Manuel Suárez García

Manuel Suárez García (Sueros de Cepeda, León 1951) Biòleg. Va viure i estudiar a la Seu d’Urgell i després es va traslladar a Barcelona, on es va llicenciar en Biologia. Ha treballat en el món de l’ensenyament i la formació, tant com a professor d’institut com impartint cursos pedagògics a les principals universitats catalanes. També ha format part dels equips redactors de la Gran Enciclopèdia Catalana, l’Enciclopèdia de l’Esport Català i el Diccionari de Medicina de la Reial Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears o la realització d’audiovisuals didàctics per al Departament d’Ensenyament, entre d’altres.

Ha estat membre de la Institució Catalana d’Història Natural, de Greenpeace i membre d’Honor de la Societat Catalana de Biologia.

Es manté en actiu com a atleta i triatleta.

La ciencia actual. Barcelona: Stonberg, 2025.

Progresamos, es indudable y el progreso es el resultado de muchos factores. En el libro, recojo una buena colección de datos sobre estudios y avances científicos recientes, procedentes de fuentes de información fiables. Instituciones, revistas, libros, artículos, universidades, hospitales, etc. y reflexiono e invito a reflexionar sobre ellos. Estos nuevos conocimientos pueden tardar más o menos en llegar a sernos útiles, pero, con toda seguridad, nos pueden ayudar a entender el presente y el futuro y, por supuesto, a mejorar nuestro estado de bienestar.

¿Sabes que la mayoría de los urogallos, afectados por el estrés, mueren  de un infarto de miocardio?

¿Sabías que tus microbios intestinales afectan a tu conducta?

Como nueva fuente de energía ¿Sabes que existe hidrogeno verde, gris, azul y rosa?

¿Conoces por qué tipo de atracción sexual se inclinan los jóvenes en la actualidad?

¿Sabes que tienes micro plásticos en tu sangre, en tus pulmones o en el agua del grifo?

¿Piensas que podrías vivir sin cobalto?

¿Por qué unas personas enferman más que otras?

¿Piensas que hacer ejercicio tiene los mismos beneficios en hombres que en mujeres?

¿Sabes por qué la mayoría de los tomates no tienen gusto?

Som herència, som educació:  formen-nos en sexualitat, salut, medi ambient, noves tecnologies... Barcelona: Horsori, 2022.

Dels aproximadament 20.300 gens que tenim o que heretem i que transmetem als nos-tres fills, avui sabem que, per exemple, alguns estan relacionats amb la nostra capacitat creativa individual; són variants genètiques que ens donen una major o menor creativitat, ja sigui verbal, figurativa, numèrica, escènica, musical o d'altres. Però és l'ambient en què hem viscut, marcat per l'educació, el que potenciarà aquestes capacitats genètiques heretades.

Esport i salut: què hi diu la ciència?. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2018.

"Fins a quin punt l'esport d'alt nivell és saludable? Es poden assolir les marques actuals sense l'ajut de les noves tecnologies? Tenen límit els records? La ingestió de proteïnes, fa augmentar la musculatura? Quin tipus d'exercici poden practicar les embarassades? L'esport mou passions col·lectives i també individuals, planteja reptes que exigeixen entrenar-se durament i, fins i tot, porta a alguns esportistes a prendre substàncies que els poden malmetre la salut. En els últims anys la ciència de l'esport ha proporcionat informació que permet millorar el rendiment i convida a reflexionar sobre els objectius de la pràctica esportiva.

Tant si sou esportistes com si feu exercici regularment, i també si sou persones més aviat sedentàries,  en aquest llibre trobareu les claus per millorar la vostra condició física d'una manera profitosa i saludable."

Vegeu l'informatiu

La Ciència tard o d'hora, ho explica tot. Barcelona: Stonberg, 2015.

A l’hora d’escriure el llibre, Manuel Suárez es va fixar com a objectiu donar resposta a preguntes que tothom, un dia o altre, s’ha plantejat i, alhora, “oferir informació per poder reflexionar sobre altres interrogants que igualment formen part de la vida quotidiana”. El seu propòsit ha quedat a bastament ratificat, tal com apunta el professor Martí Boada, per a qui l’autor del llibre explica la ciència “de manera apassionada sense abandonar mai el rigor”.

L’obra està estructurada en diversos capítols, cadascun dels quals tracta la relació entre la ciència i un aspecte concret de la vida i del món: la natura, l’alimentació, la salut, la genètica, el sexe, el llenguatge, la creativitat, l’educació, l’esport, la religió i les noves tecnologies, entre molts altres.

A qui no li interessa saber si l’infart es manifesta amb els mateixos símptomes en un home que en una dona? O qui és més intel·ligent, Einstein o Messi? Els transgènics, són bons o dolents? Aviat sexe, amor i matrimonis amb robots?... Aquest llibre vol donar resposta a preguntes que de bon segur us plantegeu i, alhora, oferir-vos informació per poder reflexionar sobre altres interrogants que igualment formen part de la vida quotidiana.

Gaudiu de la ciència!

“Triatló”. Vol. 5, p. 321-323. Dins: Santacana Torres, Carles [dir.].  Enciclopèdia de l’Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012-2014.

 L’obra, original i moderna, elaborada per més de 100 especialistes, recull en 5 volums, els esports, les biografies dels principals esportistes, els clubs, les federacions i les competicions importants que hi ha a Catalunya.

“L’Esport”. Dins: El Medi Social, vol. 5, p. 126-191. Proa enciclopèdia catalana temàtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2001.

L’esport, un dels fenòmens més notables de la nostra societat, difícil de definir pels seus múltiples aspectes, implica esforç i treball, exercicis simples i competicions d’alt nivell. A més, afecta tant a institucions com a individus, a les masses de simpatitzants que genera i, fins i tot, a les repercussions psíquiques que té en els seguidors. S’examinen les característiques dels principals esports actuals i també dels aspectes històrics i de l’esport català.

Ecosistemes. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1991.

Aquest catàleg pretén oferir una relació de material audio-visual, al voltant d’un centenar de títols, referent al tema del medi ambient i més en concret d’aquestes unitats de funcionament anomenades ecosistemes i de les seves característiques, com són els aiguamolls, els rius, els parcs naturals, les dunes, la selva, les cadenes d’alimentació, l’intercanvi de matèria i energia les adaptacions al medi, la disponibilitat d’aigua. Etc.

[et al.], Carreras i Martí, Joan [dir.]. Gran enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1969-1993.

[et al.], Carreras i Martí, Joan [dir.].Gran enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989. 2a ed.

[et al.]; Casassas, Oriol [coord,]. Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears: Enciclopèdia Catalana, 1990.

La redacció d’aquest diccionari ha estat portada a terme per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i amb la col·laboració dels Departaments de Cultura i de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Metges i Enciclopèdia Catalana.

Cantavella, Ne·lo.[guió]; Sala, Ramon i Darnès, Miquel [realització]. Preparacions microscòpiques. [Enregistrament de vídeo]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1987. La pel·lícula introdueix en les tècniques bàsiques per obtenir preparacions microscòpiques en el laboratori, ja siguin temporals o permanents. També s’insisteix en els fonaments teòrics i en el perquè s’utilitza una tècnica determinada segons les necessitats i el tipus de material que es vol observar.

Cantavella, Ne·lo [guió i realització]. La Vegetació a la Garrotxa [Enregistrament de vídeo]: zona d'Olot. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Programa de Mitjans Àudio-visuals, 1987.

L’origen volcànic de la zona d’Olot, la configuració orogràfica, la climatologia i la inversió de temperatures a la cubeta olotina, la vegetació pròpiament i la seva relació amb l’ambient (verneda, fageda, roureda humida de roure pènol, roureda seca de roure martinenc, alzinar muntanyenc) i els canvis que experimenten els vegetals i el paisatge a les quatre estacions.