Dolors Marín Silvestre

Visionarias, librepensadoras y espiritistas. [Córdoba]: Almuzara, 2025.

Estudio histórico-social centrado en la vida y las contribuciones de mujeres activistas en España durante el siglo XIX y principios del XX. A medida que en el siglo XIX se iban conformando las ciudades, estas se convirtieron en el campo de cultivo para cambios sociales y nuevas ideas para mejorar la vida cotidiana de los más desfavorecidos. Cambios que incluían ideas de lo más subversivas que incluso intentaban sustituir a la religión, lo que condujo a la explosión de teorías como el mesmerismo, el espiritismo, la teosofíaà Opciones espiritualistas que gozaron de gran popularidad pero que acabaron ridiculizadas, ya que la irrupción del darwinismo fue gratamente acogida por los flamantes capitalistas, partidarios de la lucha por la supervivencia del más fuerte, y poco dados a las opciones integradoras, solidarias y participativas.

"Meriendas fraternales" la reapropiació de l'ideari republicà i laïcista". Dins:  Riquer, Borja de [dir.]. La Memòria dels catalans: la construcció històrica de la identitat: llocs, símbols, personatges, mites, llegendes, narratives, representacions i tradicions. Barcelona: Edicions 62, 2025.

Els primers anys del segle XX es van celebrar, de la ma del Partit Radical de Lerroux una serie de festivitats republicanes a la perifèria de Barcelona que van congregar centenars de persones. Es va posar en marxa una maquinaria electoral inédita a Catalunya, aquesta es una primera aproximació per entendre el fenómen del lerrouxisme a casa nostra.

[pròleg]; Goldman, Emma. Escrits revolucionaris: assaigs escollits. Girona: Ela Geminada, 2024.

Aquest volum recull els fonaments del pensament provocador i llibertari d’Emma Goldman, una de les figures més influents i controvertides del moviment anarquista. Hi trobarem escrits sobre l’ateisme, l’individualisme, la teoria i pràctica de l’anarquisme, el matrimoni, la reproducció i l’educació; també el testimoni de la seva estreta relació amb el moviment llibertari espanyol.

[introducció i pròleg]. Salvat-Papasseit, Joan. Fum de fàbrica. Barcelona: Lo Diable Gros, 2024.

Fum de fàbrica recull articles revolucionaris, regeneracionistes, socialistes i anarquistes, centrats en l’antimilitarisme, la defensa del dret a l’educació i contra el flamenquisme, l’Església i l’Exèrcit. Salvat utilitza un verb inflamat, que ataca tothom qui promou la guerra i el militarisme. Alhora, mostra el desencís davant els socialistes que no s’atreviren a convocar una vaga general indefinida per aturar la I Guerra Mundial tal com havien proposat

[text] "Ni Déu, ni Estat, ni patró. L'Anarquisme, del Socialisme utópic a l'obra constructiva de la revolució a Catalunya". Dins:Tono Vizcaino Esteban i  Miguel Garau Rolandi.  Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró. L’anarquisme a la Catalunya contemporània a la seu del Memorial Democràtic [catàleg de l'Exposició].Barcelona:Generalitat de Catalunya, 2024.

L’exposició proposa una aproximació a l’anarquisme, un dels moviments socials més importants en la Catalunya contemporània, resseguint la seva influència en els seus diferents vessants, des del sindicalisme fins a la cultura i l’educació, passant per l’economia i l’organització sociopolítica. I ho fa des dels seus inicis fins a l’actualitat, amb l’objectiu de refer i divulgar tota aquesta memòria col·lectiva, truncada especialment per la dictadura franquista.

"La reivindicación de Mujeres Libres y del anarcofeminismo en la Transición". Dins: Comprometidas. Historia y memoria de la mobilización de las mujeres durante el tardofranquismo y la transición. Granada: Comares, 2024, p. 49 - 62.

Los diecisiete trabajos que integran el libro conforman un relato de la última década del franquismo y la transición. Algunos de ellos parten de lo vivido y recordado por sus protagonistas: nombres imprescindibles del activismo de aquellos años, en unos casos. En otros, mujeres no tan conocidas pero esenciales para entender aquella etapa en lugares menos explorados por la historiografía, como Valladolid o Mallorca. Otras voces recogidas en este libro son las de aquellas mujeres que vivieron el exilio en otras transiciones políticas o que hicieron de lo artístico una forma de lucha política y feminista.

Junto a la memoria, Comprometidas indaga en los condicionantes estructurales y culturales que influyeron en el activismo de las mujeres atendiendo a la conformación de los distintos movimientos de mujeres y/o feministas, la ruptura o no con las culturas políticas previas, las polémicas feministas o la lucha de quienes se empeñaron en defender la coeducación como herramienta indispensable para transformar las relaciones de género. En definitiva, estamos ante un libro que pone en valor la memoria de las mujeres comprometidas con la lucha por la democracia y la libertad desde distintas militancias en un tiempo de resistencia y acción, cuyo legado es indiscutible para entender la historia política y social de nuestro país en los últimos años.

"Anarquistes i sindicalistes a Catalunya (1923-1930)". Dins: Ginard Féron, David [coord.] La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Suports i resistències. Palma: Documenta Balear, 2024, p. 327-346

Aquest volum aborda diversos aspectes relatius als antecedents, trajectòria i desenllaç de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El primer bloc temàtic se centra en els orígens del cop d’Estat i la política institucional del regim primoriverista i inclou treballs sobre la caracterització de la dictadura espanyola en relació amb els altres sistemes autoritaris europeus, el funcionament de les principals institucions públiques de les Balears, la manipulació dels elements d’identitat regional i la crisi terminal del regim. La segona part fixa la mirada en els diversos àmbits d’oposició política, sindical, professional i cultural a Catalunya i les Illes Balears, amb estudis que aborden el republicanisme, el socialisme, el comunisme, el moviment estudiantil i les revistes culturals.

[Prólogo]. Pintado, Fernando. 18 Perico en las ramblas: Casi - Crónica de la Barcelona tenebrosa de 1900.... Barcelona: Associació Cultural el Raval "El Lokal", 2024, p. 7-30.

Fernando Pintado fue un personaje clave en la Barcelona de su tiempo. Visionario escritor, productor editorial y periodista importante de los primeros cuarenta años del siglo XX. Natural de Zaragoza, fundó con Samblancat el periódico Los Miserables que apareció el 28 de noviembre de 1913 y que duró hasta 1919 con muchas interrupciones por multas y cierres gubernativos.

Barcelona era su medio ideal, regresaba a la ciudad en llamas, en plena efervescencia obrera; no quería perderse la agitada vida de conspiradores, comités nocturnos, venta de prensa y libros proscritos, agitación en las calles y mítines obreristas, movimiento cooperativo, charlas en ateneos, excursiones dominicales vinculadas al darwinismo y charlas sobre el amor libre.

De todo ello, y más trata este volumen que hemos rescatado del olvido, el testimonio del hoy desconocido editor, escritor y novelista Fernando Pintado. En un país amnésico y olvidadizo para con los activistas sociales, reeditar a Pintado es un acto de resistencia a favor de la memoria histórica de nuestras clases trabajadoras.?

(Del prólogo escrito por Dolors Marin)

[Introducción]. Fernández de Ras, Matilde. Concha historia de una librepensadora. [Sevilla]: Espuela de Plata, 2024.

Text d'una autobiografia novel·lada de l'autora i estudi introductori sobre el seu activisme lliurepensador, feminista i literari en el difícil context de la Barcelona de finals del segle XIX. Es llegeix com un relat d'aventures i mostra les dificultats de les dones per l'accés a la cultura i la llibertat de consciencia. La biografia està vinculada al desconegut moviment espiritista català i les seves activistes socials i culturals.

"López de Ayala: librepensamiento, masoneria y feminismo". Dins: La Aventura de la Historia, nº 301. Madrid: Arlanza, novembre, 2023.

Biografia de la republicana i activista feminista Angels López de Ayala, membre de l'Autónoma de Dones (amb Teresa Claramunt i Amalia Domingo) i creadora de la Societat Progresiva Femenina.

Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2023.

Multitud de noies i dones adultes van passar per les aules de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, creat per Francesca Bonnemaison a principis del segle passat a Barcelona i sens dubte un projecte modern i innovador per a la consecució dels drets de les dones que ha de romandre en la memòria col·lectiva de la lluita feminista.

Francesa Bonnemaison, coneguda també com "Paquita Verdaguer", rep en aquest llibre un homenatge a la seva vida i la seva obra amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del naixement, i ofereix un recorregut pel seu context històric i vital alhora que posa èmfasi en els trets més característics de la seva personalitat, com van ser l'entusiasme i la perseverança.

" Mary Low: Escrituras de fuego". Dins: Martínez, Lurdes [coord.]. et. al. Bellas damas sin piedad. Mujeres del surrealismo. Madrid: Enclave de libros, 2022, p. 103 - 115.

Mary Stanley-Low (1912), británica de ascendencia australiana, tuvo una formación internacional en escuelas francesas y suizas, viajando con sus padres por toda Europa. Cautivada desde niña por la figura histórica de Julio César fue profesora de latín y participó en múltiples congresos internacionales de estudios clásicos. Intervino activamente en el movimiento surrealista europeo y escribió en numerosas revistas inglesas. Durante más de quince años editó Classics Chronicles, revista semestral dedicada al latín y la Historia de Roma. En el París de los años treinta conoció al poeta surrealista cubano Juan Breá, con quien compartió vida y combate en las vanguardias literarias y revolucionarias, es decir, en el surrealismo y el trotskismo. Ambos marcharon de París en agosto de 1936 para luchar en la Guerra de España. Amenazados de muerte por los estalinistas tuvieron que huir a Francia, el 28 de diciembre de 1936.

"Mujeres del interior y mujeres del exilio. Por una memoria del anarcofeminismo español en Francia Federica Montseny, Joaquina Dorado y Soledad Estorach". Dins: Esteban, Matteo, Asunción [ed.].  Cuando luchar es sobrevivir. Resistencia (s) de las mujeres frente a los totalitarismos. Granada: Comares, 2022, p. 137-154.

Actes del Congrés celebrat a la Universitat de Valladolid sobre testimonis, biografies i arxius de la memoria de les resistents antifraquistes, organitzat per Territorios de la Memoria i d'altres associacions. Els eixos temátics son: la lluita i la resistencia de les dones davant els totalitarismes, la defensa de les llibertats de génere davant les societats excloents i amnesiqques i la rellevancia de la memoria com a eina de cosncienciació dins del futur de la conciencia feminista.

et al. [text]; Ginard i Féron, David [coord.]. Dones, treball i moviment obrer: Europa, Espanya, Illes Balears (1868-1936). Palma: Documenta Balear, 2022.

Aquest llibre analitza diversos aspectes de la història política, social i econòmica de les dones treballadores a Europa, a Espanya i a les Illes Balears en el període comprès entre 1868 i 1936. Dividit en dues parts, la primera es centra en les condicions laborals femenines, tot combinant el context nacional i internacional amb l’estudi d’alguns contextos locals. La segona inclou noves mirades en torn a la relació dels diferents corrents polítics obrers (socialistes, comunistes, anarquistes i republicans) i l’emancipació de les dones fins a la Guerra Civil.

"La trilogia de Tomàs de Bajalta. Pere Coromines, entre la realitat i les fantasmagories del passat". Dins: Vergés Gifra, Joan. Pere Coromines: el gran polifacètic. Girona: Documenta Universitaria, 2025, p. 141.

Pere Coromines fou un personatge eminentment polièdric: participà activament en moviments socials, ocupà càrrecs polítics i institucionals molt destacats, escrigué literatura, feu d’economista, d’advocat, de gestor cultural, etcètera. L'èxit que obtingué en totes les empreses en les quals prengué part, la fortuna de les seves decisions i actuacions, la vàlua del seu pensament o de la seva escriptura; tot això pot ser objecte de discussió. El que es innegable, però, es que, per sobre de tot, fou una figura pública que exercí el poder sense abandonar mai les seves inquietuds culturals i, alhora, un intel·lectual polifacètic que no oblidà mai la importància que te la "res publica" per a la cultura. Un personatge, a mes a mes, difícil d’encasellar aquí o allà.

Martí Font, Jordi. Breu història de l'anarquisme als Països Catalans. Lleida: Pagès, 2021.

La història de l’anarquisme arrenca amb el socialisme utòpic, el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d’aquí, l’anarcocol·lectivisme, l’anarcocomunisme i la gran repressió que l’Estat exercí damunt del moviment llibertari organitzat deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents i per la construcció d’un espai cultural i social expressat en ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions de vida de les classes populars promovent espais de socialització i de creació d’alternatives fetes realitat el 1936. L’anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana que viu en l’espai de món que anomenem Països Catalans.

Llibertat Ròdenas: feminista i anarcosindicalista. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2021.

Al poco tiempo de llegar a Barcelona, Laureano Debat fue a visitar un piso del barrio de l’Eixample con la intención de alquilar una habitación. Las mujeres que se la enseñaron, una madre y su hija, le parecieron muy agradables y la habitación era amplia y luminosa. Y hasta le hizo gracia que el balcón diera al patio de un convento de monjas. No tardó muchos días en darse cuenta de que Jimena y Sonia, sus cálidas anfitrionas, trabajaban como prostitutas en la casa. Así fue el inicio de una relación de amistad y convivencia que duró nueve meses y en la que el autor, casi sin pretenderlo, fue accediendo a la cotidianidad y a los secretos de un camerino de escorts en un piso privado.

Más de diez años después y tras un arduo proceso de escritura, en el que el autor dialoga con su memoria y con la bitácora de sus cuadernos de notas, llega esta novela de interiores que indaga en la vida de dos mujeres de la alta sociedad chilena que acabaron como prostitutas en Barcelona y narra lo que no se ve tras los escenarios del sexo de pago. Aunque ubicada en el marco de una amplia tradición sobre este tema (la novela francesa del siglo XIX, la novela latinoamericana del siglo XX, el ensayo feminista del siglo XXI, la música, el cine, las series de TV...), la perspectiva que ofrece Casa de nadie es muy singular: la historia de una madre y una hija migrantes, las dos juntas, ejerciendo la prostitución enel mismo espacio y tiempo.

"Pròleg". Dins: Cunillé, Lluïsa. L'Emperadriu del Paral·lel. Tarragona: Arola, 2021, p. 7 - 21.

L'Emperadriu del Paral.lel. Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada i aclamada: Palmira Picard, . Mentre la gran avinguda de l'oci barceloní es troba de dol, l'efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil.litat tota mena d'artesans de l'escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s'embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat. Com una vibrant simfonia escènica, L'Emperadriu del Paral.lel de Lluïsa Cunillé fa dansar -a ritme de cuplets, proclames polítiques i agudeses tavernàries- l'ebullició popular del Paral.lel dels anys vint i el frenesí dels primers anys trenta, que aviat es veurien condemnats a empassar-se d'un sol glop tanta amargor.

"Els Arxius anarquistes: un patrimoni desconegut a l'abast dels investigadors". et. al; Riart Arnalot, Oriol [coord. i edició]. Arxius i guerra civil. Esterri d'Àneu: Ajuntament d'Esterri d'Àneu, 2020.

Malgrat que fa més de 80 anys de la fi de la Guerra Civil, es tracta d’un conflicte que encara a dia d’avui continua generant un ampli debat, sovint foça apassionat, entre historiadors i la mateixa societat civil amb la voluntat de conèixer i comprendre les causes, els fets i les conseqüències de la contesa. Són milers les publicacions al respecte, i tot i aixà cada any continuen apareixent treballs i investigacions inèdites que aporten noves dades i informació que ajuda a enriquir els coneixements i el relat al voltant d’aquells successos.

En aquest cas diferents historiadors i arxivers expliquen la seva experiència sobre sobre les temàtiques que més han tractat entorn la Guerra Civil Espanyola , destacant la seva relació amb els arxius i fonts consultades per a la seva recerca.

10 Escenarios de la memoria. Mujeres Obreras en el Raval. Barcelona: Associació Cultural El Lokal, 2020.

Los ejes de este relato del que algunas mujeres son las principales protagonistas, lo constituyen la educación de las clases trabajadoras, la libertad de pensamiento, el derecho de reunión y asociación, la independencia personal con respecto al estado, la iglesia y sus instituciones coactivas y normativas, los derechos laborales, y la vindicación feroz de la paridad. Como trama y urdimbre se entremezclan en nuestra narración, como se entremezclan cotidianamente los pasos de nuestros contemporáneos en la ciudad amada, transitada, desolada de la que el Raval es parte intrínseca.

El librepensamiento ocupa una parte central en el libro, es un eje sobre el que se articulan todas las iniciativas de esta población en construcción, de estos grupos de ciudadanos a la búsqueda de alternativas a la pobreza económica y intelectual. Fue el movimiento colectivo alternativo más importante del siglo XIX y los primeros 30 años del XX, que impregnó asociaciones de todo tipo, los incipientes sindicatos o algunas opciones partidistas. Acompañó al republicanismo radical y al anarquismo insurreccional, pero también al pacífico, ya que el librepensamiento se basaba en la desobediencia a las instituciones y a todo poder: religioso, estatal o militar.

et al. Federica Montseny: més enllà del mite. Girona: Càtedra Ferrater Mora de pensament Contemporani, 2020.

La vida de Frederica Montseny (1905-1994) resumeix bé una part considerable de la història de l’anarcosindicalisme català, espanyol i europeu. Tanmateix, la seva escriptura, el seu pensament, la seva obra, no són tan coneguts. En el volum que el lector té a les mans, un conjunt d’historiadors, crítics culturals, crítics literaris i filòsofs repassen la trajectòria de qui fou la primera ministra de la història política espanyola, consideren les idees que traspuen els escrits que va publicar, analitzen les novel·les, els assajos i els llibres de testimoniatge que va escriure, destaquen la importància de Montseny en la història del feminisme, etcètera. El propòsit del llibre no és en absolut doctrinal, ni amaga cap intenció hagiogràfica. Però sí que persegueix fer una certa justícia a l’obra d’una dona excepcional en molts sentits.

[prólogo ]; Goldman, Emma. Feminismo y anarquismo. II. Madrid: Enclave de Libros, [2019].

Pròleg sobre la biografia de Goldman y la seva relació amb l'estat espanyol a través de la premsa dels primers 30 anys del segle XX.

"Els desconeguts  protagonistes de La Gloriosa: llibreters, editors, lliurepensadors anticlericals i activistes republicans". Dins: Fulls de Treball de Carrutxa, n. 2. Reus: Edicions del Migdia, 2019.

Volum dedicat als protagonistes de La Gloriosa. Marin fa un estudi del capità de vaixell Ramon Lagier, fourierista i amic d'en Prim, i del llibreter Maurice Lachatre, establert clandestinament a Barcelona i editor e importador de llibres prohibits.

"Anys del pistolerisme anarquisme i reacció patronal a Catalunya i els seus efectes a les Balears ( 1917-1925)". Dins: Ginard, David [dir.]. Les Revolucions de 1917. Europa, Espanya, Illes Balears. Palma (Mallorca): Lleonard Muntane, 2019, p. 61 -96.

Els textos reunits en aquest volum corresponen a les intervencions fetes amb motiu de les II Jornades d’Història del Moviment Obrer, que tingueren lloc a Palma el febrer de 2018. L’organització anà a càrrec de les fundacions Darder-Mascaró i comptaren amb el suport de l’Ajuntament de Palma. L’objectiu d’aquell encontre fou reflexionar entorn de les diverses dimensions dels Fets de 1917 i la repercussió a Espanya i a les Balears a partir d’un enfocament plural, que valoràs tant l’actitud del socialisme illenc davant els processos revolucionaris com l’impacte que aquests generaren sobre la resta de forces polítiques, com també el context econòmic, social i cultural de l’arxipèlag i del conjunt de l’Estat en el tram final de la Gran Guerra. Les ponències foren encomanades a especialistes reconeguts, que exerceixen com a docents i investigadors i/o han treballat en l’àmbit de la documentació sobre la histò-ria social i política del segle XX. 

"Quico Sabaté: antibiografía de un maquis anarquista con cien años de historia". Dins:   Vargas Golarons, Ricardo [coordinador]. Quicó Sabaté i la guerrilla anarquista. [Barcelona]: Descontrol: Comissió Centenari de Quico Sabaté, 2015, p, 113-116.

Llibre commemoratiu en el centenari del maqui anarquista Quico Sabaté Llopart, abatut pels feixistes a Sant Celoni el 5 de gener del 1960.

El volum compilador del centenari recupera una entrevista que la revista Blanc Noir va fer a la companya i a una deles filles del Quico, Leonor Castells i Alba Sabaté. Va ser a Tolosa de Llenguadoc el febrer del 1960, un mes després de la mort del guerriller.

Leonor, que treballava de dona de fer feines, va ser categòrica: “Hi ha qui diu que era un proscrit, un desesperat, un bandoler. Mentides! Era un home integre! Vaig voler impedir que continués bregant en la seva lluita tan perillosa, però no em feia cas. El turmentava saber que hi ha tants desgraciats arreu del món... No podia finir d'una altra manera.”

Les seves filles, nascudes a l'exili el 1941 i el 1946, compartien la pena de la mare, però també el seu coratge. Van renunciar a definir-se com a “passionàries”, però van reconèixer que el seu pare va morir perquè va voler viure com un home lliure. Així ha passat a la història.

Anarquistas: un siglo de movimiento libertario en España. Barcelona: Ariel, 2010.

La historia del anarcosindicalismo español va mucho más allá que la de su potente central sindical Confederación Nacional del Trabajo (CNT) y de nombres punteros como “Tierra y Libertad”, “Solidaridad Obrera”, o del estereotipo formado alrededor de las fotografías de milicianos en la guerra civil. Además del transcurrir político del anarquismo en estos cien años, incluyendo un amplio apartado sobre el anarquismo durante la  transición española, esta obra  refleja la historia de una sociabilidad y un proyecto de asociacionismo obrero singular. Es la historia de sus luchas, de las prácticas cotidianas de “vida en anarquía”, de las escuelas racionalistas y las nuevas formas de entender la sexualidad libre de trabas. También del excursionismo, el naturismo, el esperantismo, o el movimiento cooperativo y la formación de todo un rico imaginario simbólico y cultural con sus canciones y sus mitos.

La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna. Madrid: Esfera de los Libros, 2009.

La Setmana Tràgica és recordada fonamentalment com un esclat de violència popular, amb la crema d'esglésies i convents a Barcelona. Una vaga general, convocada amb la intenció d'impedir que embarquessin els reservistes cridats a la guerra del Marroc, va esdevenir una revolta al carrer, a Barcelona i a altres indrets del país. La guerra només servia, als ulls del poble, per defensar els interessos d'una empresa minera. L'exèrcit comptava amb un sistema de reclutament que possibilitava que els rics es lliuressin del servei militar. Una mobilització, a més, que portava a l'Àfrica treballadors que ja tenien família al seu càrrec.Dolors Marín s'aproxima a aquesta revolta que enfrontà al carrer dues formes d'entendre la vida, el treball, la ciència o la relació entre les persones, entre l'omnipresència de l'Església a la societat i l'efervescència dels ideals laics i racionalistes, amb un personatge que esdevingué central per a la repressió, Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna. Conèixer els fets i el context d'aquesta revolta és indispensable per entendre la història de Catalunya i d'Espanya a la primera meitat del segle XX.