Embedded Files
Jordi Plens neix a Madrid el 1963. Llicenciat amb grau en Filologia Catalana. Ha publicat articles sobre Marià Vayreda i Jacint Verdaguer. Ha estat professor de català per a adults de la DGPL (1983-88). Exerceix de professor numerari de llengua catalana i literatura a l'ensenyament secundari des de 1988 i és un dels responsables del programa de literatura de Punt 7 Ràdio de Sant Celoni "Tirant de Llibres" (es pot escoltar a través d'internet). Per a la seva investigació en ciències socials, ha combinat el mètode de l'antropòleg i el del sociolingüista com un retorn a alguns dels supòsits del treball fundacional d'Uriel Weinreich.
Va ser guardonat amb el Premi Antoni Rovira i Virgili d'assaig (2002) de l'Ajuntament de Tarragona per Ciutadania de Catalunya i col·labora esporàdicament en publicacions periòdiques tant a nivell comarcal com de país.
Va viure a l'Hospitalet de Llobregat, concretament al barri de Can Serra, entre 1994 i 2005, on va participar en el món associatiu. Li va cridar l'atenció el contacte de cultures i la dinàmica del creixement demogràfic, tant l'experimentat a la segona meitat del segle XX com l'ocorregut en el nou segle.
Ciutadania de Catalunya. Etnicitat, nacionalisme i llengua. Tarragona: El Mèdol, 2003.
"Aquest assaig oscil·la entre l'estudi de sociologia del nacionalisme i la recerca en l'antropologia de les ideologies lingüístiques. Com que és anterior a la polèmica sobre l'extinció o la supervivència del català de principis dels 2000, no es decanta pel cofoisme de l'administració pública ni pel pessimisme de certs activistes i investigadors. Exposa l'amenaça de recessió en l'ús a què pot dur una crisi de legitimitat de la llengua del país com la de 1993-98, però destaca alhora el camí avançat i la capacitat de reacció de la militància lingüística. Té com a nucli el debat social que va desvetllar la redacció i aprovació de la Llei de Política Lingüística (1998). S'hi recerquen els orígens del conflicte lingüístic en la societat catalana, se n'analitza un dels darrers episodis des del punt de vista dels diversos agents socials implicats i s'intenten establir les condicions en què pot tornar a aparèixer. L'estudi del conflicte lingüístic permet teoritzar sobre les connexions que hi ha entre les nocions d'etnicitat, nacionalisme i llengua.
Localització:
"És un títol present en uns quants arxius (CHCC, Arxiu nacional de Catalunya, AH de Girona) i biblioteques públiques de Catalunya (Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Granollers, Girona, Mollerussa, Sant Celoni, Valls, etc.), entre les quals, les de diverses universitats del país (UB, UAB, UPF, URV, UVic). També es troba en una biblioteca de Vitòria (HABE), a la de la Universitat d'Hamburg (Carl von Ossietzky), a la de la presidència de la Generalitat, en unes quantes biblioteques nord-americanes (entre les quals, la del Congrés dels EUA i la de la Universitat de Harvard) i a la biblioteca de la Universitat d'Oxford (Bodleian). I és citat en la tesi doctoral del filòleg i professor universitari del Tatarstan (Federació russa) Bulat Niazovitx Khalitov."
2011. Jordi Plens.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 09/09/2019
Google Sites
Report abuse