Laia Pacheco Redondo va néixer a Tarragona, encara que des de molt petita viu a l´Hospitalet de Llobregat. Sóc quasi Enginyera Tècnica en Informàtica de Sistemes per la UPC i també estudio Ciències Empresarials a la UB. Des de l'any 2010 treballo a Semantix Group al departament de Qualitat de Software.
“Encara que vaig néixer a Tarragona, des de ben petita visc a L’Hospitalet. La meva ciutat va canviant amb mi i jo, cada cop que hi passejo, hi descobreixo quelcom diferent. En mi i en ella. I, alhora, m’adono cada cop més que també hi ha alguna cosa que ens apropa i ens uneix. D’alguna manera m’hi sento lligada, perquè en sóc part, hi he crescut i hi he viscut milers d’instants. És inevitable. Quelcom s’escola pels porus de la pell i arriba endins, es barreja amb mi i me’n fa ser reflex. Sé que sóc diferent perquè la ciutat també ho és, perquè hi ha alguna cosa que s’encomana, un esperit especial que a tots ens atrapa. I que hom pot sentir. També, des de fa molts anys, escric. Al principi, només per a mi, a les últimes pàgines de les llibretes de l’escola. Després, em vaig decidir a publicar a poc a poc els meus escrits per Internet i, finalment, he pogut col·laborar en alguns llibres d’autors catalans que tot just, com jo, ara comencen. Compartir-hi aquests projectes i aquest sentiment comú per les lletres ha estat una experiència molt enriquidora que espero continuar ampliant i recorrent en el futur.”
2007 Laia Pacheco
La Laia ha elaborat dos blocs: Fruites dolces sota pell lletja que és un projecte poètic en el que dos joves poetes experimentem sobre els sentiments i les emocions envers el pas del temps, com si les paraules que penjarem aquí fossin fruites d'un arbre; i Tot allò que mai callaria... i altres coses on escriu més personalment, on deixa anar l’ànima i de tant en tant també la imaginació.
També ha penjat relats a Internet, a Relats en Català
A més, ha participat en alguns llibres col·lectius de relats curts:
[et al.]. Els Atzurs, camins paral·lels. Vic: Emboscall, 2007.
“Els atzurs no són res més que cinc visons del món, cinc coneixences del dia a dia, cinc mirades del que no veiem, cinc amics que hem creat, cinc persones que, com nosaltres, caminen... M’agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta obra; per això, si us interessa i voleu realment prendre aquest camí de forma paral·lela al nostre, digueu-m’ho. Que el que era atzur deixi de ser-ho.”
Amb el psedonim Àfrica Winslet la Laia ens presenta dos contes en el llibre 10 x 10 microrelats:
"La Ventafocs reloaded" dins: Cristina Balaguer; Gili Abad, Alícia; Laia; Puig Garcias, Jordi [ et al]. 10 x 10 microrelats. Barcelona: La Quadriga, 2007.
"Mirall de foc" dins: Cristina Balaguer; Gili Abad, Alícia; Laia; Puig Garcias, Jordi [ et al]. 10 x 10 microrelats. Barcelona: La Quadriga, 2007.
També amb el psedonim Àfrika Winslet la Laia ens presenta sis poesies en el llibre Erotisme som tu i jo :
“Big Bang ” dins: [et al.]. Erotisme som tu i jo . Vic: Emboscall, 2007.
“Llampades de fantasies ” dins: [et al.]. Erotisme som tu i jo . Vic: Emboscall, 2007.
“Sirena de dues cames ” dins: [et al.]. Erotisme som tu i jo . Vic: Emboscall, 2007.
“Tornar-me teva ” dins: [et al.]. Erotisme som tu i jo . Vic: Emboscall, 2007.
“Ombres xineses ” dins: [et al.]. Erotisme som tu i jo . Vic: Emboscall, 2007.
“Desnivell” dins: [et al.]. Erotisme som tu i jo . Vic: Emboscall, 2007.