Ricard Coll

"Vaig néixer a Barcelona el vint-i-quatre de novembre de mil noucents- quaranta- tres. Pencaire des dels catorze anys (com tanta gent), vaig haver de llicenciar-me en Història Contemporània un cop casat, car, per variar, havia de seguir treballant encara que poques ganes en tenia. Abans, havia fet uns quans viatges per l'estranger i en tornant dels Estats Units, vaig venir a viure a l'Hospitalet fa més de trenta anys, poc després d'haver iniciat la que seria la tasca laboral definitiva: una petita agència de promocions editorials que em va portar a viatjar per tota Espanya ensenyant llibres universitaris a mitja població docent de la pell de brau; una mena de visitador mèdic, però en llibres. Potser per raons d'aquesta activitat es va incrementar la meva admiració per la cultura i el saber, devoció que que no m'ha deixat en tota la vida.

La meva darrera publicació: Hotel Terminus. El dia a dia d'un idealista escèptic, és una reflexió a la vegada seriosa i irònica sobre temes quotidians que afecten, positivament o negativa, la nostra manera de viure.

Crec que la vida és un regal de Déu, dels déus o de la Seguretat Social, segons les creences de cadascú."

2012. Ricard Coll 

Els Crims de Collserola. Barcelona: Célebre 2021.

... Es va posar tensa quan veié una figura que passejava lentament a uns cinquanta metres del seu cotxe. Aguantava un paraigua amb dificultat i provava de protegir-se de la pluja que, absorta en les seves reflexions, no havia copsat que disminuïa. Però les ventades anaven en augment i no convidaven a passejades nocturnes. La inquietud inicial es transformà decididament en por. Qui era aquell tipus? Maleït Jordi! Per què no s'havia presentat quan encara la llum del capvespre feia una mica acollidora l'espera? ...

Els Crims de Collserola. Barcelona: GAM digital, 2020.

... Es va posar tensa quan veié una figura que passejava lentament a uns cinquanta metres del seu cotxe. Aguantava un paraigua amb dificultat i provava de protegir-se de la pluja que, absorta en les seves reflexions, no havia copsat que disminuïa. Però les ventades anaven en augment i no convidaven a passejades nocturnes. La inquietud inicial es transformà decididament en por. Qui era aquell tipus? Maleït Jordi! Per què no s'havia presentat quan encara la llum del capvespre feia una mica acollidora l'espera? ...

Paradís trencat. Barcelona: Pagès,      2017.

En Miquel Guasch és un jubilat amb dues sanes aficions: pintar i escriure. Per dedicar-se a aquestes activitats amb pau i tranquil·litat gaudeix d'una borda a l'altre vessant del Pirineu que li permet millorar la seva creativitat al bell mig de la natura més bucòlica. La serenitat d'aquells indrets es veurà insospitadament alterada quan, sense esperar-s'ho, es troba amb una antiga col·laboradora de feina, feia temps oblidada. A partir d'aquella trobada, inicialment anodina, es produeixen una successió d'esdeveniments inesperats que converteixen aquells paratges en un malson per la seva existència i acaba, finalment, en un parany per la vida del protagonista.

Hôtel Terminus. El dia a dia d’un idealista escèptic. Barcelona: MRR, 2012.

Recull de narracions inspirades en vivències de l'autor, seguides de reflexions i comentaris crítics a una societat en excés dominada per la frivolitat i la ignorància. Humor i filosofia per distreure's i pensar una mica.