INSTITUT Mercè Rodoreda (HOSPITALET DE LLOBREGAT)

Seria el curs 1976-77 quan, mancats de moltes places d'institut per als nois i noies que acabaven l'E.G.B., un bon nombre de pares i mares coordinats per la Coordinadora d'Ensenyança de l'Hospitalet van començar la lluita per aconseguir la construcció d'un institut. En Josep M. Figueras, cap de negociat d'Ensenyament, era el responsable per part de l'Ajuntament, de la negociació per a la construcció del centre. Després d'unes reunions amb algun estira i arronsa constant, es va assegurar que es faria. Si el Ministerio no ho assumia, l'Ajuntament es comprometia a realitzar-lo. El Sr.Figueras va anar a Madrid i ens digué que l'entrevista havia estat positiva, que l'adjudicació estava feta i que, mentre no estigués acabat, les classes es farien als barracons que estaven construïts al Polígon Gornal, que constaven de 16 aules i dos laboratoris i estaven fets amb mòduls prefabricats. El grup de pares responsables van fer algunes visites per tal d'agilitzar el procés de construcció. A primera hora de la tarda del 3 d'agost de 1978, el conserge del col·legi El Pla del Llobregat va obrir la reixa. Va ser aquest el primer contacte amb aquelles aules prefabricades, els mateixos barracons que, ja feia tres anys, havien servit també perquè hi comencés l'institut número 3 de l'Hospitalet, ara el de Bellvitge. Per tant, aquell que ara s'inaugurava s'anomenava, de moment, Mixt número 4. Finalment, el gener de 1980 es va començar a utilitzar el nou edifici del carrer Cobalt, cantonada amb la Rambla Marina. L'edifici, acabat de construir, constava de tres mòduls i la seva estructura, si descompten els nous vestidors del camp de futbol, no ha variat des de la seva construcció. L'entorn, en canvi, sí que ha sofert moltes transformacions, com ara les derivades de les successives transformacions de la Rambla de la Marina.

I de la mateixa manera que quan neix un nen, la família li busca un nom, es donaven voltes i voltes al nom que hauria de tenir el nou institut. Es parlava i es discutia fins que a algú se li va acudir que es podria dir Mercè Rodoreda. De seguida, els responsables es van posar d'acord, perquè era un nom de dona, escriptora, encara viva i, sobretot, que acabava de tornar de l'exili on havia viscut el drama de tantes dones i homes que varen ser obligats a abandonar el país i que ara tornaven amb la democràcia acabada d'estrenar. Ella va acceptar, però en canvi, va declinar la invitació de venir a inaugurar-lo i ni tan sols fer una visita posterior. Uns dies després, però, va enviar una carta, que es va llegir el dia de la inauguració. Moriria tres anys més tard.