut Cervantes repartits pel món, a fi de potenciar internacionalment el llegat cervantí del Cap i Casal de Catalunya. Com bé sabeu, Cervantes va ser a Barcelona i la va definir com «arxiu de cortesia i alberg d’estrangers». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

No volen que hi hagi drets lingüístics

En memòria i homenatge d'Aureli Argemí

Jaume Corbera Pou

A principi d’aquest passat mes d’abril traspassà una persona que dedicà la major part de la seva existència a la defensa dels drets dels pobles, de tots els pobles, dins els quals drets el d’usar sempre i en qualsevol condició la llengua pròpia. Batiat com a Ignasi (1936), als 10 anys entrà a l’escolania de Montserrat, i allà l’abat Aureli M. Escarré el reanomenà com a Aureli, canvi acostumat aleshores en aquella circumstància, nom que es convertí amb el temps en el nom usual i conegut per tothom i amb el qual serà recordat: Aureli Argemí Roca.

Pocs mesos abans del traspàs, n’Aureli va veure publicades les seves memòries, La llavor sembrada (novembre de 2023), unes memòries de més de 600 pàgines que es llegeixen com un llibre d’aventures, tan intensa i efectiva (i també afectiva) va ser la seva vida. No us les resumiré, ara, aquestes memòries, però sí que us les recomanaré; tanmateix, allò que en aquest escrit m’interessa és fixar-me en un dels capítols, el que dedica als drets lingüístics. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

Estovalles poètiques

Josep Espunyes

En aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quatre partits polítics —ERC, Junts, Comuns Sumar, la CUP— s’han pronunciat a favor de blindar el català a l’escola i propiciar-ne l’ús social d’una manera general i correcta.

Una entesa política que m’ha fet recular als darrers anys del segle xx. En aquells dies, el poeta Lluís Urpinell, llicenciat en filologia anglogermànica i catalana, veia amb preocupació com el català que s’aviava des dels nostres mitjans de comunicació de massa s’embastardia, com anava perdent qualitat gradualment. 

Un empobriment lingüístic que li dolia. I no se va acudir res més, per tal de promoure la poesia i contribuir a recuperar una llengua més correcta entre els parlants, que crear unes «estovalles poètiques». Estovalles de paper —paper de cel·lulosa de 35 grams, gofrat—, que reproduïen poemes de Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix, Salvador Espriu, Palau i Fabre, Miquel Desclot, Jaume Pérez Montaner, Joaquim Folguera i Narcís Comadira, entre d’altres, i il·lustrats amb dibuixos d’Hernández Pijoan. Art literari i art culinari de bracet en una taula. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

No rotund de la comunitat educativa al Pla de segregació lingüística: el 94% de les escoles públiques no s'hi sumarà

Josep Genovard

La comunitat educativa de les Illes Balears dona l'esquena al Pla pilot de lliure elecció de llengua pactat entre el PP i Vox. Segons una enquesta duta a terme per l'STEI, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'afegiran al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. D'aquesta manera, el 94% dels centres tanca la porta a aquesta possibilitat, mentre que només el 7% es planteja l'opció d'adherir-se al pla. Cal recordar que el pròxim dilluns acaba el termini de 30 dies hàbils que han tingut els centres per mostrar la seva voluntat de participar-hi. De moment, l'escola concertada guarda silenci. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Recomana

Catalanoparlants amb distintiu a la roba

Víctor Alexandre

Ara fa només uns dies, arran de la nova onada catalanofòbica que s’ha desfermat arreu dels Països Catalans, especialment al País Valencià i a les Illes amb l’arribada de la ultradreta al poder (PP-Vox), hi ha hagut alguns col·lectius que han adoptat mesures per apaivagar-ne l’efecte sobre la llengua. És molt lloable que la gent es rebel·li contra el feixisme. Sobretot davant la indolència amb què els partits polítics que es defineixen com a demòcrates entomen les agressions als catalanoparlants. Però, desenganyem-nos, un mal lleig no es guareix amb draps calents.

Com sabem, un dels sectors on més s’està notant l’onada feixista contra la llengua catalana és el sanitari. No hi ha setmana sense que els mitjans de comunicació es facin ressò d’un nou cas d’agressió lingüística en un CAP o en un hospital per part de metges que es neguen a atendre els malalts que els parlen en català [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Parlar en català perjudica greument la salut

Jordi Martí Monllau

El català mata. Ens cal triar entre salut i llengua. Aquest és dilema que el supremacisme castellà ens escup a la cara per a justificar l’expulsió de la nostra llengua del sistema sanitari. O per dir-ho en els mateixos termes que els socis parlamentaris de l’actual govern balear: l’anul·lació parcial del requisit lingüístic en l’àmbit de la sanitat pública (parcial perquè només afecta el català, mentre que el requisit de saber castellà es manté vigent i esponerós) suposa «deixar de perjudicar greument un dret vital». 

Dit altrament: malgrat ser a casa seua, millor que els catalanoparlants es passin hidrogel pels seus drets lingüístics abans d’entrar a l’hospital o a la consulta, si no volen córrer riscos. Gens importa que aquests drets lingüístics conculcats siguin drets essencials. Al capdavall, el dret a la salut té importància perquè es vincula a preservar una vida que, pròpiament, només té veritable valor si és digna, és a dir, si es pot viure amb plenitud de drets. Com va respondre-li Jordi Puig, un pacient ingressat a l’hospital de Sant Joan de Déu, a Palma, al sanitari que el volia fer triar entre salut i  llengua: «Jo prefereixo la dignitat, però tu sembla que t’estimis més la teva llengua que la meva salut». [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Grills i pets, i altres herbes lingüístiques

Jaume Corbera Pou

Fa uns anys, record que tenia necessitat de comprar-me una peça de roba de vestir i, com sempre faig, em vaig proposar de comprar-la a un establiment on hi hagués una mínima (ja no dic única) presència de la llengua catalana; si amb la meva compra he d’afavorir qualcú preferesc que sigui qualcú que, almenys, sàpiga que els catalanoparlants existim. Ingenu de mi, vaig veure que hi havia una botiga d’una cadena important de venda de roba que es deia “Z….. HOME”, i com que jo sabia que d’aqueixes botigues n’hi havia d’especialitzades en roba de dona, vaig pensar tot d’una que aquella era especialitzada en roba d’home, i me n’hi vaig anar tot satisfet de veure que sí que hi havia qualcú que ens tenia en compte. Quina decepció! Just entrar-hi em vaig adonar que no s’hi venia roba d’home, com pareixia que deia el rètol del local, sinó roba i paraments per a la casa… És a dir, el rètol no deia “HOME”, en català, sinó “HOME” en anglès! I era una botiga al bell mig de Palma! La botiga continua existint, i per a mi és una mostra clara del menyspreu amb què el món del comerç tracta la llengua del país, perquè a cap país amb una llengua normalitzada s’atrevirien a posar un rètol comercial equívoc, que dugués a confusió sobre què ofereix el negoci. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Articles dels membres

Junts i juntes (és a dir, separats) (II)

Jaume Corbera Pou

L'absurditat de tot aquest llenguatge que es pretén no discriminatori per gènere es fa encara més evident si veiem que en segons quins oficis o dedicacions no s’accepten els femenins tradicionals i en altres s’han fet obligatoris, de manera contradictòria. En català un recurs morfològic minoritari per a distingir masculí de femení en substantius és el de la derivació: a la base de concordança masculina, s’hi afegeix el sufix -essa i es forma el femení: jutge – jutgessa, comte – comtessa, batle – batlessa, metge – metgessa, poeta – poetessa; en qualque cas, a la base de concordança femenina s’hi afegeix el sufix -ot i es forma el masculí: bruixa – bruixot, dida – didot, comare – comarot. La llengua, per tant, té aquest mecanisme de distinció, i si bé és cert que en època antiga el significat del derivat no era sempre el mateix que el de la base, a la llengua moderna aquesta distinció morfològica és perfectament vàlida i útil per a expressar la diferenciació sexual en els contexts necessaris: «La jutgessa l’ha declarat innocent», «el tribunal estarà format per tres jutgesses», «Maria Antònia Salvà va ser una poetessa excepcional», «Les poetesses de l’Edat Mitjana són poc conegudes», «el part ha estat assistit per un comarot». Doncs fixau-vos que en aqueix llenguatge falsament dit «inclusiu» i reivindicatiu de la visibilitat de la dona, ara les jutgesses volen ser jutges i les poetesses volen ser poetes, però les metgesses i les batlesses es mantenen diferenciades... Ho enteneu? Jo no, però no em sorprèn, amb la confusió que s’ha creat... [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Què diu Vallcorba sobre...

Llegir rai... però llegir bé i entendre-ho tot

Cercle Vallcorba

Remarquem avui uns trets característics de l’obra de Jaume Vallcorba. En primer lloc, la finalitat didàctica, especialment en textos sobre la llengua, amb la nota obligada de la claredat expositiva i el descabdellament progressiu dels arguments. És bo també de fixar-se atentament en l’ús precís de cada mot: els seus textos s’han de llegir a poc a poc, rellegir-los i reflexionar-hi. Tot text didàctic hauria de ser una invitació a la reflexió.

«Una paraula molt expressiva catalana és rai. Tot i aquesta expressivitat, tot i que diu molt amb molta economia, cada vegada la sentim dir més poc.» [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer. 

El Cercle Recomana

El català que no ve del llatí

Xavier Rull

Arran de la presència arabomusulmana a la península Ibèrica en època medieval, la cultura catalana té molts elements nord-africans. Segur que coneixeu els pastissets o casquetes de les Terres de l'Ebre, que tenen exactament el mateix gust que els macruds, unes pastes dolces típiques del Magrib. Això també passa amb la llengua. En català tenim paraules d'origen àrab (com també se'n troben en portuguès i castellà). Per exemple, rajola (o rajol) prové de l'àrab lajura o lajur (antigament al-ajur; avui al Marroc liajur significa 'totxana'). El nom del vent llebeig prové de l'àrab labaig o libaig, que significa 'de Líbia', encara que els àrabs van adoptar aquest terme del llatí o del grec. Alhora, matalàs (o matalap o matalaf, en català antic almatrac) prové de l'àrab mat(a)rah 'matalàs, coixí gran', format pel prefix ma- 'lloc on' i l'arrel t-r-h 'llençar' (perquè el matalàs és on un s'ajeu, on es llença). I la moixama, una salaó de tonyina típica de les comarques centrals valencianes (tot i que a Mallorca indica 'profit, benefici després de treballar'), prové de l'àrab muixamma 'que ha estat assecat' (del verb xam 'assecar').  [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer. 

Entrevistes

Francesc Xavier Vila: "L'estat espanyol està bastit sobre el principi de la supremacia del castellà"

Andreu Pujol Mas

Quina és la situació de la llengua catalana?

És diversa. És molt diferent segons els territoris. Fins i tot, dins d’una mateixa ciutat pot tenir diverses situacions. És complexa perquè hi ha molts factors que la pressionen. És delicada perquè hi ha algunes tendències que són molt negatives i és, tanmateix, reversible. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer. 

Articles dels membres

Junts i juntes (és a dir, separats) (I)

Jaume Corbera Pou

Tot va començar —no sé exactament quan, però no deu fer gaire més d’una trentena d’anys— quan qualcú d’una minoria política militant —amb bones intencions però ignorant total del tema en el qual es ficava— es va inventar una mentida sobre la llengua (no sé exactament quina llengua, perquè no sé qui ni quan): el gènere gramatical mal anomenat masculí és discriminatori per a les dones, i per això sempre que parlem d’un càrrec, un ofici o una professió (o designacions assimilables), o facem referència a un plural on hi ha homes i dones, no podem fer servir aquest gènere, sinó que hem de trobar un altre recurs lingüístic, que havia de ser el desdoblament. Com que president només és vàlid per als homes, sempre que en parlem sense concretar haurem de dir (el) president o (la) presidenta, com que els participants només fa referència als homes, hem de dir els participants i les participantes, i els veïns i les veïnes –no simplement els veïns, i els nins i les nines –en lloc dels nins–, etc. Com tota mentida demagògica, aquesta aviat trobà un munt d’adeptes entre la població més ignorant en lingüística i sensible al problema real de la discriminació social per la qual les dones tenien en general un paper secundari i en bona part subordinat als homes, i aquesta anomalia gramatical començà a escampar-se entre els activistes per la igualtat. Segons ells, això era «visibilitzar» les dones, sense adonar-se que en realitat desvaloraven el recurs real que la llengua ja tenia per a visibilitzar les dones: l’ús del mal anomenat femení. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle recomana

Les llengües moren com les persones: al llit

Carles Sirera

[...] Al País Valencià, el nombre de parlants es redueix per dues causes: la primera és la mort d’una generació envellida que fou escolaritzada pocs anys i, per tant, la llengua materna tingué un pes major per a ells que el castellà de les escoles franquistes i, a més, no arribaren a tindre durant la seva infantesa un aparell de televisió que introduí la RTVE al menjador de la família. Aquestes mancances, al País Valencià, expliquen la pervivència de la llengua, perquè el desig de mantenir-la viva sempre fou molt minoritari.

La segona causa és l’augment de la mobilitat geogràfica: molts més joves valencianoparlants han emigrat a nuclis de població urbans per estudiar i treballar i s’han emparellat amb castellanoparlants. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle recomana

Encerts, dubtes i mancances en les modificacions del diccionari del IEC

Jordi Badia i Pujol

Dilluns es van presentar les novetats de la versió en línia del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) aprovades enguany. Són 640 canvis d’índole diversa, que ha sancionat la Secció Filològica del IEC a proposta de la Comissió de Lexicografia, en dues tongades: la del maig i la del novembre. 

La majoria de modificacions són ampliacions d’entrades: noves accepcions, noves subentrades, exemples aclaridors… Per un seguit, són canvis necessaris. Per exemple, en l’entrada cafè hi trobem “cafè exprés: cafè fet amb una cafetera exprés.” A abocar s’hi ha afegit l’accepció “Una causa, conduir inevitablement a una situació o a una acció”, amb tot d’exemples, com ara “Aquella situació abocava a la fam els obrers i llurs famílies.” A l’entrada any s’hi han afegit les fórmules per molts d’anys i molts d’anys, habituals a les Illes. Al diccionari hi mancava la locució bé… bé… (Aquests pactes es formalitzaven bé verbalment, bé mitjançant un contracte). Ara ja tenim brams també aplicat als crits del nadó. Parlant de nadons, s’hi ha introduït fer caca i fer pipí. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

Entrevistes

Ferran Suay: "Esperar que una llengua se salve per l'heroïcitat dels parlants és ridícul" 

Esperança Camps Barber

—La vostra ponència es titula “La submissió lingüística: l’hàbit letal dels catalanoparlants”. Què és la submissió lingüística?

—La submissió lingüística és l’aplicació sistemàtica de la norma de convergència al castellà. Quan algú et parla en castellà, li contestes en castellà. Sona com una cosa molt normal, però això elimina la necessitat de la llengua i, per tant, elimina la llengua.

—Això passa a tots els territoris del domini lingüístic?

—Sí. Més encara. És comú a tots els parlants de llengües minoritzades a tot el món. Això que ens passa a nosaltres els passa als gal·lesos a Gal·les i als frisons a Frísia… Ens passa a tots. 

[...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle recomana

"On estàs?" o "On ets?" Com ho hem de dir? 

Jordi Badia i Pujol

L’ús erroni del verb estar en compte d’ésser (o ser) és com més va més estès. Avui la pressió del castellà ens fa trobar naturals unes certes construccions o frases que abans qualsevol parlant hauria refusat.

Vegem tot seguit, amb explicacions simples i exemples, l’ús d’aquests dos verbs quan parlem de la presència en un lloc. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer.

El Cercle Vallcorba recomana

El català a l'escola: poden ensenyar català els subalterns?

Joan Pujolar

La política lingüística, tant a l’escola com a la societat en general, s’ha gestionat fonamentalment sobre la base de les pors i inseguretats dels catalans, que són constantment ratificades i reforçades per la legalitat espanyola i l’acció del seu govern i dels seus jutges.

En les darreres setmanes ha retornat el contenciós sobre l’escola catalana perquè un jutge ha dictaminat que s’han de fer més coses en castellà a les aules. Els que som més grans ja sabíem que aquest tema no estava tancat i tornaria. En aquest text intento primer explicar la història d’aquest conflicte per als més joves, i després provo d’ajudar a entendre’l en la seva complexitat, ja que les coses s’han anat embullant amb el temps. El problema de fons és el de sempre, això és, si els catalans podem tenir polítiques pròpies i garantir el futur de la llengua dins un estat que no vol permetre ni una cosa ni l’altra. Acabo considerant breument les implicacions d’aquesta situació de cara al que es pot fer. [...]  Cliqueu ací per llegir el text sencer

El Cercle Vallcorba recomana

El llegat de la P.A.W.N Gang

Xavier Baulas

La Mood, random, spoiler, flow, feedback, healthy, team, fake, fail, hater, like, background, input, outfit,  casual, afterwork, shot, break, cool, top, sunset, crush, chill,..i ara s’hi afegeix bro, especialment en l’argot masculí juvenil. Tant els castellanoparlants com els catalanoparlants recorren sovint a paraules en anglès per comunicar-se en les seves converses més col·loquials, tot i que també alguns oradors s’afegeixen a aquesta tendència en registres formals i acadèmics. En el cas dels catalanoparlants, els manlleus no només són de l’anglès, sinó que l’ús de mots castellans encara és més accentuat, especialment entre els joves. Destaca, per exemple, l’ús ad infinitum de paraules acabades amb -eo: copeo, playeo, perreo. El que això transmet és que, per a molts joves, el català és insuficient per molar. [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer

Tribuna oberta

La llei Molac a l'Estat francès

Elena Gual (Escola Pública Arrels -Vernet)

El 8 d’abril, l’Assemblea Nacional francesa va adoptar definitivament i sense modificacions la proposta de llei per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions.  El text havia estat dipositat el 30 de desembre pel diputat bretó Pau Molac i alguns diputats. Havia estat aprovada en primera lectura, amb modificacions, per l’Assemblea Nacional el 13 de febrer de 2020 i pel Senat el 10 de desembre de 2020.

La proposta de llei té per doble objectiu protegir i promoure el patrimoni immaterial i la diversitat cultural de les llengües «regionals». Es considera que actualment n’hi hauria una vintena a tot l’estat francès.

El text reconeix l’existència d’un patrimoni lingüístic format per la llengua francesa i les llengües «regionals». Inclou també la contribució de l’estat i de les col·lectivitats locals per a promoure l’ensenyament, la difusió i la valorització d’aquestes llengües que tindran un estatut legal de «tresor nacional». Significa que els documents antics, les gravacions, etc. tindran un règim particular de protecció.  [...] Cliqueu ací per llegir el text sencer