Prado G. Velázquez


Manxega de naixement, barcelonina de criança, hospitalenca per adopció, visc a L'H des de fa ja 8 anys, en aquesta difícil franja d'edat en la qual tot el món sucumbeix a una crisi.

La meva vocació més primerenca va ser la de ser pallasso. Després la vocació es va polir i volia ser actriu, mentre escrivia històries curtes que interpretava quant tenia ocasió.

Com que no és fàcil tenir aquesta ocasió -la de pujar a un escenari o posar-se davant d'una càmera- les històries curtes guionitzades es van transformar en contes que passaven de mà en mà entre les companyes de l'escola. Vaig començar a prendre seriosament això d'escriure al guanyar els Jocs Florals de l'institut dos anys consecutius, però es veu que no prou seriosament perquè, encara que als 19 ja tingués tinta a les venes de tants bolígrafs “Bic” que utilitzava per plasmar les meves històries, al final em vaig comprometre amb l'art dramàtic, estudiant a la Nancy Tuñón i a l'Estudi Constantin Stanislavski, i cursos de doblatge. I mentre em submergia en el món de la TV fent publicitat, i al cinema, interpretant petits papers -d'aquests que ningú es fixa-, vaig seguir escrivint.

Actualment està ultimant la nova novel·la, En Blanco y negro, una novel·la negra ambientada a Los Ángeles de 1950.


https://www.youtube.com/pradogvelazquez

Visiteu la pàgina web de l'autor:  Prado G. Velázquez i el blog e-instantes



Vaig realitzar cursos de guió i seminaris de narrativa allà al 94, però no va ser fins anys després quan, després de penjar les màscares del teatre, em vaig embarcar en l'aventura d'escriure una novel·la i la vaig publicar en això que començava a florir en aquest país i que es diu la Internet.

Animada per cert èxit de lectors, premis atorgats per pàgines web i, sobretot, pel meu cercle d'amistats, em vaig decidir a llançar-me a aquesta piscina saturada de peixos de tots els colors on, una vegada més, exposo el meu ego, el meu cor i la meva pell al judici dels altres.

Aquesta sóc jo, a grans trets, que 40 ja donen per parlar més de vint línies, però com hi ha tant per llegir, no et entretinc més.


"Era una joveneta emancipada recentment quan vaig descobrir que l'Hospitalet era molt més que una ciutat enganxada a Barcelona i on, cada estiu, anava a un bar cantoner de Can Vidalet a agafar la "viatgera" que em portava al poble de vacances.

El meu grup d'amics de llavors eren originaris de l'Hospitalet i em van descobrir una ciutat rica i acollidora a tots, preocupada per la cultura i oberta a noves iniciatives.

L'Hospitalet es va convertir a L'H, símbol de l'aposta per la modernitat amb el que jo em sento molt identificada. Transcorria aleshores el rodatge del meu primer curtmetratge com a actriu a un dúplex de la Rambla Just Oliveras, i l'estrena del cinquè, al Rambles Cinema.

Van passar els anys sense sospitar que un juny del 2004 el meu coqueteig amb L'H es convertiria en un romanç seriós quan vaig decidir traslladar-me a un petit estudi de La Torrassa.

Des de llavors, he tingut l'oportunitat d'assaborir la ciutat, de conèixer més profundament la seva gent, de contrastar que aquella juvenil impressió de ciutat cultural i plural era certa. De que L'H està en constant evolució i creixement, com la meva pròpia vida".

2013. Prado G. Velázquez

 

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Vel%C3%A1zquez%2C+Prado+G.+++&searchscope=23

Tierra de Sol. Madrid: Éride, 2012.

En 1992, cuando en Europa sólo se habla de los Juegos Olímpicos de Barcelona, en las míticas y soleadas tierras de México, se está fraguando el inicio de la revolución neo-zapatista, con brotes de rebeldes que reclaman igualdad de derechos para los indígenas. Éste es el marco donde Sol Velasco, una despiadada sicaria, se está haciendo famosa por luchar a favor de un pueblo empobrecido y olvidado por los gobernantes. Al tiempo, Mary Anne, una joven entusiasta cargada de buenas intenciones, se embarca en la aventura de ayudar a una remota aldea de las montañas de Oaxaca, con el recuerdo latente de las proféticas palabras del chamán de la aldea y la desaparición de Pau, el profesor que la debía acompañar.

Con personajes extraídos de una película de aventuras, cualquier cosa puede pasar: acción, política, fantasía, sangre y sexo son algunos de los ingredientes de esta historia en la que todos tienen un destino que cumplir y un secreto que guardar.

Comments