Marc Gual

"Vaig néixer a Barcelona, al barri de Les Corts. De petit, la meva percepció de L’Hospitalet era la d’una ciutat estranyament pròxima. No acabava d’entendre com podia ser que, salvada la mínima distància d’un pas de vianants, un pogués trobar-se de sobte que estava en una altra ciutat. El meu pare i una tieta hi havien treballat, la meva mare hi treballa encara. A poc a poc me’n vaig anar fent una imatge del tot subjectiva, suposo que això tothom ho fa. I aquesta imatge, amb el pas dels anys, es va anar fent cada cop més positiva. Hi ubicava un munt de virtuts, potser d’una manera força paral·lela a la mica de desencís que sentia per Barcelona, que de vegades, en alguns barris, cada dia em semblava més un luxós artifici de disseny, una mena de reina que en efecte és molt bella, ningú no ho discutiria, però que no en té prou de ser-ho, sinó que tot el dia ho ha de comentar i recordar i fer-se fotos perquè els carrers els engalanin amb el seu esclat d’autobombo, de manera que al final t’acabes fixant en una de les seves hostesses, més discreta però tan graciosa, tan bonica. I sí, subjectiva i exagerada i potser en part equivocada era la meva imatge d’aquesta ciutat, així que, quan el 1999, després de casar-me, vam decidir anar a viure a L’Hospitalet, em corria pel cap el prejudici en positiu, la història una mica romàntica d’una ciutat més senzilla i més humil, feta de les aportacions de tots els que hi havien anat arribant al llarg del temps. Va servir, en tot cas, perquè la meva arribada hi fos ben feliç, i feliços també han estat aquests anys de viure-hi. Ara, a més a més, faig classes en un institut de la ciutat, de manera que el meu vincle ja és absolut. I me n’alegro molt".

2011. Marc