Centre d'Art Tecla Sala (HOSPITALET DE LLOBREGAT)

Queralt, Rosa [textos]: Perna, Antoni [introducció]. Un Segle d'art modern a L'Hospitalet: [1912-2012]. L'Hospitalet de Llobregat Centre d'Art Tecla Sala, [2021].

El Centre d’Art Tecla, va encarregar a la desapareguda crítica d’art Rosa Queralt un treball exhaustiu sobre la relació de L'Hospitalet amb l'art des del 1912 i fins al 2012. Un segle d'una relació especial i única que s’ha recollit al llibre “Un segle d’art modern a L’Hospitalet 1912-2012".

El punt de partida del llibre és al 1912 quan l'urbanista Ramon Puig i Gairalt fa un planejament racionalista de la ciutat. Segueix l'arribada de l'artista uruguaià Rafael Barradas que converteix casa seva en centre de tertúlies i de trobada d'intel·lectuals i artistes com Federico Garcia Lorca i Salvador Dalí. L'esclat de la guerra civil apaga tota espurna artística a L'Hospitalet i no és fins al 1947 que torna a revifar amb el lideratge de Jaume Reventós i la creació de l’Agrupació Amics de la Música.

La creació del Patronat Municipal de Cultura, el naixement de les aules de cultura i l'aparició d'institucions privades i públiques com el Taller Pubilla Kasas han ajudat a configurar l'art modern de L'Hospitalet que actualment està en més bona forma que mai amb el Districte Cultural com un dels pols culturals de l'àrea metropolitana amb epicentre el Centre d'Art Tecla Sala.

Lafon, Jordi. La constant indissoluble. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, 2020.

Jordi Lafon ha apostat pels camins de l’assaig i l’experiència perceptiva en la major part dels seus projectes. A “La constant indissoluble”, l’artista diposita la seva mirada sobre una multitud d’objectes per captar la immediata senzillesa i descobrir les empremtes de la matèria i dels seus residus. La instal·lació oblida la imposició de mostrar continguts; és una descoberta d’estructures inèdites relacionades amb situacions que construeixen un paisatge per transitar.

Teixint identitats. [Catàleg de l'exposició del 10 de octubre al 26 de gener 2020]. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala, 2019.

L’exposició “Teixint identitats” aplega el treball de trenta-un artistes que, independentment del seu sexe, recuperen el cosit, el brodat i altres tècniques de caràcter artesanal per treure-les de l’anonimat i incorporar-les als seus processos creatius. Les obres que es presenten a l’exposició tenen el nexe comú del teixit i exploren qüestions relacionades amb el gènere, la identitat, l’àmbit domèstic o el personal així com temàtiques socials i mediambientals.

Hortalà, Lluís. Lluís Hortalà: guillotina [Catàleg de l'exposició del 9 de maig al 21 de juliol de 2019]. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, 2019.

Guillotina fa referència en el seu títol al cèlebre instrument decapitador fet famós durant la Revolució Francesa, entre els principals usuaris del qual hi ha la reina Maria Antonieta o, més endavant, Robespierre. Més enllà del títol, però, les referències a aquest període es multipliquen: les dues xemeneies enfrontades simbolitzen la disputa entre Madame du Barry i l’esmentada reina, representades en un cas per un estil neoclàssic sobri i, en l’altre, per un sumptuós rococó borbònic i desafiant. La tensió entre les dues cortesanes –i el seu eco en les peces d’Hortalà– troba un desenllaç en la institució museística, filla del moment revolucionari que va posar fi a la disputa àulica. Aquesta institució es veu representada en la mostra per un gran sòcol de marbre del Louvre, primer, i de la National Gallery de Londres, després; una peça titulada Guillotina, l’abrupte final del despotisme il·lustrat i un punt d’inflexió en l’art occidental.

Teixint identitats. [Catàleg de l'exposició, del 10 de octubre al 26 de gener 2020]. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala, 2019.

L’exposició “Teixint identitats” aplega el treball de trenta-un artistes que, independentment del seu sexe, recuperen el cosit, el brodat i altres tècniques de caràcter artesanal per treure-les de l’anonimat i incorporar-les als seus processos creatius. Les obres que es presenten a l’exposició tenen el nexe comú del teixit i exploren qüestions relacionades amb el gènere, la identitat, l’àmbit domèstic o el personal així com temàtiques socials i mediambientals.

Pitarch, Jaume. Invoice. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, 2018.

Invoice es una instalación de vídeo donde tres cantantes interpretan una adaptación del canto gregoriano O Virgo Splendens, sustituyendo el texto original por la enumeración de las facturas emitidas durante el proceso de realización de la obra.

Un rasgo distintivo del canto gregoriano es el escaso o nulo lucimiento del intérprete. En el mundo del arte, durante el proceso de realización de una obra o exposición, los presupuestos y las políticas institucionales pueden llegar a neutralizar la idea inicial hasta al punto de limitarla y dificultar la viabilidad. Así como en el canto gregoriano la subjetividad del intérprete se supedita a la autoridad de Dios, en el mundo del arte el artista se ve supeditado a los presupuestos y a la lógica institucional.

Invoice es una propuesta crítica que parte de una acción poética para hacer visibles los procesos y las condiciones, a menudo ocultas, que acaban determinando el resultado final de una obra o proyecto artístico.

Esta instalación es una producción propia del Centro de Artes Tecla Sala para dar apoyo a la creación contemporánea.

Espaliú, Pepe. Pepe Espaliú: Tres temps, Barcelona/L'Hospitalet, 1975-1988-1993. [L'Hospitalet de Llobregat]: Centre d'Art Tecla Sala, [2018].

Pintor, escultor, dibujante y escritor, desarrolló una obra coherente y significativa relacionada muy estrechamente con la reflexión sobre la propia identidad. A su trabajo se le debe una de las más profundas conceptualizaciones de la vivencia del SIDA, enfermedad motivo de su defunción y con la cual dialogó con valentía en el plano artístico y sobre la cual produjo algunas de sus obras más importantes.

Elèctric i llunyà: fotografia contemporània colección olorVisual [Catàleg d'art. Exposició del 25 de gener a el 6 de maig del 2018]. Hospitalet de Llobregat : Ajuntament de l'Hospitalet, 2018.

“Elèctric i llunyà” és també el títol d’aquesta exposició que, amb una selecció de 87 obres d’alguns dels més destacats fotògrafs contemporanis nacionals i internacionals, vol relacionar el llenguatge fotogràfic i la percepció, a través dels ulls i del nas. L’agrupació de les fotografies s’ha fet a partir de sintonies estètiques i conceptuals, moltes de les quals es complementen amb notes olfactives que de forma intermitent ens acompanyen durant tot el recorregut. En l’exposició també podem llegir petits textos, frases o aforismes dels artistes sobre les sensacions olfactives que cada una de les obres els susciten.

Pitarch, Jaume. La Pràctica impossibilitat del dejuni = La práctica imposibilidad del ayuno = The practical impossibility of fasting. [Catàleg d'art. Exposició del 30 de març fins al 31 de desembre]. Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet, 2017.

“La pràctica impossibilitat del dejuni suposa una revisió de la trajectòria de Jaume Pitarch (Barcelona, 1963) que abarca des de finals dels noranta fins a l’actualitat. Sense cap voluntat retrospectiva, la mostra escenifica la potència física i emocional del seu treball, tot apostant per un diàleg intuitiu on les obres conviuen més enllà de la seva cronologia. D’aquesta manera, aspectes afectius i sensibles serveixen de fils condutors d’un recorregut centrat en la vivència i el pas del temps com a sistemes d’entendre l’art. L’exposició explora les constants discursives que acompanyen l’obra de Jaume Pitarch i que, mitjançant tots tipus de registres – des de l’escultura i la instal·lació fins al dibuix, el vídeo o el text – conviden a una posada en crisi de la nostra condició social com individus. En aquest sentit, la improductivitat, l’extraviament, l’error, l’inconformisme o l’autocrítica són algunes pautes d’entrada al seu pensament com artista”.

David Armengol, comisari de l'exposició.

Andreu, Margarita. Recorreguts. [Catàleg d'art. Exposició Del 16 de febrer fins al 28 de maig]. L'Hospitalet de Llobregat: Centra d'Art Tecla Sala: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, 2017.

Margarita Andreu va ser una artista multidisciplinària que va a dur a terme, al llarg de la seva carrera, una recerca constant sobre les percepcions i el lloc de cadascú davant el binomi espai-temps. en el seu treball són molt presents elements intangibles om la llum, el so o el color que amb els materials, la simbologia dels temes i l’espai urbà, es transformen constament, en un clar reflex dels canvis constants en la societat contemporània. L’artista va estar fortament vinculada a la ciutat arran de la seva participació a l’Hospitalet Art i la seva intervenció als túnels de la Gran Via, al seu pas per la plaça d’Europa.

L'Hospitalet recorda Jiménez-Balaguer. [Catàleg d'art. Exposició del 10 de març al 29 de maig de 2016]. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala, 2016.

Laurent Jiménez-Balaguer (L’Hospitalet 1928 - París 2015) nascut al barri de la Torrassa de l’Hospitalet va irrompre a l’escena artística catalana en la dècada dels anys cinquanta avalat per Josep Maria de Sucre i la crítica més solvent del moment, com la de Sebastià Gasch, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Rafael Manzano González o Juan Eduardo Cirlot. Amb una pintura extraordinàriament vital va fer les primeres exposicions individuals a Barcelona, València i Madrid, amb una obra pròxima a les tendències informalistes que molt aviat va expandir-se per conformar un llenguatge plenament personal. Molt aviat es va instal•lar a París i es va vincular a projectes murals en l’àmbit de l’arquitectura pública fet que va afavorir que s’allunyés dels circuits artístics habituals, encara que sempre va seguir pintant.

El Centre d’Art Tecla Sala ret amb aquesta exposició pòstuma un merescut record a l’artista amb obres que abracen des de la dècada dels anys quaranta fins a 2014, provinents de la col•lecció de l’artista, del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), de la Fundació Vila Casas i del Museu de L’Hospitalet.

Aballí, Ignasi... [et al.]. La Lliçó de Diògenes. [Catàleg d'art. Exposició del 18 de febrer fins el 29 de maig del 2016]. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala: Àlex Mitrani, 2016.

L'exposició reuneix més de seixanta obres, moltes d'elles inèdites, subtils i sorprenents, d'artistes de generacions i perfils molt diferents sota un nexe comú: les idees del filòsof grec Diògenes, que avui cobren una especial actualitat i pertinènça. Rebutjant falsos honors i riqueses, Diògenes preconitzava el despullament i manifestava de manera desacomplexada els excessos i vicis de la societat.

Diògenes preconitzava el despullament i manifestava de manera desacomplexada els excessos i vicis de la societat. L’art és també un camí per retrobar uns valors morals i fer una reflexió sobre l’home. Aquesta exposició vol incidir en una constant transgeneracional d’artistes catalans contemporanis que treballen des de la senzillesa per arribar a l’essència de l’acte creatiu com un camí per entendre el món i posar en evidència la vanitat del consum i de la cultura de l’espectacle.

[Molina, Angela text]. El Moll de l'os: Alcover. [Catàleg d'art. Exposició del 26 de febrer al 14 de juny de 2015]. [Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet; [Barcelona]: Generalitat de Catalunya: Diputació de Barcelona, 2015.

Colèric, despietat, tendre, romàntic. Misantrop. Josep Maria Alcover (Palma, 1950) és un artista o, més ben dit, un ésser humà que de cop i volta es converteix en artista. I potser aquesta és una de les raons per les quals un dels defectes de la seva vida és el seu final massa feliç. Feliç per haver creat, per haver caigut, per haver calat foc al seu passat amb una metxa massa curta i haver-se cremat els dits, amb els quals continua teixint, picant l’obra.

El moll de l’os és la consciència central de l’escultura, la veu que respon a una altra veu. No era aquesta, la definició de poesia? Alcover la tradueix en matèria informe perquè no pot sofrir la uniformitat del món. El seu treball és una rebel•lió esbiaixada contra les màscares d’àngels i déus. I la du a terme enfonsat en el seu propi jo, cridant, o potser nu davant dels seus fantasmes, que l’esperen amb deler. Aquest és el seu testimoni.

Podeu saber-ne més a: Josep Maria Alcover des del moll de l'os

Qui té por del roig? Activisme i crítica social en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. [Catàleg d'art. Exposició del 25 de setembre de 2014 al 8 de març de 2015]. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala, 2014.

Qui té por del roig? és el títol de l’exposició que pren el nom d’una obra de Valerio Adami que forma part de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València i que mostra una panoràmica dels artistes espanyols del segle XX, a més d’alguns italians i francesos, que han situat el seu ideari creatiu dins d’unes coordenades de crítica sociopolítica, d’acord amb les preferències del fundador de la col·lecció.

Ferran Freixa : fotografia 1973-2013. [Catàleg d'art. Exposició del 27 de novembre de 2013 al 25 de maig de 2014]. L'Hospitalet: Centre d'Art Tecla Sala, 2013.

L’exposició de Ferran Freixa (Barcelona,1950), té una capacitat excepcional per copsar i sublimar l’estat de les coses.

Pacient observador de les llums, ombres i matisos, l’autor té una especial predilecció per observar el pas del temps a partir d’ escenes ambigües, objectes, espais o arquitectures inerts. L’exposició de Ferran Freixa al Centre d’Art Tecla Sala és la primera retrospectiva de l’artista i resumeix quaranta anys de treball amb una obra silenciosa, extremadament refinada, fruit d’una veritable dimensió autobiogràfica.

Manual de resistència i acció: l'escultura d'Antoni Marquès. [Catàleg d'art. Exposició del 21 de març al 21 de juliol de 2013]. L'Hospitalet: Centre d'Art Tecla Sala, 2013.

L’artista Antoni Marquès presenta el seu procés creatiu en el camp del volum i la seva ocupació de l’espai, on el color hi té una important presència així com els materials emprats en la seva producció més recent.

El Roto OPS Rábago. Un viatge de mil dimonis (i un parell d'àngels) [ Catàleg d'art. Exposició del 26 de setembre de 2012 al 24 de febrer de 2013]. L'Hospitalet: Centre d'Art Tecla Sala, 2012.

L’exposició “Un viatge de mil dimonis (i un parell d’àngels)” recull el més destacat de la trajectòria artística d’Andrés Rábago.

Es tracta de la recopilació més gran de l’obra d’Andrés Rábago que s’ha fet fins ara. Consta de 185 obres corresponents a les diferents etapes de l’artista: Ops, El Roto i Rábago. Tres alter ego que, com el mateix autor ha explicat, “corresponen a tres estadis diferents de consciència: Ops s’ocupa de l’inconscient, El Roto del conscient i Rábago intenta anar més enllà i explora allò que hi ha més enllà de la consciència, el supraconscient.”

Jaume Ribas, 1990-2011 [Catàleg d'art. Exposició del 30 de novembre de 2011 al 13 de maig de 2012]. L'Hospitalet: Centre d'Art Tecla Sala, 2011.

Aquesta exposició és un recorregut plàstic per més de cinquanta obres, que permet descobrir l’evolució abstracta de Jaume Ribas, des del 1990 fins a l’actualitat.

La mostra inclou obres de mitjà i gran format, així com dibuixos preparatoris.

Antoni Llena. SOS: senyals de fum des d'un subsòl. [Catàleg d'art. Exposició del 24 de febrer al 19 de juny de 2011]. L'Hospitalet: Centre d'Art Tecla Sala, 2011.

L'exposició “Antoni Llena. SOS: Senyals de fum des d'un subsòl” és una mostra de la darrera preocupació plàstica de l'artista: defensar per sobre de tot el llenguatge de la plàstica. L'exposició consta d'una seixantena de dibuixos i de peces tridimensionals així com d'un audiovisual, que exhibeix una lectura de la faceta teòrica i creadora de l'artista.

Lie. Jaime de la Jara. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, 2009.

El Centre d’Art Tecla Sala proposa una selecció de les obres més representatives dels darrers anys de la producció d’aquest artista (Madrid, 1972), un dels joves més interessants i inquiets del panorama artístic espanyol. Els seus treballs s’han pogut veure darrerament a París Foto (França) i en les darreres edicions d’ARCO (Madrid).

El lloc del temps. Joan Furriols. [Catàleg d'art. Exposició del 3 de febrer al 30 de maig de 2010]. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, 2009

Heus aquí una obra tan delicada i discreta com potent i torbadora. L’obra de Joan Furriols no és habitual, no és quotidiana, ni cridanera, ni fàcil. I, malgrat això, és absolutament contemporània. Amb els seus obstacles i meandres, la trajectòria de l’artista explica algunes claus de la conjuntura del país en el camp de l’art els últims cinquanta anys.