Embedded Files
Pere Mayans Balcells, neix a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1963 al barri de Sant Josep.
Llicenciat en filologia catalana i postgraduat en gestió de la diversitat lingüística i cultural.
És Catedràtic de llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari. Ha fet durant diversos cursos d’assessor de llengua al Departament d’Ensenyament. També és examinador de les proves de llengua de la Direcció General de Política Lingüística.
Actualment és professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Durant diversos cursos ha estat professor del màster d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic (UAB) i del postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (UB).
Ha estat cap del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Ensenyament i actualment és el cap del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació.
Autor dels llibres Redescobrim els Països Catalans, CAT-llengua i societat dels Països Catalans, Redescobrir l’Alguer i Cròniques negres del català a l’escola, i de diversos articles de sociolingüística i de didàctica de la llengua, de minories lingüístiques i guies de lectura per l’alumnat de secundària .
En l’àmbit local, va impulsar a la dècada dels 80 del segle passat la publicació La Veu de l’Hospitalet, que feia l’assemblea local del Moviment de Defensa de la Terra.
“Soc nascut als Blocs Ciutat Comtal del barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. De petit vaig anar a les escoles La Immaculada, Pau Esteve i, finalment, l’acadèmia Sant Josep, on vaig tenir la sort de conèixer en Jaume Josa, un mestre que havia estat depurat i apartat del cos de docents després de la guerra. D’adolescent vaig anar a l’Institut Torras i Bages, del barri de Can Serra.”
L'Hospitalet 2019. Pere Mayans Balcells
"El català a l'escola" . Dins: Junyent, Carme. El Català, la llengua efervescent: 77 visions sobre el terreny. Barcelona: Viena, 2021, p. 113 - 115.
Llibre que aplega 77 articles breus d’autors d’arreu dels Països Catalans, entre els quals lingüistes, sociolingüistes o, senzillament, gent que treballa amb la llengua, de totes les edats, i amb trajectòries molt diverses, que ens ofereixen visions complementàries tant de la situació de la llengua com de les accions que hauríem de dur a terme per aconseguir que el català sigui la llengua de tots, sigui quin sigui el nostre origen.
“Maria-Lluïsa Pazos, en el record”. Dins: Llengua nacional: publicació de l’Associació Llengua Nacional, 2019, n. 109, p. 10-11.
Cròniques negres del català a l’escola: cròniques d’una incomprensió, d’una persecució , d’una imposició i de moltes renúncies. Barcelona: Edicions del 1979, 2019.
L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils.
Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana... Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística
“Les actuacions a Catalunya per a la promoció de l’ús de la llengua”. Dins:Vila, F. Xavier; i Boix-Fuster, Emili [eds.] La promoció de l'ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, p. 35-54.
“Les actuacions a Catalunya per a la promoció de l’ús de la llengua”. Dins : Boix, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier. La Promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats, 2018, p. 35-54.
Sánchez Merino, María José. “Las aulas de acogida de Cataluña (2004-2014)”. Dins: Actas del VIII Congreso sobre Migraciones Internacionales en España. Granada, 16-18 de septiembre de 2015, p. 12.
Montés, Núria. “La participació de l’alumnat de segon d’ESO en la confecció del projecte lingüístic de centre”. Dins: Articles: Revista de didàctica de la llengua i la literatura, 2013, n. 60, p. 52-62.
Pereña Pérez, Mònica. “La llengua en el model educatiu català”. Dins: Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, n. 51, 2012, p. 21 - 29.
et. al.“Las aulas de acogida en Cataluña: sus efectos sobre el conocimiento del catalán y la adaptación escolar”. Dins: García Castaño, Francisco Javier [ed.]. Población inmigrante y escuela: conocimientos y saberes de investigación. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2011, p. 695-754.
amb la col·laboració; Gràcia i Solé, Lluïsa. Llengua i immigració: la influència de la primera llengua en l'adquisició del català com a segona llengua. Vic: Eumo, 2009.
Amb aquest llibre, a més d’una informació socociolingüística bàsica sobre aquestes llengües, podreu trobar les dificultats que poden tenir, a l’hora d’aprendre la nostra llengua, els parlants de l’amazic, de l’àrab, del fula, del mandinga, del panjabi, del romanès, del soninké, del tagal, de l’ucraïnès, del wòlof, del xinès (mandarí).
“La Llei d’educació de Catalunya: una llei de país”. Dins Europa de les nacions. 2009, n. 73, p.30 - 32.
“La biblioteca escolar “puntedu”, un espai de coneixement i aprenentatge”. Dins Guix: Elements d’accio educativa, 2009, n.355 (Exemplar dedicat a: Biblioteques escolars “puntedu”) p.10-16.
“Las aules de acogida de la educación primaria de Cataluña el curso 2005-2006 sus efectos sobre el conocimiento del catalán y la adaptación escolar”. Dins: Infancia y Aprendizaje; Journal for the Study of Education and Development. 2009, vol 32, n. 3, p. 307-327.
Maurí i Genovés, Vicent [entrevistat]. Vicent Maurí i Genovés. Dins: Europa de les nacions, n. 71, 2009, p. 5-10.
Lladó i Mulet, Cecília. “La biblioteca escolar “puntedu”, un espai de coneixement i aprenentatge”. Dins Guix: Elements d’accio educativa, 2009, n.355 ( Exemplar dedicat a: Biblioteques escolars “puntedu”) p.10-16.
“Ingurune Sozialera Egokitzeko Hezkuntza planak Kataluniako “Pla Educatiu d´Entorn”. Dins: hik hasi: euskal heziketarako aldizkaria, n. 134, 2009, p. 8-15.
[et. al.]. “Las aules de acogida de la educación primaria de Cataluña el curso 2005-2006 sus efectos sobre el conocimiento del catalán y la adaptación escolar”. Dins: Infancia y Aprendizaje; Journal for the Study of Education and Development. 2009, v. 32, n. 3, p. 307-327.
“El programa de biblioteca escolar «Puntedu»”. Dins: Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, n. 46, 2008 (Ejemplar dedicado a: La Biblioteca Escolar), p. 91-103.
[et. al.]. “Adaptació escolar, actituds i aprenentatge del català en l'alumnat de les aules d'acollida de primària i secundària a Catalunya (curs 2005-2006)”. dins: Caplletra: revista internacional de filología, n.. 45, 2008, p. 153-183.
Ampuero i Gonzálvez, Oriol. “De xifres i noms”. Dins: Europa de les nacions, 2008, n. 69, p. 15-16.
et. al. “Les aules d'acollida de l'educació primària de Catalunya, algunes dades de l'avaluació del curs 2005-2006”. Dins: Alzina Seguí, Jaume; Andrade Platero, Carme. Nouvinguts, fins quan?: la incorporació de l'alumnat estranger nouvingut al currículum ordinari. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació "Josep Pallach", 2008, p. 235.
[et. al.]. “Les aules d’acollida de l’educació primària i secundària obligatòria de Catalunya”. Dins: Catalan Review;International journal of catalan culture, 2007, n. 21, p. 351-377.
Pi Mallarach, Josep. “Gali: una benvinguda en català per a alumnat nouvingut”. Dins:Llengua i ús: Revista tècnica de política lingüística. 2007, n. 39, p 27-32.
“El pols del país”. Dins: Europa de les nacions. 2006, n. 58-59, p. 30-32.
Redescobrir l’Alguer. Barcelona: La Busca. 2002.
Aquest llibre és molt més que una guia adreçada al viatger avesat o no a itineraris turístics. És, senzillament, un convit a conèixer i a viure la realitat singular i diferent d'aquest indret de Sardenya anomenat l'Alguer, que conforma, en el mig de la Mediterrània, la totalitat dels Països Catalans.
Sanz Arnau, Vicent [coordinació]. Sociolingüística a secundària: I Jornada de dinamització lingüística a l'ensenyament secundari. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, Servei d'Ensenyament del Català, 2001. 2 vol.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 17/03/2022
Google Sites
Report abuse