Embedded Files
Albert López Mullor, arqueòleg i doctor en Geografia i Història.
Conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya) entre 1980 i 1993. Des del 1984, adscrit al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, com a cap d’Investigació i Difusió (1984-1992) i cap d’Investigació Històrica (1993-2006). Cap d’Investigació Històrica del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona fins el 2010.
Des de l'any 2011 va ser el director del programa de Conjunts Històrics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i segueix com a professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Facultat de Filosofia i Lletres des del curs 2007. En aquest mateix centre també va donar classes entre 1979 i el 1981, quan era més jovenet.
Podeu trobar més informació sobre l’Albert a la Real Academia de la Historia. El anaquel deSpantamicus i també a Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Va morir el 6 d'abril del 2017.
"La meva vinculació amb l’Hospitalet, encara que sigui només per proximitat, ve de lluny, ja que vaig nàixer al carrer Antoni de Capmany, del barri de Sants, molt a prop de la ratlla entre les dues ciutats. El contacte més intens, però, amb la gent i les coses de l’Hospitalet el vaig tenir a la segona meitat de la dècada dels setanta. Entre 1976 i 1978, vaig ser director de l’Aula de Cultura de la Florida, el primer d’aquests equipaments municipals que es va posar en marxa. En aquesta tasca de difusió cultural, que vaig continuar a Santa Eulàlia, entre 1978 i 1980, quan s’hi va obrir una nova Aula, vaig tenir un contacte enriquidor amb tota mena d’entitats, tan culturals, com veïnals, llavors en plena efervescència i plenes de persones de gran vàlua. Paral·lelament, al llarg del bienni 1979-1980, vaig dirigir una excavació arqueològica a l’ermita de Bellvitge, els resultats de la qual es van publicar al número 1 de la revista Identitats del Museu de l’Hospitalet. Aquella va ser una aventura, mig científica, mig romàntica, en què participàvem un grapat de joves investigadors hospitalencs i barcelonins, recolzada per l’Ajuntament i també pel Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser possible gràcies a una petita subvenció del Ministeri de Cultura; aleshores la Generalitat encara no tenia competències en la matèria. Quan el mateix any 1980, vaig guanyar una plaça d’arqueòleg al Museu, que aleshores depenia de la Diputació, vaig haver de deixar l’Hospitalet. Tot i això, el record de les experiències viscudes i l’afecte cap a les coses d’aquí sempre m’han acompanyat.
El meu vincle amb la literatura cal fixar-lo, per ser precisos, a la literatura històrica. La meva professió d’arqueòleg m’ha fet escriure un bon nombre de llibres i articles científics sobre la feina realitzada, entre els quals destaquen els dedicats a l’arqueologia del patrimoni edificat i a l’estudi de la ceràmica ibèrica, romana i medieval".
2011. Albert López Mullor
Montgròs, el Brull. Una fortificació ibèrica al Montseny. Barcelona: Diputación de Barcelona, 2016. 89 p.
Guia del conjunt arqueològic del Montgròs, situat al municipi del Brull (Osona) dins del Parc Natural del Montseny. Aquest indret monumental alberga els vestigis molt ben conservats d'una fortalesa ibèrica de la tribu dels ausetans. Va ser descobert de forma casual el 1974 i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1981. Des d'aquell moment s'hi ha vingut intervenint de forma ininterrompuda, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), en tasques de recerca arqueològica i de restauració arquitectònica, amb un equip de cinc professionals.
[et al.]. Dècada prodigiosa 1914-1924, la : L'arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Gabinet de Premsa i Comunicació, 2015.
Volum miscel·lani publicat amb motiu de la celebració del centenari de l'inici de les activitats del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Alhora constitueix el catàleg de l'exposició realitzada al Museu d'Arqueologia de Catalunya, en el marc dels actes del centenari de la Mancomunitat de Catalunya.
V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actes. Volum II. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Associació per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), 2015
López Mullor, A., “Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró”. Dins: Esteve, X. et al. (ed.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès, 2015, p. 3-27.
“Les excavacions de l’antiga Emporion/Emporiae a l’època de la Mancomunitat”; “Les excavacions de la Mancomunitat de Catalunya a l’illa de Mallorca”. Dins: J. Rovira, À. Casanovas (ed.). La dècada prodigiosa 1914-1924. L’arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, 2015; p. 89 - 102; p. 127 – 144.
Guàrdia, M., “El Montgròs i Can Oliver. Llocs ibèrics”. Dins: Miquel Molist, Isabel Rodà i Antoni Pladevall (dir.), Patrimoni monumental de Catalunya. De la Prehistòria a l’Edat Mitjana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014; p. 16 – 17.
Pancorbo, A. Resultats de la intervencióarqueològica realitzada a la Masia de Can Roca de Baix, Castelldefels. Memòria d’Arqueologia i Història, Ajuntament de Castelldefels, Castelldefels, 2014.
“Les excavacions arqueològiques a la fortalesa ibèrica del Montgròs (el Brull) els anys 2011-2012”. Dins: VIII Monografies del Montseny. Comunicacions presentades els dies 22-23 de novembre de 2012 a la VIII Trobada d’Estudiosos del Montseny. Universitat de Girona.Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014, p. 383-395..
“Excavacions arqueològiques a la fortalesa ibèrica del Montgròs (el Brull), campanyes 2010-2012”. Dins: II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic, 13-15 de desembre de 2012. Vic: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Museu Episcopal de Vic, 2014, p. 86-99.
[et. al.]. “La cerámica asociada a las construcciones del establecimiento itálico de Son Espases (Palma de Mallorca), siglos II-I a.C.”. Dins: Bernal, D.; Juan, L.C.; Díaz, J.J.; Sáez, A.M. (ed.). I Congreso Internacional de la SECAH-Ex officina hispana (Cádiz, 3-4 de marzode 2011). Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Cádiz: Universidad de Cádiz, 2013, v. II, p. 73 – 112.
[et. al.]. “La cerámica de Paredes Finas del final de la República Romana y el período Augusteo-Tiberiano”. Dins: Ribera, A. (coord.), Manual de Cerámica Romana. Del Mundo Helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares : Museo Arqueológico Regional ; Madrid : Sección de Arqueología, Ilustre Colegio de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de la Comunidad de Madrid, 2013, p. 147 – 214.
“Evolució constructiva i material arqueològic de la casa núm. 3 del poblat ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú), segles II-I aC”. Dins: Prevosti, M.; López, J.; Guitart, J. (ed.), Ager Tarraconensis, v. 5. Paisatge, poblament, cultura material i història. Actes del Simposi internacional. Tarrgona: Institut d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2013; v. 5, p. 367-391
Lacuesta, R., Avià. Església de Sant Vicenç d’Obiols (segles VIII-XX). [23 p. fullet]. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, 2013.
[et. al.]. “La ceràmica dels horitzons fundacionals del lloc itàlic de Son Espases, Palma (Mallorca)”. Dins: V Jornades d’Arqueologia de les illes Balears (Palma, 28-30 de setembre de 2012). Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors en Filosofia i Lletres i Ciències de les Balears, Palma, 2013, p. 155-166.
[et. al.]. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014.
Aquesta memòria del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (l'antic Servei de Monuments) de la Diputació de Barcelona surt a la llum justament per celebrar el centenari de la fundació del Servei, que es va crear el 9 de juny de 1914, dos mesos després que es constituís la Mancomunitat de Catalunya sota la presidència d'Enric Prat de la Riba.
[Carreras Montfort, Cèsar; Guitart i Duran, Josep eds, ]. [Moret Pujol, Lourdes...et. al autors.]. Barcino. 2. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ; [Tarragona]: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2013.
El llibre presenta la riquesa vinícola, que comportava la fàbrica dels corresponents envasos, a la fèrtil vall del Baix Llobregat. A continuació es fa un estudi en cinc capítols de les terrisseries dels diferents jaciments amb una valoració de les diverses intervencions arqueològiques i una bona documentació gràfica. Finalment, es caracteritzen arqueomètricament les àmfores produïdes al territori.
El gruix del volum l'ocupa el corpus epigràfic dels diferents segells. S’ha fet un recull de les marques sobre àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, però també d’altres tipus amfòrics, de manera que el volum constitueix una aportació cabdal a l’epigrafia de l’instrumentum inscriptum.
Fierro, J. “Fortificació ibèrica i mas medieval del Montgròs. El Brull (Osona)”. Dins: Actes. I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28, 29 i 30 d’octubre de 2010. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 2012, p. 231-233.
Pancorbo, A.“Jaciment ibèric i església de la Mare de Déu del Roser. Súria (Bages)”. Dins: Actes. I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28, 29 i 30 d’octubre de 2010. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 2012, p. 233-234.
Caixal, À. “Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Guardiola de Berguedà”. Dins: Actes. I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28, 29 i 30 d’octubre de 2010. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 2012, p. 235-238.
Caixal, À. “Església de Santa Maria de Matadars, el Pont de Vilomara i Rocafort (Bages)”. Dins: Actes. I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28, 29 i 30 d’octubre de 2010, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 2012, p. 240-241.
“Algunes necròpolis altmedievals del Berguedà i el Bages, segles VII-X”. Dins: Molist, N.; Ripoll, G. (eds.), Arqueologia funerària al nord-est peninsular, segles VI-XII.Monografies d’Olèrdola, 3.1, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2012, p. 237-263.
Pancorbo, A..“Resultats de la intervenció arqueològica realitzada a la masia de Can Roca de Baix, Castelldefels”, IV Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà. Castelldefels, 3 de desembre de 2011, Centre d’Estudis de Gavà, Gavà, 2012.
“Historia de la investigación”, Aquilué, X. (ed.), Empúries. Municipium Emporiae. Roma: L’Erma” di Bretschneider, 2012, p.9-24.
Fierro, X., “Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona)”, Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Barcelona, 2011, p. 215-242.
Caixal, À. “Les campanyes d’excavació de 2007 i 2008 a l’església de Santa Maria de Matadars (el Pont de Vilomara i Rocafort, el Bages)”, Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010, TAU-Treballs d’Arqueologia Urbana, 3, Ajuntament de Tarragona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), Barcelona, 2011, vol. II, p. 9-24.
A., Caixal, À., “Anàlisi i evolució del conjunt de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Els resultats de les darreres campanyes d’excavació”, Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010, TAU-Treballs d’Arqueologia Urbana, 3, Ajuntament de Tarragona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), Barcelona, 2011, vol. II, p. 697-718.
"La Muralla principal de l'oppidum ibèric del Montgròs (el brull) i les seves defenses perifèriques". Dins: Revista d'Arqueologia de Ponent. N.º 21. Lleida: Estudi General de Lleida;l' Ajuntament, 2011; p. 141-156.
“La arqueología medieval en Cataluña, 1980-2010”. Dins: Boletín de Arqueología Medieval (Asociación Española de Arqueología Medieval), n. 15, 2011; p. 265 - 398.
[et.al]. "La Ceràmique associée aux construction de l'établissement romain de son espases (Palma de Majorque), lle-Ier siècles avant J. -C.". Dins: Actes du Congrès d'Arles. SFECAG: 2011, p. 449-466.
"La construcción de un método de intervención en el patrimonio arqueológico edificado". Dins: Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos. Madrid: Ministerio de Cultura, 2011. Documento de conclusiones o criterios consensuados para dotar a los arqueólogos, arquitectos y otros profesionales de una herramienta práctica y operativa que facilite su trabajo y les permita extraer el máximo de información contenida en la materialidad emergente del edificio.
Caixal, À., “Anàlisi i evolució del conjunt de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). els resultats de les darreres campanyes d’excavació”. Dins: IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona, juny de 2010, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Ajuntament de Tarragona.
Caixal, À.“Les campanyes d’excavació de 2007-2009 a l’església de Santa Maria de Matadars (el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)”. Dins: IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona, juny de 2010, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Ajuntament de Tarragona.
A.; Fierro, J., “Fortificació ibèrica i mas medieval del Montgròs. El Brull (Osona)”. Dins: Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28-20 d’octubre de 2010, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Pancorbo, A. “Jaciment ibèric i església de la Mare de Déu del Roser. Súria (Bages)” . Dins: Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28-20 d’octubre de 2010, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Caixal, À., “Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Guardiola de Berguedà”. Dins: Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28-20 d’octubre de 2010, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Caixal, À., “Església de Santa Maria de Matadars, el Pont de Vilomara i Rocafort (Bages)”. Dins: Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa 28-20 d’octubre de 2010, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
A.; Fierro, J., “Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona). Dins: Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, Generalitat de Catalunya, Direcció General de Patrimoni Cultural, Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
“Evolució edilícia i material arqueològic de la casa núm. 3 del poblat ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú), segles II-I aC”. Dins: Simposi Internacional, L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història. Tarragona, 27-28 d’octubre de 2010, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
A.; Fierro, X., “La recerca arqueològica a l’oppidum del Montgròs”. Dins: Monografies del Montseny (Viladrau), 25, 2010: 71-94.
A., Martín Menéndez, A., “Un nuevo centro productor de ánforas tarraconenses, paredes finas y otras cerámicas en Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar, Barcelona)”. Dins: Rei Cretariae Romanae Fautorum Acta 41, Congressvs Vicesimvs Sextvs Rei Cretariae Romanae Fautorvm Gadibvs Habitvs MMVIII, Bonn, 2010: 397-410.
López Mullor, A. (coord.), Església de Sant Pere de Serrallonga (Alpens). Arqueología i Història, Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Barcelona, 2010.
Martín Menéndez, A., “Productions de céramiques à parois fines dans l’agglomération italique d’Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelona)”, Dins : Actes du congrès de Chelles 2010, Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Marseille, 2010, 655-664.
“Historia de la investigación de la ciudad romana de Emporiae”. Dins: Emporiae, Ciudades romanas de Hispania, L’Erma de Bretschneider.
“La construcción de un método de intervención en el patrimonio edificado”. Dins: Arqueología aplicada al Estudio e Interpretación de Edificios Históricos. Encuentro de expertos. Madrid 14, 15 y 16 de octubre de 2009, Ministerio de Cultura, Instituto del Patrimonio Cultural de España.
“La arqueología de la arquitectura en Cataluña. El monasterio de Sant Llorenç prop Bagà”. Dins: Curso Arqueología de la Arquitectura. Análisis e intervención en la arquitectura histórica, Instituto de Historia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Consejería de Cultura de la Junta de Castilla y León, Zamora, 25-27 de febrero de 2009.
“La figlina i les àmfores de l’àrea de les termes romanes de Sant Boi de Llobregat”. Dins: Les marques d’àmfora del Baix Llobregat, Union Académique Internationale. Corpus International des timbres amphoriques, Institut d’Estudis Catalans.
Caixal, À., “El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Hipòtesi general d’evolució històrica”. Dins: 1907: el paper de l’IEC en la història de l’art i en la restauració de monuments medievals a Catalunya i Europa. Commemoració del centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2009, p. 173-218.
Els centres productors d'àmfores de Sant Boi de Llobregat i Darró (Vilanova i la Geltrú)”. Dins: El vi tarraconense i laietà: ahir i avui : actes del simpòsium , 2009, pags. 61-98.
Caixal, À., “La primera campaña de excavación en la iglesia de Santa María de Matadars o del Marquet”. Dins: Espacio, Tiempo y Forma. Revista de la Facultad de Geografía e Historia (Madrid), Prehistoria y Arqueología, Serie I, Nueva época, nº 1 [Homenaje al profesor Eduardo Ripoll Perelló], 2009: 337-352..
“El fet històric. El pont de la Corredora”. Dins: El Castell. Revista mensual de l’Ajuntament de Castelldefels, 38, setembre de 2009
Fierro, J.; Caixal, À., “Les vil·les romanes al sector meridional de l’ager barcinonensis i el septentrional de l’ager tarraconensis”. Dins: Actes del Simposi: Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana, celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007, volum I, Monografies, 10, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona: 125-143.
Beltrán, J., “La cerámica utilitaria de los siglos XII al XIV en la provincia de Barcelona”. Dins: Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo. Ciudad Real-Almagro, del 27 de febrero al 3 de marzo de 2006, vol. I, Asociación Española de Arqueología Medieval, Ciudad Real, 2009: 489-508.
Caixal, À., Pancorbo, A. “Un conjunto cerámico cerrado de ca. 1464 en el castillo de Godmar (Callús, Barcelona)”. Dins: Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo. Ciudad Real-Almagro, del 27 de febrero al 3 de marzo de 2006, vol. II, Asociación Española de Arqueología Medieval, Ciudad Real, 2009: 987-994.
“La ceràmica ibèrica i romana de Darró”. Dins: Els romans al Garraf i Penedès, Ajuntament de Sitges, Sitges, 2009, p. 38-49.
Albert Martín i Menéndez. “Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a catalunya”. Dins: La producció i el comerç de les àmfores de la "Provincia Hispania Tarraconensis": homenatge a Ricard Pascual i Guasch: actes de les jornades d'estudi celebrades al Palau Marc de la Generalitat de Catalunya els dies 17 i 18 de novembre de 2005 .... Coord. por Albert López Mullor, Javier Aquilué Abadías, 2008, p. 33-94.
Albert Martín i Menéndez. “Las ánforas de la Tarraconense”. Dins: Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión, 2008, p. 689-724.
“Las cerámicas de paredes finas en la fachada mediterránea de la Península Ibérica y las Islas Baleares”. Dins: Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión, 2008, p. 343-384.
Álvar Caixal Mata. “El monestir de Sant Llorenç. Guardiola de Berguedà. Hipòtesi general d'evolució històrica”. Dins: 1907: el paper de l'IEC en la història de l'art i en la restauració de monuments medievals a Catalunya i Europa : commemoració del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 173-218.
Álvar Caixal Mata. “La primera campaña de excavación en la iglesia de Santa María de Matadars o del Marquet”. Dins: Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria y arqueología, Nº 1, 2008 (Ejemplar dedicado a: Homenaje al profesor Eduardo Ripoll Perelló), p. 337-352.
Albert López Mullor i Javier Aquilué Abadías [coord.]. La producció i el comerç de les àmfores de la "Provincia Hispania Tarraconensis": homenatge a Ricard Pascual i Guasch: actes de les jornades d'estudi celebrades al Palau Marc de la Generalitat de Catalunya els dies 17 i 18 de novembre de 2005 .... Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2008.
“Eduard Ripoll Perelló”. Dins: Archivo español de arqueología, Nº 79, 2006, p. 9-10.
Imma Estany Morros i Raquel Lacuesta. Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2005
“Les fouilles des châteaux forts de Castellnou de Bages, Callús et Boixadors, à la frontière méridionale de la Marche Hispanique”. Actes du XIV Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septembre 2001. Section 14. Archéologie et histoire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 2005
”La céramique mise au jour à la couche d’abandon du château fort de Callús (Barcelone, Espagne)” Actes du XIV Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septembre 2001. Section 14. Archéologie et histoire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 2005
“L’estudi arqueològic de Can Saragossa (Lloret de Mar, la Selva)”. Arqueologia Medieval. Revista catalana d’Arqueologia Medieval (Barcelona), 1, 2005
[et. Al.]. “Cerámica tardorromana y altomedieval en la provincia de Barcelona, siglos VII-X”. Dins: Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica : ruptura y continuidad : (II Simposio de Arqueología, Merida 2001). 2004, p. 41-66.
Anna Gutiérrez García-Moreno. “Estudi arqueològic de l' 'antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages: Castellnou de Bages, Bages”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 . Vol. 3, 2004, p. 1186-1206.
Laura Suau Lleal. “Resultats de l' excavació al monestir de Sant Llorenç del Munt: Matadepera, Vallès Occidental. Campanyes 1988-1990 i 1997”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Vol. 3, 2004, p. 1155-1177.
“Resultats de l' excavació al conjunt del Castell de Castelldefels: Baix Llobregat, Barcelona”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Vol. 3, 2004, p. 983-1009.
Ainhoa Pancorbo Picó, Álvar Caixal Mata. “L' excavació al Castell de Boixadors: Sant Pere Sallavinera, Anoia”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 . Vol. 3, 2004, p. 1026-1037.
Laura Suau Lleal. “L' excavació a l' església i el forn de Sant Adjutori: Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Vol. 3, 2004, p. 1137-1154.
[et. al.].”Excavació de dues cases a l'establiment ibèric i la villa romana de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 Vol. 1, 2004, p. 218-230.
Javier Fierro Macià, Álvar Caixal Mata. “Resultats de la recerca arqueològica a la vil.la romana i el castell de Cubelles: Cubelles, Garraf”. Dins Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Vol. 2, 2004, p. 458-488
[et. al.]. “Les darreres intervencions a les termes romanes de Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: datació i tipologia!. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 . Vol. 2, 2004, p. 508-529.
Mateu Riera Rullán . “Intervencions recents (1997-2001) a l' "oppidum" del Turó del Montgròs (el Brull, Osona)”. Dins: Tribuna d' arqueologia, , Nº 2000-2001, 2004, p. 135-186.
Mateu Riera Rullán. “Resultats de les excavacions de 1997 a 2001 a l'oppidum del Turó del Montgròs (El Brull, Osona)”. Dins: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Vol. 1, 2004, p. 267-282.
Ainhoa Pancorbo Picó, Álvar Caixal Mata. “Estudi arqueològic de tres castells de la Marca Hispànica”. Dins: Lambard: Estudis d'art medieval, Nº. 17, 2004‑2005, p. 85-124.
Xavier Fierro Macía, Raquel Lacuesta. Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat (Barcelona) : Ajuntament de Sant Boi de Llobregat amb la col.laboració del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, 2002.
Javier Fierro Macià. “Les darreres intervencions a les termes romanes de Sant Boi de Llobregat: datació i tipologia”. Dins: Empúries, Nº 53, 2002 (Ejemplar dedicado a: La gestió de l'aigua a les ciutats romanes d'Hispània), p. 261-296
“Veinte años después”. Dins: Arqueología de la arquitectura, Nº. 1, 2002, p. 159-174.
Álvar Caixal Mata. “Resultats del darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)”. Dins: Lambard: Estudis d'art medieval, Nº. 14, 2001‑2002, p. 47-74.
María Magdalena Estrellas. “La cerámica romana de paredes finas del Santuario de So n'Oms, Palma de Mallorca: nuevas producciones de Mallorca e Ibiza”. Dins: Archivo español de arqueología, Vol. 74, Nº 183-184, 2001, p. 97-116.
“Les torres de Castelldefels”. Dins: Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Nº. 14, 2000, p. 85-111.
“Arqueología y restauración: el oppidum del Turó del Montgròs (El Brull, Barcelona)”. Dins: I Biennal de la Restauració Monumental: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), del 23 al 26 de novembre del 2000, p. 53-65.
Google Sites
Report abuse