Joan Torres

Joan Torres (L’Hospitalet, 1943) és enginyer industrial. Ha estat enginyer del seu municipi natal (1970-1980), director de Serveis de Transports i del Taxi de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1980-1982), coordinador de l’Àrea de Transports i Circulació i tinent d’alcalde de l’Àmbit de la Via Pública de l’Ajuntament de Barcelona (1982-1995), i president de l’Entitat Metropolitana del Transport, Transports de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona i l’Institut Metropolità del Taxi (1990-1995). Entre 1995 i 2004 ha coordinat la Fundació del RACC i ha dirigit l’assessoria Tecmo. En el camp de la docència ha estat professor de diferents màsters de postgrau a la UB i a la UPF. El 2004 va estar nomenat conseller del Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques i de Transports Metropolitans de Barcelona i president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya des de desembre del 2007.

Actualment és president de l’associació d’Enginyers de Catalunya i membre de l’associació Tres Quarts per Cinc Quarts.

Podeu saber-ne més a Som L'H

Alfred Morales i Manel Villalante [col·laboradors]. La mobilitat: quasi un model. Barcelona: Aula Barcelona, 2004.A principis dels vuitanta, sense recursos econòmics ni capacitat jurídica, el nou ajuntament democràtic sols podia apostar per la tecnologia en la regulació del trànsit. Però aviat l'aparcament va ser un altre instrument fonamental (que, a més, podia generar recursos) i no tardaren les propostes de reordenació viària, amb mecanismes d'actuació transversal entre urbanisme i mobilitat...

La fita olímpica de 1992 propicià l'articulació d'aquest “quasi” model de mobilitat basat en una racionalització de l'ús del cotxe, en una nova relació entre departaments municipals, entre institucions i entre els sectors públic i privat i en una cerca de consens amb la ciutadania que culminà, l'any 1998, en el Pacte per la mobilitat.