L’Hospitalet i el Baix Llobregat: una història empresarial

Cabana i Vancells, Francesc. L’Hospitalet i el Baix Llobregat: una història empresarial. L'Hospitalet: Fòrum Empresarial del Llobregat, 2014.

El llibre posa de manifest la cultura industrial, des de principis del segle XX, a una de les zones empresarials més importants de Catalunya.

L’autor del llibre, Francesc Cabana, una vegada més va voler ressaltar la riquesa empresarial del Baix Llobregat i L’Hospitalet, una zona amb més de 200 anys de cultura industrial, i gran diversificació, també amb activitat agrícola o turística, amb situació geogràfica privilegiada, i infraestructures com el port, l’aeroport o la fira, que han potenciat enormement la inversió estrangera durant les darreres dècades.

El Fòrum Empresarial del Llobregat, promogut per l’Associació Empresarial de L’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL) amb la implicació d’institucions, entitats i empreses emblemàtiques, dóna resposta a la vocació de lideratge i innovació dels empresaris i alts directius vinculats al territori. És el marc estable de trobada, de coneixement, de relació i d’opinió, en favor de la dinàmica econòmica, social i cultural de la zona del Llobregat i de Catalunya. A L’Hospitalet i el Baix Llobregat, on habiten més d’ 1.050.000 persones, hi ha més de 26.000 empreses.

El Fòrum Empresarial del Llobregat em va encarregar un treball sobre la història de les empreses de la segona ciutat de Catalunya i de la comarca del Baix Llobregat. El llibre ja s'ha publicat i he pensat que l'autor estava obligat, com a mínim, no a parlar de la seva obra sinó del territori estudiat.

“Conec l'economia catalana i el seu teixit industrial, però quan m'he endinsat en les empreses dels 30 municipis del Baix Llobregat i de l'Hospitalet he quedat impressionat per la quantitat i qualitat de les seves empreses, de les desaparegudes i que han fet història, i de les existents que encara en fan. Hi trobes de tot. En els 500 quilometres quadrats que comprèn hi ha una zona del port de Barcelona, l'aeroport del Prat de Llobregat, les platges i els hotels de Castelldefels, un delta on trobes ànecs salvatges i el pollastre del Prat, les cireres de Sant Climent, el ciment del massís del Garraf a Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, la SEAT de Martorell i una pila d'empreses de la indústria auxiliar de l'automòbil que li venen peces, la biomassa de l'abocador del Garraf, el Parc Mediterrani de Tecnologia, els orgues de Collbató, la planta potabilitzadora de la Societat General d'Aigües de Barcelona, la Colònia Sedó i el seu museu a Esparreguera, la seu social de Codorniu i la de Nestlé a Esplugues, els radiadors Roca a Gavà, el record de la primera refineria de petroli de l'estat a Cornellà, la Fira de la Candelera de Molins de Rei, la cripta de Gaudí a la Colònia Güell, el grup familiar català més important a Celsa –acereria– a Sant Andreu de la Barca, el grup de transports Avant Grup a Sant Boi, el de Chupa-Chups i l'Smint a Sant Esteve Sesrovires, la Fira de la Rosa i els laboratoris farmacèutics a Sant Feliu, les aspirines de la Bayer a Sant Joan Despí, la xocolata de Viladecans i la impressionant xarxa d'empreses industrials de l'Hospitalet –on trobes productors de cintes cinematogràfiques, llaminadures, aromes, hotels, roba per nadons i empreses logístiques que han sortit d'una Barcelona massa atapeïda.

Hi ha un milió de persones en aquest territori. Han tancat moltes empreses en els últims anys, però n'han aparegut moltes de noves. El passat assegura el present i la cultura industrial, amb dos-cents anys d'història, assegura el futur. Els manobres que arrossegaven un carretó fa 50 anys han estat substituïts per treballadors qualificats, amb capacitat d'adaptació, títols de formació professional i títols superiors. Els canvis han estat determinants en els darrers vint-i-cinc anys: La Seda de Barcelona, ciments Sanson i un importantíssim sector tèxtil que han desaparegut. Són empreses que són història però que van consolidar una cultura industrial que requereix segles per consolidar-se.

I el riu Llobregat, com a comú denominador. Un riu petit, però un dels més aprofitats del món, segons els experts. Tot un símbol de l'economia catalana.”

Diumenge, 5 d'octubre del 2014. Francesc Cabana