Xavier Aquilué

Xavier Aquilué Abadías (Barcelona, 1960) és doctor en arqueologia i història antiga per la Universitat de Barcelona. Va viure fins l’any 1983 als barris de la Torrassa i de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat, tot i que la seva relació amb l’Hospitalet ha continuat fins ara, pel fet que els seus pares i familiars viuen al barri de Collblanc, amb la qual cosa es troba molt vinculat a la ciutat.

 et al. La Moneda grega a Ibèria : seques i circulació monetària : in memoriam Paloma Cabrera Bonet = La moneda griega en Iberia : cecas y circulación monetaria : in memoriam Paloma Cabrera Bonet. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2022.

Este libro presenta el estado actual de la investigación sobre la circulación monetaria griega en la península Ibérica, así como las últimas investigaciones realizadas sobre las cecas de Emporion y Rode. En el libro han participado 24 investigadores pertenecientes a 17 instituciones científicas y contiene 19 artículos donde se analizan los hallazgos monetarios griegos en Iberia (muchos de ellos inéditos) y el papel económico y comercial que desempeñaron estas monedas en la Antigüedad. La publicación está dedicada a la memoria de Paloma Cabrera, Jefa del Departamento de Antigüedades Griegas y Romanas del Museo Arqueológico Nacional y responsable científica de Iberia Graeca por parte del Museo Arqueológico Nacional hasta su fallecimiento en el año 2020.

Quevedo, Alejandro. Tusculum VI. La fuente arcaica de Tusculum. Intervenciones arqueológicas de los años 1996-2000. Madrid:  Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2021.

Esta monografía recoge las investigaciones realizadas en el sector de la denominada fuente arcaica de Tusculum (Lacio, Italia), uno de los monumentos más icónicos del conjunto arqueológico. El edificio forma parte de un complejo sistema de captación de agua de tradición etrusca descubierto a inicios del siglo XIX y conservado en pie hasta hoy en día. Presenta una ubicación estratégica junto a la calzada que, procedente de la vía Labicana, daba acceso al foro por su lado norte. A pesar de su importancia para el abastecimiento hídrico de la ciudad, como muestra el uso prolongado que tuvo durante la Antigüedad y las múltiples transformaciones a las que fue sometido, el monumento carecía de un análisis arqueológico integral. Con el objetivo de comprender su origen y evolución, esta zona fue excavada bajo la dirección de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR-CSIC) y la sede de Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC-Empúries) entre los años 1996 y 2000.

"Paloma Cabrera, Emporion y el Centro Iberia Graeca". Dins:  A. Carretero, M. Castellano, M. Moreno, C. Papi [eds.]: Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet. Madrid: Museo Arqueológico Nacional, 2021, p. 1047-1060. 

Esta publicación es un homenaje a Paloma Cabrera Bonet, que fue jefa del Departamento de Antigüedades Griegas y Romanas del Museo Arqueológico Nacional de 1992 a 2020, año de su fallecimiento. Su área de investigación era la cultura clásica, centrada en el mundo griego, y fue una profesional reconocida internacionalmente en el mundo griego y aún más, antes de nuestra era.

Las actuales salas de Grecia y Roma del Museo Arqueológico Nacional, son obra suya, y se sentía particularmente orgullosa del resultado, que tantas personas y visitantes alababan.

Por esta serie de acontecimientos se le ha realizado este libro homenaje, hablando de las diferentes fases de la historia, hallazgos en diferentes excavaciones del mundo relacionado con Roma, Grecia, Egipto, y otros, relacionadas con las investigaciones que realizó en vida.

"El papel de la Comisión Provincial de Monumentos de Girona y de la Junta de Museus de Barcelona en la recuperación institucional de Empúries (l'Escala, Girona)". Dins:  T. Tortosa, Gl. Mora [eds.]: Las Comisiones de Monumentos y las Sociedades Arqueológicas como instrumentos para la construcción del pasado europeo (Mérida, 23-24 de novembre de 2017). Sevilla: Universidad de Sevilla , 2021, p. 197-217. 

Las Comisiones de Monumentos o de Antigüedades y las Sociedades Arqueológicas aparecen en el contexto europeo del siglo XIX como verdaderos instrumentos, en origen, de la gestión arqueológica percibida como una cuestión nacional. Aprovechando el interés que esta temática ha suscitado en los últimos años en nuestro país hemos querido cotejar las diferentes fases de este proceso con las situaciones confirmadas en otros países como Portugal, Francia e Italia. El debate, sin duda, nos llevará a reflexionar sobre los mitos de la arqueología que, a veces, por otros caminos diferentes a las vías académicas, convierten determinados temas en auténticos baluartes de la identidad nacional.

Beltrán de Heredia, J. ;Caixal, A.; Fierro, J.; Kirchner, H. [eds.]. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2020.

Remembrança de la trajectòria vital i professional de López Mullor.

Aquest llibre recull  67 comunicacions, redactades per més de 100 investigadors que apleguen 47 organitzacions

i que tenen una àmplia representació territorial. No només van participar col·legues vinguts de diferents punts de

Catalunya, sinó també de Cadis, Saragossa, Sevilla, Granada, Madrid, Mallorca, Navarra, Valladolid o València; no hi va faltar la presència de col·legues portuguesos i francesos. Paral·lelament, nombroses institucions ens van fer arribar la seva adhesió al congrés. 

Per saber-ne més: https://youtu.be/0ho3ZKRc4tg

Tortosa, T. “Empúries, Tarragona y el territorio circundante: presencia e invisibilidad en la Mostra Internazionale di Archeologia de Roma en 1911”. Dins: Tortosa, T [ed.]. Patrimonio Arqueológico español en Roma. “Le Mostre Internazionali di Archeologia” de 1911 y 1937 como instrumentos de Memoria Histórica. Roma: L’Erma di Bretschneider, 2019, p. 117-168.

Partim de la premissa que el patrimoni arqueològic representa un dels elements més importants per evidenciar el grau d'identitat d'una comunitat amb el seu passat. En aquest sentit aquest projecte planteja la recopilació en un catàleg dels objectes arqueològics procedents d'aquesta Comunitat extremenya que es troben localitzats actualment fora dels seus límits territorials -DIÁSPORA-. A nivell metodològic, però, ens interessa recopilar la biografia de l'objecte en qüestió, atenent no només a aquest per se sinó als avatars que, des del seu descobriment hagi suportat (documentació d'arxius, col·leccions particulars ...) i que l'han conduït a la seva ubicació actual. Un aspecte fonamental per a la posterior difusió d'aquest coneixement serà l'obtenció de models en 3D d'aquestes peces, aspecte que redundarà en una major divulgació d'aquest coneixement. 

Cabrera, P., “La Base Documental del Centro Iberia Graeca, un instrumento para la documentación e investigación sobre la imagen femenina griega en la península Ibérica”. Dins: Tortosa, T.; Cabrera, P., [eds.]. Encuentros con las imágenes femeninas en Iberia, Mérida: Mytra 3,  2019, p. 173-187.

Esta monografía a es un nuevo viaje hacia el Extremo Occidente, hacia el encuentro entre griegos e iberos en la Península Ibérica a lo largo del I milenio a.C. Un viaje en femenino, en el que intentamos reconocer algunos aspectos de estos contactos, microhistorias que forman parte de esa aproximación histórica que el diálogo intercultural dejó en la geografía ibérica. 

Cabrera, P.; Carreras, P., “The Database of Iberia Graeca Centre”, Dins: Greek Art in Motion. Studies in honour of Sir John Boardman on the Occasion of His 90th Birthday.  Oxford: Archaeopress Archaeology, 2019, p. 325-334.

Aquesta publicació sobre Art grec recull un gran nombre d'estudis presentats al Congrés Internacional "Grec Art in Motion". Celebrat en honor del 90è aniversari de Sir John Boardman, el congrés va tenir lloc a la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa, el 3-5 de maig de 2017. El volum presenta en primer lloc vuit aportacions dels ponents principals que, com a amics i estudiants de Sir John, presenten un debat de l’art grec des del punt de vista arqueològic i històric. 45 treballs es reparteixen els diferents temes plantejats durant el congrés, els quals s’han beneficiat molt de la investigació de Sir John al llarg de la seva llarga i distingida carrera acadèmica: escultura, arquitectura, terracota i metall, ceràmica grega, monedes, història grega i arqueologia. Grecs a l'estranger, recepció i col·lecció, art i mite.

Cabrera, P., [coords.], Iberia Graeca. Art grec als museus i col•leccions de la península Ibèrica. Barcelona: Centre Iberia Graeca, 2019.

Aquest llibre presenta les principals col·leccions d’objectes d’art grec existents a diferents museus i institucions culturals d’Espanya i Portugal. Aquestes col·leccions han estat formades mitjançant compres, llegats i donacions de materials arqueològics, la major part dels quals no procedeixen de jaciments de la península Ibèrica. Aquesta publicació es un complement del llibre anterior: Iberia Graeca. El llegat arqueològic grec a la península Ibérica.

Cabrera, P., “La formació de les col•leccions arqueològiques gregues a Espanya i Portugal”, Dins: Aquilué, X.; Cabrera, P., (coords.), Iberia Graeca. Art grec als museus i col•leccions de la península Ibèrica, Barcelona: Centre Iberia Graeca, 2019, p. 17-28.

Ayensa, E.- “Rode/Rhode. Proposta de transcripció del topònim de la colònia grega de Poδη  (Roses, Alt Empordà, Girona)”. Dins. Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia. Barcelona: Universitat de Barcelona: Facultat de Filologia , 2011 -  n. 8 (2018), p. 86‐100.

L’article proposa una nova transcripció per al topònim de la petita colònia grega de Rhode, situada al nord del Golf de Roses. Avui dia es descarta totalment la seva relació amb la l’illa de Rodes i suggereixen un canvi a Rode, més coherent amb el seu origen i  tant amb la llengua catalana com la castellana.

Beltran de Heredia, J. “Análisis de los contextos cerámicos de la antigüedad tardía de la Basílica de los santos Mártires Just y Pastor (Barcelona)”. Dins:  Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 2005- n. 14  (2018), 78-94.

En el present treball s’anatitzen els contextos ceràmics de les excavacions realitzades al subsòl de l’actual basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Aquests contextos permeten datar les primeres construccions de la Barcino romana i datar en la primera meitat del segle VI l’edificació sobre elles del conjunt cristià tardoantic locatitzat en aquest sector de la ciutat visigoda.

[Et. Al.] “Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura”. Dins:  Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 2005- n. 14  (2018), p. 189-190.

Cabrera, P.; Orfila, M. (eds.). Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys després (1967-2017).  Barcelona: Centro Iberia Graeca, 2017.

Carreras, P.; Miró, Mª. T. “Presencia de los talleres de cerámica ática en los poblados ibéricos indiketas y su relación con Emporion (Empúries)”. Dins: Aquilué, X.; Cabrera, P; Orfila, M. (eds.). Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys desprès (1967-2017), Barcelona, 2017, p. 97-110.

“Emporion/Emporiae. Una antigua ciudad portuaria en el extremo occidental del Mediterráneo”. Dins:  López Ballesta, J. M.; Ros Sala, M. M. (coords.), Conviviendo con la Arqueología: las capitales de las grandes potencias mediterráneas en la Antigüedad, una mirada alternativa, Phicaria. V Encuentros Internacionales del Mediterráneo. (Mazarrón, 4-6 de marzo de 2016), Mazarrón, 2017, p. 105-121.

“Xavier Dupré, impulsor de la investigación y la recuperación urbana del circo de Tarraco”. Dins: Actes del 3er. Congrés Internacional d’Arqueologia i món antic: La glòria del Circ: Curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós, (Tarragona, 16-19 de novembre de 2016), Tarragona, 2017, p. 241-249.

“Emporion, puerta de entrada de Roma en Hispania”. Dins: Bendala, M.  (ed.), Los Escipiones. Roma conquista Hispania. [Madrid]: Comunidad de Madrid, Museo Arqueológico Regional, [2015]; p.91-105. [Catàleg de l’exposició del mateix nom organitzada pel Museo Arqueológico Regional (Alcalà de Henares, Madrid, gener-setembre 2016)].

“Un conjunto de ofrendas votivas procedente del poblado ibérico de Castell (Palamós,Girona)”. Dins: Aguilera, I. ; Beltrán, F. ;Dueñas, M. Jesús; Lomba, C.; Paz Juan (eds.). De las ánforas al museo. Estudios dedicados a Miguel Beltrán Lloris. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2015, p.141-153.

Cabrera, P. “El Centro Iberia Graeca”, Dins: Álvarez, J. Mª, Nogales, T., Rodà.  I.  (eds.), Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica: Centro y periferia en el mundo clásico (Mérida, 13-17 de mayo de 2013), Mérida 2015, Vol. II, p. 1941-1946.

Fantuzzi, M. A. Cau, “Archaeometric characterisation of amphorae from the Late Antique city of Emporiae (Catalonia, Spain)”. Dins: Journal of Archaeometry, Oxford, 2015.[disponible en línia], [consulta 21-05-2016].

"Algunos comentarios sobre las bases de datos de las cerámicas de la antigüedad clásica en la Península Ibérica”. Dins: Boletín de la Sociedad de Estudios de la cerámica antigua en Hispania, Ex Officina Hispana 5, Madrid Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania, 2014, p. 42-48.

Cabrera, P.  "Iberia Graeca: un centro de investigación, documentación y difusión del patrimonio arqueológico griego en la Península Ibérica”, Dins: García Alfonso, E. (ed.), Movilidad, contacto y cambio, Actas del II Congreso de Prehistoria de Andalucía, (Antequera, Málaga, 15-17 febrero 2012), Málaga: Consejería de Educación, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucia, 2014, p. 215-224.

Cabrera, P. (coords.),  Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la Península Ibérica. Girona:  Centre Iberia Graeca, 2012.

Esta publicación ha sido concebida como un libro de divulgación científica, destinado a un público no especializado, a modo de guía del legado arqueológico griego peninsular. Una carta de presentación del estado actual de los testimonios arqueológicos de la presencia de la cultura griega en la península Ibérica así como del Centro Iberia Graeca.

Castanyer, P; Santos, M; Tremoleda, J. ”El Paisatge funerari en el territori d’Empúries, entre el bronze final i la primera edat de ferro”. Dins: Rovira, M.C.; López Cachero, F J.; Mazière F (dirs.), Les necrópolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2012, p. 75-90.

Recull de les ponències presentades a la Taula Rodona Internacional sobre les Necròpolis d'Incineració entre l'Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC), celebrada a Barcelona al Museu d'Arqueologia de Catalunya els dies 21 i 22 de novembre de 2008.

Castanyer, P; Santos, M; Tremoleda, J. “El Paisatge Periurbà d’Emporion”. Dins: Belarte, M. C.; Plana, R. (ed.), El Paisatge Periurbà a la Mediterrània Occidental durant la Protohistòria i l’Antiguitat, Actes del Col·loqui Internacional (ICAC, Tarragona, 6-8 maig 2009), Col·lecció Documenta 26. Tarragona: ICAC, 2012, p. 99-121. 

Les particulars característiques de la topografia i del paleopaisatge emporità, juntament amb l’extraordinària continuïtat cronològica de l’ocupació d’Empúries, amb una multiplicitat d’establiments que coexistiren o se succeïren en el temps, són actors clau per abordar l’estudi sobre la formació i evolució del paisatge periurbà d’Emporion. A partir de la delimitació d’aquests nuclis urbans, des del moment anterior a la fundació focca i fins al segle II a C, pretenem establir els principals usos del seu espai periurbà, com ara l’espai d’ús religiós i cultural, l’ús funerari, l’ús artesanal o industrial o, finalment, l’espai portuari.

Monturiol, J.; Tremoleda, J. “El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries”. Dins:  G. Alcalde i J. Burch (eds), La patrimonialització de l’Arqueologia. Conceptualitzacions i usos actuals del Patrimoni Arqueològic en el NE de la Península Ibèrica.  Girona:  Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2011, p. 111-117. 

[et al], “Usuaris actuals del patrimoni arqueològic al nord-est de la península ibérica”. Dins:  G. Alcalde i J. Burch (eds), La patrimonialització de l’Arqueologia. Conceptualitzacions i usos actuals del Patrimoni Arqueològic en el NE de la Península Ibèrica.  Girona:  Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2011, p. 129-139.

[et al], “El patrimoni arqueològic, un recurs”. Dins:  G. Alcalde i J. Burch (eds). La patrimonialització de l’Arqueologia. Conceptualitzacions i usos actuals del Patrimoni Arqueològic en el NE de la Península Ibèrica. Girona:  Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2011, p. 141-144.

La patrimonialización de la arqueología. Conceptualizaciones y usos actuales del patrimonio arqueológico en el noreste de la península Ibérica, es un estudio sobre los procesos que han convertido en bienes patrimoniales los elementos arqueológicos de esta área geográfica. Analiza la evolución histórica del interés de la sociedad por el patrimonio arqueológico, básicamente desde finales del siglo XIX hasta la actualidad, y, de manera más concreta, presenta un estudio de visitantes centrado en algunos de los yacimientos arqueológicos musealizados en la zona.

“L’inici de les excavacions d’Empúries i el descobriment de l’Asclepi/Esculapi”. Dins:  J. M. Trullén (dir.), Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX. Girona: Museu d’Art de Girona, Girona 2009, 73-77. 

Al 1908 es van iniciar les excavacions oficials de la ciutat d'Empúries per part de la Junta de Museus de Barcelona i aquesta recuperació institucional de la ciutat constitueix un fet de cabdal importància per a l'arqueologia i la història del nostre país.  Gràcies a aquesta iniciativa es va poder garantir la conservació d'un jaciment arqueològic excepcional a la península ibèrica i es va assegurar la continuitat dels treballs de recerca i la seva difusió cultural.

J.R. Bello, “Los materiales arqueológicos de época romana y tardoromana procedentes de las excavaciones del Foro Colonial de Augusta Emerita”. Dins:  R. Ayerbe, T. Barrientos, F. Palma, El Foro de Augusta Emerita. Génesis y evolución de sus recintos monumentales, Anejos de AESPA LIII, Madrid 2009, 405-444. 

El fòrum Augusta Emérita es troba vinculat al desenvolupament d'excavacions preventives a la ciutat per part del Consorcio de la Ciudad Monumental i l'Instituto de Arqueología de Mérida.  Una de les majors aportacions d'aquest treball és el procés de documentació arqueològica portat a terme al llarg d'aquests anys.  Aquest volum planteja per primera vegada un paisatge global del forum amb reconstruccions parcials de plantes i perspectives que fan fàcil la lectura.  El resultat és un anàl·lisi profund de cada un dels edificis  i es tracta d'un treball fonamental per entendre les claus del nou paisatge urbà que s'origina a la colònia al llarg del s. I.