Embedded Files
La història del TPK Arts Plàstiques neix l’any 1977, quan es funda el Taller de Pubilla Cases, amb el propòsit de crear “una plaça pública” on els artistes poguessin trobar-se i aprofundir en els seus interessos.
El projecte aviat arrela fermament en l’entorn social. L’any 1992 es traslladen al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, espai on el TPK referma el seu compromís amb l’art i el pensament contemporanis en crear la TePekale, un espai on l’art es concep de forma multidisciplinària, compromesa, contemporània i amb multitud de formes.
En l'actualitat, el TPK s’estructura en tres branques fonamentals o projectes de diversa orientació que es complementen per tal de crear un projecte total, coherent i incisiu, tant en el sentit artístic com en el social: la formació, la creació, la producció i la difusió artístiques, i el pensament contemporani.
El 2014 varen rebre el guardó Premis Tendències. Premi a la industria cultural consolidada pels 37 anys de dedicació a la formació creativa.
Després de 20 anys al capdavant del TPK, Agustin Fructuoso, fundador del projecte conjuntament amb Xaro Castillo, passa el relleu a Vicente da Palma el 2017.
Castillo, Xaro; Fructuoso, Agustín. "Taller de Pubilla Casas SCCL sense ànim de lucre" Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- n. 35 (desembre 2021), p. 127-136.
Article sobre la història del Taller de Pubilla Casas, un lloc creat per ser espai de trobada; un entorn de creació col·laborativa comunitària on tinguessin lloc experiències personals compartides, que revertís en la comunitat i que al seu torn aquesta realimentés les experiències personal. Des dels tallers d'oficis artístics (on explorar la via de la creació de llocs de treball, a partir dels quals la Societat Cooperativa d'Ensenyament i Treballs Artístics era el tipus d'entitat que més s'adequava als objectius del Taller, fins a la seva transformació com a associació sense ànim de lucre.
Revista / Espai d’Art. TePeKaleInventariat 10/ Creació 2.0. [disponible en línea], 2012.
Revista/espai d’art. Tepekale Inventariat 09/El Palau d'Hivern. L’Hospitalet: TPK Arts Plàstiques, [2010].
No és moment d’estar tancats en una torre d’ivori. És moment de tancar-nos al palau d’hivern per recuperar aquelles primeres paraules que ens parlaven de la cultura com a eina de futur a partir de la qual reconstruir els anhels bàsics d’una societat en la qual el progrés no sigui si no és de tots.
Revista/espai d’art. Tepekale Inventariat 08/Argo: la mirada heterodoxa. L’Hospitalet: TPK Arts Plàstiques, 2009
"...En aquest número es parla i es mostren treballs d’artistes, la mirada dels quals interessa perquè ens parlen des de la seva experiència més íntima i personal. I ho fan, uns des de, altres amb un espai com el TPK, on el social i el polític van units al desenvolupament del pensament i a l’investigar les diferents maneres que aquest es pot concretar per a, per mitjà del llenguatge artístic, crear espais de llibertat, de convivència i d'igualtat on la mirada es posi on ocorri l'interessant, no on unes jerarquies no per invisibles menys poderoses i paralitzants estableixin què cal mirar".
2009. Agustin Fructuoso
Mapes contigus, espais continus. 30 aniversari del TPK / TePeKale Inventariat 07 / Espai d’Art / Any 2007. L’Hospitalet: TPK Arts Plàstiques, 2008.
A través del mirall / TePeKaLe Inventariat / Espai d’Art / Any 2006. L’Hospitalet: TPK Arts Plàstiques, 2007.
La utopia / TePeKaLe Inventariat / Espai d’Art / Any 2005. L’Hospitalet: TPK Arts Plàstiques, 2005.
La balsa de la medusa. L’Hospitalet: TPK ,2003.
“Este primer número de la revista Tepekale Inventariat lo hemos titulado La Balsa de la Medusa. Por supuesto, la revista no tiene porqué estar de acuerdo con las opiniones o definiciones de sus colaboradores, pero éstos tampoco tienen porqué estarlo con las nuestras. El pensamiento contemporáneo ha naufragado, pero nos están engañando en cuanto a las causas del naufragio. Las ideologías han fracasado, puede que sí, pero los valores éticos no, están ahí, y, si no están, tenemos que hacer que estén. El naufragio, si no se ha acabado, tenemos que darlo por acabado para poder empezar a recoger uno a uno, poco a poco, los restos de pensamiento que se han salvado,y, así, llegar a poder saber a ciencia cierta con qué contamos para comenzar a reconstruir de nuevo nuestra identidad, la identidad de quienes no pertenecemos al club del pensamiento único, sabiendo que, como nos enseñaba la Odisea y ha reafirmado el arte contemporáneo, los procesos devienen tan o más importantes que la meta.”
2004. Agustín Fructuoso
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 30/06/2022
Google Sites
Report abuse