Embedded Files
Manel Barrera Pérez va néixer a Peñarroya (Córdova) el 1955. Llicenciat en història. Durant dos anys va exercir el periodisme al Diari de Barcelona i va col·laborar també en L’Avenç. Va treballar a l'hemeroteca de l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat durant 25 anys i va viure al barri de Sant Josep. Bàsicament va escriure contes, alguns dels quals han vist la llum en publicacions periòdiques, com El debut, al suplement Avui Diumenge.
El 2 d'abril del 2010 va morir a l'Hospitalet, on va viure els darrers anys després que se li diagnostiqués una esclerosi lateral autotròfica (coneguda com ELA).
"No me imagino mejor homenaje a un escritor que leerlo, pero estoy seguro de que si buscan y leen Sang culé, la novela negra del Barça, escrita como ya dije a cuatro manos con Jordi Pijoan-López, me van a agradecer el dato. Por lo demás solo me queda lamentar lo que se quedó en el tintero –en los últimos días y pese a la gravedad de su estado aún le daba vueltas al argumento de otra novela– y desearle que, por fin, haya encontrado la paz que merecía.
Hasta siempre, Manel!"
2010. Luis Fernández Zaurín
Pijoan-López, Jordi. Sang culé. Llibres de l’Índex, 2009.
Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per a ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública.
El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està darrere de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Segon lliurament de Tu no m’estimes, Sang Culé dóna continuïtat a les aventures que els seus personatges van iniciar quatre anys abans, ara immergint-se encara més al fons de les tèrboles aigües de l’oasi català.
"La sotragada moral dels autors a la societat catalana és considerable. Els personatges, nedant en les aigües tèrboles que remena la fina ironia amb què els carreguen els autors, estan descrits amb quadres sense mancances. Inoblidable el cap de seguretat valencià, el factòtum, el conseller que amaga els secrets inconfessables. Gran troballa la dels detectius gais, una munió de força física i delicadesa veritablement electritzant i suggeridora. Com a contrapunt a les històries amb què va topant-se la investigació, la novel·la respira amb la línia narrativa dels cercadors de fitxatges, el fil que arriba directament tramat des de l'anterior novel·la Tu no m'estimes".
PIijoan-López, Jordi. Tu no m’estimes. Barcelona: Llibres de l’índex, 2008.
Google Sites
Report abuse