Ramon Minoves


"Vaig néixer  el 1950 en una família de pagesos al mas “Cal Draga” de l’Hospitalet, abans de la transformació vertiginosa de la ciutat que havia d’arribar. El mas es trobava –en queda alguna cosa encara-  al sud del carrer Prat de la Riba, que era la separació entre el secà i l’horta del delta al municipi. Allà començava com  una mar plana i verda de cultius sobre els que apareixien, disperses, les masies, com vaixells, amb pals  fets amb  xipresos o palmeres.. Al fons de tot,  a dos o tres quilòmetres, sobresortia l’ermita de Bellvitge i el seu xiprers. Però davant mateix de casa, a l’altra banda del carrer, hi havia dues grosses fàbriques, una de sabons i l’altra de ceràmica. D’aquell paisatge ara no en queda pràcticament res. Vaig emigrar  de l’Hospitalet el 1962 però hi vaig mantenir una forta relació encara fins el 1973. Vaig marxar de Barcelona cap a Mallorca, primer, i després  cap al Solsonès, una altra vegada a Barcelona i finalment he viscut en terres lluçaneses i osonenques des de 1977  on he fet de mestre rural i de professor d’institut de llengua catalana i literatura. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, estic  casat amb una mestra que em va ensenyar a estimar l’ofici i tinc tres fills.





https://twitter.com/RamonMinoves1
https://twitter.com/RamonMinoves1


Actualment el meu vincle més fort amb la ciutat de l’Hospitalet és el seu cementiri, un indret petit, però bonic i tranquil,  al que vinc bastant sovint  i on reposa molta de la gent que estimo. De fet, aquest cementiri  va ser per a mi, des de molt petit,  una mena d’escola de vida i on,  encara avui, hi puc aprendre algunes lliçons.

Conreo la poesia  Roderes, 1995  i Els camins de la nit, 1997.

Tinc el primer premi del  I Premi de Tankes ”Grau Miró”  (Barcelona, 2008) i  també el primer premi  del IX Concurs de Poesia Breu (Olot, 2009)

En prosa he publicat Contes a la vora del mort, 2003 i  El Nadal de Madame Van Oost, 2005.

He publicat articles a revistes. Voldria destacar-ne Visca la Festa” dins la revista Caramella,  núm. XIII . juliol- desembre 2005. Reflexió sobre la importància de la Festa  a la nostra vida personal i social.

Tanmateix, des del punt de vista literari  em considero bàsicament un poeta".

2011. Ramon Minoves i Romagosa

 

 


http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Minoves%2C+ramon&searchscope=23

 

[traductor]; Girós, Rafael. Omar Khayyam. Rubaiyat [llibre d’artista]
Omar Khayyam, matémático, poeta, astrónomo y filósofo persa del siglo XI. Su poesía fue popularizada en 1859 cuando el poeta inglés Edward Fitzgerald tradujo sus rubaiyat.

El rubai es un cuarteto generalmente místico, propio de la lengua pahlavi que comenzó a emplearse un siglo antes de que lo hiciera Omar Khayyam. El libro, que incluye un poemario cosido a mano con 60 rubai, combina 13 linograbados de Frederic Girós, inspiradas en los cuartetos del poeta persa Omar Khayyam y versionadas por Ramon Minoves

Frederic Girós, autor del libro de artista Omar Khayyam. Rubaiyat, artesano xilógrafo, autor de ex-libris y libros de artista. Ha participado en exposiciones y ferias colectivas e individuales en Catalunya y México.
Ramon Minoves, traductor de los 50 rubai del libro de artista Omar Khayyam. Rubaiyat de Frederic Girós, profesor de instituto de lengua y literatura catalana, licenciado en Ciencias de la Información, ha publicado diversas obras en poesia y prosa y recibido premios tanto en poesia como en narrativa
.



El Nadal de Madame Van Oost. Prats de Lluçanès: L’Ajuntament, 2005

Guanyador del Premi Vila de Prats de prosa 1992

 

"Al conte El Nadal de Madame Van Oost una dona, ja gran i sola , reflexiona sobre la seva soledat i sobre les persones que l’han acompanyat al llarg de la seva vida i recorda  la seva joventut, els seus somnis, el seu matrimoni, la seva filla."

 

 

“Visca la Festa” dins Caramella,  núm. XIII . juliol- desembre 2005.


 

Recital d’homenatge a Armand Quintana i Josep Grau . Vic, Manlleu: els Ajuntaments de Vic i Manlleu,  2005.


Contes a la vora del mort. Barcelona: Columna, 2003.

És, amb diferència, l’obra meva que s’ha llegit més. Finalista del Premi Pere Calders. Es tracta d’un recull de contes que tenen la mort com a protagonista, vista amb els ulls de l’humor, la ironia i la tendresa. La majoria de relats d’aquest recull han estat escenificats per un bon nombre de grups aficionats d’arreu del país.
 
 
 
 
 
Comments