Marcel Fité
El poeta, lingüista i pedagog Marcel Fité, nascut a Coll de Nargó l'any 1949, es va llicenciar en Filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Ha treballat de professor de llengua i literatura catalanes en diversos instituts. Ha publicat diversos materials escolars i edicions didàctiques d'obres de M. de Pedrolo, de Josep Espunyes i de B. Porcel, entre altres. Des del curs 1997-1998 al curs 2004-2005 va ser el cap de Normalització Lingüística de l'ICE de la UB i fins el curs 2008-2009 ha treballat a l'IES Apel·les Mestres de l'Hospitalet de Llobregat. Ha participat també en diversos grups de recerca i en l'organització de congressos relacionats amb l'ensenyament de la llengua.
Guardonat amb el Premi Les Talúries l'any 1997 amb el recull de narracions Històries de vetllador, i amb el Premi Manuel Cerqueda i Escaler l'any 2002 amb la novel·la El carrer dels Petons, i amb Escacs d'amor i de mort l'any 2016.
Va ser col·laborador a l’extinta Pirineu Actual i actualment és membre del consell de redacció i col·laborador de "Lo Banyut" i de "Llengua Nacional" i col·labora a la revista Cadí-Pedraforca i Llengua Nacional en les quals ha publicat nombrosos articles i entrevistes relacionats amb el món dels raiers.
"Una de les activitats que fem, cada any, amb l'aula d'acollida de l'IES Apel·les Mestres és la visita de la Vila Vella per tal de donar a conèixer una mica la ciutat i la seva història als alumnes nouvinguts acabats d'arribar. Aquest fet m'ha permès acostar-me a la ciutat amb uns altres ulls i amb un interès creixent per la seva evolució, pel seu patrimoni i per llocs com ara el carrer del Xipreret amb els seus corralons i edificis que, si bé ja coneixia, ara conec i valoro molt més."
2008. Marcel Fité.
La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. Barcelona: Edicions de 1984, 2020.
La Barcelona tràgica del comte d'Espanya, la de les bullangues i la de la crema dels convents, la Barcelona oprimida, convulsa i revolucionària, la ciutat menestral, laboriosa, pacífica i religiosa, esclatà amb un foc i una fúria incontenibles el dia 25 de juliol de 1835. L'evocació expansiva d'aquells esdeveniments va fer córrer molta tinta i un dels textos literaris que es va fer ressò d'aquell rerefons revoltat i incendiari, amb una notable propagació al món cultural europeu, va ser, sens dubte, el relat de la llegenda del llibreter assassí de Barcelona. Des que va aparèixer publicat a la Gazette des Tribunaux l'any 1836, diversos autors, com ara Gustave Flaubert o Jules Janin i encara alguns altres, en van oferir les seves versions particulars. La novel·la que ara teniu a les mans us aporta una nova versió, distanciada, divertida i suggeridora, d'aquella època convulsa, narrada per uns personatges que, amb les seves angoixes, les seves lluites i els seus amors, ens ofereixen una imatge lluminosa i directa d'aquella ciutat tan misteriosa i desconeguda com apassionant.
Escacs d'amor i de mort. Lleida: Salòria, 2017.L'assassí operava amb la precisió i la regularitat d'un cronòmetre. Abans de cometre cada crim havia enviat un missatge encriptat a la policia: una fitxa d'escacs i el fragment d'un poema antic. Un missatge que anticipava el que dies després trobarien entaforat a la boca de cadascuna de les víctimes. No es veia clar si l'assassí era un sàdic, un maníac sexual o algú amb un afany de poder i de notorietat insaciables. El fet que les dues primeres víctimes fossin professors de filologia tenia algun significat especial? I el fet que fossin homosexuals?
Premi Manuel Cerqueda i Escaler 2016.
Cortadellas, Xavier; Pujado, Judit (coord.); Granato, David (il.); [autors: Pep Coll... [et al.]]. Llegendes d'aigua dolça: les millors històries de rius, llacs, estanys i gorgues dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2016. Diuen que moltes de les aigües dels nostres rius vénen de tan lluny que ni ens ho pensem. I diuen també que l’aigua d’algunes fonts catalanes acaba sortint a Mallorca, i que hi ha pous que arriben fins a l’infern. I encara avui, molta gent sap que no fa pas tant les goges, les aloges, les encantades i les dones de fum i aigua vivien o feinejaven a molts estanys, a molts pous i a moltes gorgues. Encisaven els que s’hi acostaven, sobretot si eren homes. Altres vegades només jugaven. Però podien arruïnar una casa o podien fer immensament rics els seus habitants. I també podien fer això mateix alguns dracs. I encara també, aquelles serps que, abans de capbussar-se en un gorg o en un riu, es treien la pedra preciosa que duien al front perquè no la volien perdre. Fins que de tant en tant algú els l’agafava.
De les aigües que hi ha al nostre entorn se n’han explicat tantes coses que hem pensat que valia la pena aplegar-les. En aquest llibre trobareu tot de paisatges i de llocs únics, carregats d’història i de llegendes, de coses que es deien i que es creien. Tot un món que es va perdent. Però això només és el primer volum. L’imaginari que envolta i que enriqueix l’aigua dolça de la Catalunya Vella, des de la Catalunya Nord fins a la Vall d’Aran i la Ribagorça; des de les comarques de Girona a la Catalunya Central i a Barcelona, fins al Baix Llobregat i l’Anoia.
Proudubtes.cat. Resol els 101 dubtes més freqüents del català. Barcelona: Barcanova, 2014.
Els 101 principals dubtes de català a l'abast de tothom, explicats de manera clara, directa i senzilla. Els dubtes plantejats es resolen gairebé sempre mitjançant els múltiples exemples d'ús, que ajuden l'usuari a veure on és el problema i quina és la millor solució. El llibre està concebut com una eina de gramàtica mínima, perquè resol els dubtes més freqüents sense haver de recórrer a explicacions carregoses o difícils. Conté un índex de consulta ràpida, que el fa una obra manejable i eficaç.
Saps quina diferència hi ha entre ajuntar i adjuntar? Per què no és correcte dir arrel de? Coneixes la distinció entre caixa i capsa? Com podem evitar de dir liar o apretar? Dubtes entre dir donar un petó o fer un petó? Saps fer servir correctament gran i gros? Saps distingir amb desimboltura medi, mitjà i mig? Com diries, en català, comerse un marrón? Vessar i abocar són sinònims?
Cortadellas, Xavier; Pujado, Judit (coord.). Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya. Bisbal de l'Empordà: Sidillà, 2014. L’any 2012 es va publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara l'editorial Sidillà hi torna amb les històries d’una vall i de 29 viles més.
Aquesta obra està escrita entre 19 autors d’arreu de Catalunya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
[et. al.]. Els jocs retrobats. 33 cròniques de la Catalunya juganera. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2013.
Els jocs retrobats aplega 33 cròniques que ens parlen d'infàncies de 33 comarques diferents i de prop de 200 jocs que voldríem que no s'oblidessin. Els reivindiquem en l'era dels jocs tecnològics, com a patrimoni col·lectiu que són i com una invitació al record i, per descomptat, a aquella alegria que ens convida a jugar.
Cortadellas, Xavier; Pujadó Puigdomènech, Judit (coord.). Els Pobles perduts: 30 indrets oblidats de Catalunya. Bisbal de l'Empordà: Sidillà, 2012.
Com a qualsevol altre país, a Catalunya tenim també pobles perduts, molts d'ells oblidats. 10 escriptors, coordinats per Xavier Cortadella i Judit Pujadó, han recollit la memòria, les llegendes i els paisatges de 30 d'aquests pobles.
Marcel Fité, caminador incansable de les terres del Pirineu, ens fa entrar de puntetes al poble vell de Puigcercós, amb la cautela que imposen les esllavissades, i a Valldarques i Sallent, on ens parla dels últims que hi van viure, bona gent de muntanya que afronten amb solitud part dels dies i nits de l’any.
Els Pobles perduts cerca respostes i manté el record. Ofereix una guia humana sobre una gent que va haver d’aprendre a viure lluny d’on va néixer.
El cançoner del rai. Barcelona: Pagés, 2010.Aquest recull és un homenatge a tots els qui es dedicaren a aquest antic ofici. El cançoner del rai evoca i explica la inacabable postguerra (“Els dies grisos”) i ens deixa una petita constància del plaer personal de llegir poesia (“Relectures”). Amb aquesta obra es tanca un cicle que l’autor va iniciar als anys 90 amb el llibre de contes Històries de vetllador i que continuà amb la novel·la El cim dels Espadats. A més d’evocar i homenatjar la feina del rai i els mateixos raiers, Marcel Fité ha reconstruït literàriament, i des de diversos angles, un món desaparegut -en bona part segrestat pels enemics del país i de la seva memòria-, amb la intenció de redescobrir-lo en la seva bellesa i d’evitar que aquell passat sigui un passat perdut.
Joan Ramon Gracieta i el component del grup Cono Sur Juan Ramón Roldán han musicat algunes de les cançons del llibre.
El Cim dels espadats. Barcelona: Barcanova, 2008.
Manuel de Pedrolo. Trajecte final. Barcelona: Barcanova, 2006.
Els enigmes de la llengua: una nova percepció de la supervivència lingüística. Pagès editos, 2005. Premi d’assaig Sant Miquel d’Engolasters 2004
Un seient a la llotja. Barcelona: Barcanova, 2004.
El carrer dels Petons. Barcelona: Barcanova, 2002. Premi Manuel Cerqueda i Escaler 2002
a cura de l’edició. Pedrolo, Manuel de. Domicili provisional. Barcelona: Barcanova, 1994.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
