Embedded Files
Barcelona, 1960. És llicenciada en Geografia i Història –Història Contemporània- per la Universitat de Barcelona i Tècnic Superior en Art i Història de l’Ajuntament de Barcelona. La seva tasca professional ha estat d’arxivera, de consultora en gestió documental i de dinamitzadora cultural d’arxius, de centres de documentació i de biblioteques. En aquesta funció ha destacat en la coordinació editorial de publicacions i en l’organització de Tallers de Narrativa Històrica –oral i escrita-, entre d’altres activitats. Com a creadora, en la seva vessant arxivística, ha publicat tres llibres, en col·laboració amb altres professionals.
La seva activitat literària s’inicia el 2012 i ha publicat relats curts en les edicions dels premis del quals ha quedat finalista o guanyadora:
El 2013 ha guanyat el Primer Premi de la web de micromecentage mecenix.com. És el Primer Concurs de Narració Breu i Micronarració. La historia porta per títol “Chino, Capuchino, Mandarín”, inspirat en una cançó infantil, que la Núria cantava quan era petita.
El Premi d’aquesta editorial de micromecentage és de 300€, que la Núria haurà de destinar en el proper any a autoeditar-se una nova història. Néctar editarà d’altra banda un recull dels relats finalistes i premiats.
“Sí, és cert, tinc amb L’Hospitalet una relació molt especial... I és que abans de néixer jo, la meva vida ja estava lligada a aquesta ciutat!
Els meus pares –emigrants andalusos- es van casar a l’església de la plaça Espanyola, i el primer any de matrimoni van viure al pis que la meva família paterna va comprar al passatge del Congost, de L’Hospitalet de Llobregat. Després –els pares- es van traslladar a les “Viviendas de la SEAT”, un barri de Barcelona fronterer amb el municipi de L’Hospitalet, i allà és on vaig néixer jo, un bonic dia de primavera... Però es podria dir que al llarg de la meva vida he estat –literalment- entrant i sortint sempre d’aquí, perquè per a anar de Barcelona a L’Hospitalet –i viceversa- només havia de travessar un carrer... En un “plis-plas” anaves d’un lloc a l’altre, i a mi m’encantava el sortilegi de fer un salt i trobar-me, de sobte, en una altra ciutat!
La vida avançava i jo continuava traspassant dia a dia la frontera... La primària la vaig fer al meu barri natal, a l’escola de l’empresa SEAT –Nuestra Señora de Loreto-, però els estudis no eren homologats i vam haver d’examinar-nos –els quatre cursos de batxillerat- a un Institut oficial: el Torras i Bages, de L’Hospitalet de Llobregat. Ho recordo com si fos ahir, i des que va passar ja fa un grapat d’anys! A més, en aquella època, tots els diumenges anàvem caminant - amunt i avall– per la Riera Blanca, a visitar els iaios i els tiets, que encara vivien a la casa de L’Hospitalet.
Més tard, –entre el 1984 i el 1986- la meva relació amb el municipi es va intensificar: vaig fer unes proves selectives per a treballar a l’Ajuntament i vaig aconseguir la feina. Va ser una experiència meravellosa de la qual conservo –encara- molts bons records. A més, allà vaig descobrir la meva vocació de servei a la ciutadania i, gràcies al que vaig aprendre en aquella etapa, més endavant, vaig poder desenvolupar una carrera professional a una altra Administració Local. També vaig tenir l’oportunitat de conèixer en profunditat aquesta ciutat, perquè treballava a Urbanisme, i això em va donar una visió molt peculiar del municipi. Em sabia de memòria tots els noms dels carrers, de les places i de les antigues masies i es podria afirmar que -des de llavors- L’Hospitalet i jo fem una parella ideal...
L’any 1998 vam formalitzar la nostra relació i m’hi vaig empadronar... Des de llavors visc al barri Gran Via Sud, a la parada del carrilet que porta el nom del gran “Ildefons Cerdà”. Finalment, vaig traspassar la frontera –vaig fer un gran salt- i m’hi vaig instal·lar en aquesta ciutat; però, com és natural, mai no m’he sentit estranya -ni forastera- aquí, perquè sóc –com sempre- a casa meva.
Vaig néixer a l’últim barri de Barcelona -“donde la ciudad cambia de nombre”, com deia Francesc Candel- i ara visc al primer barri –però el més petit- de L’Hospitalet de Llobregat, entrant per la porta sud de la ciutat. Què curiós, un altre encanteri: he passat de l’últim al primer en un “plis-plas”! El meu barri és un barri nou i modern, on hi ha un gratacel vermell que m’encanta, i una Ciutat de la Justícia –compartida i fronterera- en la que espero i desitjo que es faci justícia de veritat. Visc on he viscut sempre, però al carrer del costat... És el meu territori, el mateix per on caminava de petita quan anava a visitar a la família i passava pel davant de la Caserna de Lepant, el mateix que trepitjava quan anàvem a esperar l’autobús de la platja o de l’Institut –carregades de motxilles amb llibres, tovalloles i menjar-, el mateix que recorria quan anava a treballar... Sóc als meus barris de la frontera, on entro i surto sempre que vull, i on sempre vull tornar. Tant de bo totes les fronteres fossin així: invisibles, mestisses i tolerants!”
L’Hospitalet de Llobregat, 30 de juny de 2013, Núria Burguillos.
Un mundo entero que ganar. [Torrelles de Llobregat]: Mecenix.com, 2016.
“El título de mi segundo trabajo surgió de la mente de dos de los más grandes filósofos de la historia de la Humanidad: Karl Marx i Federico Engels. Un mundo entero que ganar es la genial frase que antecede a la consigna política más conocida del Planeta: ¡Trabajadores del mundo, uníos! Desde la publicación del manifiesto comunista, la clase obrera no la ha dejado de gritar. La decisión de tomar prestado ese reclamo para encabezar este libro ha sido una renuncia personal, puesto que me encanta inventar títulos y considero que es una de las fases más divertidas del proceso creativo de una publicación. Sin embargo, era imposible superar a los maestros y que representara mejor el espíritu de estos relatos. Un mundo entero que ganar venció la batalla de las ideas, como espero que algún día los parias de la Tierra conquisten el mundo entero.
Esta colección de relatos comparte la certeza y la esperanza de esa realidad que está por llegar. Todos los personajes que los protagonizan han sido oprimidos de una manera u otra, pertenecen a la clase trabajadora o son los explotados y explotadas por parte de los que dominan la sociedad, y todos sin excepción luchan por liberarse de las cadenas que los esclavizan, ninguno tiene nada que perder sino Un mundo entero que ganar
En esta segunda entrega, además de los relatos que se editan por primera vez, he recopilado otros que ya habían sido premiados y publicados en otros concursos y que estaban dispersos por el mundo editorial: Chino, Capuchino, Mandarín, Avance informativo, La abuela, Las de Palacagüina, una segunda entrega de Mis niñas, El botón y Besos, todos ellos responden también a la esperanza de sus personajes de ser más felices y lograr un mundo mejor".
Núria Burguillos
at al. Perlas en la charca. [S.l.]: [Charca Literaria, 2016]. Inspirados en diez consignas preestablecidas, diecinueve autores pertenecientes al grupo virtual CHARCA LITERARIA, dispersos por distintos países del mundo, afrontan el reto de contar historias con un límite de 200 palabras. El resultado: 190 microrrelatos de singular belleza capaces de emocionar, de divertir y de sorprender al lector más exigente.
"El pensador". Dins: Acevedo, Montserrat... [et al.]. La Fiambrera. Barcelona: Mecenix, 2015, p. 49 -56.
"La mosca cojonera". Dins: Acevedo, Montserrat... [et al.]. La Fiambrera. Barcelona: Mecenix, 2015, p. 119 – 122.
"Selfie mortal". Dins: Acevedo, Montserrat... [et al.]. La Fiambrera. Barcelona: Mecenix, 2015, p. 201 – 204.
"Mis niñas". Dins: Historias de família. [s. ll.]: Club de Escritura Fuentetaja, 2015, p. 26-27.
Primera mención del I Concurso Historias de familia: "por la historia con estructura circular, que en breves pinceladas muestra la historia de una familia y la añoranza de la tierra, con autenticidad palpable". El relato Mis niñas: es un homenaje al padre de la autora y a la emigración.
“Clandestino”. Dins: Versos en el aire II. [s. ll.]: Diversidad Literaria, 2014, p.153.
Libro que recoge el poema ganador, los finalistas, y los seleccionados del II Concurso de Poesía "Versos en el aire", organizado por Diversidad Literaria, y en él aparece el poema Clandestino: versos apassionados a un amor clandestino.
“Insuperable”. Dins: Otoño e invierno. [s. ll.]: Diversidad Literaria , 2014, p. 215.
Libro que recoge el microrrelato ganador, los finalistas, y los seleccionados del I Concurso "Otoño e Invierno", organizado por Diversidad Literaria, y en él aparece "el relat Insuperable": és una declaració d'amor i de reconeixement a la mare de l'autora.
“Migraciones”. Dins: La primavera... la sangre altera. [s. ll.]: Diversidad Literaria, 2014, p. 204.
Libro que recoge el microrrelato ganador, los finalistas, y los seleccionados del I Concurso "La primavera... la sangre altera", organizado por Diversidad Literaria, y en él aparece el relat Migraciones: aquest relat ens parla dels amors que emigren, com les aus.
“El botón”. Dins: Beca ACVF de literatura. Madrid: ACVF, 2014, p. 102-103.
Libro que recoge microrrelatos y cartas de presentación de los autores finalistes de la Beca ACVF de literatura 2014, y en él aparece el microrrelato El botón: és un cant a l'optimisme a prop del mar, amb lluna plena que no es veu i onades insonores.
“Rutina”. Dins: Sensaciones y sentidos. [s. ll.]: Diversidad Literaria, 2014, p. 188.
Libro que recoge el microrrelato ganador, los finalistas, y los seleccionados del I Concurso de Microrrelatos eróticos, organizado por Diversidad Literaria, y en él aparece el microrrelato Rutina: amb cinc ratlles eròtiques gens rutinàries.
“Si no fuera por la luna”. Dins: Apagué la luz. [s. ll.]: Charca Literaria, 2014, p. 153.
Antologia de 25 autores en la que aparece el relato Si no fuera por la luna: una dona s'allibera d'una relació amorosa que l'oprimeix i refà la seva vida.
Mujeres que atrapan la lluvia. [Barcelona?]: mecenix.com, 2014.
Aquesta col·lecció de relats és el resultat d’aquell moment màgic, que mai oblidaré. Que em va embruixar és una realitat, perquè si no, no sé si m’hagués atrevit a publicar … Però me n’alegro que em duri l’encanteri, perquè les dones que protagonitzen aquestes històries mereixien veure la llum. Unes són reals, altres estan inspirades en dones de carn i ossos, i algunes són producte de la meva imaginació. També hi ha relats autobiogràfics, com és normal en una escriptora novell.
Us convido a que les conegueu, perquè mereixen la pena. Són dones que estimen, amb ideals, somiadores, lluitadores, treballadores, dones normals, com la veïna de baix, que no s’aturen, que van a per totes, dones decidides a atrapar la pluja amb les mans …
"Chino, capuchino, mandarín". Dins: 4 lletres, narracions guanyadores i finalistes. I Concurs de narració breu i micronarració de Mecenix.com.[s.ll.] : Mecenix, 2013, p. 97.
El relat se centra en un bar, que gestiona una família de la Xina i que té un mural a la paret, de Cantàbria, i la sorpresa vé precisament d’aquest contrast. A partir d’aquí, la protagonista comença "a filosofar sobre la immigració i sobre com algú de la Xina pot acabar portant un bar a Catalunya, comprat a un altre propietari, que potser tampoc era d’aquí, sinó de Cantàbria”.
¨Besos”. Dins: I Antologia Internacional de Relato Breve Contemporáneo. Coruña: Asociación de Estudios Universitarios, 2013, p. 24-25.
Seleccionado el relato Besos: una relació amorosa que acaba amb petons de compromís i una altra que comença amb petons apassionats.
“La abuela”. Dins: Antologia del VII Premi “Orola” 2013: 150 Vivencias 150 Autores. Madrid: Orola, 2013, p.154. Ediciones Orola convoca este premio, único en su género, destinado a promover la Vivencia como expresión literaria de la experiencia vital del ser humano, de forma breve, poética, intuitiva y estilo libre.
“La abuela” és un petit relat sobre la mirada infantil de dues nenes, envers els sentiments i la nostàlgia de l’àvia, quan arriba a Barcelona, procedent del Sur d'Espanya.
“Paradigma”. Dins: Porciones del alma. Diversidad Literaria, 2013, p.115.
Diversidad Literaria es un colectivo literario creado por jóvenes e inquietos escritores con el fin de fomentar la lectura y escritura en todos sus ámbitos.
“Paradigma” Cinc ratlles plenes de romanticisme, amb les paraules d’amor que qualsevol dona vol sentir pronunciar a la persona amada.
“Si nos dejan”. Dins: El Ciervo, n. 738. Barcelona: El Ciervo, 2012, p. 8. (Finalista en el 37 Premi Enrique Ferran d’articles).
Un article sobre la importància que té el treball en la realització personal, i una reivindicació sobre la professionalitat i la vocació de servei del funcionariat.
“Avance informativo”. Dins: Relatos para Sallent. Sallent de Gàllego: l’Ajuntament (Àrea de Cultura), 2012, p. 25. (Finalista del IX Concurs de Relats Curts "Luis del Val" 2012).
Una història que relata el drama d'una dona, que abandona al seu marit i que decideix començar, molt lluny de casa, una nova vida.
“Las de Palacagüina” Dins: IV Concurs Internacional de Relatos Mujeres Viajeras 2012. Madrid: Casiopea, 2012, p. 153. (Finalista) Una experiència vital de l'autora i de la seva germana, com a cooperants voluntàries en la Nicaragua revolucionària i sandinista de 1986.
“Decisiones” Dins: Arte por Derechos. Escribeigualdad. Madrid: Arte por derechos ACSUR, 2012. [publicació en suport digital], p.59. (Finalista del Concurs de relats 2012 "Escribeigualdad").
“Méjico y Cuba 2006 (Los cooperantes: vivencias y reflexiones)”. Dins: Barcelona, 2008, p. 79.
Reflexions sobre l’experiència de cooperació internacional de l’autora en matèria arxivística, en relació als Casals Catalans de Cuba i de Mèxic.
“Les escriptores de la meva vida” Dins: Ona de Paper, n. 9. Barcelona, 2003, p. 4.
Un article sobre les escriptores favorites de l’autora, entre les quals destaquen Simone de Beauvoir i Maria Mercè Marçal.
Montserrat Beltran, Sebastià Riera, Jordi Serchs, Xavier Tarraubella i Laura Ureña. Els fons documentals municipals del període 1808-1868. Guia d’investigació. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004.
Els Quaderns són el vehicle que el programa de difusió del Seminari d'Història de Barcelona utilitza per donar a conèixer recerques d'abast restringit i assajos sobre les diverses facetes de la història de Barcelona. Es nodreix tant de materials generats al voltant de les activitats regulars del Seminari com d'aportacions d'investigadors independents.
Una guía d’investigació sobre la documentació municipal del període 1808-1868, que custodien els centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona.
Gemma Bayó, Montserrat Beltran, Emilia Capell, Sílvia Domènech, Marta Ràfales, Sebastià Riera, Jordi Serchs i Xavier Tarraubella. Manual del mètode de descripció documental del sistema AIDA Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003.
El Manual del mètode de descripció del sistema AIDA (Administració Integral dels Documents i els Arxius) s’ha de situar en el context d’una operació estratègica d’una considerable volada. L’aplicació real dels principis de la gestió documental significa una aposta dels arxius per actuar sense complexos en la gestió de la informació, aportant-hi uns mètodes i unes tècniques que han de fer possible l’organització, el tractament, l’ús i l’explotació eficient de l’immens capital informatiu en poder de l’administració pública.
Ramon Alberch, Iñaki Arregui, Anselm Cartañà. L’arxiu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001.
Un treball de divulgació sobre la història de l'Arxiu Històric de Sants, l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i els Centres de Documentació Històrica dels barris del districte.
[et al.] equip de recerca i investigació. Cronologia de l'esport a Sants-Montjuïc: [1883-199]. [Barcelona]: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc: Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, [1994].
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 02/06/2020
Google Sites
Report abuse